Agermanat | 03 Juliol, 2006 14:44
"Les cucales de la comandera varen impedir veure que no es pot prescindir de ningú, ni de Mateu Morro, ni de Pere Sampol, ni de Pere Muñoz, ni de Mateu Crespí,... La tasca és dura i fan falta molts de braços i molts de caps ben posats. Calia un reflexió molt més tranquil·la i reposada de quin hauria de ser el millor escenari per al nacionalisme mallorquí i balear, un diagnòstic clar i que, amb tots els matisos que calgui, pogués ser compartit per tothom, sense deixar quasi el cinquanta per cent de la militància fora de joc". (Jaume Lladó)
"Aquesta nova passa cap a la desfeta del PSM m'ha deixat trist i cappiu". (Jaume Lladó)
"Durant els anys del Pacte de Progrés el PSM es va abocar en la gestió de les institucions i, contràriament al que feren altres forces polítiques, no es va saber aprofitar la situació per enfortir l'aparell del partit i créixer amb força amb el suport d'una tasca ben feta". (Jaume Lladó)
"El necessari procés de renovació es va enfocar malament. Qualcú va pensar que renovar volia dir fer tabula rasa de tot, prescindir dels homenots que tant havien fet durant tants d'anys pel partit, com era el cas, per exemple, de Mateu Morro, i començar de zero. Això ja va crear moltes ferides i malastrugances personals de difícil guariment, però encara fou més greu. Semblava que tothom volia administrar el que quedàs del partit, maldament només fossin quatre cendres". (Jaume Lladó)
" Els debats sobre el futur no s'haurien d'haver fet mai en quatre dies i des d'una posició de força a veure qui guanya. Així ineludiblement s'havia de trencar el partit". (Jaume Lladó)
En Pere Muñoz el vaig conèixer ja fa molts d'anys a la Univesitat Catalana d'Estiu, a Prada de Conflent, quan encara era un jovençall ple d'idees i projectes. La imatge del seu adéu de l'Ajuntament de Palma, que va publicar divendres Diari de Balears, m'ha tornat a remoure les nafres. Ja hi havia començat a posar call, però aquesta nova passa cap a la desfeta del PSM m'ha deixat trist i cappiu.
Com a amant de la terra que som, sempre havia aspirat al creixement del nacionalisme polític fins a arribar a uns nivells que li permetés governar el país, si mes nó, amb el suport de qualcú més. De fet, durant uns anys va semblar que s'havia encetat el camí que ho havia de fer possible. El PSM, en aquell moment el representant màxim d'aquesta ideologia, anava avançant. A cada escomesa electoral apujava la seva representació de regidors, batles i diputats. Els èxits obtinguts els anys noranta demostren clarament que és possible connectar amb els electors. Ara tot això s'ha trencat. Hi ha analistes que ho atribueixen als canvis que s'han produït a la societat mallorquina durant aquests anys, sobretot per l'augment de la immigració, que seria poc donada a votar els partits nacionalistes. No ho crec. De fet, a altres indrets amb una presència semblant d'immigrants el nacionalisme no se n'ha vist afectat.
Per mi els problemes varen ser bàsicament dos. El primer, que durant els anys del Pacte de Progrés el PSM es va abocar en la gestió de les institucions i, contràriament al que feren altres forces polítiques, no es va saber aprofitar la situació per enfortir l'aparell del partit i créixer amb força amb el suport d'una tasca ben feta.
En segon lloc, el necessari procés de renovació es va enfocar malament. Qualcú va pensar que renovar volia dir fer tabula rasa de tot, prescindir dels homenots que tant havien fet durant tants d'anys pel partit, com era el cas, per exemple, de Mateu Morro, i començar de zero. Això ja va crear moltes ferides i malastrugances personals de difícil guariment, però encara fou més greu. Semblava que tothom volia administrar el que quedàs del partit, maldament només fossin quatre cendres. El resultat ha estat el lògic en aquestes situacions: un partit debilitat, xapat per enmig, amb les ales escapçades, en el qual tothom hi ha perdut, tant els perdedors com inclús els que aparentment guanyaren el congrés.
Les cucales de la comandera varen impedir veure que no es pot prescindir de ningú, ni de Mateu Morro, ni de Pere Sampol, ni de Pere Muñoz, ni de Mateu Crespí,... La tasca és dura i fan falta molts de braços i molts de caps ben posats. Calia un reflexió molt més tranquil·la i reposada de quin hauria de ser el millor escenari per al nacionalisme mallorquí i balear, un diagnòstic clar i que, amb tots els matisos que calgui, pogués ser compartit per tothom, sense deixar quasi el cinquanta per cent de la militància fora de joc. I només deprés començar a parlar de les estratègies que s'han de fer servir per acostar-s'hi al més possible. Els debats sobre el futur no s'haurien d'haver fet mai en quatre dies i des d'una posició de força a veure qui guanya. Així ineludiblement s'havia de trencar el partit.
Ara el mal ja està fet, però com que som una persona optimista, no renuncii que en el futur la cosa s'arregli, i que, a la fi, es pugui bastir una força nacionalista forta, sense peatges externs, que aglutini tots els qui compartim l'amor pel país, la llengua, la cultura i la gent com a eixos vertebredors de la nostra ideologia, i que no són només els qui formaven l'antic PSM, sinó persones que estan ubicades dins un bon ventall de forces polítiques o que no militen enlloc. Cal trencar d'una vegada per totes el tòpic de pocs i mal avenguts. En realitat som molts més del que sembla i, tots junts tenim, encara, molta de feina per fer.
Jaume Lladó. Professor.
www.diaridebalears.com/opinio.shtml?2849+6+164323
(3-VII-06)
Agermanat | 03 Juliol, 2006 10:18
L'assemblea autoritza la direcció a iniciar converses amb altres partits
L'assemblea d'Esquerra Republicana a Mallorca es reuní ahir en assemblea a Sineu per decidir el seu parer sobre la formació d'un bloc d'esquerres per a les pròximes eleccions autonòmiques i municipals del 2007, juntament amb el PSM i amb Esquerra Unida-Els Verds.
L'assemblea d'Esquerra, amb la participació del 25 per cent dels seus militants, decidí per unanimitat que s'autoritzàs a la direcció del partit l'inici de converses amb altres partits amb vista a formar una coalició preelectoral per als comicis autonòmics de 2007 a Mallorca.
Tanmateix, l'assemblea d'ERC acordà que la coalició no es pot fer a qualsevol preu.
En aquest sentit, el president del partit a les Illes Balears, Joan Lladó, manifestà que «el bloc d'esquerres serà possible sempre que es garanteixi un programa amb els objectius polítics establerts en el darrer congrés».
Tant ell com l'eurodiputat d'Esquerra, Bernat Joan, afegiren que un altre punt clau per a un acord és que «la participació i la representació amb els altres partits sigui en termes d'igualtat a tots els efectes. La representació ha de ser equànime i el pacte no serà possible si cap força hi queda sobrevalorada o minimitzada».
La formació rebutjà també dissoldre's en un nou partit només d'àmbit mallorquí.
Cap renúncia
Joan Lladó explicà que «Esquerra Republicana no ha renunciat al seu objectiu sobiranista de construir un Estat lliure i, per tant, és conscient que amb la coalició només es podrà fer un tram del recorregut necessari per arribar als nostres fins».
En tot cas, qualsevol acord que es prengui respecte de coalicions preelectorals que pugui aprovar l'Executiva Regional haurà de ser ratificat per una nova assemblea del partit.
A. HERNÁNDEZ.Sineu.
www.diaridebalears.com/segona.shtml?2849+3+164307
(3-VII-06)
| « | Juliol 2006 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | |||||
| 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 |
| 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 |
| 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 |
| 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 |
| 31 | ||||||