Per una Esquerra Alternativa

CGT (Illes): Per un bloc desbloquejat

Agermanat | 03 Juny, 2006 00:55

PER UN BLOC DESBLOQUEJAT.

"Un projecte alternatiu sòlid, des de l’esquerra, només serà possible, d’una banda, amb la definició programàtica en pro d’una societat alternativa i, d’altra, de la plena i efectiva participació democràtica del subjecte polític, és a dir, dels sectors d’esquerra de la ciutadania. Només d’aquesta manera aquest projecte podrà començar a ser creïble, i podrà redreçar la confiança i la il·lusió perdudes per a centenars d’homes i dones, compromesos i militants, avui decebuts i allunyats d’experiències repetidament fracassades que, parides des de les cúpules, han tingut a la militància com a convidada de pedra". (Pep Juárez - CGT)

Per Pep Juárez (CGT)

Parlar d’esquerra alternativa sembla una redundància. L’esquerra, o és alternativa, o no és esquerra. Per això, el bastir un referent polític nacional, alternatiu i d’esquerra, a les Illes Balears, va més enllà de les intencions electoralistes d’alguns dirigents, només guiades pel seu instint de supervivència política. És, sobretot, una necessitat de la nostra societat, de la immensa majoria de les dones i dels homes d’aquestes Illes, que viuen un dia a dia on l’extensió de la precarietat laboral i social, la destrucció territorial, l’extermini dels referents ideològics i culturals, i la promoció dels valors del consumisme, de l’individualisme i de la insolidaritat, composen tot plegat la matèria prima que engreixa els comptes de resultats de la colla que realment controla el negoci.

L’espai polític illenc, a l’esquerra del PSOE, està conformat per molta gent de diversa procedència, però que ha anat desenvolupant, de manera unitària, les mobilitzacions socials més importants dels darrers temps: la defensa del territori, les manifestacions contra la guerra, les lluites pels drets laborals, per la convivència i la integració igualitària de les persones immigrants, per la igualtat i contra la violència cap a les dones, les lluites pels drets nacionals, per la llengua catalana, les dècades de lluites veïnals, etc. L’esquerra social d’aquestes Illes ha compartit i comparteix un espai comú, composat polièdricament de diferents vessants d’una mateixa lluita. Aquesta experiència, plural alhora que unitària, és el millor aval per a una proposta política alternativa, a les Illes Balears, al capitalisme fóra de control que patim, i al bipartidisme, cada vegada més accentuat, que el gestiona.

Darrerament, i en la mesura de que s’acosten les eleccions municipals i autonòmiques de l’any que ve, ha anat obrint-se pas la proposta de la conformació d’un Bloc, nacionalista i progressista, com a expressió política d’aquest espai unitari. Aquesta proposta ha donat una passa significativa amb el resultat del darrer congrés del PSM. Però, a hores d’ara, ni la militància política i social, ni els sectors progressistes de la ciutadania de les Balears, tenen molt clar què és això del Bloc, ni la seva utilitat pràctica ni, sobretot, de quina manera s’ha de construir. Els únics que sí sembla ho tenen definit són els professionals de la cosa, que reivindiquen i proposen, només en clau electoral, la repetició d’experiències anteriors, com la candidatura “Progressistes”, alhora que es reclamen de l’esperit del govern del “Pacte de Progrés”.

Anem a pams. Com diu el meu company Llorenç Buades, si només es tracta de fer fóra el PP de les institucions, el millor “Bloc” és el PSOE. Les convocatòries electorals, sense menysprear la seva importància, no haurien de ser ni la principal, ni molt manco l’única obsessió de l’esquerra. És important derrotar políticament a la dreta, però aquesta casa tampoc no es fa per la teulada. Un projecte alternatiu sòlid, des de l’esquerra, només serà possible, d’una banda, amb la definició programàtica en pro d’una societat alternativa i, d’altra, de la plena i efectiva participació democràtica del subjecte polític, és a dir, dels sectors d’esquerra de la ciutadania. Només d’aquesta manera aquest projecte podrà començar a ser creïble, i podrà redreçar la confiança i la il·lusió perdudes per a centenars d’homes i dones, compromesos i militants, avui decebuts i allunyats d’experiències repetidament fracassades que, parides des de les cúpules, han tingut a la militància com a convidada de pedra.

Per enllestir amb criteri aquest projecte de futur, és imprescindible donar una ullada al passat. Un exercici sincer d’autocrítica hauria de ser suficient per descartar, com a model a seguir, tant la gestió del govern del Pacte de Progrés (1999-2003) com la conformació de la candidatura Progressistes (2004). En allò essencial, el govern presidit per Francesc Antich, en el seu conjunt, no va tenir mai una voluntat de definir un model alternatiu de societat. Lluny de compartir un projecte polític comú, va acabant essent una repartidora de gestió, de vegades amb bones intencions però bastant estanca entre si, de les diferents conselleries. En segons quins casos, fins i tot la coordinació i els objectius comuns entre conselleries gestionades per la mateixa força política, varen brillar per la seva absència. Aquestes mancances de fons, junt l’allunyament de la ciutadania, la pressió dels poders fàctics i la unitat electoral de la dreta, resultaren letals en maig de 2003.

La candidatura “Progressistes” va repetir bona part dels errors d’aquella experiència. El pacte negociat, amb urgències, entre les direccions dels partits que la varen conformar, va esdevenir un altre exercici de “despotisme il·lustrat” (“tot per al poble, però sense el poble”). Alguns dels protagonistes, a portes d’aquell acord electoral, encara duien la boca plena de paraules com “pressuposts participatius” “una altra manera de fer política”, “participació ciutadana”, etc. Varen fer un acord, en definitiva, de tímid recorregut, confiades les parts a que la suma dels vots d’anteriors comicis bastés per treure un diputat, sense més històries. Craso errore. Amb les pròpies bases dels partits allunyades del procés, i amb la ciutadania encara més enfora, la pressió cap al vot útil (PSOE) després dels atemptats de Madrid, se’n va dur per davant la candidatura Progressistes, com una ventada a una casa de canyes.

Crec que aquests antecedents haurien de fer-nos pensar. La necessitat d’un debat ample i profund sobre el paper de l’esquerra en l’actual fase del capitalisme, el model neoliberal, sembla la primera prioritat. A les Illes Balears, aquest model desenvolupa tot el seu potencial de depredació ecològica, econòmica i social. Davant aquest repte, ni l’esquerra illenca, ni els treballadors, ni la ciutadania han de menester una altra oferta electoral “bloquejada” a la participació. Al marge del calendari electoral, la necessitat no és només derrotar a la dreta i fer-la fóra del govern. El veritable objectiu de l’esquerra no és gestionar, amb tarannà, els mecanismes del sistema. Un projecte polític d’esquerra ha de ser, a més d’això i sobretot, una eina de transformació social, de superació de les injustícies, de canvi de les regles de joc, en favor dels éssers humans i la natura, i en detriment del negoci privat que hi ha muntat al voltant de la política.

Per deixar de jugar un paper subaltern, l’esquerra de les Illes Balears ha de bastir un projecte polític sòlid, coherent i democràtic. Un projecte orientat al repartiment del treball i la riquesa, a la lluita contra la precarietat laboral i social, i respectuós amb la naturalesa. S’ha de crear un marc de convivència, on la justícia, els valors culturals i democràtics, i la suma de voluntats, siguin motors del canvi social. Davant aquest procés ningú no hauria de jugar el paper d’espectador. Totes les persones compromeses, política i socialment, són necessàries.

Juny de 2006.

General | Enllaç permanent | Retroenllaços (0)

El PSM i la divisió de l'esquerra oficial - Dimiteix Xesc Garcies

Agermanat | 02 Juny, 2006 07:32

La nueva línea política del PSM provoca la dimisión del líder de sus juventudes Sansó y Bujosa optan por esperar acontecimientos y un concejal de Muro deja el partido

TORRES BLASCO

El secretario general de Joves d'Esquerra Nacionalista (la organización juvenil del PSM), Xesc Garcies, presentó anoche su dimisión tras una reunión de su ejecutiva y anunció la convocatoria de un congreso extraordinario.

Garcies estaba alineado con los perdedores del pasado congreso del partido, que apostó por cambiar su política de alianzas y presentar candidaturas conjuntas con otros grupos para forzar un cambio de mayoría política en la Comunitat Autònoma.

La ejecutiva juvenil nacionalista se reunió ayer tarde para analizar el resultado del congreso. Para hoy está prevista la primera reunión de la dirección del PSM tras el congreso del fin de semana.

Hubo más «movimientos» ayer en el PSM. Así, a la disolución de la agrupación de Santa Eugènia el pasado martes, siguió la dimisión del único concejal del PSM en Muro y la baja de cuatro militantes. El caso de Muro es complejo, ya que esta agrupación nunca sintonizó con el «aparato» del partido. Por eso se aliaron con el sector «renovador», que ahora ha quedado en minoría.

Al sector renovador pertenece otro alcalde, el de Vilafranca. Jaume Sansó fue el candidato de este grupo a la secretaría general. Ayer informó a este diario de que aún no sabía si su agrupación iba a imitar a la de Santa Eugènia. Confirmó que la mayoría de ediles apuesta por romper, pero añadió que no es bueno «obrar en caliente». Pospondrá dos semanas cualquier decisión.

Ultima Hora Tel.: +34 971 78 83 00

e-mail: master@ultimahora.es

General | Enllaç permanent | Retroenllaços (0)

PSM: Una ensaïmada tallada a bocins (Joan Riera)

Agermanat | 01 Juny, 2006 20:19

Joan Riera: Diari de Balears.

PSM: l'ensaïmada.

"El PSM és ara una ensaïmada tallada a bocins. La pasta cuita dóna voltes sobre si mateixa mentre els talls de ganivet fan irrecuperable qualsevol solució de continuïtat. Això significa convertir-se en una saborosa llepolia. Des de moltes de bandes es freguen les mans davant el drama pesemero". (Joan Riera)

Hores d'ara resulta impossible preveure com acabarà la crisi del PSM. Mentre per Mallorca s'escampen els comentaris en el sentit que més d'una desena d'agrupacions (pertanyents al sector renovador, derrotat al congrés) volen formar una candidatura independent a les pròximes eleccions autonòmiques, el sector guanyador ja treballa de valent per construir el bloc amb EU-EV. L'abisme entre ambdós sectors és infranquejable. La fractura -potser que irreversible- ha arribat al si del nacionalisme progressista. Només el temps dirà fins on arriba l'abast d'aquest trencament. Però allò que és més segur és que l'àmbit nacionalista en el seu conjunt ja ho està patint. L'atomització dels defensors del país empobreix i debilita el país. Però aquest axioma s'ha oblidat en les dures lluites dels darrers mesos. La desorientació és palesa. Els que guanyaren les primàries han perdut el congrés, i a l'inrevés. Això vol dir que uns no saberen vèncer fa uns mesos i ara han d'administrar una derrota. O que uns altres no saberen perdre fa uns mesos i ara han de gestionar un costosíssim triomf. El PSM és ara una ensaïmada tallada a bocins. La pasta cuita dóna voltes sobre si mateixa mentre els talls de ganivet fan irrecuperable qualsevol solució de continuïtat. Això significa convertir-se en una saborosa llepolia. Des de moltes de bandes es freguen les mans davant el drama pesemero. A Mallorca les eleccions es decideixen per pocs vots de diferència. I aquest daltabaix serà aprofitat a dreta i esquerra. Ve un nou panorama polític. El problema és si aquest cacau quasi incomprensible serà important per regalar la majoria absoluta al PP per primer cop des de l'inici de l'autogovern.

Joan Riera. Periodista.

http://www.diaridebalears.com/opinio.shtml?-1+6+162465

General | Enllaç permanent | Retroenllaços (0)

Nanda Ramon (PSM): una bona amiga

Agermanat | 01 Juny, 2006 10:07

La nostra amiga Nanda Ramon.

"A Nanda Ramon no la coneixem solament d'aquests dies. Hem parlat d'ella, de la seva feina, encoratjant la seva tasca cultural, quan ni molts dels membres del seu partit en volien parlar. I no ho diem perquè sí. Anau a les hemeroteques i cercau en les mateixes pàgines d'aquest diari un article de 2 de juliol del 2000. Un article encoratjador de la feina que realitzava Nanda Ramon..." (Miquel López Crespí)

Alguns comentaris han escrit que "no sabien qui era Nanda Ramon", la candidata al Congrés per part de la coalició "Progressistes de les Illes". Ho llegia i no ho acabava de creure. Com era possible tanta ignorància, en quin món viuen aquests publicistes? És curiós el que s'esdevé amb alguns dels intel·lectuals a sou de qui comanda o de grups de pressió fàctics. Poden estar anys i més anys parlant d'autèntiques nul·litats, promocionar a força de xecs el polític més inútil i ignorant de les Illes sense que els importi gens ni mica el partit en el qual milita o al qual serveix el personatge; la qüestió, no en mancaria d'altra! és cobrar puntualment cada mes el preu de les acostumades intoxicacions.

Ara, pel que hem comprovar amb el que han dit en referència a Nanda Ramon, no demaneu a aquest personal que vos informin sobre aquella persona o aquell grup o col·lectiu que efectivament treballa de forma honesta per a la nostra comunitat. Aleshores no saben res, "mai no han sentit parlar d'aquella persona", callen, miren vers l'altre costat... Vergonya, és el que sentim en constatar cada dia tanta misèria humana i intel×lectual.

Nosaltres sí que sabem qui és Nanda Ramon. I ho sabem perquè a conseqüència de la lluita per la nostra normalització cultural hem estat en contacte personal amb ella i, per tant, l'hem vista treballar activament en la seva àrea de treball.

A Nanda Ramon no la coneixem solament d'aquests dies. Hem parlat d'ella, de la seva feina, encoratjant la seva tasca cultural, quan ni molts dels membres del seu partit en volien parlar. I no ho diem perquè sí. Anau a les hemeroteques i cercau en les mateixes pàgines d'aquest diari un article de 2 de juliol del 2000. Un article encoratjador de la feina que realitzava Nanda Ramon... escrit fa prop de tres anys i mig! En aquest article, titulat "La dimissió de Fernanda Ramon i el PSM", sortíem en defensa de la Coordinadora del Departament de Cultura del Consell de Mallorca i, criticant la inexplicable "desaparició" o "depuració" de la nostra amiga que gestionava tan a la perfecció la seva àrea, dèiem: "Crec que (almanco a la gent que històricament hem demanat el vot públicament pel PSM, per a militants i simpatitzants, per a l'electorat en general) s'haurien d'explicar molt més bé unes "dimissions" tan sobtades. Si no s'aprofundeix com pertoca, tot plegat fa mal efecte. Hom podria ensumar certes diferències polítiques evidenciades amb aquestes inesperades desaparicions de la vida política de gent tan estimada, tan valuosa i de la qual ningú ha expressat mai queixa, ans al contrari, tothom no fa més que parlar-ne bé i lloar la feina feta. Na Nanda és un d'aquests casos excepcionals de dona militant però alhora capaç de gestionar també la seva àrea com a professional summament eficient. A la seva capacitat indiscutible de gestió de la feina com a coordinadora de Cultura cal afegir-hi una sensibilitat tan especial que particularment mai no havia vist en responsables culturals de les nostres institucions. Jo crec que en lloc de fer-la dimitir 'cap avall' el que la direcció del PSM hauria d'haver fet era 'pujar-la cap amunt'.

Amb l'actual designació de Nanda Ramon com a cap de llista de "Progressistes per les Illes", el PSM ens dóna la raó al cap de tres anys i mig d'haver-ho demanat públicament i per escrit. Consta en acta! Tant de bo que aquesta vegada s'hagi escoltat la gent del carrer, les persones i col·lectius que SÍ que coneixem qui ha treballat i treballa sense cap mena d'interès personal en benefici del poble de les Illes.

En aquests més de trenta anys d'intensa activitat política i cultural hem conegut molts "fantasmes". Munió de polítics intercanviables. Aquella mena de personal avariat que tant poden ser del PP com del PSOE o del PSM. La qüestió és cobrar una bona paga cada mes. La ideologia és el que menys els importa. La defensa d'una ètica i uns principis són per a ells "forassenyades dèries d'integristes sense futur" (sense futur en les nòmines de qui comanda, evidentment).

Hem conegut igualment munió de responsables "culturals" ignorants, situats a recer del poder per amiguisme, per servilisme vers la direcció d'un partit. Especialistes a llegir les solapes dels llibres que deien conèixer. "Cultura" de solapa per a "quedar bé" a les rodes de premsa. Com, ens demanam, coneixent tota aquesta mena de boirosos personatges de sainet barat, no hauríem d'haver apreciat els coneixements culturals de Nanda Ramon? Era massa evident que, enmig de tanta grisor, la seva feina destacava per damunt tant de cínic i oportunista.

Perquè Nanda és una dóna autènticament valuosa en la tasca de la nostra reconstrucció cultural és perquè avui em sent senzillament feliç d'oferir-li públicament, com ja vaig fer fa més de tres anys, el meu suport.

Miquel López Crespí

Publicat en El Mundo-El Día de Baleares (18-II-04)

General | Enllaç permanent | Retroenllaços (0)

«Anterior   1 2 3 4
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb