Per una Esquerra Alternativa

El bloc de Pere Muñoz (PSM) i la desintegració del PSM

Agermanat | 09 Juny, 2006 18:37

EL TITÀNIC S'ENFOSA PERÒ L'ORQUESTRA QUE SEGUEIXI SONANT

Bloc de Pere Muñoz (PSM)

Un vell militant (que no és el mateix que un militant vell) va pronunciar ahir aquesta frase. A molts els dóna la sensació que estam visquent el pitjor moment de la història del PSM, però que no es fa res per aturar el cop intern, la desbandada, la fuita. Sembla que l'orquestra continua tocant els valsos de Strauss mentre ja no es pot fer res per aturar el desgraciat futur immediat.

Ahir em va dir un militant històric una cosa que jo no puc compartir: els guanyadors del Congrés ja teníen assumit que molta de gent partiria, però és un preu que no només estan disposats a pagar sinó que, a més, els satisfà.

Repetesc: no m'ho crec.

De tota manera torn repetir que es podria fer molt més per tal que no es desintegràs el PSM.

Ahir es va triar una gestora a la Federació de Palma a l'estil de la del partit: monocolor. Crec que això és bo. És clau que hagi molta sintonia entre tots els gestors del futur del PSM.

Sort i coratge a totes i tots els que a partir d'ara s'han de posar al capdavant!

(9-VI-06)

General | Enllaç permanent | Retroenllaços (0)

La coalició PSM-EU-ERC pot donar la majoria absoluta al PP

Agermanat | 09 Juny, 2006 12:12

El mataren a cops de bloc.

"El bloc pot donar la majoria absoluta al PP".

"El problema és que la creació del BLOC provocarà el trasvàs de 3.000, 4.000 o 5.000 vots (si no són més) del PSM cap al PP. Uns vots que poden donar --segurament la hi donaran-- la majoria absolutíssima al PP. I abans que qualcú em tracti de boig, diré clar i llampant el que tots els "peseemeros" dels pobles sabem: que una part significativa --no inferior al 20%-- dels nostres vots provenen de gent mallorquina de poble, que és només difusament nacionalista i molt més boirosament d'esquerres. Gent mallorquina de poble com molta d'altra, en definitiva. Com molts dels nostres parents, amics i coneguts. Gent que de vegades (o gairebé sempre) votava el PP --i que segons com i segon quan ho continua fent (o pot continuar fent-ho): en bona part a les autonòmiques, quasi sempre a les generals--, tot depenent de què fes i com es moguessin l’un (el PSM) i l’altre (el PP). Gent que molt difícilment votaria el PSOE, molt manco IU o ERC i que seria estrany que votàs --però ho podria fer, però no ara— UM".

Un militant del PSM, sense ser oficialista o renovador, pot tenir més d’un motiu per tenir reserves (o per estar en contra) del bloc que proposen els líders del sector oficialista del futur expartit. Jo en diré un, clar i llampant, inquietant i perillós i que ha sortit poc a rotlo, almanco en els termes que ho diré: el bloc resta en lloc de sumar. I, d’això, que no venguin amb cançonetes que la Llei d'Hont penalitza la divisió que suposaria que el PSM, IU-Verds i ERC es presentassin per separat. No és això, precisament. I si no se n'han temut encara, més val que s'ho facin mirar. El problema és que la creació del BLOC provocarà el trasvàs de 3.000, 4.000 o 5.000 vots (si no són més) del PSM cap al PP. Uns vots que poden donar --segurament la hi donaran-- la majoria absolutíssima al PP. I abans que qualcú em tracti de boig, diré clar i llampant el que tots els "peseemeros" dels pobles sabem: que una part significativa --no inferior al 20%-- dels nostres vots provenen de gent mallorquina de poble, que és només difusament nacionalista i molt més boirosament d'esquerres. Gent mallorquina de poble com molta d'altra, en definitiva. Com molts dels nostres parents, amics i coneguts. Gent que de vegades (o gairebé sempre) votava el PP --i que segons com i segon quan ho continua fent (o pot continuar fent-ho): en bona part a les autonòmiques, quasi sempre a les generals--, tot depenent de què fes i com es moguessin l’un (el PSM) i l’altre (el PP). Gent que molt difícilment votaria el PSOE, molt manco IU o ERC i que seria estrany que votàs --però ho podria fer, però no ara— UM. Gent que vota (votava) el PSM perquè coneix qui és que s'hi presenta al poble, que sap que són gent honrada; gent que percep el PSM com a part d'un projecte d'esquerra mallorquina, més o manco moderada, però que no calla quan toca denunciar. Gent que valroa aquestes coses part damunt la ideologia nacionalista, progressista que els mitjans de comunicació diuen que és tan radical. Gent que, de mica en mica, es CONVENÇ (es convencia) que aquella ideologia, la del PSM (la dels rojos catalanistes, segons el PP) servia per fer oposició i també (ep!) per fer gestió, sense maximalismes. Gent que poc a poc, i any rera any, va assumint els posicionaments del PSM. Però també sabem que per ser així com són --com som?—aqueixa gent no va d'un projecte en el qual el partit (el PSM) que ells voten perquè representa sobretot honradesa, mallorquinitat i defensa del poble tengui com a referents mediàtics i companys de viatge Esquerra Unida/Izquierda Unida-Els Verds i Esquerra Republicana de Catalunya. És gent que ha votat en Mateu Morro, en Pere Sampol, que votaria en Jaume Sansó i en Mateu Crespí, i que també votaria en Biel Barceló, però només si va fora ERC o IU. Gent que li cauria com una puntada de peu sebre (i no en parlem de veure) en Llamazares i en Carord com a referents seus, per molt que no anassin a fer mitins als seus pobles. Gent que --és ver-- no és d'esquerres, però que de cada dia s'hi acostava un poquet, perquè ens coneix i perquè la convencem. Gent que de cada dia n'hi hauria d'haver més si volem que el nacionalisme progressista sigui una opció de govern. Gent que, amb l'aparició del Bloc queden fora referent. Gent que, probablement, tornaran a votar PP. El PP de poble, el PP mallorquí que parla en català, no el PP d'en Rajoy, d'en Zaplana i de n'Acebes.

Però parlam en passat, desgraciadament. Fins ara, un de les virtuts --i també, dels problemes-- del PSM havia estat aquesta heterogeneïtat de votants, que van des de l'independentisme, l'esquerra i l'ecologisme més vehements fins als votants de poble de què parlava abans i que ara (despús-ahir i ahir) hem perdut. Per a segons qui, eren uns votants incòmodes, però a la Part Forana tots sabíem que hi eren (n'hi ha prou a comparar l'evolució dels vots a les locals, autonòmiques i generals a molts de pobles), i els volíem servar perquè eren un vots decisius. I a més, perquè coneixíem la gent que els emetia, gent que valorava la nostra feina. Perquè aquests votants són bona gent. Perquè, no ho hem d'oblidar mai, el PSM no només ha perdut i guanyat vots en direcció ERC, IU, PSOE i (en molt menor mesura) UM, sinó també en direcció cap al PP. Aquesta és la realitat. L'opció del Bloc --que no dic que no sigui legítima, alerta-- significa deixar de banda deixar aquesta gent dels nostres pobles (i segurament, també n'hi ha un bon grapat a Ciutat) i accentuar el caràcter esquerrà --és a dir, a l'esquerra del PSOE-- del projecte. Significa compartir lloc, cartell i formació amb formacions d'àmbit estatal i suprabalear, amb què ens uneix --diuen-- gran part del programa electoral, però de les quals ens separa gran part de la pràctica diària i de la ideologia real. Aquest bloc comporta massa coses com per conservar aquest electorat; massa coses que li acabaran de donar (en bloc) la majoria absoluta al PP. Qualque cosa haurem de fer; en primera trobar altres maneres de fer feina al nostre poble (ja veurem què farem a les autonòmiques). Ja veurem quines i com. Però nosaltres volem crèixer. Fer país, des de l'esquerra i l'ecologisme. Però així com ho feia el PSM, un partit i un projecte que mataren a tocs de bloc.

Del bloc S'Altre dia

General | Enllaç permanent | Retroenllaços (0)

PSM: una divisió molt bona per a la dreta (UM)

Agermanat | 09 Juny, 2006 07:31

Diari de Balears: Espai nacionalista.

Per Josep Melià Ques. Missèr.

"Hi ha un pensament d'esquerres que sosté, equivocadament en la meva opinió, que si a les nostres institucions no governen els anomenats progressistes és per la seva dispersió en diferents sigles. Certament, la dispersió pot provocar que no es sumin tots els regidors o diputats que es podrien obtenir. De totes formes pens que el balear és un poble més conservador que esquerranós i, per tant, en una situació de bipartidisme pur -en què no hi ha dispersió- qui sortiria victoriosa seria la dreta". (Josep Melià Ques)

"Al final una organització ha d'elegir un camí. Si el camí que elegeixes es fonamenta en la dicotomia dretes-esquerres el teu paper sempre serà secundari si no t'integres a PSOE o PP". (Josep Melià Ques)

Les conseqüències del darrer congrés del PSM i, sobretot, la decisió de formar l'anomenat Bloc conviden a reflexionar sobre el futur del nacionalisme a les Balears. Una de les tendències que amb més força es detecten al comportament electoral i sociològic balear és l'accentuació del bipartidisme. El PP i el PSOE cada vegada sembla que es mengen una part més gran del pastís. La seva rellevància mediàtica els ajuda a enfortir el procés. Hi ha un pensament d'esquerres que sosté, equivocadament en la meva opinió, que si a les nostres institucions no governen els anomenats progressistes és per la seva dispersió en diferents sigles. Certament, la dispersió pot provocar que no es sumin tots els regidors o diputats que es podrien obtenir. De totes formes pens que el balear és un poble més conservador que esquerranós i, per tant, en una situació de bipartidisme pur -en què no hi ha dispersió- qui sortiria victoriosa seria la dreta. Una altra de les tendències que també es detecten, i que es troba íntimament relacionada amb l'anterior, és que el nostre sistema de partits cada vegada es sembla més al sistema espanyol. En el sistema espanyol hi ha dos grans partits (PSOE-PP), una força en crisi a l'esquerra del PSOE i unes considerades anomalies que són els nacionalistes. Dins l'esquema espanyol els que no ens volem resistir a entrar dins el bipartidisme diguem que podem elegir entre l'esquerra del PSOE o l'anomalia nacionalista. Certament que a nivell teòric és possible intentar ajuntar ambdues coses i, de fet, això té sentit en la mesura que l'opció de l'esquerra alternativa ha d'afegir continguts diversos per intentar no desaparèixer sota l'allargada ombra socialista. Tanmateix, per molts elements que afegeixi, inclòs el nacionalisme, al final les circumstàncies polítiques converteixen aquesta opció en un satèl·lit, en un complement, del partit actualment dirigit per ZP. Des d'aquesta opció només s'ocuparà poder si el PSOE ho ha de menester i, per tant, des de la supeditació. Aquest tercer espai de l'esquerra alternativa en la meva opinió presenta dos defectes greus; per una banda que a les Balears el seu predicament en tot cas serà baix, essent com som una societat no massa d'esquerres; per una altra banda el segon defecte és que suposa assumir el paper de mala consciència del PSOE, és a dir, suposa renunciar a conformar un projecte de majories que s'ubiqui amb una certa igualtat a PP i PSOE. En definitiva, per tant, en la meva anàlisi -que lògicament és discutible i subjectiva- el tercer espai a potenciar no és el de l'esquerra alternativa, és el del nacionalisme. Al final una organització ha d'elegir un camí. Si el camí que elegeixes es fonamenta en la dicotomia dretes-esquerres el teu paper sempre serà secundari si no t'integres a PSOE o PP. Si el camí que elegeixes es fonamenta a constatar que hi ha una altra dicotomia amb importància com és nacionalisme-centralisme el teu paper no necessàriament ha de ser secundari. D'exemples de nacionalisme principal en tenim a Euskadi o a Catalunya. D'exemples d'esquerra alternativa conformant majoria no en tenim. De fet el Bloc Nacionalista Gallec (BNG), i l'exemple de Galeusca així ho demostra, aposta de manera decidida per la priorització de la seva ànima nacionalista. Qui va fer possible el Pacte de Progrés, o si es vol, qui pot provocar un canvi de color polític al Consolat, és el nacionalisme, que posa el plus perquè el tomb sigui a l'abast. Distingim l'estratègia a mig i llarg termini del que és la concentració de vots per les pròximes eleccions. El país s'ha de construir des d'un projecte sòlid, des d'una credibilitat i una coherència que doni garanties, des de la constància, des d'una sensibilitat i des d'un pensament capaç de connectar amb els anhels de la majoria dels nostres conciutadans, des de la centralitat. L'espai nacionalista a Balears existeix, però fa estona que viu desorientat. La darrera sacsejada obliga, encara més, a fer moviments, a cercar l'enfortiment. Que l'espai nacionalista existeixi i tengui una innegable potencialitat no vol dir que al final funcioni. La ciència política segur que ens pot oferir exemples de situacions en què objectivament s'estava ben ubicat i que per diverses raons no es va saber aprofitar l'avinentesa. La conjuntura política ens mostra un panorama obert on els que cerquen el tercer espai en l'esquerra alternativa ja han definit jugada; una jugada que trastoca el nacionalisme que és a qui correspon moure peça, qui ha de saber xutar la pilota que té a la seva teulada.

Adreça: www.diaridebalears.com/segona.shtml?2824+6+162872 Diari de Balears - Tel. +34 971

(8-VI-06)

General | Enllaç permanent | Retroenllaços (0)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb