Per una Esquerra Alternativa

Polítics i dolce vita: conspiracions i sopars d'estiu

Agermanat | 28 Juny, 2006 21:38

Sopars de conspiracions d'estiu

"En el PSM, o en el que enteníem com a tal fins fa poc, la temporada s'ha iniciat amb la reunió a taula, a Pollença. Que ha tengut com a reacció preventiva el canvi de nom de la coalició d'esquerra per «nacionalista». N'hi haurà molts de sopars, tant a la part forana com a Palma (a on, per cert, el de la sorpresa anunciada del retorn impossible, l'interessat diu que no se celebrarà). Per la banda renovadora l'ordre del dia serà únic i repetit: fer o no fer candidatura autonòmica al marge del PSM? Ganes no en falten. Doblers, no en faltarien. Ara, fàcil no ho seria. I, sobretot, qui és el guapo que se posa davant per rebre llosques de per tot essent acusat de beneficiar el PP? Complicat. Això sí, els sopars renovadors preocupen, i molt, entre els oficialistes. Que també hauran de sopar per parlar de com evitar la pressió que els creix i alhora intentar concretar d'una vegada la coalició d'esquerra que no volien, no la volen, no saben com evitar-la alhora que saben que la necessiten si bé no encerten a imaginar com assolir-la". (Miquel Payeras)

Comença avui l'estiu, en el calendari. Temporada de sopars polítics per conspirar, la majoria dels quals no coneixerem. Tanmateix és en aquestes cites on se decideixen algunes de les grans qüestions polítiques. Què donarà de si l'actual temporada de conspiracions estiuenques? No se pot saber per òbvies raons, però sí se pot imaginar sobre què se conspirarà.

En el PP és probable que tot volti sobre el cop de Palma. Sobre com anar teixint el que podria ser necessari fer. En el cas que, per exemple, tengués majoria absoluta a Mallorca però la perdés al Parlament i a Palma. Aleshores què si no la batlia de Palma i novament el Consell s'oferiria a UM? O sigui, la liquidació política de Catalina Cirer, convertint Miquel Nadal en batle, mantenint els nacionalistes el Consell i preservant així els conservadors el Govern. D'això soparan els conservador que manen, probablement: de com s'haurien de berenar a Cirer, si hi hagués gana.

En el PSOE també Palma haurà de ser, de fet ja és des de fa temps, el motiu preferit dels sopars de conspiracions. Segur que se'n fan molts. Uns, per presentar la candidata o bé per intentar aplanar-li el camí. D'altres, justament pel contrari: per presentar la necessitat d'evitar la inconvenient candidata. Tots en relació a la gran cita. No, no se pensin que sigui, la cita, la de les urnes de l'any que ve. Ca barret. El que preocupa i ocupa gairebé en exclusiva és l'altra cita. Amb l'ulterior congrés del partit. Això és el cou a tots els grups socialistes tan discretament com aferrissadament en guerra. Les eleccions? Doncs si ara que falten onze mesos per arribar a les urnes ja deixen entendre que a banda de preservar Menorca i intentar assaltar Palma res no tenen a fer, doncs s'entén perquè tot l'interès conspiratiu se centra a Palma i en la candidata que podria ser, que alguns no voldrien que fos, que ja veurem si serà però que en qualsevol cas amb ella o contra ella -i, segur: a pesar d'ella en tots els casos- una part important de les estratègies en vistes al congrés se van perfilant.

A UM els sopars seran molt partforaners. A Porreres, sa Pobla, Manacor i fins i a tot a Alcúdia és probable que se n'hi facin, de sopars. No debades són els pobles on UM haurà de resoldre el futur que li dispensin les eleccions, a banda de Palma a on l'objectiu és tan ambiciós com difícil. En aquest cas, el pobre Miquel Nadal haurà de sopar tres o quatre vegades cada dia per intentar recollir vots suficients per donar la sorpresa. Engreixarà, poden posar-hi messions.

En el PSM, o en el que enteníem com a tal fins fa poc, la temporada s'ha iniciat amb la reunió a taula, a Pollença. Que ha tengut com a reacció preventiva el canvi de nom de la coalició d'esquerra per «nacionalista». N'hi haurà molts de sopars, tant a la part forana com a Palma (a on, per cert, el de la sorpresa anunciada del retorn impossible, l'interessat diu que no se celebrarà). Per la banda renovadora l'ordre del dia serà únic i repetit: fer o no fer candidatura autonòmica al marge del PSM? Ganes no en falten. Doblers, no en faltarien. Ara, fàcil no ho seria. I, sobretot, qui és el guapo que se posa davant per rebre llosques de per tot essent acusat de beneficiar el PP? Complicat. Això sí, els sopars renovadors preocupen, i molt, entre els oficialistes. Que també hauran de sopar per parlar de com evitar la pressió que els creix i alhora intentar concretar d'una vegada la coalició d'esquerra que no volien, no la volen, no saben com evitar-la alhora que saben que la necessiten si bé no encerten a imaginar com assolir-la.

A EU-Verds, els sopars hauran d'intentar donar resposta a perquè volen ara la coalició si el que volien del PSM era la part forana que se li està anant rera dels renovadors. I, a més, hauran d'intentar preparar-se per evitar que la vella guàrdia roja se revolti contra una coalició que ara resulta que s'ha de dir nacionalista. I qui si sap si per ventura l'invent de la coalició, que du camí de fotocopiar l'estructura de partits muntada entre EU i Verds, sigui motiu de debat en sopars dels independents que se senten usats com a pur atrezzo i que ara, de postre feixuc, se troben amb una coalició que acabaria per esvair del tot el seu paper, o alguns papers potser.

En fi, bon profit a tots.

Miquel Payeras, periodista

www.diaridebalears.com/segona.shtml?2837+6+163640

General | Enllaç permanent | Retroenllaços (0)

La coalició PSM-EU-ERC pot perdre el 40% del seu electorat

Agermanat | 28 Juny, 2006 09:43

Diari de Balears: UM, el PSM (renovador) i el PSOE

"Sí, això sí que podria passar i seria lògic atenent a la història electoral i a les cultures ideològiques i polítiques de PSM i PSOE. És a dir, que l'efecte que tendria l'erosió de la tensió renovadora no seria desviar vot cap a UM, impossible, sinó cap el PSOE. La qual cosa buidaria la coalició d'esquerres d'una part de vot que necessitaria com l'aire per respirar. En condicions normals (això és: els renovadors deprimits i no activats com semblen estar) la coalició podria fer front a una pèrdua important de vot (fins el 40%) i així i tot aspirar a tenir 3 diputats, tal i com s'analitzà en un altre article. Ara bé, si l'erosió renovadora se manté, com fa cara, les coses canvien. Perquè el que representen no és homogeni però sí que les múltiples decisions individuals poden respondre al cap i a la fi a una sola voluntat: vot anti-PP". (Miquel Payeras)

És un tema interessant, el de la pretensió d'UM de xuclar vots dels renovadors ex o encara membres del PSM. Pur debat teòric revifat arran del relativament famós sopar de la setmana passada entre els excaps dels moviments renovador Jaume Sansó i Mateu Crespí i membres d'UM, i la conversió de la trobada en espectacle mediàtic ben a posta, així com amb les declaracions de Pere Muñoz, a l'entrevista de l'altre dia, a les quals posava UM com a únic referent del nacionalisme.

Primer de tot convé precisar algunes coses. Pel que conta un dels del sopar famós, que no és d'UM, allò va ser un abús de confiança. A banda del fet que s'ho haurien d'haver imaginat, és versemblant: basta veure les paraules i l'estructura de la notícia apareguda divendres a tots els diaris. Coincidien. Talment com quan se fan ressò d'un comunicat institucional. Allò tenia, té, tota la pinta d'haver estat una trampa parada a Sansó i a Crespí amb l'única intenció, per altra banda prou coneguda, de ficar el dit a la ferida i ben ple de sal. La rectificació pública de Sansó i una posterior valoració privada de Crespí abunden en la idea. Per altre costat, les declaracions de Muñoz només se poden entendre com un puntual excés, que possiblement ell mateix s'adonà tot d'una de la necessària matisació que hauria calgut, perquè del contrari no mereixerien més comentari que demanar-li a veure perquè no se fotografià amb la camiseta que tantes vegades usà: «Salvem la Real».

Al capdavall, anècdotes a banda, la qüestió és si aquest joc mediàtic que desplega UM té qualque fonament real. Doncs no. Cap ni un. Tal com ja s'ha argumentat en d'altres ocasions, el vot entre UM i PSM, o viceversa, no presenta històricament cap transvasament estadísticament significatiu en el conjunt de Mallorca. Mai. I ja duim moltes conteses electorals. Fins a la data, vint-i-vuit. De tota mena. Si s'atén només, com cal, a les autonòmiques, la inexistència del fenomen se demostra nítidament. Excepte algun cas aïllat sempre en clau local i sense que tengui cap rellevància insular, en cap ocasió (1983, 1987, 1991, 1995, 1999 i 2003) els vots d'UM i PSM no s'han mesclat. Per què? Doncs perquè amb qui es mesclen respectivament és amb el PP i amb el PSOE. Agradi o no. Així ha estat sempre. I allò que ha passat en sis vegades autonòmiques, que és el mateix que ha passat a les vint-i-dues vegades restants en què s'han muntat urnes, perquè hauria de deixar de passar l'any que ve? No hi ha cap raó lògica per esperar-ho. De fet, un dels dos renovadors presents al famós sopar UM-PSM de la setmana passada comentava ahir mateix que del que fou el moviment renovador no aniran a parar a UM més que algun grapat de vots a un o dos pobles molt petits sense que tenguin cap mena d'importància global, però que, en canvi, qui s'omplirà les bosses serà el PSOE. La mateixa anàlisi feia també un dels fundadors del PSM fa deu dies: calibrava que la pèrdua en favor del PSOE podria ser a la Part Forana no inferior a una tercera part (sobre els resultat de 2003) i molt, molt major a Palma.

Sí, això sí que podria passar i seria lògic atenent a la història electoral i a les cultures ideològiques i polítiques de PSM i PSOE. És a dir, que l'efecte que tendria l'erosió de la tensió renovadora no seria desviar vot cap a UM, impossible, sinó cap el PSOE. La qual cosa buidaria la coalició d'esquerres d'una part de vot que necessitaria com l'aire per respirar. En condicions normals (això és: els renovadors deprimits i no activats com semblen estar) la coalició podria fer front a una pèrdua important de vot (fins el 40%) i així i tot aspirar a tenir 3 diputats, tal i com s'analitzà en un altre article. Ara bé, si l'erosió renovadora se manté, com fa cara, les coses canvien. Perquè el que representen no és homogeni però sí que les múltiples decisions individuals poden respondre al cap i a la fi a una sola voluntat: vot anti-PP. Aleshores què si no Zapatero els hi queda? En efecte, ho deia ahir un dels dos ex caps renovadors, per a un votant autonòmic tipus del PSM que no vulgui votar la coalició, i ja que no té el seu partit com a oferta electoral única, i com que la possibilitat de votar a UM és com un acudit, Zapatero esdevé l'únic vot anti-PP, convertint l'habitual vot nacional en autonòmic. Per aquí precisament me pareix a mi que s'expliquen els molts de nervis que se noten en el PSM i EU-Verds.

Miquel Payeras, periodista

www.diaridebalears.com/opinio.shtml?

General | Enllaç permanent | Retroenllaços (0)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb