Per una Esquerra Alternativa

Els nostres i la dignitat republicana: Jeanne Marqués

Agermanat | 14 Juliol, 2006 17:31

Ha mort Jeanne Marqués, sense perdre la mirada digna de la II República

"La seva discreta dignitat mai no va tenir res de claudicació. ¿Cap institució li dedicarà un homenatge públic? Era una dona ferma i valenta que simbolitzava tota una generació de joves que defensaven cultura, llibertat i dignitat de la dona". (Joana Maria)



Jeanne Marqués ha mort i els diaris encara no s’han fer ressó.ningú n’ha parlat avui ni ahir ni despusahir ni la setmana passada . Jo ho vaig saber per casualitat i no ho podia creure.

Ara la record pel que vaig parlar amb ella i pel que he sabut de la seva família i les seves circumstàncies. Va néixer a 1914. El seu pare era un empresari de Sóller que va ser batlle d’ Esquerra Republicana . La seva mare era germana de Maria Mayol escriptora, feminista i política del mateix partit. No eren revolucionaris. Eren gent moderada amb un cert poder econòmic . Ella, a la a la República, era una atractiva senyoreta ben educada que llegia llibres i escoltava raonaments intel·lectuals.

Els detingueren en el setembre del 36: pare , mare i sis germans. Mataren el pare, Bernat, acusat de no se sap ben be que: d’ ésser republicà i demòcrata. Jeanne va conviure a la presó amb Aurora Picornell, Matilde Landa i moltes altres dones innocents, de diferent extracció social i a les quals sempre va recordar amb molt respecte.

L’ alliberaren a 1940.se va casar amb el metge Mora, se va exiliar a Mèxic amb els seus tres fills, va retornar, se va divorciar, se va fer empresària. i va conservar sempre una mirada lluminosa i molt digna. Se va sentir orgullosa del record que dedicaren al seu pare en el bosc de la memòria d’ Illetes.

La seva discreta dignitat mai no va tenir res de claudicació. ¿Cap institució li dedicarà un homenatge públic? Era una dona ferma i valenta que simbolitzava tota una generació de joves que defensaven cultura, llibertat i dignitat de la dona.

¿ Qui hi està en contra?. ¿ Fins quan aquest silenci sord?

Bloc Joana Maria (13-VII-06)

General | Enllaç permanent | Retroenllaços (0)

Eleccions 2007: la victòria d'ERC

Agermanat | 14 Juliol, 2006 10:23

"ERC ja ha superat Esquerra Unida en nombre de vots a les Illes Balears (6.108 per a la formació de Grosske; 7.474 per a ERC). ERC també va superar EU a l'illa de Mallorca (4.740 EU; 5.751 ERC). A Eivissa ERC va superar, amb 1.068 vots PSM i EU (191 i 600 respectivament). Però no són tan sols aquests els èxits aconseguits per damunt EU i PSM. A Manacor ERC supera igualment PSM i EU; a Felanitx la pujada sobre el grup de Grosske s'esdevé també ferma; a Pollença, Binissalem i Sineu podem constatar com ERC també guanya el PSM i EU. A Palma, especialment en el districte 1, ERC supera el PSM i EU; en els districtes 2 i 3 de Palma supera el PSM i en el districte 8 supera EU". (Miquel López Crespí)



Palma (Mallorca). Manifestació per la independència de l'any 2004. L'escriptor Miquel López Crespí i l'eurodiputat d'ERC Bernat Joan sempre en primera línia en la lluita per la Independència dels Països Catalans.

"La història del bloc d'esquerra ha començat malament perquè la feina s'hauria d'haver començat just després de la derrota del Pacte de Progrés. Aleshores i no ara, amb presses electoralistes, era el moment d'enviar a casa seva tots aquells professionals del romanço que havien tudat anys de lluites i mobilitzacions populars i, a part de perdre el poder, no havien sabut bastir un autèntic Pla d´Ordenació Territorial que servís per a preservar la nostra terra de l'especulació salvatge i desenfrenada que patim; o una televisió de les Illes decent, bastida sobre pressupòsits nacionals. Però aleshores ningú no va voler pensar en el futur. Els polítics professionals que tudaren el Pacte de Progrés, que no saberen conservar el poder que nosaltres, els ciutadans i ciutadanes de les Illes, els havíem confiat i s'estimaren més no fer cap anàlisi i molt manco cap autocrítica pels errors comesos". (Miquel López Crespí)

Per a tots aquells i aquelles que voldríem veure que s'anàs concretant un autèntic bloc d'esquerres amb els moviments i els partits que lluiten activament contra la dreta i que, per descomptat, fos quelcom de ben diferent d'una simple aliança electoral per a servar sous i cadiretes, els dies i setmanes van passant i per ara només tenim declaracions d´intencions i poca concreció al respecte. És evident que el congrés del PSM es va definir en aquesta direcció. Recordem la famosa esmena 46 que diu: "El Bloc tendrà abast insular i caràcter assembleari. Integraran l'assemblea insular els militants dels partits integrants residents a l'illa de Mallorca i totes les persones que s'integrin directament en el nou projecte. [...] L'Assemblea nacional, d'abast insular, serà l´òrgan suprem del Bloc". Esmena que, com tothom sap, aprovada pel congrés va significar la ruptura del partit i la marxa de l'organització de les agrupacions de Sóller, Alaró, Santa Eugènia, Santa Margalida, Muro; i estan molts altres a l'expectativa del que s'esdevendrà encara, com és el cas, per exemple de Villafranca o Costitx, entre moltes altres. ERC, per la seva banda, en l'assemblea de dia dos de juliol ha declarat que rebutja dissoldre's dins un nou partit d'àmbit mallorquí. ERC preferiria, en cas d'anar concretant-se la idea d'un bloc d'esquerres permanent i no solament electoral, amb un tipus de formació política que no significàs la dissolució de la seva organització. Estam, doncs, en presència de dues visions diferents del concepte de bloc d'esquerra.

Posteriorment a l'aprovació del bloc d'esquerra per part del congrés hi hagué una rectificació del nou secretari del PSM Gabriel Barceló, que va mudar la paraula "esquerra" del bloc per "nacionalista" afirmant, enmig de la sorpresa de tots aquells i aquells que donam suport públic al bloc d'esquerres, que en aquesta hipotètica nova força política illenca hi podria caber UM.

El PSM, amb tota aquesta problemàtica interna, no ha pogut concretar cap aspecte d'aquesta futura nova força política; i el que és encara molt pitjor, amb la proposta d'incorporació d'UM ha complicat encara més el debat entorn de bloc o coalició lectoral i en referència a quines han de ser les futures forces i moviments que haurien de participar en la constitució de la nova organització política.

Malauradament per a tots aquelles i aquelles que som partidaris d'aquesta nova força política bastida des de la base, per ara només comprovam simples contactes per a una coalició electoral.

La història del bloc d'esquerra ha començat malament perquè la feina s'hauria d'haver començat just després de la derrota del Pacte de Progrés. Aleshores i no ara, amb presses electoralistes, era el moment d'enviar a casa seva tots aquells professionals del romanço que havien tudat anys de lluites i mobilitzacions populars i, a part de perdre el poder, no havien sabut bastir un autèntic Pla d´Ordenació Territorial que servís per a preservar la nostra terra de l'especulació salvatge i desenfrenada que patim. Però aleshores ningú no va voler pensar en el futur. Els polítics professionals que tudaren el Pacte de Progrés, que no saberen conservar el poder que nosaltres, els ciutadans i ciutadanes de les Illes, els havíem confiat i s'estimaren més no fer cap anàlisi i molt manco cap autocrítica pels errors comesos.

Per a molts dels que tudaren la nostra feina, per a munió de polítics professionals sense altra visió política que omplir la butxaca cada mes, es tractava de dissimular, de fer com si res no s'hagués esdevengut i mentrestant, com dèiem abans, la paga arribava cada mes, que era el que els importava i els importa. I és justament ara, quan manquen pocs mesos per a començar les eleccions, que han comparegut les presses electorals, les bregues forassenyades per veure qui ha d'encapçalar la llista del partit i si és més segur anar en coalició o tots sols per a garantir la cadireta.

D'aquestes presses que no tenen res a veure amb la necessitat que té la societat mallorquina de bastir una nova força política, una autèntica unitat des de la base que no tengui res a veure amb els darrers trenta anys de silencis i claudicacions davant la dreta, amb la renúncia a tota mena de principis en temps de la transició i ara mateix. D'aquestes preses, repetesc, sorgeixen els problemes, les divisions dels partits situats en teoria a l'esquerra del PSOE i també les propostes sovint divergents i enfrontades per a provar de no quedar extraparlamentaris l'any vinent. La confusió entre si és necessari bastir un nou tipus d'organització política semblant al Bloc Nacionalista Gallec i amb la incorporació de moviments de la societat civil que reforcin l'estricta militància de les organitzacions en declivi, es mescla amb la idea de bastir solament una coalició electoral de circumstàncies.

La confusió entre bloc d'esquerra amb dissolució de tots els grups implicats, bloc sense dissolució dels partits o simple coalició electoral és esfereïdora i, fins ara mateix, no es constata cap intent seriós per anar clarificant aquesta mescla estranya de propostes sovint contradictòries. Però la situació de greu crisi cultural i de continuada destrucció dels nostres recursos i territori no permet més coartades. Cal que les organitzacions implicades en aquest debat aclaresquin amb urgència totes aquestes qüestions abans no sigui massa tard. Només ERC ha parlat molt clar al respecte i, en l'assemblea de militants de Sineu, aquests dies ha rebutjat explícitament diluir-se en un bloc del tipus que proposava el PSM en el seu darrer comgrés, en afirmar que "la formació rebutjà també dissoldre's en un nou partit només d'àmbit mallorquí". Per tant, la decisió d'ERC, malgrat que sigui clarificadora, representa un fort cop a les teoritzacions que s'han fet en referència a la creació d'una nova organització política mallorquina.

Malgrat que ERC no accepti la idea de bloc del PSM, sí que, davant la urgència de concretar alternatives per a les pròximes eleccions municipals i autonòmiques, vol iniciar converses per veure de concretar una aliança electoral. Joan Lladó, Bernat Joan, els militants d'ERC de les Illes, amb la seva decissió, han contribuït a clarificar la boira de propostes divergents que han anat sortint dels altres partits. En relació al debat actual, comprovada la crisi del PSM i la manca de perspectives electorals d'EU, sí que s'entenen perfectament els motius que porten ERC a anar per aquest camí.

En aquests moments, i si miram els resultats de les darreres eleccions, podrem comprovar que tant PSM com EU són organitzacions en declivi. El desastre de Llamazares en l'àmbit de les Illes i en de l'estat és absolut. Només té certa presència per la voluntat del PSOE i pel suport que IU fa, a canvi d'aquest suport, a la política de Zapatero. EU de les Illes és ja a unes dècimes del fatídic cinc per cent de l'electorat que es necessita per a continuar en la política oficial. Per a no enfonsar-se definitivament EU necessita amb desesperació aferrar-se al que pugui restar del PSM després de la greu crisi patida per aquest partit. Recordem que si Llamazares té grup parlamentari propi a Madrid és a conseqüència del "préstec" dels quaranta mil vots de la coalició "Progressistes". Si EU no hagués pogut convèncer el PSM, Els Verds i ERC per anar plegats a les eleccions ara Llamazares no tendria grup propi. El qual grup ha emprat per a condemnar els drets nacionals del poble basc, en la cèlebre votació del "pla Ibarretxe", com hem retret tants de pics.

Si EU por arrossegar ERC en l'operació actual encara hi hauria algunes esperances electorals per a ells, ja que els prop de vuit mil vots de Joan Lladó podrien compensar els que el PSM ha perdut per l'escissió de Mateu Crespí. El PSM, amb només un 6,5% dels vots, té por, pel que sembla, d'anar en solidari a les municipals i autonòmiques del 2006. Per a PSM i EU, la coalició electoral esdevé la darrera provatura per a provar de salvar els mobles, com va escriure recentment en un article molt assenyat l'històric dirigent de l'antifranquisme Llorenç Buades.

ERC, que sap que ja té més diputats a Madrid que Izquierda Unida (recordem que la formació de Llamazares va quedar reduïda a un percentatge residual de cinc diputats mentre que ERC en va aconseguir vuit), ERC, repetesc, sap que pot créixer electoralment damunt la crisi quasi terminal dels seus hipotètics companys de coalició. Les europees del 2004 marcaren una forta inflexió dels vots envers la formació de Joan Lladó i Bernat Joan, que arribaren a prop dels vuit mil vots a les Illes. La qual cosa vol dir que, en aquests moments, ERC ja ha superat Esquerra Unida en nombre de vots a les Illes Balears (6.108 per a la formació de Grosske; 7.474 per a ERC). ERC també va superar EU a l'illa de Mallorca (4.740 EU; 5.751 ERC). A Eivissa ERC va superar, amb 1.068 vots PSM i EU (191 i 600 respectivament). Però no són tan sols aquests els èxits aconseguits per damunt EU i PSM. A Manacor ERC supera igualment PSM i EU; a Felanitx la pujada sobre el grup de Grosske s'esdevé també ferma; a Pollença, Binissalem i Sineu podem constatar com ERC també guanya el PSM i EU. A Palma, especialment en el districte 1, ERC supera el PSM i EU; en els districtes 2 i 3 de Palma supera el PSM i en el districte 8 supera EU.

Vists i comprovats aquests excel·lents resultats electorals aconseguits per ERC-Illes no són estranyes les provatures per part dels partits en declivi per a neutralitzar aquesta força ascendent alhora que, de forma ben normal en la política oficial, aquests mateixos partits intenten a les totes xuclar part d'aquest electorat per anar compensant les pèrdues que tant EU com PSM tenen i preveuen tendran si no s'ajunten sigui com sigui.

És evident que a molts dels grups i plataformes, moviments i sindicats de l'esquerra alternativa de les Illes els i ens hauria agradat molt més, en el camí de reforçar la societat civil i el protagonisme del poble, que s'hagués anat bastint des de la base un autèntic bloc d'esquerra que pogués combatre, en tots els fronts, la política de la dreta que ens malgoverna. Les presses electorals de darrer moment fan quasi impossible de fer passes concretes en aquest camí, i més quan ERC ja ha dit que no vol saber res de bastir una nova força política. Però, talment com ja hem apuntat una mica més amunt, hom comprèn a la perfecció el desig d'ERC d'anar convertint-se, si no és fagocitada pels seus hipotètics socis de coalició, en l'organització sobiranista d'esquerra i republicana més potent del nostre àmbit nacional.

Miquel López Crespí

Ciutat de Mallorca (7-VII-06)

General | Enllaç permanent | Retroenllaços (0)

Acords PP-PSOE: més ciment a Menorca

Agermanat | 14 Juliol, 2006 08:20

El GOB, escèptic sobre l'acord de construir un nou dic a Ciutadella

Sergi Marí, president de l'entitat a Menorca, troba estrany el sobtat consens entre PP i PSOE

"Estar atents a no caure en la 'mitologia del ciment'". (GOB)

El Grup Ornitològic Balear (GOB) de Menorca és l'entitat que s'ha demostrat més escèptica sobre l'acord anunciat de construir el nou dic extern del port de Ciutadella. En unes declaracions a VilaWeb, Sergi Marí, que n'és el president, ha explicat que, després d'anys de debat sobre el projecte, feia molt estrany que ara, de cop i volta, hi hagués consens, 'amb un nou dibuix i un nou emplaçament', i ha demanat temps per a estudiar-lo amb calma.

Segons Sergi Marí, l'impacte mediàtic de les ressagues ha obligat els partits polítics a posar-se d'acord en un temps rècord, encara que pugui tenir els peus de fang. 'Fins que no haurem vist el projecte en detall, amb l'estudi d'impacte ambiental, les característiques tècniques i el pressupost, no direm re', ha comentat. Segons ell, ara cal tornar a començar de zero i estar atents a no caure en la 'mitologia del ciment'.

El govern balear, el Consell Insular i l'ajuntament han acordat la construcció d'un nou dic extern al port de Ciutadella, d'acord amb les condicions marcades pel govern espanyol. El projecte aprovat no és tan agressiu com el que volia dur a terme el govern del PP, i que el Ministeri de Medi Ambient espanyol no va admetre. A més, havia topat amb una forta oposició, dirigida per la Coordinadora en Defensa del Port i expressada en una campanya del GOB-Menorca.

El nou dic extern constarà de cent vuitanta amarradors, que faran sortir el trànsit comercial de l'interior del port. Ara, dintre el port, s'hi construiran dos-cents cinquanta-nou amarradors nous. Pel president Matas, no és el projecte que hauria preferit, però és satisfactori. Construir-lo costarà prop de quaranta milions d'euros que pagarà el govern de les Illes. Avui comença el període d'informació pública del projecte, i durant un mes s'hi podran fer al·legacions. Després passarà a la comissió balear del Medi, que l'analitzarà, i finalment se'n licitaran les obres (que poden començar d'ací a deu mesos i durar uns tres anys).

Vilaweb (13-VII-06)

General | Enllaç permanent | Retroenllaços (0)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb