Per una Esquerra Alternativa

On és l'esquerra?

Agermanat | 04 Juliol, 2006 19:23

Diari de Balears: On és l'esquerra?

"Per exemple, tots els patricis del PSOE, PSM i EU-Verds s'omplen la boca de protecció del medi ambient, els recursos naturals, etc. Doncs, vostès, si militen en algun d'ells, demanin quins dels seus dirigents té piscina a ca seva. Se'n durien sorpreses. I què, me diran? Mirin: una piscina de 4 metres d'amplada per 8 de llargària i 1,5 de profunditat encabeix 50.000 litres d'aigua, dolça habitualment. La qual s'evapora a raó de quasi un 1% diari, i es contínuament reposada. Això significa que durant l'estiu -100 dies- la piscina haurà estat omplerta dues vegades: 100.000 litres. Per altra banda, el consum d'una persona i dia d'aigua es calcula generosament entorn dels 300 litres. Amb la meitat se pot passar ben bé. Però siguem generosos. Una família de 3 persones, doncs, a l'estiu gasta 90.000 litres. O sigui 10.000 manco que la piscina d'alguns dels nostres patricis d'esquerra que llavors ens recomanen estalviar d'aigua. Només són dos exemples. Si se tresca se'n poden trobar molt més: demanin vostès a quin tipus de casa viuen els aristòcrates d'esquerra i se n'adonaran de quina idea poden tenir del problema social que és l'accés a l'habitatge. En fi, que vist així, i no sé quina altra manera hi podria haver de veure-ho, és normal que la mesura antisocial presa pel PP-UM aquesta setmana hagi passat quasi desapercebuda perquè, al cap i a la fi, on és l'esquerra?" (Miquel Payeras. Diari de Balears)

Aquesta setmana la coalició PP-UM rebutjava les esmenes de l'esquerra presentades al projecte de llei de rebaixa de l'Impost de Successions i Donacions. Lògic. Tota la dreta del món occidental està atacant en els últims anys aquest impost. Perquè és liberal. Perquè incrementa la manca d'igualtat d'oportunitats. Perquè, en paraules del manifest signat als Estats Units per, entre d'altres, Bill Gates, Georges Soros i l'economista liberal Paul Krugman, disminueix la possibilitat de la «circulació de les élites». És a dir, impulsa la desigualtat per naixement. Per això el rebutgen els liberals nord-americans i el defensen els conservadors i ultra conservadors, ja que és una de les mesures més retrògrades que ha pres George Bush. A Balears, la coalició PP-UM defensa la fàctica supressió d'aquest impost igual que a la resta d'Espanya fa, ara, Esperanza Aguirre a Madrid, o defensava, abans, Rodrigo Rato. O a Itàlia també va fer Silvio Berlusconi. És pertinent la citació dels personatges nacionals i internacionals per adonar-se de amb qui s'alienen Jaume Matas i Maria Antònia Munar. A l'esquerra i el nacionalisme opositor la cosa ha caigut... doncs, com sempre: EU-Verds aixequen una mica la veu, el PSOE no gaire i el PSM no consta si té opinió al respecte. En una societat com la balear, a un any de les eleccions, una mesura com aquesta hauria de posar en peu de guerra l'oposició. Primer, per una qüestió de principis, ja que els privilegiats que se'n beneficiaran seran una ultra minoria mentre que els perjudicats -via eliminació d'una font d'ingressos per a l'hisenda pública regional- són la immensa majoria, més quant manco tenen. Dos, per una qüestió d'interès partidista, de pragmàtica forma d'actuar: la majoria dels votants a les eleccions locals i regionals de l'any que ve seran emesos per persones que guanyen en tota la seva vida professional una quantitat que ni de lluny els permet estalviar i invertir el suficient com per beneficiar-se d'aquesta mesura que els perjudica en restar entrada de doblers públics. El mateix PP ho reconeixia implícitament en dir que la iniciativa beneficiarà els que hagin estalviat «manco de 400.000 euros». Ara vostès suposin qui pot estalviar «manco» d'aquesta quantitat i, posem per cas, més de 50.000 euros, amb la intenció de cedir-la o llegar-la i se n'adonaran de la injustícia que suposa la iniciativa. En condicions polítiques normals seria una actuació suïcida per part del partit del Govern, perquè amb una normal oposició l'atac seria fàcil i amb conseqüències devastadores. Tanmateix, el PP i UM la perpetren al manco d'un any de la cita electoral. Perquè naturalment saben que la resposta serà poca, o nul·la. I tenen raó. A la vista està. No estaria malament saber quants de dirigents dels partits d'esquerra se'n beneficiaran d'aquesta mesura. Què hi posarien messions, vostès, que són més d'un i de dos i de tres...?

És el mateix que passa en tants d'altres àmbits. Per exemple, tots els patricis del PSOE, PSM i EU-Verds s'omplen la boca de protecció del medi ambient, els recursos naturals, etc. Doncs, vostès, si militen en algun d'ells, demanin quins dels seus dirigents té piscina a ca seva. Se'n durien sorpreses. I què, me diran? Mirin: una piscina de 4 metres d'amplada per 8 de llargària i 1,5 de profunditat encabeix 50.000 litres d'aigua, dolça habitualment. La qual s'evapora a raó de quasi un 1% diari, i es contínuament reposada. Això significa que durant l'estiu -100 dies- la piscina haurà estat omplerta dues vegades: 100.000 litres. Per altra banda, el consum d'una persona i dia d'aigua es calcula generosament entorn dels 300 litres. Amb la meitat se pot passar ben bé. Però siguem generosos. Una família de 3 persones, doncs, a l'estiu gasta 90.000 litres. O sigui 10.000 manco que la piscina d'alguns dels nostres patricis d'esquerra que llavors ens recomanen estalviar d'aigua. Només són dos exemples. Si se tresca se'n poden trobar molt més: demanin vostès a quin tipus de casa viuen els aristòcrates d'esquerra i se n'adonaran de quina idea poden tenir del problema social que és l'accés a l'habitatge. En fi, que vist així, i no sé quina altra manera hi podria haver de veure-ho, és normal que la mesura antisocial presa pel PP-UM aquesta setmana hagi passat quasi desapercebuda perquè, al cap i a la fi, on és l'esquerra?

Miquel Payeras. Periodista.

www.diaridebalears.com/segona.shtml?2848+6+164276

(2-VII-06)

General | Enllaç permanent | Retroenllaços (0)

El PSM, Maria Antònia Munar i la victòria d'UM

Agermanat | 04 Juliol, 2006 07:49

"Si en la proposta de Gabriel Barceló hi ha d'haver la dreta, en aquest cas UM... on queda el paper de l'esquerra, dels moviments alternatius que, precisament durant tots aquests anys, han portat la flama de la resistència contra el desenvolupisme del PP-UM? Un bloc d'esquerres amb els lluitadors i lluitadores del moviment antiautopistes, dels sindicats que critiquen la reforma laboral signada per UGT i CC.OO. amb la patronal fent costat als uemistes de la Presidenta? Sincerament no acab d'entendre el significat del canvi i crec que l'actual direcció del PSM té el deure d'anar explicant tots aquests embulls de mala digestió als seus electors, a tots els militants i simpatitzants que durant els darrers trenta anys han estat la columna vertebral del nacionalisme progressista a les Illes". (Miquel López Crespi)

El PSM i Maria Antònia Munar

Els problemes del PSM s'han agreujat al màxim d'ençà el Congrés en el qual decidiren presentar-se a les eleccions del 2007 juntament amb EU, ERC i els Verds en una coalició electoral que alguns confonen amb un bloc d'esquerres. Nombroses agrupacions han abandonat el partit i, som a l'estiu, ja han començat els sopars i les trobades per a coordinar-se lluny de la direcció de Gabriel Barceló i Nanda Ramon.

Som molts els que des de fa anys demanam una regeneració de la vida política, l'inici d''un procés de construcció d´una força política, un bloc d'esquerra nacionalista que tendria molt poc a veure amb una simple coalició electoral bastida a les totes i feta només per a servar un parell de sous i cadiretes. Confiàvem que Gabriel Barceló aniria en aquesta línia i per això sovint hem donat suport públic a la idea de nova força política illenca, de bloc d'esquerra nacionalista. Però no guanyam per ensurts. Just fa uns dies, a diferència del que l'amic Biel Barceló proclamà quan guanyà el Congrés, el bloc d'esquerres s'ha convertit en "bloc nacionalista", apte per a admetre Unió Mallorquina. Com quedam? Si s'havia de fer un bloc d'esquerres era evident que no hi havia lloc per Maria Antònia Munar i tots els seus. Ens demanam d´on i com ha sortit aquesta nova proposició. O és que ara UM s'ha convertit en l'avantguarda del nacionalisme progressista i ecologista? Sincerament no s'entenen tants canvis accelerats a no ser que tenguin relació amb l'apropament, precisament envers Maria Antònia Munar, de la majoria d'agrupacions que són sota la influència del batle de Vilafranca, Jaume Sansó, de l'ex de Santa Eugènia, Mateu Crespí, o de Josep Gomila. Ens demanam si la conversió del "bloc d'esquerres" en "bloc nacionalista" és producte d'aquesta canviant i complicada situació electoral. Alhora, més que una clara estratègia per anar bastint una força alternativa a la dreta que ens malgoverna ens trobaríem davant una direcció, la del PSM, partit per al qual sempre he demanat el vot, per a la qual més que una estratègia amb vistes al futur tan sols hi hauria el conegut tacticisme de passar un dia per arribar a l'altre i ja veurem el què s'esdevé. I així sincerament no anam a part ni banda.

Si en la proposta de Gabriel Barceló hi ha d'haver la dreta, en aquest cas UM... on queda el paper de l'esquerra, dels moviments alternatius que, precisament durant tots aquests anys, han portat la flama de la resistència contra el desenvolupisme del PP-UM? Un bloc d'esquerres amb els lluitadors i lluitadores del moviment antiautopistes, dels sindicats que critiquen la reforma laboral signada per UGT i CC.OO. amb la patronal fent costat als uemistes de la Presidenta? Sincerament no acab d'entendre el significat del canvi i crec que l'actual direcció del PSM té el deure d'anar explicant tots aquests embulls de mala digestió als seus electors, a tots els militants i simpatitzants que durant els darrers trenta anys han estat la columna vertebral del nacionalisme progressista a les Illes.

Entenc que la proposta de bloc nacionalista, deixant de banda la comprometedora paraula "esquerra" i acceptant la inclusió d'UM, ve donada a conseqüència de les acusacions d'"extrema esquerra" llançades pels renovadors de Mateu Crespí i Jaume Sansó. Independentment de la ridiculesa de l'acusació (quina idea tenen sobre el que és l'extrema esquerra?), si els renovadors continuen amb la seva campanya a la part forana de Mallorca insistint que ells són de centre i progressistes i que el PSM, amb l'aliança amb els "comunistes", ha caigut en l'extrema esquerra, el PSOE es podria menjar milers de vots del PSM deixant el camp lliure a Maria Antònia Munar per la banda del nacionalisme. Quina broma, emperò, definir com a "nacionalistes" els autèntics regionalistes! Aleshores, i ja ho ha fet en nombroses ocasions, Maria Antònia Munar reclamaria, i ja reclama!, ser la vertadera i genuïna representant del nacionalisme mallorquí. I per a rematar encara més aquesta històrica victòria damunt el PSM, la presidenta aconseguiria, de rebot, no solament l'aliança amb totes les agrupacions que han deixat el partit, sinó que finalment aconseguiria igualment la desitjada i sempre somniada aliança amb CiU. El cercle quedaria tancat definitivament. Escorant el PSM cap a Esquerra Unida, UM es consolidaria com a única força nacionalista autòctona i es menjaria una tallada impressionant del PSM i rebent, i això és molt important, tot l'ajut que li pot oferir una CiU en vies de creixement i amb expectatives de guanyar les eleccions a Catalunya Principat.

Miquel López Crespí

Publicat en El Mundo-El Día de Baleares (4-VII-06)

General | Enllaç permanent | Retroenllaços (0)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb