Per una Esquerra Alternativa

Història del Pacte de Progrés (VII) Errors a Eivissa

Agermanat | 20 Març, 2006 21:37

Defensa del Pacte de Progrés.

Els errors de Jaume Carbonero.

"Però els fets demostren les mentides i els greus errors (que perjudiquen al credibilitat del Pacte de Progrés) dels senyors Josep Antoni Ferrer i Jaume Carbonero. A Eivissa continuen les demostracions de solidaritat amb Margarita Lliteras (tant per part d'alts càrrecs de l'administració) com de les ciutadanes i ciutadans. Hi ha protestes contra la decissió de cessar Margarita Lliteras i els veïns de Can Misses, Cas Serres i Santa Margarita preparen mobilitzacions contra l'absurda decissió dels polítics de Palma que han fet malbé una experiència extremadament positiva del Pacte". (Miquel López Crespí)



Els veïns d'Eivissa porten flors a l'eficient tècnic Margalida Lliteras, cessada de forma burocràtica i dictatorial per Jaume Carbonero. Més de quatre-cents veïns signaren cartes de suport a Margalida Lliteras. Els errors de Jaume Carbonero perjudicaren greument les possibilitats electorals del Pacte a Eivissa.

El cessament d'un tècnic eficient i estimat per la població com Margarita Lliteras (que era directora de l'IBAVI d'Eivissa) és un d'aquests casos (i ja n'hi ha molts de semblants) que fan perdre punts (i vots!) al Pacte de Progrés. Sembla que els màxims responsables de tan enorme patinada han estat el conseller d'Obres Públiques Josep Antoni Ferrer i el seu "ajudant" en la malifeta: el Director General d'Habitatge, Jaume Carbonero. Vaja quina història trista i miserable ens han enflocat aquests dos "intel·ligents" polítics! Anar contra el poble, anar contra les recomanacions de la presidenta Pilar Costa i del mateix Francesc Antich! I és així com es pensa consolidar el Pacte, ampliar el nombre de simpatitzants progressistes, anar bastint una política alternativa a la de la dreta de sempre? Mal camí el que han escollit els senyors Ferrer i Jaume Carbonero.

Fa mesos que, a Eivissa i Formentera, no es parla de res més. Com ha estat possible que el conseller d'Obres Públiques i Jaume Carbonero hagin estat capaços de realitzar un acte tan profundament reaccionari, tan poc "polític"? No ens enganyem. La destitució de Margarita Lliteras no ha fet més que segar l'herba sota els peus del Pacte de Progrés fent objectivament el joc a la dreta en destruir el capital de simpatia i confiança envers el Pacte que havia acumulat la destituïda responsable de l'Oficina Balear de la Vivenda (IBAVI).

Josep Antoni Ferrer i Jaume Carbonero han actuat com autèntics estalinistes, com vertaders dictadors allunyats del sentiment popular en no escoltar ni les autoritats del Consell d'Eivissa i Formentera (Pilar Costa), el batle d'Eivissa (Xisco Tarrés) o el mateix President Antich que (tots alhora) havien certificat la validesa professional de Margarita Lliteras. Tenim al davant el diari Última Hora Ibiza (20-VI-01) amb el titular "Antich envía una carta a Margarita Lliteras en la que elogia su trabajo en el IBAVI". El diari reprodueix la fotocòpia íntegra de la carta signada i adreçada per Antich a Lliteras, felicitant-la a ella i a Maria Jesús Ramón i Anabel Vera. En què quedam? Margarita Lliteras és eficient com diuen Francesc Antich, Pilar Costa i Xisco Tarrés o "no sap de què va", com afirmen els que l'han destituïda? Uns dies abans (el 12-VI-01) Diario de Ibiza destacava les gestions de Tarrés i Pilar Costa en defensa de Margarita Lliteras. Tots dos es comprometien (i posteriorment feren el que s'havia acordat) davant una important representació de veïns d'Eivissa a sol×licitar de la conselleria d'Obres Públiques del Govern Balear la permanència en el càrrec de la responsable de l'IBAVI a les Pitiüses.

Per si encara mancàs més suport a l'eficient responsable destituïda pels senyors Ferrer i Carbonero s'hi pot afegir l'àmplia mobilització ciutadana que, en contra de tan injusta decissió, han fet diverses barriades i col·lectius eivissencs. El 16-VI-01 381 veïns signen una carta de suport a la funcionària a la qual li han rescindit el contracte on demanen al Consell d'Eivissa i Formentera i a l'Ajuntament que n'evitin el cessament com a responsable de l'IBAVI. Aleshores el conseller d'Obres Públiques i la seva mà dreta (mai no hem emprat tan bé aquesta expressió!) fan moure els seus peons. Teresa García Alba, gerent de l'IBAVI, anuncia que "Margarita Lliteras no té experiència en el tema dels habitatges i no és la persona adequada per dirigir l'oficina" (Última Hora Ibiza de dia 6-VI-01).

Però els fets demostren les mentides i els greus errors (que perjudiquen al credibilitat del Pacte de Progrés) dels senyors Josep Antoni Ferrer i Jaume Carbonero. A Eivissa continuen les demostracions de solidaritat amb Margarita Lliteras (tant per part d'alts càrrecs de l'administració) com de les ciutadanes i ciutadans. Hi ha protestes contra la decissió de cessar Margarita Lliteras i els veïns de Can Misses, Cas Serres i Santa Margarita preparen mobilitzacions contra l'absurda decissió dels polítics de Palma que han fet malbé una experiència extremadament positiva del Pacte. Els veïns (que per una vegada en la històrica havien estat ben tractats per l'administració!) demanen que no es torni fer aquest "atentado contra nuestra autonomia" (la d'Eivissa-Formentera) i volen que Pilar Costa i el batle d'Eivissa facin "todas las gestiones necesarias ante el presidente del Govern Balear, Francesc Antich, y ante el conseller d'Obres Públiques para que se resuelva el problema y Margarita Lliteras siga entre nosotros para ayudarnos como siempre lo ha hecho". Gestions que efectivament feren els polítics abans esmentats.

Però a Palma no escolten les autoritats d'Eivissa-Formentera, ni els ciutadans que s'han mobilitzat de forma tan activa. De res serveixen les manifestacions i cartes al diaris dels veïns de Cas Serres, Santa Margarita, Can Misses... Per primera vegada en els anys de govern del Pacte els ciutadans són al carrer en favor d'una responsable progressista... i el que és encara més miraculós: una responsable a la qual la gent li porta flors al despatx! És el que mai s'havia vist (i potser mai no es tornarà veure!). Dia 5-VI-01 els diaris deien: "Los vecinos de pisos VPO de Eivissa muestran su apoyo a Margarita Lliteras con flores y firmas"... i manifestacions! Es pot arribar a una comunió tan perfecta entre administrats i administradores? On s'ha vist mai un cas tan exemplar de defensa popular de les accions d'un Govern?

És evident que, amb tan errada decissió (cessar la directora de l'oficina eivissenca de l'IBAVI), els senyors Jaume Carbonero i el conseller Josep Antoni Ferrer han fet un mal servei al Pacte. El president Antich hauria de prendre bona nota de qui dificulta l'avenç d'un projecte progressista a les Illes. Caldria reflexionar d'una vegada per totes. No són els sectors crítics de l'esquerra qui "fan el joc a la dreta" (com escriu en l'opuscle El repte del 2003. No són els sectors "puristes", els ecologistes, els nacionalistes d'esquerra tipus Joan Mayol, Nanda Ramon o Cecili Buele qui amb el seu "purisme" (sovint s'ataca de "purista" qui té principis, aquell que no es mou per la nòmina, la poltrona i el cotxe oficial) "estan destinats a ser l'eina de la dreta per recobrar el poder" (pàg. 18). Nosaltres pensam el contrari. Qui fa objectivament el joc a la dreta, qui de veritat fa mal a l'esquerra, al Pacte de Progrés són "polítics" com Josep Antoni Ferrer o Jaume Carbonero que, de forma absurda, dinamiten (fent dimitir responsables eficients i estimats per la població) el que dificultosament es va guanyant per altres indrets (Benestar Social, per posar un exemple clar i evident).

El desgast polític que ha patit el Pacte per tot aquest desgraciat afer (els ciutadans ho han considerat un vertader atac a l'autonomia del Consell d'Eivissa-Formentera, als ciutadans progressistes de les ilels germanes) ha estat superior al que es pot imaginar des dels despatxos oficials de Palma. És d'aquesta manera com es fa el joc a la dreta, mai des de la crítica seriosa i responsable. Aquests "polítics" sí que són destinats a "ser l'eina de la dreta per recobrar el poder". Amb errors de tal magnitud, amb menyspreu tan evident a la voluntat dels polítics (Cosa, Antich, Tarrés) i dels ciutadans d'Eivissa-Formentera no es pot avançar envers el camí d'anar bastint una política autènticament progressista per a la nostra terra.

Miquel López Crespí

Publicat en El Mundo-El Día de Baleares (2-VII-01)

General | Enllaç permanent | Retroenllaços (0)

Falsos republicans

Agermanat | 20 Març, 2006 07:27

Falsos republicans.

"Els serveis d'ordre del carrillisme (PCE) estripaven les banderes republicanes en les manifestacions de la transició, criminalitzaven els partits republicans i nacionalistes, acusaven sense cap mena de vergonya les diverses organitzacions d'esquerra i marxistes que no acceptaven els pactes amb la patronal i el franquisme reciclat de 'fer el joc al feixisme'. Per part ni banda no hem llegit una rectificació pública dels seus errors. Mai no hem llegit una petició de perdó per totes les mentides i calúmnies que han escrit i signat contra l'esquerra revolucionària de les Illes". (Miquel López Crespí)



Coberta del llibre de Miquel López Crespí No era això: memòria polìtica de la transició (Edicions El Jonc), una història alternativa de la transició que s'ha convertit en una espècie de "bíblia" de les joves generacions de lluitadors antisistema dels Països Catalans.

El diari El País parlava recentment, comentant l'estrena del documental de Manuel Palacios Rejas en la memoria, del "pacte de silenci" entre PCE, PSOE i els franquistes reciclats en tot el que feia a la memòria històrica del nostre poble. La pseudoesquerra acceptà de seguida les condicions d'aquests franquistes aperturistes per a instal·larse en els privilegis que comportava la gestió del nou règim. Personatges com Santiago Carrillo, la "Pasionaria", Ignacio Gallego, Pere Ardiaca (tots plegats autèntics protagonistes dels assassinats dels militants del POUM, d'Andreu Nin, de centenars d'anarquistes en temps de la guerra civil) per part del PCE o Alfonso Guerra, per part de la socialdemocràcia, foren els encarregats de perseguir la dissidència en temps de la transició i anys posteriors. Els serveis d'ordre del carrillisme (PCE) estripaven les banderes republicanes en les manifestacions de la transició, criminalitzaven els partits republicans i nacionalistes, acusaven sense cap mena de vergonya les diverses organitzacions d'esquerra i marxistes que no acceptaven els pactes amb la patronal i el franquisme reciclat de "fer el joc al feixisme".


A les Illes eren els Antoni M. Thomas, els Pep Vílchez i CIA, els encarregats de defensar la política antipopular de Santiago Carrillo. Aquesta ràbia contra la gent que hem treballat en servar la memòria històrica dels grups marxistes de les Illes, arriba fins al punt que, en una data tan recent com el 28 d'abril de 1994, les restes d'aquest carrillisme estantís publicaven un pamflet ple de mentides, calúmnies i tergiversacions contra el llibre L'Antifranquisme a Mallorca (1950-1970) editat per Lleonard Muntaner i que, precisament, jo havia escrit per a servar la memòria històrica de l'esquerra alternativa de les Illes. Els autors del pamflet, els senyors Gabriel Sevilla, Albert Saoner, Bernat Riutort, Ignasi Ribas, Gustavo Catalán, José M. Carbonero, Jaime Carbonero, Antoni M. Thomàs i Salvador Bastida s'atrevien a dir, i ho signaven sense cap mena de vergonya, que els partits a l'esquerra del carrillisme... "ajudaven el franquisme per a debilitar el PCE". Quina manca d'ètica, quina brutor atrevir-se a escriure aquestes mentides contra l'esquerra alternativa de les Illes!


Com diu l'article de El País que comentam, la munió de personatges que, a nivell estatal o de les Illes, tant mal feren a causa de la recuperació de la nostra memòria històrica en temps de la transició, volen llevar-se la taca que porten d'ençà aquells anys i, sovint, els trobam en determinats actes en record de la República. Fa vergonya aliena veure'ls! Nosaltres, que en temps de la transició hem vist els serveis d'ordre del PCE estripar les banderes de la República Espanyola i que posteriorment hem sofert en carn pròpia les campanyes rebentistes en contra nostra i en contra dels llibres escrits en defensa de la memòria republicana, nosaltres, repetesc, no podem creure en la "sinceritat" dels exdirigents carrillistes. Per part ni banda no hem llegit una rectificació pública dels seus errors. Mai no hem llegit una petició de perdó per totes les mentides i calúmnies que han escrit i signat contra l'esquerra revolucionària de les Illes. La participació en determinats actes republicans un quart de segle després de les accions contra la memòria republicana i la lluita per la República tan sols amaga el conegut oportunisme polític dels dirigents propers a l'òrbita "pecera". Es pensen poder enganar les joves generacions de ciutadans i ciutadanes de l'estat, aquells que, per l'edat, no els pogueren veure ni sentir criminalitzant els republicans, demonizant els partits comunistes que no combragaven amb la línia de Santiago Carrillo i CIA. Ara, portats als límits de l'extraparlamentarisme, proven de recuperar alguns vots practicant un "republicanisme" de fotografia electoral. Quin oportunisme, tot plegat!


Si no ens fixam atentament com anà la transició, sobre quins pactes i renúncies (històriques, polítiques, culturals) es va aconseguir que l'esquerra oficial arribàs a l'usdefruit de les poltrones institucionals, haurem entès poca cosa del combat del present. Recordem que la pseudoesquerra aconseguí la seva legalització (per part dels sectors franquistes reciclats) a costa d'abandonar els seus signes d'identitat històrica, és a dir, al preu de renunciar al marxisme, a les tradicions republicanes (s'acceptà de seguida la monarquia) i a la reivindicació de l'autodeterminació dels pobles. En el fons, aquestes renúncies significaven enterrar quasi un segle i mig d'història i de lluites del poble. Acceptant els antipopulars Pactes de la Moncloa, desactivant el moviment obrer (abandonant les pràctiques de democràcia directa, acceptant la divisió sindical, posant sordina a celebracions republicanes, cada vegada més silenciades, no em parlem de servar la memòria de la guerrilla antifeixista!), els poders fàctics trobaven en una esquerra amnèsica (per conveniència) el millor aliat per a conservar l'essencial del sistema.


Miquel López Crespí

General | Enllaç permanent | Retroenllaços (0)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb