Per una Esquerra Alternativa

PSM: Una ensaïmada tallada a bocins (Joan Riera)

Agermanat | 01 Juny, 2006 20:19

Joan Riera: Diari de Balears.

PSM: l'ensaïmada.

"El PSM és ara una ensaïmada tallada a bocins. La pasta cuita dóna voltes sobre si mateixa mentre els talls de ganivet fan irrecuperable qualsevol solució de continuïtat. Això significa convertir-se en una saborosa llepolia. Des de moltes de bandes es freguen les mans davant el drama pesemero". (Joan Riera)

Hores d'ara resulta impossible preveure com acabarà la crisi del PSM. Mentre per Mallorca s'escampen els comentaris en el sentit que més d'una desena d'agrupacions (pertanyents al sector renovador, derrotat al congrés) volen formar una candidatura independent a les pròximes eleccions autonòmiques, el sector guanyador ja treballa de valent per construir el bloc amb EU-EV. L'abisme entre ambdós sectors és infranquejable. La fractura -potser que irreversible- ha arribat al si del nacionalisme progressista. Només el temps dirà fins on arriba l'abast d'aquest trencament. Però allò que és més segur és que l'àmbit nacionalista en el seu conjunt ja ho està patint. L'atomització dels defensors del país empobreix i debilita el país. Però aquest axioma s'ha oblidat en les dures lluites dels darrers mesos. La desorientació és palesa. Els que guanyaren les primàries han perdut el congrés, i a l'inrevés. Això vol dir que uns no saberen vèncer fa uns mesos i ara han d'administrar una derrota. O que uns altres no saberen perdre fa uns mesos i ara han de gestionar un costosíssim triomf. El PSM és ara una ensaïmada tallada a bocins. La pasta cuita dóna voltes sobre si mateixa mentre els talls de ganivet fan irrecuperable qualsevol solució de continuïtat. Això significa convertir-se en una saborosa llepolia. Des de moltes de bandes es freguen les mans davant el drama pesemero. A Mallorca les eleccions es decideixen per pocs vots de diferència. I aquest daltabaix serà aprofitat a dreta i esquerra. Ve un nou panorama polític. El problema és si aquest cacau quasi incomprensible serà important per regalar la majoria absoluta al PP per primer cop des de l'inici de l'autogovern.

Joan Riera. Periodista.

http://www.diaridebalears.com/opinio.shtml?-1+6+162465

General | Enllaç permanent | Retroenllaços (0)

Nanda Ramon (PSM): una bona amiga

Agermanat | 01 Juny, 2006 10:07

La nostra amiga Nanda Ramon.

"A Nanda Ramon no la coneixem solament d'aquests dies. Hem parlat d'ella, de la seva feina, encoratjant la seva tasca cultural, quan ni molts dels membres del seu partit en volien parlar. I no ho diem perquè sí. Anau a les hemeroteques i cercau en les mateixes pàgines d'aquest diari un article de 2 de juliol del 2000. Un article encoratjador de la feina que realitzava Nanda Ramon..." (Miquel López Crespí)

Alguns comentaris han escrit que "no sabien qui era Nanda Ramon", la candidata al Congrés per part de la coalició "Progressistes de les Illes". Ho llegia i no ho acabava de creure. Com era possible tanta ignorància, en quin món viuen aquests publicistes? És curiós el que s'esdevé amb alguns dels intel·lectuals a sou de qui comanda o de grups de pressió fàctics. Poden estar anys i més anys parlant d'autèntiques nul·litats, promocionar a força de xecs el polític més inútil i ignorant de les Illes sense que els importi gens ni mica el partit en el qual milita o al qual serveix el personatge; la qüestió, no en mancaria d'altra! és cobrar puntualment cada mes el preu de les acostumades intoxicacions.

Ara, pel que hem comprovar amb el que han dit en referència a Nanda Ramon, no demaneu a aquest personal que vos informin sobre aquella persona o aquell grup o col·lectiu que efectivament treballa de forma honesta per a la nostra comunitat. Aleshores no saben res, "mai no han sentit parlar d'aquella persona", callen, miren vers l'altre costat... Vergonya, és el que sentim en constatar cada dia tanta misèria humana i intel×lectual.

Nosaltres sí que sabem qui és Nanda Ramon. I ho sabem perquè a conseqüència de la lluita per la nostra normalització cultural hem estat en contacte personal amb ella i, per tant, l'hem vista treballar activament en la seva àrea de treball.

A Nanda Ramon no la coneixem solament d'aquests dies. Hem parlat d'ella, de la seva feina, encoratjant la seva tasca cultural, quan ni molts dels membres del seu partit en volien parlar. I no ho diem perquè sí. Anau a les hemeroteques i cercau en les mateixes pàgines d'aquest diari un article de 2 de juliol del 2000. Un article encoratjador de la feina que realitzava Nanda Ramon... escrit fa prop de tres anys i mig! En aquest article, titulat "La dimissió de Fernanda Ramon i el PSM", sortíem en defensa de la Coordinadora del Departament de Cultura del Consell de Mallorca i, criticant la inexplicable "desaparició" o "depuració" de la nostra amiga que gestionava tan a la perfecció la seva àrea, dèiem: "Crec que (almanco a la gent que històricament hem demanat el vot públicament pel PSM, per a militants i simpatitzants, per a l'electorat en general) s'haurien d'explicar molt més bé unes "dimissions" tan sobtades. Si no s'aprofundeix com pertoca, tot plegat fa mal efecte. Hom podria ensumar certes diferències polítiques evidenciades amb aquestes inesperades desaparicions de la vida política de gent tan estimada, tan valuosa i de la qual ningú ha expressat mai queixa, ans al contrari, tothom no fa més que parlar-ne bé i lloar la feina feta. Na Nanda és un d'aquests casos excepcionals de dona militant però alhora capaç de gestionar també la seva àrea com a professional summament eficient. A la seva capacitat indiscutible de gestió de la feina com a coordinadora de Cultura cal afegir-hi una sensibilitat tan especial que particularment mai no havia vist en responsables culturals de les nostres institucions. Jo crec que en lloc de fer-la dimitir 'cap avall' el que la direcció del PSM hauria d'haver fet era 'pujar-la cap amunt'.

Amb l'actual designació de Nanda Ramon com a cap de llista de "Progressistes per les Illes", el PSM ens dóna la raó al cap de tres anys i mig d'haver-ho demanat públicament i per escrit. Consta en acta! Tant de bo que aquesta vegada s'hagi escoltat la gent del carrer, les persones i col·lectius que SÍ que coneixem qui ha treballat i treballa sense cap mena d'interès personal en benefici del poble de les Illes.

En aquests més de trenta anys d'intensa activitat política i cultural hem conegut molts "fantasmes". Munió de polítics intercanviables. Aquella mena de personal avariat que tant poden ser del PP com del PSOE o del PSM. La qüestió és cobrar una bona paga cada mes. La ideologia és el que menys els importa. La defensa d'una ètica i uns principis són per a ells "forassenyades dèries d'integristes sense futur" (sense futur en les nòmines de qui comanda, evidentment).

Hem conegut igualment munió de responsables "culturals" ignorants, situats a recer del poder per amiguisme, per servilisme vers la direcció d'un partit. Especialistes a llegir les solapes dels llibres que deien conèixer. "Cultura" de solapa per a "quedar bé" a les rodes de premsa. Com, ens demanam, coneixent tota aquesta mena de boirosos personatges de sainet barat, no hauríem d'haver apreciat els coneixements culturals de Nanda Ramon? Era massa evident que, enmig de tanta grisor, la seva feina destacava per damunt tant de cínic i oportunista.

Perquè Nanda és una dóna autènticament valuosa en la tasca de la nostra reconstrucció cultural és perquè avui em sent senzillament feliç d'oferir-li públicament, com ja vaig fer fa més de tres anys, el meu suport.

Miquel López Crespí

Publicat en El Mundo-El Día de Baleares (18-II-04)

General | Enllaç permanent | Retroenllaços (0)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb