Per una Esquerra Alternativa

PSM-EU-Verds: satel·lits del PSOE

Agermanat | 16 Juliol, 2006 08:17

"Ser simplement un apèndix del PSOE. És quelcom que no només mai no havia acceptat el PSM sinó que històricament sempre s'hi rebel·lava, tot i que elecció rera elecció així s'evidenciava. Com abastament s'ha analitzat aquí, el vot del PSM -resultats canten- sempre ha mantengut una relació amb el PSOE de vasos comunicants. Tanmateix, mai no ho volgué acceptar, el PSM. Fins i tot intentà experiments patètics de pactes, locals, amb el PP. Ara, a la fi, ho ha acceptat. Aquest és el fons real de la decisió del congrés. Que en aliar-se amb EU-Verds, molt més enllà del fum nominal que donin a la coalició d'esquerres, accepten la realitat que els seus coalitzats tenen molt clara des de sempre: la seva existència està en funció del PSOE". (Miquel Payeras)

"Aquest doble moviment estratègic encadenat del PSM - un: acceptació de ser un satel·lit del PSOE igual que EU-Verds; i, dos i per tant: anunciar a UM que no impedirà un pacte amb el PSOE- és el que situa el partit de Maria Antònia Munar en una posició tàctica envejable, en vistes a les eleccions de l'any que ve". (Miquel Payeras)

La gran opció d'UM



UM no ho té bé per a les eleccions. És una evidència. Tampoc a més llarg termini el futur no li somriu, igual que a la resta dels petits, perquè no té altre camí que el de l'esquerra o el de la dreta ja que l'espai per a forces autòctones i/o nacionalistes cada vegada s'aprima més. Tanmateix, l'any que ve, segons com anassin els resultats de les eleccions, podria tenir una possibilitat molt atractiva per als seus interessos a curt termini. La que el PSM li brindava aquesta setmana novament.

Deia el portaveu en el Consell del PSM, Antoni Alorda, que «convida» UM a rompre amb el PP ara o després de les urnes per fer un nou Pacte de Progrés. El fet que la invitació la fes qui és un dirigent de l'actual PSM que un dels més favorables procoalicionistes amb EU-Verds i que alhora ha estat el més àcids crítics a UM és significatiu. Per una banda indica la passa vertadera que donà aquest partit en el seu últim congrés, quan se va desfer dels anomenats renovadors. Més que optar pel Bloc, que mai no se farà, o per la Coalició d'esquerres, que aquesta sí, el que suposà la decisió va ser assumir per primera vegada, en tres dècades, la pròpia realitat del PSM. Que és la mateixa que els dirigents d'EU-Verds reconeixen per al seu cas sense cap problema. Ser simplement un apèndix del PSOE. És quelcom que no només mai no havia acceptat el PSM sinó que històricament sempre s'hi rebel·lava, tot i que elecció rera elecció així s'evidenciava. Com abastament s'ha analitzat aquí, el vot del PSM -resultats canten- sempre ha mantengut una relació amb el PSOE de vasos comunicants. Tanmateix, mai no ho volgué acceptar, el PSM. Fins i tot intentà experiments patètics de pactes, locals, amb el PP. Ara, a la fi, ho ha acceptat. Aquest és el fons real de la decisió del congrés. Que en aliar-se amb EU-Verds, molt més enllà del fum nominal que donin a la coalició d'esquerres, accepten la realitat que els seus coalitzats tenen molt clara des de sempre: la seva existència està en funció del PSOE. Com a vàlvula d'escapament pels vots queixosos amb els socialistes i, alhora, com -termes ciclistes, ara que hi ha el Tour- cotxe granera perquè cap vot per l'esquerra se pugui perdre. O, quan al PSOE li va bé, doncs l'efecte contrari. En tot cas, però, donant suport al PSOE si el necessita per governar. Per això la decisió, més enllà dels noms, és confirmar l'eix únic esquerra-dreta de forma definitiva.

Naturalment, en acceptar aquesta realitat, els dirigents del PSM han de canviar la seva estratègia en relació a UM, a qui durant tres anys han tengut empitonada. Perquè el germà gran de la Coalició d'esquerres, el PSOE, només té una sola opció, una única possibilitat d'arribar al poder. Pactar amb UM. Com a natural conseqüència, el PSM i EU-Verds, o sigui la Coalició, han de demostrar als nacionalistes que no posaran pals a les rodes per reeditar un pacte al mode de 1999: PSOE i UM que mirin d'entendre's i, llavors, si és així, la Coalició farà com si se fes valer però mai no posarà en perill l'acord substancial entre nacionalistes i socialistes. Aquest és el missatge de fons de les declaracions de l'altra dia d'Alorda. Que s'alineen amb les fetes per Miquel Rosselló, dirigent d'EU-Verds, fa uns mesos. Declaracions que en el cas del PSM haguessin estat impossibles fa no res. Aquest doble moviment estratègic encadenat del PSM - un: acceptació de ser un satel·lit del PSOE igual que EU-Verds; i, dos i per tant: anunciar a UM que no impedirà un pacte amb el PSOE- és el que situa el partit de Maria Antònia Munar en una posició tàctica envejable, en vistes a les eleccions de l'any que ve. Sempre, emperò, donant per fet que: a) no desapareix ni se queda amb una força que no sigui desequilibrant, i b) que el PP no té majoria absoluta. I també tenint en compte que, si se produís, seria un reflex puntual, sense que el futur a llarg termini li somrigués. Però si aquest escenari se concretàs el panorama que se li obriria a UM per fer-se valer podria ser com mai no ha passat. Tendria a l'abast l'alcaldia de Palma, el Consell i alguna conselleria. Amb l'esquerra o amb el PP. No és poc curiós que tal escenari, vist i sentit el que han dit els crítics a UM en aquest tres anys, sigui el gran anhel de PSOE, EU-Verds i PSM. Però és comprensible, sens dubte: les cadires estiren més que res. Ara, cap a on s'inclinaria UM perquè li donassin el botí, arribat el cas, doncs això ja...

Miquel Payeras. Periodista.

www.diaridebalears.com/opinio.shtml?2862+6+165044

(16-VII-06)

General | Enllaç permanent | Retroenllaços (0)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb