Per una Esquerra Alternativa

Fanny Tur i López Crespí: Salvem Eivissa!

Agermanat | 27 Abril, 2006 18:40

Fanny Tur i Miquel López Crespí. Salvem Eivissa!

'L'autopista d'Eivissa: una amenaça territorial' .

(Solidaritat del bloc de Miquel López Crespí "Per una Esquerra Alternativa" amb Eivissa i amb Fanny Tur, exconsellera de Cultura i Medi Ambient del Consell d'Eivissa i Formentera).

Per Fanny Tur Riera, exconsellera de Cultura i Medi Ambient del Consell d’Eivissa i Formentera.

"Què es pot dir que no s’hagi dit ja sobre la vergonya del que ens volen fer amb el nostre territori? Què es pot dir d’una persona, el senyor Abel Matutes, que no té cap remordiment quan veu que molts eivissencs i eivissenques han de sortir de casa seua (Ca na Palleva, Can Malalt i tants d’altres) perquè la nova autovia es desvia per no passar per les seues empreses o perquè pretén que entre tots paguem uns vials de servei dins les seues propietats quan els hauria de fer ell o bé perquè li fan un accés, pagat també amb els nostres sous, per a arribar a un hotel rural de la seva propietat i per aquest motiu han d’expropiar la finca des Puig? (...)" (Fanny Tur)



Fanny Tur i l'escriptor Miquel López Crespí el dia de la presentació del poemari Rituals amb el qual l'autor de sa Pobla havia guanyat el Premi de Poesia Illa de Formentera 2001.

'L'autopista d'Eivissa: una amenaça territorial'

Què es pot dir que no s’hagi dit ja sobre la vergonya del que ens volen fer amb el nostre territori? Què es pot dir d’una persona, el senyor Abel Matutes, que no té cap remordiment quan veu que molts eivissencs i eivissenques han de sortir de casa seua (Ca na Palleva, Can Malalt i tants d’altres) perquè la nova autovia es desvia per no passar per les seues empreses o perquè pretén que entre tots paguem uns vials de servei dins les seues propietats quan els hauria de fer ell o bé perquè li fan un accés, pagat també amb els nostres sous, per a arribar a un hotel rural de la seva propietat i per aquest motiu han d’expropiar la finca des Puig?



Pilar Costa i Miquel López Crespí, sempre a l'avantguarda de la defensa de la cultura catalana. Fotografia de l'any 2001 corresponent al dia de la presentació a Eivissa del poemari de Miquel López Crespí Rituals.

Què es pot dir d’un president del Consell que ho permet, abaixa el cap com un covard i calla? Què es pot dir d’una consellera de vies i obres, la senyora Maria Estela Matutes, que en comptes de defensar l’interès general, com és la seua obligació, actua com a representant de les empreses familiars dins el Consell Insular? Què es pot dir davant tanta indignitat?

Quin sentit té una gran autovia que dividirà l’illa en dos amb un mur de vergonya i formigó? Quin futur ens espera si hem de pagar en 25 anys una hipoteca de 500 milions d’euros per només 22 quilòmetres?

Mai uns projectes havien afectat, en tots els sentits, tanta gent. Mai la traició dels governants cap al seu poble i cap a qui els va votar fa només tres anys havia estat tan clamorosa. El que passa a Eivissa suposarà un abans i un després. Res no serà igual a partir d’ara.

Què podem fer quan, per la via de la paraula i el debat polític, no s’ha aconseguit res? La resposta és resistir d’una manera pacífica pero ferma, i denunciar les irregularitats, cada vegada que sigui necessari, davant els jutjats. Potser ens deixem moltes coses pel camí, pero ho fem convençuts que aquesta no és una batalla només dels més de 500 expropiats. És la lluita de tot el poble d’Eivissa i fins i tot de Formentera. Ens expropien a tots i a totes.

Des de fa més de dos mesos, cada matinada, una colla de gent anem a fer guàrdia a Ca na Palleva, a Can Malalt, a Can Puig a Sant Antoni, allí on faci falta. Ens llevam hores de son, del nostre temps lliure, de les nostres vacances… i ho seguirem fent fins quan sigui necessari i fins les darreres conseqüències. I ens hauran d’escoltar. No tindràn més remei. Els prepotents, els corruptes, els que es pensen que això de tallar el bacallà és per sempre, hauran de rectificar. Quan escric això ja som 25 els detinguts i molts més els denunciats. Mentrestant, els autèntics infractors de la llei, els lladres que roben la terra, els arbres, les cases de la gent i el futur d’aquesta illa segueixen als seus despatxos, malalts d’avarícia. Però alguna cosa canvia a Eivissa.

Web Eivissa.0

General | Enllaç permanent | Retroenllaços (0)

ERC "es fa amb la pitxa un lio" (Salvador Cardús)

Agermanat | 27 Abril, 2006 12:03

"El 'sí' hauria demanat una reacció més ràpida, abans de la manifestació del 18 de febrer i, en lloc d’anar insistint en si es podria aconseguir alguna millora més com l’Aeroport del Prat, hauria exigit per part dels dirigents d’ERC un reconeixement d’errors estratègics pel qual feia falta un coratge que no es té. Però si hom no s’ha atrevit a dir que hi va haver un error de càlcul de fons –tornem a la inconstitucionalitat: 'una cagada monumental'-, llavors cal dir que “no” a l’Estatut. Sense reserves". (Salvador Cardús)

ARA QUÈ?

Per Salvador Cardús, sociòleg

Crec, francament, que ERC s’està fent un gran embolic –l’expressió exacta però gens constitucional seria que “es fa amb la pitxa un lio”- amb això de l’Estatut. Des del meu punt de vista –i poques vegades he vist una cosa tan clara-, només hi ha dues alternatives possibles, i totes dues legítimes. Una, és reconèixer l’error d’entrada i de fons del plantejament que confiava que el nou Estatut podria incorporar aquells punts “irrenunciables” que tots els sobiranistes van fer seus –la nació a l’article primer, el control d’una agència tributària única i drets històrics en algunes competències clau- i llavors, després del “mea culpa” es vota “sí” en benefici de les millores graduals obtingudes i de passada es descolloca al personal. O l’altra, és posar-se tossut en la idea que es va ser enganyat i desemmascarar clarament, tal com va fer l’exconseller Carretero, que l’Estatut que n’ha sortit és inacceptable perquè compromet i tanca massa –i per massa temps- el futur del país, i es vota “no”.

A mi no em farien por –ni fàstic- cap de les dues possibilitats. Que parlem de política, caram! Ara bé, en política, el temps és decisiu. El “sí” hauria demanat una reacció més ràpida, abans de la manifestació del 18 de febrer i, en lloc d’anar insistint en si es podria aconseguir alguna millora més com l’Aeroport del Prat, hauria exigit per part dels dirigents d’ERC un reconeixement d’errors estratègics pel qual feia falta un coratge que no es té. Però si hom no s’ha atrevit a dir que hi va haver un error de càlcul de fons –tornem a la inconstitucionalitat: “una cagada monumental”-, llavors cal dir que “no” a l’Estatut. Sense reserves. Res de vots nuls o en blanc, res de poesia patriòtica i de disseny a les butlletes. O se’n tenen per dir que “sí”, o se’n tenen per dir que “no”. I res de “llibertat” de vot, que el vot sempre ho és de lliure, només faltaria: els independentistes no són menors d’edat ni necessiten tuteles, encara que a vegades facin criaturades!

La tonteria que el “no” se sumarà al del PP, com a argument, és impresentable. D’una banda, el “sí” també farà anar junts els vells comunistes amb els neoliberals, els regionalistes catalans amb l’espanyolisme amb ànima colonitzada. I no tenen pas cap mania a barrejar-se. D’altra banda, el “no” a la Constitució europea ja va aplegar nacionalistes radicals i neofeixistes, i llavors aquest argument no va semblar important. Però, sobretot, que voleu dir que no és molt millor que ningú no pugui comptar quants som? Després de tant dir que hi havia una gran reacció generacional, transversal i multitudinària que ja ens tenia salvats, a veure si ara resulta que hi ha menys vot en blanc o nul, o papallonejant, que assistents a aquella manifestació que encara exigia el dret de decidir Estatut quan ja estava tot dat i beneït!

La coherència d’una força política no s’ha de basar en ser-ho amb ella mateixa, sinó que ho ha de ser amb els seus objectius. Les estratègies poden ser equivocades i, precisament per coherència, cal canviar-les si no funcionen. La coherència ha de ser amb la pròpia veritat, no amb l’autoengany. I la coherència –i la confiança- s’aconsegueix si hi ha idees de futur. Ara, el vot a l’Estatut és “no”. Si més no a la meva edat, no tinc cap ganes d’entrar a una nova ratera fins al final de la meva esperança estadística vida, ni que sigui una mica més espaiosa, s’ha de reconèixer! I si hem de ser pocs, siguem-ho amb un cert orgull i dignitat. El “no”, s’entén aquí i a Nova Zelanda. El vot nul ens torna a l’època de La Crida, un temps tan gloriós com acabat, i no s’entendrà ni a Mart (vull dir, que ens convertirà en marcians). La pregunta, en tot cas, és aquesta: senyors i senyores d’ERC: i ara, què? Només la resposta a aquesta resposta pot fer el vot negatiu, a més de coherent, fort i digne. O sigui, el pot fer valuós políticament.

Tribuna Catalana (26-IV-06)

General | Enllaç permanent | Retroenllaços (0)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb