Per una Esquerra Alternativa

Eivissa: ENE recrimina al PSOE el seu auxili al PP

Agermanat | 09 Març, 2006 21:51

L’Entesa demana a Interior què ha canviat perquè 100 efectius tornin a escoltar les màquines a can Malalt.

ENE torna a recriminar Socias que auxiliï el Govern balear.

L’Entesa Nacionalista i Ecologista d’Eivissa (ENE) ha presentat una sèrie de preguntes al Congrés dels Diputats arran del desmessurat desplegament d’un centenar d’efectius de la Guàdia Civil i de la Policia "Nacional" per auxiliar les màquines de l’empresa concessionària de la construcció de l’autovia Eivissa-Aeroport en el moment d’entrar a les finques dels dos germans i la germana "Malalt", a Sant Jordi.

Els nacionalistes demanen al ministre de l’Interior què ha canviat perquè Ramon Socias atorgi l’auxili de les forces de seguretat de l’Estat al Govern de les Illes Balears i a la UTE concessionària. Recorden que la Delegació del Govern de l’Estat a les Illes Balears anuncià que l’auxili només es duria a terme en funció d’uns criteris, entre els quals figurava el fet de tenir resolucions judicials favorables a l’entrada de les màquines. Els nacionalistes no entenen com a resposta justificada l’"imperatiu legal" que ahir raonà Jordi Bayona, portaveu de la Delegació de l’Estat a Balears.

ENE denuncia que en el cas de les tres finques de can Malalt, el Govern no ha pogut presentar cap document judicial que els doni la raó ni cap ordre de desnonament. L’Entesa interpreta que l’ordre de desnonament era preceptiva perquè allò que les màquines han destruït eren els jardins de dues cases i hi ha jurisprudència que considera que aquests elements computen a l’hora de tenir en compte una residència. Per tant, el desnonament era preceptiu. Les forces de seguretat de l’Estat no van poder mostar als propietaris i a membres de la Plataforma Antiautopistes cap document que aclarís aquestes qüestions.

Els nacionalistes consideren que Ramon Socias no compleix amb els criteris anunciats per a l’auxili i critica les declaracions del seu portaveu, Jordi Bayona, qui diu que s’analitza cada cas en profunditat per avaluar "si s’han esgotat totes les possibilitats jurídiques". En el cas de can Malalt, això no és cert.

L’Entesa denuncia que l’ocupació de can Malalt –per segona volta en escasses setmanes- per part de les màquines de la concessionària de l’autovia segueix sent il·legal i que els cossos de seguretat no poden emparar aquesta actuació.

Eivissa, 9 de març de 2006

General | Enllaç permanent | Retroenllaços (0)

Mateu Morro (PSM) i el periodisme d'opinió a les Illes

Agermanat | 09 Març, 2006 11:24

Miquel López Crespí: rompre el silenci.


Per Mateu Morro, historiador i exconseller d'Agricultura del Govern de les Illes.




Miquel López Crespí i Mateu Morro: dos històrics lluitadors antifeixistes i per la llibertat que porten més de trenta anys de lluita contínua en defensa de l'alliberament nacional i social de la nostra terra.

En Miquel López Crespí és un professional de l'escriptura des de fa molts d'anys. Ha trescat pels camins de la narrativa, del teatre, de l'assaig i de la poesia amb constància i disciplina. L'article periodístic no ha restat tampoc al marge del seu interès. Record molt bé els escrits d'en Miquel dedicats a la crítica literària, al descobriment de la literatura moderna en un món de silencis obligats, tot just a principis dels anys setanta: noms que gairebé sols circulaven en els cercles d'iniciats, la tasca d'obrir portes i deixar entrar retxilleres de claror, l'entusiasme frenètic en llevar el polsim dels vells prestatges. Fa relativament poc que en Miquel López Crespí s'ha dedicat amb més freqüència al periodisme d'actualitat política. Com sempre que en Miquel envesteix una tasca ho ha fet amb passió i amb abundància. Ara, en aquest aplec [el recull d'articles publicats en El Mundo-El día de Baleares], els textos reflecteixen la seva manera de veure les forces polítiques insulars i els seus acords. Un tema sempre interessant, però alhora força difícil. Val dir que en Miquel López Crespí, en contra del que hom pugui pensar, no ha estat mai un polític. En Miquel ha estat, i és, un home d'idees i, sobretot, un home apassionat. Un home que ha llegit i escrit, que ha estimat i que ha viscut el seu temps des d'una posició personal inequívoca.


Per tot això, dins el panorama de la nostra literatura hi ocupa un lloc original: prolífic, universal i sempre crític. Tan sols un retret a fer-li: que a partir de mitjans dels anys setanta -sobretot des de finals- la definició política, el compromís social, a vegades hagi eclipsat una mica el seu món literari integrat per una rica cosmogonia feta de sensacions i intuïcions. En tot cas, treballador sense descans, ha fet de la literatura el seu ofici i ha construït el seu propi univers de complicitats amb la realitat i la seva gent.


En Miquel López Crespí no ha vist passar els temps agitats dels canvis dels anys setanta i vuitanta del segle passat des de la talaia, còmoda i neutral, del seu observatori intel·lectual. Tampoc no ha aspirat mai a esdevenir guia, pràctic o teòric, de qualque moviment d'alliberament. L'arrogància no ha estat mai el seu fort. Era enmig del carrer, quan tocava, assaborint llèpol cada un dels moments que ens acostaven a una ciutat més lliure i digna. Si la transició a la democràcia el va estimular i comprometre, tampoc no podia romandre insensible als fets novells d'aquest canvi de segle a les Illes Balears. En aquest aplec d'articles es van analitzant els aspectes més importants -als ulls d'en Miquel López Crespí- que han marcat el debat polític entorn de l'anomenat Pacte de Progrés. No és una anàlisi distant: en Miquel entén, des de la seva opció personal crítica però alhora de compromís, que el nou moment polític de les Illes Balears hauria d'haver fet néixer "una altra manera de fer política". Per a ell uns objectius senzills, gens utòpics, però alhora molt clars, haurien de definir el pacte dels progressistes i el seu govern. Això permetria evitar, si més no, el fracàs d'una experiència única que potser, diu ell, no es tornarà a repetir durant dècades, i fer possibles noves situacions, amb l'esperança d'un nou pacte, hereu i superador dels anterior.


La gran esperança d'un món lliure i en pau és la superació del fanatisme i la intransigència. Per desgràcia els temps que vivim estan molt marcats pels efectes de la devastació d'extenses regions del planeta impulsada per les multinacionals, pels rebrots fortíssims del fanatisme -i no sols l'eslamista- i per les tendències que empenyen cap a un pensament i a una societat repressiva. Malgrat tot, no crec que aquesta ona d'integrisme reaccionari pugui esvair amb facilitat les tradicions liberals, democràtiques i solidàries, d'una societat europea profundament pluralista. A mi m'ha cridat l'atenció la insistència d'en Miquel López Crespí en avisar-nos, en les seves anàlisis, dels perills de donar per bons o per innocents, amb ingenuïtat, elements característics de la ideologia racista i de l'extrema dreta.[...]


L'esquerra ha de saber que no és al poder per a continuar fent el que ha fet la dreta. Aquestes paraules sintetitzen molt bé allò que pensa Miquel López Crespí de la política i del pacte de progrés, i allò que demana, des del seu suport crític, als nous governants. En Miquel sap molt bé que la seva veu és crítica i ho serà sempre, si més no perquè voldria volar més lluny fins a tocar la utopia, dret del qual ningú no el pot privar. Però pensa que hi ha uns mínims que cal exigir i per davall dels quals ja no es pot baixar si no es vol provocar el fracàs de tota l'experiència. I aquests mínims els defineix per exclusió: per tal de fer allò mateix que feia la dreta no era necessari canviar el Govern. És a dir: s'ha de canviar de política en els continguts i en les formes. Mentre romangui en la nostra societat i en la nostra política aquesta aspiració de canvi hi haurà esperances en el futur. Per això no es pot acceptar el silenci complaent i servil, s'ha de parlar, s'ha d'entrar en el debat d'idees sense por. D'aquest debat en sorgiran propostes i alternatives, la nova política a la qual hem d'aspirar.


General | Enllaç permanent | Retroenllaços (0)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb