Per una Esquerra Alternativa

Memòria històrica i guerra civil.

Sa Pobla, 1954. Rosa Vallespir Serra és la segona per la dreta.

Rosa Vallespir Serra, l'esposa de Pau Canyelles, hi és present en una fotografia que serv com si fos una joia de la meva primera comunió. Rosa Vallespir, Pau Canyelles, la mateixa filla Salvadora Canyelles, eren excel·lents amics de la mare, Francesca Crespí (de Can Verdera), i del meu pare. Tanta amistat tenien -i tenim encara!- que, de la casa del carrer Gran número 101, sortí el pare per anar a l'església a casar-se amb ma mare; aquesta anècdota ja ho explica tot. Recentment, na Salvadora em deia que a casa seva, en el carrer del Rosari, tenia la fotografia del casament pobler de Francesca Crespí Caldés -neboda del cap de la dictadura de Primo de Rivera, el batle Miquel Crespí i Pons- amb l'amic i company de Durruti, membre de la CNT, militant actiu de "La Columna de Hierro", l'exalferes de Sanitat republicà Paulino López Sánchez, presoner de la reacció franquista a les Illes.

Coberta de la novel·la L'Amagatall.

És evident que de petit havia sentit parlar d'aquella història: els homes amagats, les persecucions dels falangistes, la mort heroica de Jaume Serra Cardell (amb el nebot del qual, l'amic Jaume Serra Obrador, participàrem en la manifestació del 27 de novembre de 1998 contra el dictador xilè Augusto Pinochet), la destrucció dels locals sindicals de sa Pobla i posterior cremada, enmig del carrer, de llibres, banderes i mobles... Supós que, inconscientment, els esdeveniments que, sense fer-ho de forma expressa, anaven contant familiars i amics, feien la seva feina, bastint tot un món en el meu cervell, que tard o d'hora havia de sortir. I, ara, passats tants d'anys, les històries amagades de postguerra surten en forma de novel·les, contes, llibres d'assaig, memòries, articles... les mil formes de reconstruir la memòria col·lectiva d'un poble que té a l'abast un intel·lectual del nostre temps. És la forma de copsar el món que m'ensenyaren els meus, i a la qual per res del món no renunciaria.

L'Amagatall no és solament la història -transformada, modificada- de Pau Canyelles ("Pau Comas"), Joan Matas o Jaume Tries i tants i tants d'altres homes honrats assassinats o perseguits per la salvatge reacció de la dreta feixista mallorquina i espanyola. Vol ser també recordatori -ara que a part de robar-nos la terra, també ens roben la nostra història- de la generació de mallorquins i mallorquines que volgueren ajudar a bastir una Mallorca diferent, més lliure i solidària. La il·lusió que significà l'adveniment de la República, l'alegria per la victòria del Front Popular en el febrer de 1936, era, sens dubte, l'expressió autèntica de la resurrecció d'un poble -el mallorquí, el de totes les Illes- que no havia pogut aixecar cap d'ençà la bestial repressió de les Germanies a començaments del segle XVI. I, com en aquella època, amb el mateix instint de bèstia sanguinària, les classes dominants illenques, els hereus dels repressors de les Germanies, les més importants cases pairals mallorquines, una bona part d'un egoista classe mitjana tan atemorida pel triomf de la revolució proletària a l'URSS, s'estimà més regar amb sang els sementers de les seves propietats abans que consentir que el fill del jornaler aprengués de llegir i escriure, abans que augmentar un cèntims el jornal del treballador.

Aquesta raó i no una altra, aquest drama més fort, més sublim que la més corprenedora de les tragèdies gregues o xeikspirianes (o almanco comparable), era el que em bullia dins del cap en el moment de posar-me a escriure L'Amagatall. Era la meva peculiar manera de retre l'homenatge que es mereixen Pau Canyelles, Paulino i José López Sánchez, Guzmán Rodríguez, Jaume Serra Cardell, Jaume Serra Obrador, els carrabiners de sa Pobla (Crisanto Valcárcel, Juan Orozco Trulla...) que provaren de resistir el sagnant cop militar del general Franco... Es tractava d'allunyar-me -com més lluny molt millor- de l'ensucrat i fals món dels germans Villalonga i els seus hereus, d'aquella hipòcrita Mallorca bastida damunt la sang, la suor, les llàgrimes dels millors fills i filles de la nostra terra, exterminats amb l'ajuda de Miguel i Lorenzo Villalonga -que, des dels diaris i les ràdios falangistes, donaven suport als escamots d'extermini que sembraven de dol cada racó de les Illes.

Miquel López Crespí

Del llibre Temps i gent de sa Pobla (Consell de Mallorca-Ajuntament de sa Pobla, 2002)

Sopars de conspiracions d'estiu

"En el PSM, o en el que enteníem com a tal fins fa poc, la temporada s'ha iniciat amb la reunió a taula, a Pollença. Que ha tengut com a reacció preventiva el canvi de nom de la coalició d'esquerra per «nacionalista». N'hi haurà molts de sopars, tant a la part forana com a Palma (a on, per cert, el de la sorpresa anunciada del retorn impossible, l'interessat diu que no se celebrarà). Per la banda renovadora l'ordre del dia serà únic i repetit: fer o no fer candidatura autonòmica al marge del PSM? Ganes no en falten. Doblers, no en faltarien. Ara, fàcil no ho seria. I, sobretot, qui és el guapo que se posa davant per rebre llosques de per tot essent acusat de beneficiar el PP? Complicat. Això sí, els sopars renovadors preocupen, i molt, entre els oficialistes. Que també hauran de sopar per parlar de com evitar la pressió que els creix i alhora intentar concretar d'una vegada la coalició d'esquerra que no volien, no la volen, no saben com evitar-la alhora que saben que la necessiten si bé no encerten a imaginar com assolir-la". (Miquel Payeras)

Comença avui l'estiu, en el calendari. Temporada de sopars polítics per conspirar, la majoria dels quals no coneixerem. Tanmateix és en aquestes cites on se decideixen algunes de les grans qüestions polítiques. Què donarà de si l'actual temporada de conspiracions estiuenques? No se pot saber per òbvies raons, però sí se pot imaginar sobre què se conspirarà.

En el PP és probable que tot volti sobre el cop de Palma. Sobre com anar teixint el que podria ser necessari fer. En el cas que, per exemple, tengués majoria absoluta a Mallorca però la perdés al Parlament i a Palma. Aleshores què si no la batlia de Palma i novament el Consell s'oferiria a UM? O sigui, la liquidació política de Catalina Cirer, convertint Miquel Nadal en batle, mantenint els nacionalistes el Consell i preservant així els conservadors el Govern. D'això soparan els conservador que manen, probablement: de com s'haurien de berenar a Cirer, si hi hagués gana.

En el PSOE també Palma haurà de ser, de fet ja és des de fa temps, el motiu preferit dels sopars de conspiracions. Segur que se'n fan molts. Uns, per presentar la candidata o bé per intentar aplanar-li el camí. D'altres, justament pel contrari: per presentar la necessitat d'evitar la inconvenient candidata. Tots en relació a la gran cita. No, no se pensin que sigui, la cita, la de les urnes de l'any que ve. Ca barret. El que preocupa i ocupa gairebé en exclusiva és l'altra cita. Amb l'ulterior congrés del partit. Això és el cou a tots els grups socialistes tan discretament com aferrissadament en guerra. Les eleccions? Doncs si ara que falten onze mesos per arribar a les urnes ja deixen entendre que a banda de preservar Menorca i intentar assaltar Palma res no tenen a fer, doncs s'entén perquè tot l'interès conspiratiu se centra a Palma i en la candidata que podria ser, que alguns no voldrien que fos, que ja veurem si serà però que en qualsevol cas amb ella o contra ella -i, segur: a pesar d'ella en tots els casos- una part important de les estratègies en vistes al congrés se van perfilant.

A UM els sopars seran molt partforaners. A Porreres, sa Pobla, Manacor i fins i a tot a Alcúdia és probable que se n'hi facin, de sopars. No debades són els pobles on UM haurà de resoldre el futur que li dispensin les eleccions, a banda de Palma a on l'objectiu és tan ambiciós com difícil. En aquest cas, el pobre Miquel Nadal haurà de sopar tres o quatre vegades cada dia per intentar recollir vots suficients per donar la sorpresa. Engreixarà, poden posar-hi messions.

En el PSM, o en el que enteníem com a tal fins fa poc, la temporada s'ha iniciat amb la reunió a taula, a Pollença. Que ha tengut com a reacció preventiva el canvi de nom de la coalició d'esquerra per «nacionalista». N'hi haurà molts de sopars, tant a la part forana com a Palma (a on, per cert, el de la sorpresa anunciada del retorn impossible, l'interessat diu que no se celebrarà). Per la banda renovadora l'ordre del dia serà únic i repetit: fer o no fer candidatura autonòmica al marge del PSM? Ganes no en falten. Doblers, no en faltarien. Ara, fàcil no ho seria. I, sobretot, qui és el guapo que se posa davant per rebre llosques de per tot essent acusat de beneficiar el PP? Complicat. Això sí, els sopars renovadors preocupen, i molt, entre els oficialistes. Que també hauran de sopar per parlar de com evitar la pressió que els creix i alhora intentar concretar d'una vegada la coalició d'esquerra que no volien, no la volen, no saben com evitar-la alhora que saben que la necessiten si bé no encerten a imaginar com assolir-la.

A EU-Verds, els sopars hauran d'intentar donar resposta a perquè volen ara la coalició si el que volien del PSM era la part forana que se li està anant rera dels renovadors. I, a més, hauran d'intentar preparar-se per evitar que la vella guàrdia roja se revolti contra una coalició que ara resulta que s'ha de dir nacionalista. I qui si sap si per ventura l'invent de la coalició, que du camí de fotocopiar l'estructura de partits muntada entre EU i Verds, sigui motiu de debat en sopars dels independents que se senten usats com a pur atrezzo i que ara, de postre feixuc, se troben amb una coalició que acabaria per esvair del tot el seu paper, o alguns papers potser.

En fi, bon profit a tots.

Miquel Payeras, periodista

www.diaridebalears.com/segona.shtml?2837+6+163640

Diari de Balears: UM, el PSM (renovador) i el PSOE

"Sí, això sí que podria passar i seria lògic atenent a la història electoral i a les cultures ideològiques i polítiques de PSM i PSOE. És a dir, que l'efecte que tendria l'erosió de la tensió renovadora no seria desviar vot cap a UM, impossible, sinó cap el PSOE. La qual cosa buidaria la coalició d'esquerres d'una part de vot que necessitaria com l'aire per respirar. En condicions normals (això és: els renovadors deprimits i no activats com semblen estar) la coalició podria fer front a una pèrdua important de vot (fins el 40%) i així i tot aspirar a tenir 3 diputats, tal i com s'analitzà en un altre article. Ara bé, si l'erosió renovadora se manté, com fa cara, les coses canvien. Perquè el que representen no és homogeni però sí que les múltiples decisions individuals poden respondre al cap i a la fi a una sola voluntat: vot anti-PP". (Miquel Payeras)

És un tema interessant, el de la pretensió d'UM de xuclar vots dels renovadors ex o encara membres del PSM. Pur debat teòric revifat arran del relativament famós sopar de la setmana passada entre els excaps dels moviments renovador Jaume Sansó i Mateu Crespí i membres d'UM, i la conversió de la trobada en espectacle mediàtic ben a posta, així com amb les declaracions de Pere Muñoz, a l'entrevista de l'altre dia, a les quals posava UM com a únic referent del nacionalisme.

Primer de tot convé precisar algunes coses. Pel que conta un dels del sopar famós, que no és d'UM, allò va ser un abús de confiança. A banda del fet que s'ho haurien d'haver imaginat, és versemblant: basta veure les paraules i l'estructura de la notícia apareguda divendres a tots els diaris. Coincidien. Talment com quan se fan ressò d'un comunicat institucional. Allò tenia, té, tota la pinta d'haver estat una trampa parada a Sansó i a Crespí amb l'única intenció, per altra banda prou coneguda, de ficar el dit a la ferida i ben ple de sal. La rectificació pública de Sansó i una posterior valoració privada de Crespí abunden en la idea. Per altre costat, les declaracions de Muñoz només se poden entendre com un puntual excés, que possiblement ell mateix s'adonà tot d'una de la necessària matisació que hauria calgut, perquè del contrari no mereixerien més comentari que demanar-li a veure perquè no se fotografià amb la camiseta que tantes vegades usà: «Salvem la Real».

Al capdavall, anècdotes a banda, la qüestió és si aquest joc mediàtic que desplega UM té qualque fonament real. Doncs no. Cap ni un. Tal com ja s'ha argumentat en d'altres ocasions, el vot entre UM i PSM, o viceversa, no presenta històricament cap transvasament estadísticament significatiu en el conjunt de Mallorca. Mai. I ja duim moltes conteses electorals. Fins a la data, vint-i-vuit. De tota mena. Si s'atén només, com cal, a les autonòmiques, la inexistència del fenomen se demostra nítidament. Excepte algun cas aïllat sempre en clau local i sense que tengui cap rellevància insular, en cap ocasió (1983, 1987, 1991, 1995, 1999 i 2003) els vots d'UM i PSM no s'han mesclat. Per què? Doncs perquè amb qui es mesclen respectivament és amb el PP i amb el PSOE. Agradi o no. Així ha estat sempre. I allò que ha passat en sis vegades autonòmiques, que és el mateix que ha passat a les vint-i-dues vegades restants en què s'han muntat urnes, perquè hauria de deixar de passar l'any que ve? No hi ha cap raó lògica per esperar-ho. De fet, un dels dos renovadors presents al famós sopar UM-PSM de la setmana passada comentava ahir mateix que del que fou el moviment renovador no aniran a parar a UM més que algun grapat de vots a un o dos pobles molt petits sense que tenguin cap mena d'importància global, però que, en canvi, qui s'omplirà les bosses serà el PSOE. La mateixa anàlisi feia també un dels fundadors del PSM fa deu dies: calibrava que la pèrdua en favor del PSOE podria ser a la Part Forana no inferior a una tercera part (sobre els resultat de 2003) i molt, molt major a Palma.

Sí, això sí que podria passar i seria lògic atenent a la història electoral i a les cultures ideològiques i polítiques de PSM i PSOE. És a dir, que l'efecte que tendria l'erosió de la tensió renovadora no seria desviar vot cap a UM, impossible, sinó cap el PSOE. La qual cosa buidaria la coalició d'esquerres d'una part de vot que necessitaria com l'aire per respirar. En condicions normals (això és: els renovadors deprimits i no activats com semblen estar) la coalició podria fer front a una pèrdua important de vot (fins el 40%) i així i tot aspirar a tenir 3 diputats, tal i com s'analitzà en un altre article. Ara bé, si l'erosió renovadora se manté, com fa cara, les coses canvien. Perquè el que representen no és homogeni però sí que les múltiples decisions individuals poden respondre al cap i a la fi a una sola voluntat: vot anti-PP. Aleshores què si no Zapatero els hi queda? En efecte, ho deia ahir un dels dos ex caps renovadors, per a un votant autonòmic tipus del PSM que no vulgui votar la coalició, i ja que no té el seu partit com a oferta electoral única, i com que la possibilitat de votar a UM és com un acudit, Zapatero esdevé l'únic vot anti-PP, convertint l'habitual vot nacional en autonòmic. Per aquí precisament me pareix a mi que s'expliquen els molts de nervis que se noten en el PSM i EU-Verds.

Miquel Payeras, periodista

www.diaridebalears.com/opinio.shtml?

Coalició electoral amb UM o bloc d'esquerra nacionalista?

"No necessitam vividors del romanço sinó homes i dones com els que aturen les excavadores a Eivissa, com els que surten a defensar la llengua i la nostra cultura, els drets de les classes populars de les Illes sempre menyspreats per un capitalisme salvatge i especulatiu que farà de la nostra terra un desert d'asfalt i formigó per a clavar-hi allà dalt la bandera de la victòria franquista amb el brau de l''Espanya imperial'. (Miquel López Crespí)

Fanny Tur i l'escriptor Miquel López Crespí el dia de la presentació del poemari Rituals amb el qual l'autor de sa Pobla havia guanyat el Premi de Poesia Illa de Formentera 2001. Fanny Tur i Miquel López Crespí sempre han estat a l'avantguarda de la lluita en defensa del nostre territori i de la cultura catalana.

"Just fa uns dies, a diferència del que l'amic Biel Barceló proclamà quan guanyà el Congrés, el bloc d'esquerres s'ha convertit en 'bloc nacionalista', apte per a admetre Unió Mallorquina. Com quedam? Si s'havia de fer un bloc d'esquerres era evident que no hi havia lloc per Maria Antònia Munar i tots els seus. Ens demanam d´on i com ha sortit aquesta nova proposició. O és que ara UM s'ha convertit en l'avantguarda del nacionalisme progressista i ecologista? Sincerament no s'entenen tants canvis accelerats a no ser que tenguin relació amb l'apropament, precisament envers Maria Antònia Munar, de la majoria d'agrupacions que són sota la influència del batle de Vilafranca, Jaume Sansó, de l'ex de Santa Eugènia, Mateu Crespí, o de Josep Gomila. Ens demanam si la conversió del 'bloc d'esquerres' en 'bloc nacionalista' és producte d'aquesta canviant i complicada situació electoral. Alhora, més que una clara estratègia per anar bastint una força alternativa a la dreta que ens malgoverna ens trobaríem davant una direcció, la del PSM, partit per al qual sempre he demanat el vot, per a la qual més que una estratègia amb vistes al futur tan sols hi hauria el conegut tacticisme de passar un dia per arribar a l'altre i ja veurem el què s'esdevé. I Així sincerament no anam a part ni banda". (Miquel López Crespí)

Pilar Costa i Miquel López Crespí, sempre a l'avantguarda de la defensa de la cultura catalana i del nostre territori. Fotografia de l'any 2001 corresponent al dia de la presentació a Eivissa del poemari de Miquel López Crespí Rituals.

Els problemes del PSM s'han agreujat al màxim d'ençà el Congrés en el qual decidiren presentar-se a les eleccions del 2007 juntament amb EU, ERC i els Verds en una coalició electoral que alguns confonen amb un bloc d'esquerres. Nombroses agrupacions han abandonat el partit i, som a l'estiu, ja han començat els sopars i les trobades per a coordinar-se lluny de la direcció de Gabriel Barceló i Nanda Ramon. Però els problemes no vénen tan sols produïts per les agrupacions que han marxat i, pel que sembla, es van apropant a Maria Antònia Munar; sinó que també procedeixen dels canvis sobtats d'estratègia que mantenen militants i tot l'electorat del nacionalisme progressista sense saber què fer en unes circumstàncies tan canviants.

Som molts els que des de fa anys demanam una regeneració de la vida política, la retirada dels polítics que feren malbé el nostre Pacte de Progrés i, també, l'inici d 'un procés de construcció d´una força política, un bloc d'esquerra nacionalista que tendria molt poc a veure amb una simple coalició electoral bastida a les totes i feta només per a servar un parell de sous i cadiretes. Confiàvem que Gabriel Barceló aniria en aquesta línia i per això sovint hem donat suport públic a la idea de nova força política illenca, de bloc d'esquerra nacionalista. Però no guanyam per ensurts. Just fa uns dies, a diferència del que l'amic Biel Barceló proclamà quan guanyà el Congrés, el bloc d'esquerres s'ha convertit en "bloc nacionalista", apte per a admetre Unió Mallorquina. Com quedam? Si s'havia de fer un bloc d'esquerres era evident que no hi havia lloc per Maria Antònia Munar i tots els seus. Ens demanam d´on i com ha sortit aquesta nova proposició. O és que ara UM s'ha convertit en l'avantguarda del nacionalisme progressista i ecologista? Sincerament no s'entenen tants canvis accelerats a no ser que tenguin relació amb l'apropament, precisament envers Maria Antònia Munar, de la majoria d'agrupacions que són sota la influència del batle de Vilafranca, Jaume Sansó, de l'ex de Santa Eugènia, Mateu Crespí, o de Josep Gomila. Ens demanam si la conversió del "bloc d'esquerres" en "bloc nacionalista" és producte d'aquesta canviant i complicada situació electoral. Alhora, més que una clara estratègia per anar bastint una força alternativa a la dreta que ens malgoverna ens trobaríem davant una direcció, la del PSM, partit per al qual sempre he demanat el vot, per a la qual més que una estratègia amb vistes al futur tan sols hi hauria el conegut tacticisme de passar un dia per arribar a l'altre i ja veurem el què s'esdevé. I Així sincerament no anam a part ni banda.

Imagín que la situació per a Nanda Ramón, Gabriel Barceló i tota la nova executiva sorgida del darrer congrés no és gens favorable. Potser no imaginaven una fuita de tal magnitud. Veure reunits gent d´UM com l'exbatle de Pollença i nou conseller d'Identitat Cultural i Patrimoni, Joan Cerdà, i el regidor Martí Ochogavía; juntament amb Bernat Bauçà i Joan Sastre de Porreres amb el batle d'Alcúdia Miquel Ferrer i l'advocat Josep Melià amb els que fins ara mateix eren els que havien d'encapçalar les candidatures del PSM a les municipals i autonòmiques és un mal tràngol. Ho puc arribar a comprendre malgrat que no compartesc gens ni mica una hipotètica exclusió de l'"esquerra" del futur bloc, o de la coalició, si no hi ha temps per a començar a bastir el bloc. Si en la proposta de Gabriel Barceló hi ha d'haver la dreta, en aquest cas UM... on queda el paper de l'esquerra, dels moviments alternatius que, precisament durant tots aquests anys, han portat la flama de la resistència contra el desenvolupisme del PP-UM? Un bloc d'esquerres amb els lluitadors i lluitadores del moviment antiautopistes, dels sindicats que critiquen la reforma laboral signada per UGT i CC.OO. amb la patronal fent costat als uemistes de la Presidenta? Sincerament no acab d'entendre el significat del canvi i crec que l'actual direcció del PSM té el deure d'anar explicant tots aquests embulls de mala digestió als seus electors, a tots els militants i simpatitzants que durant els darrers trenta anys han estat la columna vertebral del nacionalisme progressista a les Illes.

El dilema en què es troben els amics que han guanyat el congrés del PSM és prou greu. Pens que l'actual direcció haurà d'anar perfilant les seves propostes d 'una forma entenedora i amb molt de seny. Girades de cent vuitanta graus podem acabar d'enfonsar el vaixell que, com tothom pot constatar, té ja diverses vies d'aigua.

Entenc que la proposta de bloc nacionalista, deixant de banda la comprometedora paraula "esquerra" i acceptant la inclusió d'UM, ve donada a conseqüència de les acusacions d'"extrema esquerra" llançades pels renovadors de Mateu Crespí i Jaume Sansó. Independentment de la ridiculesa de l'acusació (quina idea tenen sobre el que és l'extrema esquerra?), si els renovadors continuen amb la seva campanya a la part forana de Mallorca insistint que ells són de centre i progressistes i que el PSM, amb l'aliança amb els "comunistes", ha caigut en l'extrema esquerra, el PSOE es podria menjar milers de vots del PSM deixant el camp lliure a Maria Antònia Munar per la banda del nacionalisme. Quina broma, emperò, definir com a "nacionalistes" els autèntics regionalistes! Aleshores, i ja ho ha fet en nombroses ocasions, Maria Antònia Munar reclamaria, i ja reclama!, ser la vertadera i genuïna representant del nacionalisme mallorquí. I per a rematar encara més aquesta històrica victòria damunt el PSM, la presidenta aconseguiria, de rebot, no solament l'aliança amb totes les agrupacions que han deixat el partit, sinó que finalment aconseguiria igualment la desitjada i sempre somniada aliança amb CiU. El cercle quedaria tancat definitivament. Escorant el PSM cap a Esquerra Unida, UM es consolidaria com a única força nacionalista autòctona i es menjaria una tallada impressionant del PSM i rebent, i això és molt important, tot l'ajut que li pot oferir una CiU en vies de creixement i amb expectatives de guanyar les eleccions a Catalunya Principat.

Si és aquesta l'operació que pretén aturar el PSM amb el seu canvi de "bloc d'esquerres" a "bloc nacionalista" s'ha d'explicar amb urgència a tots aquells que li hem donat i donam suport. En cas contrari l'electorat pot pensar que no hi ha una estratègia clara de futur. Cal dir per endavant, que per a tots aquells que hem criticat i criticam els errors d'UM, les males conseqüències que per a les Illes té el seu pacte amb el PP, ens és de molt mal assimilar una proposta que sabem ben cert que és rebutjada per bona part del moviment ecologista i conservacionista de les Illes, per tota l'esquerra alternativa que d'ençà anys és enmig del carrer demanant no solament un canvi de polítics sinó, i això és el més important, un autèntic canvi de política. L'hora de la simple cosmètica, de l'escampar fum per a poder continuar servant sous i cadiretes, ja fa temps que ha passat. El país, la nostra terra, és en crisi contínua i el procés d'alienació avança sense aturar. No necessitam vividors del romanço sinó homes i dones com els que aturen les excavadores a Eivissa, com els que surten a defensar la llengua i la nostra cultura, els drets de les classes populars de les Illes sempre menyspreats per un capitalisme salvatge i especulatiu que farà de la nostra terra un desert d'asfalt i formigó per a clavar-hi allà dalt la bandera de la victòria franquista amb el brau de l'"Espanya imperial".

Miquel López Crespí

Ciutat de Mallorca (27-VI-06)

Nadal asegura que los descontentos con el PSM se sumarán a Unió Mallorquina

Per TORRES BLASCO.

Miquel Nadal, dirigente de UM, vicepresidente del Consell y candidato de su partido a la Alcaldía de Palma en las elecciones del próximo año, se mostró ayer «convencido» de que «hay muchos nacionalistas» descontentos con el PSM y que «saben que la única opción nacionalista es Unió Mallorquina». (Torres Blasco, Última Hora)

Miquel Nadal, dirigente de UM, vicepresidente del Consell y candidato de su partido a la Alcaldía de Palma en las elecciones del próximo año, se mostró ayer «convencido» de que «hay muchos nacionalistas» descontentos con el PSM y que «saben que la única opción nacionalista es Unió Mallorquina».

Nadal enmarcó en este contexto las reuniones entre cargos de UM y del PSM para estudiar posibles acuerdos si bien descartó que se pueda hablar de «un nuevo proyecto». Además, precisó que los encuentros se realizan con el apoyo de la dirección del partido insularista y que «no es que los críticos de UM se reunan con críticos del PSM porque en UM ya no hay críticos».

Nadal indicó que estos contactos no se limitan sólo a municipios de la part forana y añadió que «también en Palma está habiendo aproximaciones a UM que es quien puede sacar adelante el proyecto nacionalista».

El dirigente de UM no quiso concretar más sobre este asunto, para no abortar ninguna aproximación y destacó que el congreso del PSM causó descontento en sectores de ese partido.

El candidato a la Alcaldía de Palma aludió a este asunto durante una rueda de prensa convocada para presentar un proyecto sobre eliminación de residuos y en la que también hizo algunas consideraciones sobre el pasado debate sobre el estado de la ciudad. El candidato a la Alcaldía, que aspira a obtener un mínimo de dos ediles, consideró «muy crispado» ese debate. Lamentó que en la política municipal existiera ese tipo de crispación.

Última Hora

(24-VI-06)

"Em dol que una part del partit ha prescindit del fet que ja teníem un candidat a Palma i ha prioritzat el Bloc a les decisions ja preses i a la feina feta a Palma".(Pere Muñoz)

"Ara mateix, UM pot ser el futur referent del nacionalisme si el projecte que lidera el meu partit no en té un fort contingut". (Pere Muñoz)

El portaveu del PSM a l'Ajuntament de Palma, Pere Muñoz, abandona la vida política i el seu càrrec al Consistori palmesà. L'impuls de l'anomenat Bloc, projecte polític que agruparia ERC i EU-EV al voltant de la formació nacionalista, n'ha estat la causa. «Es tracta d'una decisió precipitada i poc consensuada en la qual no crec i per a la qual se'm fa difícil fer feina», manifestà Muñoz, per a qui el ple de dijous marcarà el seu comiat definitiu.

-Us sentiu traït?

-De cap de les maneres. El meu partit ha pres una decisió amb el 53% dels vots. No discutesc la legitimitat de l'acord, només que la direcció del PSM hauria d'haver considerat el projecte de Bloc amb els portaveus institucionals. Fins ara, jo era el secretari general de Federació de Palma, el portaveu a l'Ajuntament i el candidat a la batlia. Pens que haurien pogut tenir en compte la meva opinió.

-...i dolgut?

-No, però però em dol que una part del partit ha prescindit del fet que ja teníem un candidat a Palma i ha prioritzat el Bloc a les decisions ja preses i a la feina feta a Palma.

-Així, us n'anau o us treuen?

-Per descomptat que me'n vaig, per coherència política. Me'n vaig perquè n'ha arribat el moment polític, ja que s'ha pres una decisió en el meu partit un any abans de les eleccions que pens que és precipitada i amb poc consens. Només gent que hi cregui de bon de veres pot liderar aquest projecte, i jo no hi crec. Accept els resultats que es produïren al darrer congrés del PSM.

-Com veis el futur del nacionalisme a Palma?

-Mentre quedi un nacionalista a Palma, el projecte nacionalista no morirà. Ara, si em demanau si amb el Bloc queda garantit, us diré que tenc els meus dubtes. Ara mateix, UM pot ser el futur referent del nacionalisme si el projecte que lidera el meu partit no en té un fort contingut.

Però, ara mateix, UM no té representants a l'Ajuntament.

-És ver, però estic convençut que el seu candidat a Palma, Miquel Nadal, entrarà el 2007. És un bon candidat que pot arreplegar els vots de la dreta moderada descontenta amb la gestió actual del PP i de Catalina Cirer. Tot i que han tengut bones iniciatives, han generat molta crispació, i això ho pagaran car. Crec que el pròxim govern de la ciutat serà progressista.

-Pel que deis, sembla com si volguéssiu deixar el PSM?

-En aquests moments, tenc el carnet del PSM. Quant al que pugui fer en el futur, no en puc parlar. No puc imaginar-me el que faré d'aquí a un any, com tampoc no podia imaginar-me fa uns mesos que acabaria com he acabat.

S'ha dit que teniu previst entrar a UM?

-Ja us he dit que de moment mantendré la meva militància en el PSM. En tot cas, allò que no té sentit és crear un partit nou. Ara per ara, no descart res.

-Continuareu en la política o teniu altres plans?

-La meva idea és sortir de la política i dedicar-me a gestionar accions culturals des de l'empresa privada. Però no ho consider un camí sense retorn, ja que en aquesta vida no hi ha res definitiu. L'única cosa que puc dir és que he deixat de ser regidor perquè ningú no pogués dir que aguantava per mantenir-me a la cadira. Sé que hi ha votants que pensen que els he traït, però fins i tot aquests valoren la meva coherència.

-Com valorau la vostra presència a Cort?

-Aquests tres darrers anys, he gaudit molt. He tengut col·laboradors molt bons i pens que amb només dos regidors, Maria Costa i jo, hem fet una feina bona i s'ha notat. Me'n vaig amb la consciència ben tranquil·la. Però després del que ha passat, crec menys en els partits i més en les persones.

JOAN C. PALOS. Palma.

www.diaridebalears.com/segona.shtml?2842+3+163900

(26-VI-06)

L'hora de dinar per ERC .

"Ja fa un mes que PSM va prendre la decisió de fer la coalició d'esquerres. Amb el temps que ha passat des del congrés a hores d'ara hauria d'haver transcendit quelcom positiu, en relació a la coalició esquerrana. Tanmateix no res es diu. Se sap que s'han celebrat converses, més o manco formals. La setmana passada s'havia de veure el PSM amb EU-Verds i ERC, per separat. No consta si a la fi es reuniren i en el seu cas què acordaren, si és que arribaren a algun acord. Això sí, pareix, pel poc que transcendeix, que ERC juga a guanyar temps". (Miquel Payeras)

El nacionalisme va mogut, a Mallorca. És una situació estranya que ningú no pot assegurar si respon a una efervescència de fons o si bé i pel contrari es queda tot en la simple superfície com a fals reflex mediàtic i prou. Però es mou, és indubtable. Ja fa un mes que PSM va prendre la decisió de fer la coalició d'esquerres. Amb el temps que ha passat des del congrés a hores d'ara hauria d'haver transcendit quelcom positiu, en relació a la coalició esquerrana. Tanmateix no res es diu. Se sap que s'han celebrat converses, més o manco formals. La setmana passada s'havia de veure el PSM amb EU-Verds i ERC, per separat. No consta si a la fi es reuniren i en el seu cas què acordaren, si és que arribaren a algun acord. Això sí, pareix, pel poc que transcendeix, que ERC juga a guanyar temps. És com si els republicans donassin llargues. I els nirvis dels altres comencen a aflorar. No només per l'actitud dels independentistes sinó sobretot quan es combina amb el moviment renovador anti-PSM.

Els renovadors han aconseguit en escassament un mes inocular molts de nirvis a tothom. En especial al seu encara partit. La reunió renovadora de Pollença, tot un desafiament, va ser contestada per la direcció amb un anunci públic que la coalició d'esquerres serà nacionalista. La prova del cotó. Que la direcció d'un partit que té trenta anys d'història nacionalista orgànica hagi de sortir a dir en públic que l'operació de muda que impulsa és nacionalista... doncs en castellà hi ha una dita que va perfecte per a l'ocasió, ja saben: allò que del que se presumeix... Encara més feblesa demostra la direcció amb la inactivitat com a resposta davant les públiques conspiracions anti-PSM per tot arreu i -que hi hagi constància- sense obrir cap expedient d'expulsió. Una direcció que se sent legítima no deixa passar aquestes actituds públiques que objectivament corquen les expectatives del partit. Si ho fa és que està paralitzada pel temor, resant perquè passi el temps i s'arreglin les coses totes soles. Possiblement el que temi és el mateix que aixeca terror a EU-Verds: que el desgast pel flanc renovador no s'aturi sinó tot el contrari. Amb la qual cosa, passi el que passi, el perjudici anirà per a la coalició d'esquerres. No es pot perdre de vista, emperò, que el moviment renovador no és un bloc homogeni, i fins que no es constitueixi com a tal, si és que finalment ho fa, no es podrà avaluar quin potencial podria tenir.

En aquest panorama tan confús, la direcció d'UM hi afegia dimecres el seu granet de fum. Es reuniren a sopar l'ex batle de Santa Eugènia del PSM Mateu Crespí i l'encara batle del PSM de Vilafranca Jaume Sansó, amb tres membres d'UM: el batle de Porreres, Joan Sastre, que està enfadat amb Maria Antònia Munar, amb un altre cap municipal, el d'Alcúdia, Miquel Ferrer, que és excrític, així com amb el també ex de Pollença que deu ser tan crític com que Munar li ha donat feina en el Consell pels mesos que resten de mandat. Com que es tractava, com ells raonaren, d'un «sopar d'amics», procuraren que els diaris el divendres en parlassin, curiosament coincidint tots els titulars: apropament de crítics d'UM i del PSM. A UM només queda un crític (bé, no sé si encara és militant), per tant per part d'aquest partit la reunió era ben oficialista i amb tota la intenció de fer mal al PSM. Per altra banda, Crespí no consta si segueix essent militant del PSM però sí Sansó. I per aquí val el que s'ha dit abans. Que la direcció no prengui mesures després d'un acte així, que és la continuació del de Pollença, dóna clara mostra de la feblesa que pateix i del temor que sent davant dels renovadors.

Però tot això, què té a veure amb ERC, es demanaran vostès, i amb tota la raó? Doncs que la decisió del PSM d'intentar fer -que ja veurem si es fa- la coalició d'esquerres ha fet bullir com mai l'ambient nacionalista, com se veu. Perquè davant segons quins ulls deixa orfe l'espai nacionalista. Sigui aquest un espai petit, minúscul o inexistent tant és: bull d'aspirants a cobrir-lo. I com que els renovadors no són un bloc homogeni ni UM pot aspirar a xuclar res de les restes nacionalistes del PSM més enllà de Vilafranca i qualque altre petit poble, l'única força amb credibilitat nacionalista i amb capacitat de convertir tot aquest bull en quelcom mengívol per dinar és ERC. Si vol i si creu que la tita ho val.

Miquel Payeras. Periodista.

www.diaridebalears.com/opinio.shtml?2841+6+163869

(25-VI-06)

Maria Antònia Munar (UM) surt reforçada amb la divisió de l'esquerra nacionalista.

Diario de Mallorca: Los escindidos del PSM barajan pedir el voto para UM en las autonómicas

Fuentes de ambos partidos confirman la estrategia para evitar la mayoría absoluta del PP

Los escindidos del PSM se plantean pedir el voto para Unió Mallorquina en las próximas elecciones autonómicas. Así lo han confirmado fuentes de ambos partidos después de que se conociera una reunión entre los llamados ´críticos´ de UM -entre ellos, Joan Cerdà, Joan Sastre y Miquel Ferrer- y miembros del llamado ´sector renovador´ del PSM, como Jaume Sansó y Mateu Crespí.

El objetivo -fundamental, sobre todo, para UM- es evitar la mayoría absoluta del PP tras las elecciones autonómicas de 2007, ya que una victoria de los populares debilitaría irremediablemente al partido de Maria Antònia Munar cuya fuerza es poder ejercer de ´bisagra´ en las instituciones.

Ahora la crisis del PSM ha acelerado un nuevo panorama político que pueden aprovechar unos y otros. Los escindidos del PSM reforzarían a UM, sobre todo, en la part forana, donde los descontentos con la opción del Bloc se están organizando bajo la fórmula de Independents de... o Entesa de... Estos ´independientes´ sumarían sus votos a los de UM en las municipales y pedirían el voto para el partido de Munar en las autonómicas. El círculo se cerraría si UM y PSOE consiguen mayoría suficiente para gobernar solos en el Consell de Mallorca.

Así que -y aunque a algunos les cuesta imaginarse a sus ex compañeros de filas pidiendo el voto para Maria Antònia Munar- lo cierto es que el PSM ya contempla la opción de que los nuevos ´independientes´ se alineen con UM en algunos pueblos lo que a ellos les obligaría a presentar su propia lista.

Sin críticos

En este contexto, algunos miembros del PSM recordaron ayer a los renovadores que los ´críticos´ de UM no existen por lo que el martes, en Vilafranca, Jaume Sansó y Mateu Crespí cenaron con la Unió Mallorquina de Munar y Nadal. El guiño de la presidenta del Consell al ex alcalde de Pollença ofreciéndole la conselleria de Identidad y Patrimonio sería una buena prueba de ello.

Además, para algunos miembros del PSM, el acercamiento de sus ex compañeros a Unió Mallorquina es consecuencia del resentimiento y del dolor tras la victoria de la opción del Bloc en el último congreso de los nacionalistas.

Todo esto lo aprovecharía UM, dicen, para diseñar su propia estrategia electoral desde su tradicional papel de bisagra, separarse del PSM y de EU-EV y acercarse, como ya lo está haciendo, al Partido Socialista.

A. BOSCH. PALMA.

Diario de Mallorca

(24-VI-06)

La crostera del BLOC i el PSM

"Des d’Esquerra [ERC] estant, i de moment, només podem seguir fent feina i mantenir-nos a l’expectativa dels esdeveniments. La primera passa, és consultar la nostra militància sobre tot plegat dia 2 de juliol a la Casa de Cultura de Sineu a les 11h. Em remetré a Martí i Pol quan afirma allò de 'tot està per fer i tot és possible'”. (Joan Miquel Chacón, CGT-ERC)

Quan falta un any per les properes eleccions autonòmiques i municipals, vivim temps de convulsions polítiques i possibles canvis ideològics estructurals que estan sacssejant el panorama polític del nostre país. Actualment, i sobretot desafortunadament, el PSM viu unes circumstàncies problemàtiques, d’indefinició ideològica i de desorientació estratègica que l’estan perjudicant greument. Pot ser aquesta sigui la panoràmica que tothom ha obtingut davant les declaracions de membres d’aquest partit i d’aquells i aquelles que ja no hi formen part.

Però jo voldria fer una aportació, que pot ser, ens ajudaria analitzar les incògnites que planen sobre l’espectre ideològic de la resta de forces polítiques que podrien impregnar aquest BLOC, els agents sindicals i socials, així com d’altres entitats compromeses amb el país, el territori i les persones que hi vivim. Què passa si gratam una mica la crostera de tota la parafernàlia bloquera del PSM?. A mi se’m creen tot un seguit de dubtes que, només els moviments estratègics i polítics del PSM i el temps, desvetllaran.

En primer lloc:

-BLOC nacional o nacionalista: és possible que amb aquesta denominació expulsi directament EU- Els verds?. Sí, molt possiblement. I també a entitats, agents sindicals, moviments socials que no són ni volen ser... nacionalistes. Esquerra Republicana tampoc és un partit nacionalista. És un partit sobiranista d’esquerres, encara que part de la nostra militància pugui sentir-se còmoda amb la denominació nacionalista. Jo particularment no, com molts altres companys i companyes que no són nacionalistes, ni ganes d’esser-ho. Sobretot perquè, certament, el nostre país no és ni millor ni pitjor que un altre, i no tenim perquè anar per la vida exaltant les seves increïbles exuberàncies. No ens fa falta. I també, quan em passegi per Europa, no vull que em confonguin amb l’horrorós tarannà... nacionalista, d’en Hayder, en Lepen, n’Aznar, en Putin, etc. Per tant, estam parlant d’una denominació estratègica excloent o és pur sentiment ideològic de la militància que queda al PSM?. Volen expulsar algú a les primeres de canvi o definir-se ideològicament?. És just, que per definir-se ells (o no) obliguin la resta de forces polítiques formadores potencials d’aquest BLOC a ser nacionalistes?. Primera incògnita a aïllar.

En segon lloc:

-BLOC d’esquerres: és possible que amb aquesta denominació hagi expulsat directament al 50% de la seva militància, per no estar d’acord ni amb l’estratègia del BLOC ni amb el posicionament, tant a l’esquerra del PSOE?. Pot ser sí, pot ser no. Esquerra, dista molt del social-liberalisme practicat pel PSOE actualment i en clara connivència amb el neoliberalisme del PP... i d’UM. És possible que el sector esquerranós del PSM utilitzi l’estratègia del BLOC per desbancar el sector més centrista i nacionalista?. És possible que això del BLOC no s’ho creguin ni ells mateixos i sigui pura jugada estratègica per guanyar unes primàries... i un Congrés?. És possible que sigui una operació de maquillatge polític, i aquest lifting, l’utilitzi el PSM per canviar-se el nom, provocant la sortida d’aquest BLOC, de totes les forces polítiques potencialment en joc?. Segona incògnita a aïllar.

En tercer lloc:

-BLOC: és possible que el PSM no respecti i no visualitzi Esquerra com una força política amb la que ha de tractar de tu a tu?. Sí, possiblement. El recorregut polític i la feinada que ens ha costat incrementar la nostra militància, i en conseqüència, les nostres seccions locals, vol dir que el PSM no tindrà en compte la nostra estructura i força actual?. Quin ha de ser el nostre paper dins aquest BLOC?. La nostra militància no es vol dissoldre dins un altre partit, i formar part d’una coalició “nacionalista” sense tenir cap tipus de representació. Certament, és just per Esquerra fer simplement de salvavides per també fer de salvacadires?. Ens donarà un simple paperet en aquesta pel·lícula (per no dir d’extra) i ens forçarà a dir que no a la coalició?. Tercera incògnita a aïllar. Què curiós que totes les incògnites ens condueixin sempre pel mateix camí: el camí privat del PSM, és clar.

Com veieu, companys i companyes de la CGT, si gratam una mica la crostera del PSM i el seu BLOC, ens trobam amb un cúmul de possibles estratègies que l’únic que contribueixen és a mostrar-nos un tarannà enormement partidista. Aquest és la meva anàlisi. Podeu estar més o menys d’acord. Sé que m’estic basant sempre en la subjectivitat que implica el fet de realitzar aquest procés a priori. El temps, i el PSM, aïllaran aquestes incògnites. Des d’Esquerra estant, i de moment, només podem seguir fent feina i mantenir-nos a l’expectativa dels esdeveniments. La primera passa, és consultar la nostra militància sobre tot plegat dia 2 de juliol a la Casa de Cultura de Sineu a les 11h. Em remetré a Martí i Pol quan afirma allò de “tot està per fer i tot és possible”.

Salut i una forta abraçada,

Joan Miquel Chacón

Militant de la CGT

Més divisió de l'esquerra nacionalista i més partits nacionalistes a les Illes.

La dreta engreixa amb les despulles del PSM.

Crítics d'UM i renovadors del PSM llancen un projecte comú «de futur»

Els dirigents més destacats d'ambdós sectors es reuniren dimecres

"Per part d'UM, hi foren presents l'exbatle de Pollença i nou conseller d'Identitat Cultural i Patrimoni, Joan Cerdà i el regidor Martí Ochogavía; el primer edil de Porreres, Joan Sastre i el tinent de batle, Bernat Bauçà i el batle d'Alcúdia, Miquel Ferrer amb Josep Melià. Del sector renovador, hi havia el batle de Vilafranca, Jaume Sansó; l'ex de Santa Eugènia, Mateu Crespí i el regidor de Sóller, Miquel Gual". (Diari de Balears)

El denominat sector crític d'UM i els renovadors del PSM impulsen un nou projecte nacionalista «de futur» en comú, que començà a gestar-se la nit del passat dimecres a un sopar celebrat en un restaurant de Vilafranca.

Per part d'UM, hi foren presents l'exbatle de Pollença i nou conseller d'Identitat Cultural i Patrimoni, Joan Cerdà i el regidor Martí Ochogavía; el primer edil de Porreres, Joan Sastre i el tinent de batle, Bernat Bauçà i el batle d'Alcúdia, Miquel Ferrer amb Josep Melià. Del sector renovador, hi havia el batle de Vilafranca, Jaume Sansó; l'ex de Santa Eugènia, Mateu Crespí i el regidor de Sóller, Miquel Gual.

Encara que no es va prendre «cap acord concret», el ventall de possibilitats que obre el futur, ja es digui fusió, nou partit o entesa, fou present en tot moment a la sala. Durant les més de tres hores que van estar asseguts, les dues parts s'estudiaren mútuament i van concloure que «les postures són molt properes i les relacions excel·lents».

Van debatre sobre l'estat del nacionalisme a Mallorca i coincidiren en «el projecte de país, de creure en la terra i no tant en els partits i els càrrecs». Així mateix consideren que «el futur del nacionalisme de l'Illa passa per un enteniment entre les dues parts».

La llista d'integrants a aquesta iniciativa no es limitaria a crítics d'UM i renovadors del PSM. Es podria reforçar amb l'adhesió de dirigents d'altres pobles com els independents de Son Carrió (les relacions dels crítics amb el batle Mateu Puigròs són «molt bones»), el sector crític de sa Pobla que abandonà UM i l'independent de Consell.

Eleccions

El sopar de dimecres fou una primera presa de contacte, hi haurà més reunions per continuar parlant del futur. Un futur que pot no ser molt llunyà i es pot aclarir després de les eleccions del 2007. De fet, els assistents apuntaren que els comicis marcaran un punt d'inflexió: «Ara és prest però després i segons els resultats...».

Els renovadors del PSM mantenen que: «Ara ells (els crítics) estan a UM però se sentirien molt còmodes en un projecte en comú, tot i que encara poden fer molt a UM i UM sense ells no faria res».

Ahir a la nit se celebrà una reunió a Santa Eugènia amb agrupacions del PSM que tenen la intenció d'abandonar el partit.

M.SASTRE. Comarca.

www.diaridebalears.com/segona.shtml?2839+3+163750

(23-VI-06)

Ara som Independents.

Ahir, l'antiga agrupació del PSM de Santa Margalida va decidir adoptar com a nom per la creació d'un nou partit polític "Independents", amb diferents variants: Independents per Santa Margalida i Independents per Can Picafort, La Vila i Son Serra. També s'ha començat la tramitació per donar d'alta el nou partit.

En breu i amb la màxima participació possible començarem a perfilar més aquest nou projecte que com ja vàrem dir, vol ser una continuació de la feina feta fins ara pel nostre municipi.

Bloc d'Antoni Reus S'Altre dia

areus | 22 Juny, 2006 15:30

Per un bloc d'esquerra nacionalista com cal. (i II)

"Sebastià Serra m'explicava fa uns dies que ells, en aquell passat que cada vegada sembla més lluminós, lluitaven per a entrar a les institucions, si era possible, però mai no haurien abandonat els principis per a poder trepitjar moqueta o tenir cotxe oficial. El primer era el servir al país, la lluita en defensa de la nostra cultura i dels interessos de les classes populars mallorquines; després venia la lluita per a provar de fer política des de les institucions". (Miquel López Crespí)

"Em sembla que ni "renovadors" (Mateu Crespí) ni "oficialistes" (Gabriel Barceló) han sabut estar a l'alçada de l'actual circumstància històrica. Bastir el PSM, fer créixer el partit, preservar-lo dels depredadors, ha estat una obra titànica, una obra de generacions". (Miquel López Crespí)

No es tracta solament de canviar de polítics, sinó de política.

Vist i comprovat el que s'ha esdevengut ran del darrer congrés del PSM, i per a desgràcia del nacionalisme d'esquerra, ja podem afirmar, i basta llegir els diaris o sentir les declaracions que fan els que han marxat, que el PSM està ben tocat. Almanco aquell PSM que sabia agombolar en les seves fileres diverses sensibilitats nacionalistes i d'esquerra. Potser mai com ara, quan l'esclafit és talment un brillant foc d'artifici, podrem valorar la feina feta per homes com Sebastià Serra, Mateu Morro, Jaume Montcades, Joan Perelló i Pere Sampol, que durant tants d'anys tengueren la visió política de saber acumular forces i mai de dividir-ne. L'amic Sebastià Serra m'explicava fa uns dies que ells, en aquell passat que cada vegada sembla més lluminós, lluitaven per a entrar a les institucions, si era possible, però mai no haurien abandonat els principis per a poder trepitjar moqueta o tenir cotxe oficial. El primer era el servir al país, la lluita en defensa de la nostra cultura i dels interessos de les classes populars mallorquines; després venia la lluita per a provar de fer política des de les institucions.

El declivi actual del PSM... ¿no podria ser a conseqüència d'haver oblidat aquests postulats fundacionals, la pràctica quotidiana de tants d'anys de lluita contra la dreta i per la nostra cultura i territori? Les derrotes electorals d'aquests darrers temps... ¿no podrien ser conseqüència precisament d'haver mudat la forma d'actuar i d'estar en política, d'haver prioritzat la cadireta a la lluita per la reconstrucció nacional, la república i el socialisme?

Comprovant el penós i trist espectacle de fragmentació actual no podem deixar de pensar com, finalment, els poders fàctics de les Illes, tant els econòmics com els polítics i tots aquells partits i organitzacions als quals el PSM dificultava la penetració electoral, i parl concretament del PSOE, UM, la mateixa Esquerra Unida, a partir d'ara poden, dormir satisfets. O potser no si el PSM, unit a ERC i els sectors de l'esquerra alternativa de les Illes, sap trobar una fórmula nova i creativa per a la supervivència de les idees de justícia social, nacionalisme, república i socialisme que sempre havia defensat.

Lluny de les presses electorals que han dinamitat des de dins el nacionalisme progressista, molts dels que de fa anys lluitam activament en defensa de la creació d'un autèntic bloc d'esquerra nacionalista des de la base, pensam que potser ens trobam davant la darrera oportunitat de regenerar la vida política illenca. Però la creació des de la base d'una nova força política d'esquerra no té res a veure, com hem escrit una mica més amunt, amb aquesta desesperació per servar sous i cadiretes. El problema autèntic, la supervivència de les idees d'esquerra nacionalista dins la nostra societat, va molt més enllà de les cadiretes. Es tracta de cohesionar la societat civil per a resistir les envestides de la dreta per a, posteriorment, agafar força i poder vèncer aquesta mateixa dreta depredadora que ens malgoverna i fa malbé els nostres minvats recursos naturals. Una política d'esquerra es concreta en la pràctica quotidiana de lluita contínua, en un programa de defensa dels interessos dels treballadors i de les classes populars.

Per quins motius l'excel·lent idea que sempre hem defensat de creació d'aquest bloc d'esquerra nacionalista ha canviat per a esdevenir una simple repetició de "Progressistes"? A qui li interessa la confusió?

Estudiant a fons els passats resultats electorals i la tendència al vot que evidencien les darreres enquestes, els analistes polítics arriben a la conclusió que una simple coalició electoral PSM-EU-ERC tan sols salvarà els mobles. De cinc diputats que tenen ara PSM i EU, es passaria a tenir-ne tan sols tres, i això si es pot aconseguir la incorporació d'ERC a la coalició. Una coalició que, com hem dit, té poc a veure amb la creació d'un bloc nacionalista d'esquerra com a nova eina per al futur.

Em sembla que ni "renovadors" (Mateu Crespí) ni "oficialistes" (Gabriel Barceló) han sabut estar a l'alçada de l'actual circumstància històrica. Bastir el PSM, fer créixer el partit, preservar-lo dels depredadors, ha estat una obra titànica, una obra de generacions. Per desgràcia, les dimissions en cadena de dirigents i membres del PSM ens fan copsar que, després del congrés, aquesta obra de generacions surt amb ferides males de guarir. Mateu Morro, Sebastià Serra, Pere Sampol i molts d'altres dirigents històrics del nacionalisme d'esquerres saberen en el seu moment ser unitaris, com ho demostraren els anys d'existència del Pacte de Progrés, alhora que sabien mantenir i enfortir la unitat del nacionalisme d'esquerres lluny de guerres fratricides que només beneficien el PP, el PSOE i els voltors que són a l'aguait per a provar de sobreviure institucionalment quatre anys més sobre les despulles del PSM.

Miquel López Crespí

Ciutat de Mallorca (22-VI-06)

Los descontentos del PSM en la Part Forana se plantean votar a UM en las autonómicas.

Los renovadores barajan crear "enteses" nacionalistas en varios municipios.

Per Torres Blasco (Última Hora)

Los críticos con la actual dirección del PSM, tambien llamados renovadores están trabajando en una nuva estrategia política que pasa por la creación de alianzas municipales, o "enteses" nacionalistas que llevarían aparejada el compromiso de votar a la candidatura autonómica de Unió Mallorquina (UM).

Los renovadores confían en formalizar este tipo de acuerdos en 19 municipios de Mallorca. En los últimos días de han mantenido diferentes reuniones entre ex dirigentes del PSM. Mateu Crespí, el que fuera candidato del PSM (contrario al bloc), Josep Gomila y otros líderes municipales ya se han puesto a barajar nombres y fórmulas para su nueva estrategia (valorar si crear un nuevo partido o agrupación de electores) y también han sondeado a militantes de UM identificados con el sector crítico.

"Nosotros y los críticos de UM siempre hemos renido muchos puntos en común", dijeron fuenets del PSM que explicaron que UM también se han dado cuenta de que debe integrar a sus críticos.

"La idea del bloque, en la Mallorca interior, se identifica con la extrema izquierda", explicaron ayer a este periódico.

Última Hora (21-VI-06)

Manifest per donar la paraula a les bases abans de l’inici del nou cicle polític i recuperar una direcció estratègica per a ERC.

ERC: LA MILITÀNCIA HA DE TORNAR A PARLAR

L'exconseller Joan Carretero impulsa un manifest crític amb la direcció d'ERC

En els últims mesos s’han produït dos episodis que han situat ERC en un moment crític: en primer lloc, la desautorització de la direcció per part de les bases amb motiu de la decisió sobre el sentit del vot en el referèndum de l'Estatut; a continuació, l’expulsió fulminant del nostre partit del govern de la Generalitat. Tots dos esdeveniments han tingut de rerafons la desorientació que fa temps que caracteritza l'actuació política d'ERC i el seguit de despropòsits que han marcat aquest 2006.

La línia política erràtica de la direcció d'ERC dels darrers dos anys ha aconseguit el que semblava impossible: malbaratar la posició política privilegiada en la que l'havien situat, a Catalunya i a Madrid, els resultats electorals de novembre del 2003 i de març del 2004. En unes altres paraules, la direcció d’ERC ha llençat la clau que els electors van posar-li a les mans, o, més ben dit, després de dos anys de no fer-la servir, la clau s'ha rovellat fins quedar inutilitzable.

A Catalunya, l’actitud de timidesa davant del PSC, partit preocupat bàsicament per l’acumulació de poder, ha fet aparèixer ERC com a còmplice –si no com a actor principal- de l’aparença de desgavell que el President de la Generalitat ha encomanat a l’acció de govern, malgrat que la gestió de la majoria de departaments d’ERC ha estat per damunt de la mitjana del conjunt dels departaments del govern. Massa sovint s’ha confós la necessària lleialtat governamental amb el seguidisme d’un President que només ho és gràcies als vots d’ERC, i d’un partit que va accedir al govern també gràcies a nosaltres, després del fracàs sense pal•liatius d’haver perdut novament, per setena vegada consecutiva, les eleccions al Parlament.

A Madrid, el govern del PSOE ha respost el nostre suport incondicional amb un nivell d’execució irrisori de les inversions en infrastructures, amb ofenses simbòliques com ara la devolució sota condicions inacceptables del Castell de Montjuïc, amb segregació lingüística català/valencià a Europa –i als webs d’algun ministeri- i amb boicots a les seleccions esportives nacionals. Fins el gener passat, s'entenia que la recompensa de Rodríguez Zapatero la tindríem amb l'Estatut i que ERC es podria vantar d'haver propiciat, a Catalunya i a Espanya, els canvis polítics necessaris perquè el nostre país tingués, per primera vegada a la història, un marc jurídic que finalment ens reconegués com a nació.

Però des del moment que l’Estatut va començar la seva tramitació a les Corts espanyoles, la realitat va començar a donar-nos la raó, de manera persistent, als que hem pensat sempre que Zapatero no és res més que un demagog amb bones maneres -espanyolista per suposat. Al final, el seu pacte amb Artur Mas –continuador de l’extens llistat de renúncies del regionalisme conservador- va significar una rebaixa inadmissible de l’Estatut, un incompliment flagrant d’aquella solemne promesa electoral de fa dos anys i mig i una burla al soci lleial a canvi, ara ja es pot dir, de no res.

Tanmateix, el procés iniciat amb el pacte Mas-Zapatero va tenir la virtut de fer evident la feblesa infinita de la nostra direcció, que va protagonitzar, els mesos següents, un esforç estèril per continuar una negociació que els nostres interlocutors espanyols havien donat per tancada una matinada de gener a la Moncloa. Mai no van estar disposats a reobrir-la, ni tan sols per fer els gestos que suplicaven, per sumar-se a l’acord, els nostres dirigents. Incapaços de reaccionar, aquests dirigents no van saber –o no van voler?- aprofitar la mobilització sense precedents del 18 de febrer contra les retallades a l’Estatut. Bona part de la ciutadania evidenciava que l'habilitat tàctica dels protagonistes de l'acord de la Moncloa no podia dissimular el seu contingut, pèssim per als interessos de Catalunya.

La manca de direcció estratègica a ERC va portar-nos a claudicar davant les tesis socialistes en la crisi de govern del mes d'abril i també a la decisió sobre l'opció de vot que havíem de defensar en el referèndum –el ja tristement cèlebre nul polític-, corregida severament per les bases, i va culminar amb la transcendental abstenció en la votació de l’Estatut al Senat. Això últim no només va trair l’esperit de l’opció de les bases pel no, sinó que va implicar afavorir objectivament els interessos dels partits del sí: per què vam renunciar a desmuntar el calendari del referèndum i a fer virtualment impossible la seva celebració abans de les eleccions anticipades –i després ja s’hagués vist-?

Els principals dirigents d’ERC –que mai no han desmentit que tinguessin un compromís amb els socialistes per no propugnar el no a l’Estatut en el referèndum, com han afirmat destacats responsables del PSC- es justifiquen sovint emparant-se en la condició de partit de govern que volen per a ERC, en contraposició al partit de trinxera pel que diuen que aposten els seus detractors dins del partit. Coincidim completament en el fet que ERC ha de ser un partit de govern, però això no pot convertir-se en una obsessió malaltissa per mantenir-nos-hi a qualsevol preu. Ser un partit de govern vol dir, per a nosaltres, mostrar sempre davant els ciutadans i les ciutadanes una actitud de seriositat i coherència, i gestionar les institucions, quan ens correspongui, amb els valors, tan arrelats en la nostra tradició republicana i catalanista, de rigor, eficiència i austeritat en l’ús dels recursos públics.

Lluny d’aquests valors, observem amb preocupació com, en els últims temps, han proliferat en el partit situacions de vulneració flagrant dels estatuts, privilegis personals difícilment justificables i actituds que poden qualificar-se, com a mínim, de poc ajustades a l’esperit del nostre Codi ètic. No és això, sens dubte, el que s’espera del partit en el que centenars de milers de catalans i catalanes han confiat per regenerar la vida política al nostre país.

Per tot el que hem exposat, els que signem aquest manifest creiem que ERC ha de redefinir la seva línia estratègica, recuperant un perfil propi basat en els nostres trets d’identitat més característics: l’independentisme popular, integrador, interclassista, ètic i radicalment democràtic. Gradual però sense renúncies, ambiciós en els objectius i atent als plantejaments socials més avançats, modern i a la vegada profundament arrelat arreu del territori.

La propera tardor se celebraran eleccions al Parlament de Catalunya i s’obrirà un nou cicle en la vida política del nostre país. El fracàs del Pacte del Tinell i l’allunyament entre les bases i la direcció del nostre partit justifiquen sobradament la convocatòria a les bases, mitjançant un Congrés Extraordinari, previst en l’article 33 dels Estatuts d’ERC, que hauria de tenir lloc abans del proper 11 de setembre. En aquest congrés, la militància ha de ser cridada a una reflexió sobre el model de partit, la reorientació de l’estratègia política i la renovació de la direcció.

Un calendari electoral ajustat no és excusa per no afrontar els problemes. Al contrari, no tindria sentit abordar algunes de les qüestions que plantegem després del cicle electoral. La materialització de la nostra crida, n’estem segurs, serà l’esperó que servirà perquè el projecte d’ERC, que és el de tots i totes els que signem a continuació, es rellanci amb més força que mai.

Almoster (Baix Camp), juny del 2006

Web Ixent

El PSM de Sóller sigue el camino de Mateu Crespí.

"Varios miembros de la agrupación de Sóller estuvieron en la cena homenaje a Mateu Crespí en la que quisieron dejar claro que su agrupación local seguirá el "camino de Mateu en Santa Eugènia" y que concurrirá, por tanto, a los próximos comicions con unas siglas y una imagen diferentes a las del PSM". (Última Hora)

Varios miembros de la agrupación de Sóller estuvieron en la cena homenaje a Mateu Crespí en la que quisieron dejar claro que su agrupación local seguirá el "camino de Mateu en Santa Eugènia" y que concurrirá, por tanto, a los próximos comicions con unas siglas y una imagen diferentes a las del PSM. Esta agrupación fue precisamente la que mostró la primera prueba en papel del logotipo del partido. El PSM cuenta actualmente en Sóller con tres concejales, mucho apoyo y un candidato como Gual, que acumula una gran esperiencia política.

Gual se inició en la política en 1989. Dentro del Ajuntament, entre los años 1990 y 1991 presidió la comisión de Gobernación, Sanidad y Servicios Sociales. En 1991 y 1992 fue teniente de alcalde y presidió a la comisión de Presidencia impulsando una reforma de la policia local. También fue responsable de la concejalía de Bienes y Servicios.

Última Hora (19-VI-06)

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

«	Juny 2006					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
			1	2	3	4
5	6	7	8	9	10	11
12	13	14	15	16	17	18
19	20	21	22	23	24	25
26	27	28	29	30

• PSM-ERC-VERDS-EU: coalicions electorals amb problemes
• Per la independència dels Països Catalans (i II)
• Per la independència dels Països Catalans (I)
• "Adéu i bona sort, ERC" (Esquerra Unida)
• L'antifranquisme a Mallorca: el grup "Nova Mallorca"
• Els escriptors mallorquins i el compromís polític (i II)
• El PSOE dóna la victòria al PP en liquidar el Pacte a Eivissa
• El sectarisme d'EU dificulta la unitat antiPP
• El Pacte PP-UM-PSOE i l'estatutet de les illetes (i II)
• L'estatutet de les illetes i el pacte UM-PP-PSOE (I)
• Els escriptors mallorquins i el compromís polític (I)
• La prepotència d'EU en el País Valencià
• UM ha fet un pacte a sang i foc amb el PP
• Eleccions 2007: "Cap acord de cúpules" (Entesa per Mallorca)
• La Diada i la banderola dels encimentadors de Mallorca

• General [255]
• Articles [4]
• Literatura [14]
• Història del Pacte de Progrés [13]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom