Agermanat | 03 Abril, 2006 18:00
La nit del disset d’abril de 1990 no poguérem retre l’homenatge que un grup d’amics pensàvem fer a Emili Darder Cànaves (Palma, 18951937). Emili Darder, un dels metges més eminents de Ciutat (llicenciat per la Universitat de València el 1915) va ser detingut el 20 de juliol del 1936 pels falangistes mallorquins, tancat al castell de Bellver, embargats tots els seus béns (dos milions de pessetes d’aleshores) i, finalment, sotmès a un infamant consell de guerra, fou afusellat —ben malalt, sense poder sostenirse dret— al cementiri de Palma. L’homenatge que planificàvem aquell abril de 1990 era senzill (simple repartida de fulls informatius per les barriades de Ciutat i pintada d’alguns murals commemoratius al Molinar, Son Serra, S’Indioteria...). La gent que més treballà en l’acte d’homenatge a Emili Darder va ser la de l’OCB (l’Organització Comunista Balear). La majoria d’afiliats i afiliades d’aquest partit procedien del PCB-PCPE (el partit escindit del PCIB i que, en aquells anys escapçalaren Josep Valero, Lila Thomàs, Francesca Bosch i Miquel Rosselló, entre d’altres dirigents prosoviètics). Cal recordar que cap a l’any 1984 hi havia hagut l’escissió promoguda pel dirigent estalinista Ignacio Gallego i que pretenia reorganitzar el comunisme espanyol (i de rebot l’illenc) sota bases —deien— del «marxismeleninisme».
Per l’abril de 1990 eren precisament els militants de l’OCB els més decidits en la lluita per l’autodeterminació, el socialisme i la recordança dels republicans mallorquins. Setmanes abans de l’aniversari de la proclamació de la república em vengueren a veure per demanar el meu ajut i, envidentment, com he fet sempre en aquest darrers trentacins anys de lluita per la llibertat d’expressió del nostre poble, em vaig oferir a col.laborar en tan lloable tasca (l’homenatge a Emili Darder). Els vaig cercar material (que més endavant serviria per anar enllestint l’obra de teatre El Cadàver muntatge homenatge al darrer batle democràtic de Ciutat i que va ser estrenat l’any 1996 en el Teatre Principal de Ciutat per la Companyia Taula Rodona i en els anys 19981999 a Barcelona i diversos indrets del Principat). La idea original (que la policia de Ramon Aguiló no ens deixà portar a la pràctica) era pintar en una paret dels afores, sense molestar ni causar danys materials a cap veí de Ciutat, el rostre d’Emili Darder i reproduir al costat el poema de Bartomeu RossellóPòrcel A Mallorca durant la guerra civil.
Com he dit una mica més amunt, no ho poguérem portar a la pràctica. El nostre piquet era format (entre d’altres militants de l’OCB) per Juan Sánchez, Francisco Ocete i jo mateix. En total érem sis o set els arriscats ciutadans que decidírem retre un homenatge a Emili Darder. Uns portaven escales, pintura, estris de dibuix, els llibres, els fulls amb el poema de RossellóPòrcel (que anàvem deixant pels portals de les cases i bústies comercials i particulars). L’indret que ens va tocar cobrir era tota la barriada del Molinar i la paret en la qual havíem de pintar el mural era la de l’entrada al Portixol, just al costat dels dos molins que encara resten en la que va ser la barriada d’Aurora Picornell i ara ocupat per un important complex de piso de luxe.
No es pogué fer gaire cosa. Sembla que, en previsió d’aquest tipus d’homenatge, la policia de Ramon Aguiló tenia ordres de detenir i barrar el pas a qui volgués servar la memòria històrica del nostres poble, de les seves avantguardes més conscients, dels republicans il.lustres de les Illes. Només feia una estona que ens havíem posat a la tasca quan, inesperadament, dos cotxes de la policia s’aturen al nostre costat i, mentre uns en treuen les pistoles, altres s’apropien dels estris de pintar, del llibre de poemes de Bartomeu RossellóPòrcel, dels pinzells i el spots de pintura... No serviren de res les meves portestes. Els policies de la «democràcia» no sabien —no havien tengut cap curset de reciclatge!— qui era Emili Darder, i molt manco Bartomeu Rosselló— Pòrcel. Record que, mentre ens apuntavem amb la pistola i, com si fóssim lladres, ens obligaven a situarnos, amb les mans a la paret, drets damunt la voravia, i ens prenien el material per a fer el mural, jo els anava recordant aspectes essencials de la nostra història més recent. Malgrat la provada manca de cultura i educació, malgrat el perill que per la vida d’uns ciutadans pacífics significava estar amenaçats per aquelles armes de foc, vaig intentar explicar —endebades que ho entenguessin!— que el deure d’una policia pagada amb diners públics era ajudar els demòcrates que volien servar aspectes importants de la històia del poble mallorquí. Era inútil. No acabaven d’entendre com m’«atrevia» a qüestionar el seu seny i vigilància contra els delinqüents (servar la nostra història era, evidentment, cometre una acte digne de la presó). A la presó no hi anàrem. Però la multa de qurantacinc mil pessetes que m’enflocà el meu antic company de clandestinitat, l’amic Ramon Aguiló, sí que volien que la pagués.
No la vaig pagar mai, la multa que em posà el batle socialista! Li vaig fer un escrit de protesta i crec que es degué avergonyir ja que finalment ordenà l’arxiu i oblit de l’enutjós «problema». Era incomprensible aquella manca de sensibilitat històrica. Si en temps de la dictadura ens haguessin dit que seríem reprimits per un batle «socialista» no ho hauríem cregut mai. Que ho fes la dreta... encara es podia entendre. Però era inconcebible que la represessió vengués de l’«esquerra»! Emb vaig haver de veure amenaçat per acabat de copsar tot el que de renúncies a les tradicions més combatives del nostre poble havia significat la transició, els pactes per a fruir de sous i poltrones.
Agermanat | 03 Abril, 2006 08:19
El passat 6 de febrer, mitjançant una instància, l’associació cultural “Pinyol Vermell” va demanar a l’Ajuntament de Sa Pobla poder dur a terme una sèrie d’activitats envers la II República Espanyola.
A dita instància hi figuraven actes com a conferències, taules rodones o la projecció de pel.lícules i documentals que es celebrarien a l’Espai-Jove de Sa Congregació, punt on l’Ajuntament no ens va posar cap impediment.
A la mateixa es va demanar també, poder col.locar una placa dia 14 d’abril ( data del 75 aniversari de la proclamació de la II República espanyola ) amb el següent texte: ALS POBLERS QUE LLUITAREN PER LA LLIBERTAT 75ANIVERSARI DE LA II REPÚBLICA ESPANYOLA
Des de l’associació varem decidir tirar endavant amb aquesta iniciativa, ja que consideram que s’ha mantengut en l’oblid a aquelles persones que decidiren mantenir-se fidels a la república i als seus ideals i que lluitaren contra el cop d’estat militar que es va produir i que per aquests motius acabaren pagant amb la pressó o amb la seva vida. Tots sabem i no podem oblidar que per desgràcia hi hagué poblers que patiren la dura repressió que visqué Mallorca durant aquells anys i que pel sol fet de pensar diferent sofriren les atrocitats del poder colpista.
Per aquets motius, des de l’associació creim necessària la recuperació de la memòria històrica de dites persones, que per designis del destí es convertiren en protagonistes de la història del nostre poble. L’importància per a nosaltres d’aquest homenatge sorgeix al considerar que es tanquen velles ferides dins la nostra societat, i que anys després d’haver viscuts aquests episodis terribles del nostre poble i la nostra nació som capaços de mirar al darrera sense rencor ni odi i veure que per damunt dels ideals, partits o banderes tots som germans, tots iguals. La resposta de l’Ajuntament referent a la col.locació de la placa deia el seguent: A- La placa en qüestió aniria dedicada “ a les ciutadanes i ciutadans poblers que han lluitat per la llibertat” ( tal i com consta a la seva instància, amb observació de l’expressió “ ciutadans i ciutadanes”, que és un suggeriment nostre), sense cap altre referència històrica concreta. B- La placa només podria anar firmada per l’Ajuntament de Sa Pobla, com a representant de la totalitat de la societat poblera. En aquest sentit, entenem que seria mal d’entendre que una associació privada s’apropiàs d’un espai públic per difondre a títol individual, encare que aquest en principi sigui assumible per la inmensa majoria de la societat poblera. C- La inaguració formal de la placa es faria el proper dia 29 d’abril, a mode de cloenda dels actes organitzats per la seva associació. El fet de no fer coincidir la col.locació de la placa amb el dia 14 d’abril, commemoració de la proclamació de la II República, ve motivat perquè entenem que qualsevol al marge del seus sentiments concrets en relació a aquesta període de la nostra història i les circumstàncies que varen envoltar es seu final- que realment vulgui honorar la memòria dels poblers i pobleres que han lluitat per la llibertat en sentit ampli ho pugui per, i a més, es pugui sentir còmode.
Des de l’associació no compartim la totalitat d’aquets punts i aquí explicam els motius: El suggeriment per part de l’Ajuntament d’incloure “ciutadans i ciutadanes” ens pareix encertat i
En la questió que fa l’instància: sense cap altre referència històrica concreta, l’associació considera que fer aquesta referència històrica es clau en el sentit d’aquesta placa, ja que si no es fes dita referència el sentit “ciutadans i ciutadanes” és molt ampli i podria dur a confusió o dubte per les generacions futures. Si creim amb la necesitat d’incloure “75 aniversari de la II República espanyola” és perquè no s’oblidi mai el seu final i la seva existència i que el silenci no tapi la realitat viscuda al nostre poble, així tots junts podrem aprendre que la paraula ha de precidir l’acte i que la violència és la pluma de l’ignorància. En definitiva la II República és un període històric més que s’ha de sumar a la Història del nostre país i de cap manera es pot negar dit espai de temps, ja que seria negar part de la història de nosaltres mateixos i si més no, la dels nostres avantpassats.
L’associació va elegir la plaça de la Concòrdia ja que aquesta mateixa paraula que li dóna nom, representa una de les nocions de les societats civilitzades, on tots hem de poder viure, pensar, opinar, … en concòrdia amb la societat que ens envolta. En referència a la firma de la placa des de l’associació Pinyol Vermell en cap moment varem tenir l’intenció i seguim sense tenir-la, de firmar la placa en nom nostre.Des d’un principi l’associació va decidir que es feria càrrec de les despeses de la placa, intenció que mantenim en peu i per aquest mateix motiu tampoc consideram necessària la firma de l’Ajuntament de Sa Pobla.
Des de l’associació consideram fonamental realitzar l’acte el proper dia 14 d’abril ja que aquesta data té un significat especial i la col.locació de la placa, recobra el vertader sentit de l’acte, així com a diferents pobles de la nostra illa es celebren (i això és un precedent). - Al Cementiri de Son Coletes (Manacor) es celebra un acte recordatori als republicans, així com als cementiris de Santa Maria, Bunyola, Porreres i actes a Sencelles, Inca, Alaró, Mancor i a Pollença on l’any 2003 l’Ajuntament aixecà un monolit on es pot llegir “A la memòria dels presos republicans que, per mantenir-se fidels a la democràcia i a la llibertat ,foren obligats – entre 1937-1940- a obrir camins com aquest” on també anomenà fill il.luste de la vila de Pollença a Pere Joan Cànaves (batle afusellat) Per aquests motius demanam a l’Ajuntament de Sa Pobla que recapaciti sobre la data de la col.locació i el texte, que des de l’associació Pinyol Vermell varem demanar. Entenem que aquests són motius més que suficients, perquè l’Ajuntament canvii d’opinió i la societat apreciaria un pas cap a la llibertat, asumint que les errades passades no es tornin a repetir dins una societat com la nostra.
Si no fos possible arribar a un acord des de l’associació mantendrem en peu l’acte d’homenatge a la República prevists per dia 14 d’abril a la plaça de la Concòrdia, on es celebrarà un recital poètic, (sense la col.locació de la placa, és clar), entenent que si no es pot col.locar la placa, si que s’ha de poder celebar un acte d’homenatge.
Atentament: Associació de Joves PINYOL VERMELL
Cita: L’associació el passat 6 de febrer va mantenir una reunió amb el Batle de Sa Pobla, juntament amb un dels seus assesors. Els motius que ens van exposar en referència a la seva negativa en quant a la col.locació de la placa dia 14 d’abril foren que sobre la referència històrica d’aquesta, és a dir, que la placa posàs “75 aniversari de la II República” que ningù es pogués sentir molest o incòmode al visitar la plaça de la Concòrdia i que aquest no fos un motiu per obrir velles ferides al poble. El batle va dir que com era el “batle de tots” no s’havia de ferir la sensibilitat ciudadana. D’altra banda cal dir també, que no ens deixen col.locar la placa dia 14 d’abril però si un altre dia. Des de l’associació ens resulta incomprensible aquesta negativa des de la Casa Consistorial.
Per aquest motiu l’associació ha decidit no col.locar cap placa, ja que la nostra intenció es la de recuperar la dignitat de les persones que foren represaliades en temps de la Guerra Civil i la dictadura, ja que creim que els valors que defensaren amb la seva sang representen part dels ideals de la nostra associació. Creim que es important que la gent que va sofrir les atrocitats d’aquell sistema es digne de rebre homenatge i que siguin recordats els fets que varen haver de patir, precisament perque no es tornin a repetir. Creim que no volguent fer aquest homenatge en part no es vol asumir aquest període històric.
De totes maneres, l’associació, encara que no posi cap placa amb les condicions imposades, sí que farà un acte d’homenatge el dia 14 d’abril, en el qual hi haurà un recital poètic. En el tema referent al dia de l’homenatge el Batle, no ens va possar cap impediment per poder realitzar-lo.
| « | Abril 2006 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | |||||
| 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 |
| 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 |
| 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 |
| 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 |