Per una Esquerra Alternativa

El bloc deixa el PSM esquarterat (Revista Sa Plaça)

Agermanat | 17 Juny, 2006 13:24

El congrés del PSM i la divisió de l'esquerra nacionalista.

"La poca participació de les bases al congrés, 300 militants del milenar que té el partit, dóna un resultat magre d'entorn el 15% de la militància que ha optat pel corrent del Bloc". (Revista Sa Plaça)

"Una setmana després del congrés, la desfeta del PSM es manifesta en divisions internes, a més de les renúncies i dimissions de militants de pes, com puguin ser els de les agrupacions que tenen batlies com la de Santa Eugènia o Villafranca. Per altra part, la poca participació de les bases al congrés, 300 militants del milenar que té el partit, dóna un resultat magre d'entorn el 15% de la militància que ha optat pel corrent del Bloc. Una corrent que ha de negociar, amb la resta de partits que vol integrar, la seva voluntat de ser-hi i com es distribueixen i configuren les llistes, tot a tant sols un any de les eleccions". (Revista Sa Plaça)

El Congrés.

Al darrer congrés del partit prosperà, per poc marge, la postura del sector oficialista de tirar endavant la proposta d'un Bloc d'esquerres per a les properes elecciones.

La desfeta.

Els renovadors optes per deixar el camp lliure al nou sector i els candidats elegits renuncien a ser caps de llista.

Després que els regidors i batle de Santa Eugènia, i fins fa uns dies candidat del PSM al govern de cara a les properes eleccions, Mateu Crespí, optassin per passar-se al grup mixt i renegar del PSM, ho han fet quatre membres de l'agrupació de Muro i el seu únic regidor, Ramon Quetgles, que es passarà també al grup mixt.

Aquests dos casos d'agrupacions del PSM que han renunciat al partit i s'han passat al grup mixt, després del darrer congrés on ha prosperat la secció del Bloc, es pot estender a altres pobles, on els militants dimissionaris es poden presentar a les eleccions sota noves sigles, com "Nacionalistes per" el nom del poble que correspongui. Pel que fa a la contrada hi ha els de Santa Margalida, que es plantegen el mateix camí, mentre que els de sa Pobla, Maria, Alaró o Pollença es mostren dividits.

Aquest darrer congrés del PSM havia de servir, hipotèticament, per agafar forces de cara a les properes eleccions autonòmiques, i elegir un nou secretari general, en substitució de Biel Vicenç que sortí derrotat, quan a les primàries del partit sortí guanyador el candidat renovador, Mateu Crespí, mentre el primer optava per la candidata oficialista Nanda Ramon, desbancada.

El sector oficialista, durant aquests mesos en que el nou candidat s'anava forjant de gent afí al seu ideal polític, ha treballat per tal de tirar endavant un nou projecte, sota la denominació de Bloc d'esquerres, que integraria dins una mateixa candidatura gent d'EU i d'ERC. Així, també presentaren al congrés un candidat del Bloc com a secretari general del partit, Biel Barceló, que per un marge de 30 vots de diferència sortí guanyador, enfront al candidat renovador, J. Sansó.

Com ja havien anunciat abans del congrés, el candidat al Govern Crespí, i el de l'Ajuntament de Palma, Pere Muñoz, presentaren la seva renúncia a seguir al capdavant d´un Bloc del que no en són partidaris. Així, cap dels renovadors està dins de la nova executiva. Aquesta està integrada per persones pròximes als actuals càrrecs institucionals, com els regidors inquers, Xesca Vives i Toni Rodríguez, que donen suport al conseller Toni Alorda, i a Pere Sampol, o el batle de Campanet, Xesc Aguiló afí al seu conciutadà i vell militant i directiu del partit, Damià Pons.

Una setmana després del congrés, la desfeta del PSM es manifesta en divisions internes, a més de les renúncies i dimissions de militants de pes, com puguin ser els de les agrupacions que tenen batlies com la de Santa Eugènia o Villafranca. Per altra part, la poca participació de les bases al congrés, 300 militants del milenar que té el partit, dóna un resultat magre d'entorn el 15% de la militància que ha optat pel corrent del Bloc. Una corrent que ha de negociar, amb la resta de partits que vol integrar, la seva voluntat de ser-hi i com es distribueixen i configuren les llistes, tot a tant sols un any de les eleccions.

Revista Sa Plaça (2-VI-06)

General | Enllaç permanent | Retroenllaços (0)

La força del No

Agermanat | 17 Juny, 2006 09:29

"El nostre futur només és segur si aconseguim canviar del tot les regles del joc, això que aquesta generació de polítics no ha sabut fer. Aquesta és la força del No. Aquesta és ja avui la victòria del No" (Vicent Partal, director de Vilaweb)

La força del No.

"Vèncer i convèncer no és el mateix. Potser diumenge guanyarà el Sí, que ha fet una campanya tan ben planificada com insidiosa. Però els qui votem No, cadascun dels qui votem No, serem també a partir de diumenge una pedra en la sabata d'un sistema autonòmic que, com mai no havia passat fins ara, no serà ja acceptat per tot el catalanisme polític. Més enllà del posicionament dels partits polítics, per primer vegada, un grapat de ciutadans anem a dir que la via autonòmica no val ja. I que el nostre futur només és segur si aconseguim canviar del tot les regles del joc, això que aquesta generació de polítics no ha sabut fer. Aquesta és la força del No. Aquesta és ja avui la victòria del No". (Vicent Partal, director de Vilaweb)

La campanya acaba. Diumenge sabrem quina posició guanya i quina perd. Però l’anàlisi fina l’haurem de fer amb molta calma perquè diumenge passaran moltes coses.

Primer: el resultat. La forquilla de tensió és el cinquanta per cent de la participació i el vint per cent dels no. Qualsevol cosa que baixe del cinquanta o puge del vint representarà una impugnació seriosa a l’estatut cara al futur. I més encara si es combinen les dues coses.

Segon: el resultat de la campanya. Els bulldozers pel sí han tendit a obviar un fet central. Que hi ha dos partits polítics que queden fora de l’acord. Que aquest ja no és ni serà mai l’estatut de tots. El pes del PP en aquest sentit és minúscul però el que és transcendental pel futur és que ERC en queda fora. Amb independència de quin siga el seu paper en la governabilitat del país.

I això sobretot per una raó, que és la tercera: aquest estatut no soluciona res. L’estatut del trenta de setembre representava un canvi de model que ha quedat en no res després de passar pel ribot d’Alfonso Guerra. L’estatut que votem ara només és un empaquetat amb llacet del que ja tenim. I si el que ja tenim no ens funciona com podem esperar que funcione demà per més llacet que se li pose?

El temps, en aquest sentit, serà implacable. Espere amb delit el moment que CiU dirà que aquest estatut no val. (Ja ho ha dit quan diu, Mas o Pujol, que l’estatut del trenta de setembre és la fita a la qual cal aspirar i ja vinculen el seu resultat a que ells siguen al govern o no). Aleshores, quan passe això, que passarà, caldrà que tots els partits polítics implicats en aquest procés fallit ens expliquen per què el tacticisme ha passat per davant del país i com és que s’ha fet tan malament el que s’ha fet.

Vèncer i convèncer no és el mateix. Potser diumenge guanyarà el Sí, que ha fet una campanya tan ben planificada com insidiosa. Però els qui votem No, cadascun dels qui votem No, serem també a partir de diumenge una pedra en la sabata d'un sistema autonòmic que, com mai no havia passat fins ara, no serà ja acceptat per tot el catalanisme polític. Més enllà del posicionament dels partits polítics, per primer vegada, un grapat de ciutadans anem a dir que la via autonòmica no val ja. I que el nostre futur només és segur si aconseguim canviar del tot les regles del joc, això que aquesta generació de polítics no ha sabut fer. Aquesta és la força del No. Aquesta és ja avui la victòria del No.

Vicent Partal

(17-VI-06)

General | Enllaç permanent | Retroenllaços (0)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb