Per una Esquerra Alternativa

Del orígens de l’actual carrer Hiroshima a Ciutat.

"El record d’Hiroshima es fa present cada estiu per a commemorar un dels actes més criminals de la història. En aquella acció totalitària, perquè totalitàries van ser les seves conseqüències, es va veure el llautó d’això que en diuen democràcia nord-americana i que no ho és. No va ser el poble nord-americà el que va decidir la matança, però si va ser la totalitat d’Hiroshima la que va pagar les conseqüències sense distincions. Es va socialitzar la mort a partir dels criteris d’una minoria de dèspotes nord-americans que es feien passar per demòcrates". (Llorenç Buades)

Per Llorenç Buades Castell, militant de la CGT

El record d’Hiroshima es fa present cada estiu per a commemorar un dels actes més criminals de la història. En aquella acció totalitària, perquè totalitàries van ser les seves conseqüències, es va veure el llautó d’això que en diuen democràcia nord-americana i que no ho és. No va ser el poble nord-americà el que va decidir la matança, però si va ser la totalitat d’Hiroshima la que va pagar les conseqüències sense distincions. Es va socialitzar la mort a partir dels criteris d’una minoria de dèspotes nord-americans que es feien passar per demòcrates. Aleshores les víctimes ja van ser col·laterals en la seva totalitat, perquè els il·luminats del govern nord-americà havien decidit que tots els japonesos eren criminals, perquè el seu govern era criminal.

Aquella època de terror a gran escala no va tenir com agents exclusius a Hitler i Stalin. El record de Nagasaki, Hiroshima o Dresden, és també l’expressió de la barbàrie que en nom de la democràcia s’imposava al món,. Aquestes “democràcies” encara provoquen l’holocaust de milions de persones mortes per la fam, les guerres, i els crims generats al servei del capitalisme “democràtic” i políticament correcte.

Hiroshima és també el nom d’un carrer de Ciutat que em porta els records de la meva lluita dins el Grup d’Acció per la pau i el desarmament, grup al qual vaig proposar personalment la iniciativa de demanar el canvi de nom del carrer Falangista Sastre Juan a Hiroshima. Aquella proposta meva, va ser acceptada i el govern municipal a Cort ho va acceptar també, de manera que, avui puc considerar el canvi de nom i tot el que representa com una victòria del Grup d’Acció on hi militaven persones valuoses com Domingo Morales, Montse, Magdalena Massanet, Isidre Forteza entre altres.

La placa d’Hiroshima serví aleshores per a canviar el nom d’un sublevat contra la República per la causa de la pau, del rebuig a l’armament atòmic, per la denúncia del perill nuclear. Al menys és un bon record de les nostres lluites, de les mobilitzacions al Puig Major contra les bases nord-americanes i contra l’Otan, de les manifestacions i cadenes humanes realitzades a Ciutat, de l’activitat contra la presència de vaixells de guerra a la badia, de les conferències als instituts, de les reunions nocturnes al Casal del carrer Montenegro. I ho és també d’un moviment que s’havia iniciat amb la creació del Comitè Anti-Otan a Ciutat que ens reuniem poc abans i després del 23 F a la seu d’Esquerra Mallorquina, amb mestre Joan, amb en Mesquida, el Che, en Xesc Delgado, i molts altres lluitadors i lluitadores.

Aquella militància, aquella lluita, ha caigut víctima del desencís provocat per les pràctiques institucionals que des de l’esquerra serveixen més per a dinamitar els moviments que per activar-los, i per això el carrer és ara dels feixistes que agredeixen immigrants, dels integristes que es manifesten contra els drets humans més elementals,dels reaccionaris en general.

Ara, l’Otan no és qüestionada, la presència militar a Afganistan és acceptada, el revisionisme pro-nuclear avança de la mà d’antics verds que cerquen polítiques realistes. I per això, tenim allò que tenim. Remuntar la situació significa abans que res passar el fregall i netejar de brutors l’esquerra política i social que fa possible aquests retrocessos.

Web Ixent

Diari de Balears: La Coalició manco Entesa i ERC.

"...l'absència ben a posta d'ERC de la foto de família de la Coalició i sobretot les declaracions fetes, que se podien llegir en aquest diari, auguren que els independentistes s'ho estan pensant molt i molt. És normal. Si se dilueixen a l'aliança d'esquerres perdran qualsevol possibilitat d'implantar-se seriosament per si mateixos a Balears. (Miquel Payeras)

Els exrenovadors del PSM segueixen fent passes. Aquesta setmana han decidit anar convergint en una mena de plataforma de candidatures independents locals per a les eleccions municipals de l'any que ve, a la qual li volen dir Entesa per Mallorca, la qual no demanaria el vot autonòmic per a cap partit. Un nom comú que, després de les urnes, serviria per fundar un partit nacionalista en vistes als comicis autonòmics de 2011. Per altre costat, la coalició d'esquerres entre PSM i EU-Verds feia també aquesta setmana una passa important. Se presentaren a la premsa els dirigents d'ambdós partits, acompanyats d'independents, per identificar-se ideològicament amb totes les opcions minoritàries possibles, no essent això, emperò, l'important, sinó que, com digué Miquel Àngel Llauger, «no té marxa enrere possible», la Coalició; alhora que brillava l'absència d'ERC de la foto de la família.

Els de l'Entesa asseguren disposar de suport orgànic de les agrupacions del PSM de Capdepera, Santa Eugènia, Sóller, Vilafranca, Campos, Lloret i Fornalutx. Segur que en tenen més, de suports, a d'altres llocs i que, alhora, no a tots els citats siguin seguits al cent per cent. Tanmateix l'enfilall de pobles dóna una idea aproximada del potencial conjunt que tendria a hores d'ara l'Entesa i, per tant, la capacitat nociva que suposaria teòricament per a la Coalició, en el sentit de restar-li vots que el 2003 anaren, en aquests pobles, al PSM. Doncs bé, fent la suma pertinent, resulta que en conjunt el partit sumà als municipis citats un total de 3.195 sufragis autonòmics, sobre els 30.968 conreats a tot Mallorca. Cal insistir: tant segur és que hi ha molts més descontents a d'altres bandes com cert és que no tots els vots referits fugiran de la Coalició. De tota manera, si a hores d'ara l'Entesa demostra aquest potencial, no és massa creïble que en els pròxims mesos el pugui massa més que duplicar, amb la qual cosa és raonable suposar que serien entorn d'uns 6.500-7.000 vots que podria perdre per aquest costat la Coalició.

Per altra banda, l'absència ben a posta d'ERC de la foto de família de la Coalició i sobretot les declaracions fetes, que se podien llegir en aquest diari, auguren que els independentistes s'ho estan pensant molt i molt. És normal. Si se dilueixen a l'aliança d'esquerres perdran qualsevol possibilitat d'implantar-se seriosament per si mateixos a Balears. Si se suposa que finalment no hi fan part, els vots potencials que ERC no donaria a la Coalició seria un nombre indeterminat superior al dels darrers mínims coneguts, els 1.294 de les autonòmiques de 2003 i els 5.844 de les europees de 2004. Ningú no pot imaginar un sostre, però no pareix gaire raonable que, a tot estirar, uns 10.000 vots per a un partit català a Mallorca sigui un mal resultat sinó tot el contrari. La major part dels quals, uns 8.700, és pertinent pensar que haguessin estat del PSM el 2003.

Entre una cosa i l'altra, doncs, se pot entendre que la Coalició podria perdre un 17.000 vots. Més, naturalment, tots aquells que sense seguir cap consigna exrenovadora ni tampoc apostant pel vot d'ERC no voldrien acabar afavorint l'aliança d'EU i del PSM, a més d'Els Verds. Impossible ni tan sols fer una suposició sobre quants serien, aquests, però tenint en compte que la Coalició ja existí (Progressistes 2004) i que la tradició política del PSM és sobretot esquerrana, no pareix lògic esperar que la pèrdua per aquest costat sigui gaire.

L'exercici de suposició numèrica és, si se vol, totalment en va. És ver, tanmateix, així com passen els mesos, l'anàlisi feta en un anterior article segons la qual la Coalició pot esperar fer tres diputats, tot i perdre fins al 40% del vot que tengueren el 2003 -que seria perdre molt- per separat PSM i EU-Verds, fa cara de consolidar-se com l'opció a priori més raonable, a la vista dels nous signes que emanen dels exrenovadors, amb poca capacitat d'erosió, i de l'actitud d'ERC. És el lògic perquè per la concentració de vot de sigles conegudes aquest mínim el tenen assegurat, per molt que pugui perdre. Assegurat, sempre que encertin amb els candidats i programa, fent l'oferta creïble per al votant d'esquerra i no embullant-lo amb enfilalls de definicions per a consum intern, oblidant que la clientela és sempre externa.

Miquel Payeras. Periodista.

Diari de Balears (6-VIII-06)

Diari de Balears: El búnquer .

"Trenta anys d'història, de sacrificis i de feina a n'orris, per una simple esmena de dos folis discutida en dues hores". (Felip Esteva)

He llegit alguns articles i cartes al director on d'una manera una mica alegre i seguint criteris, penso jo, poc rigorosos, es condemna els exrenovadors del PSM al foc etern. Ara, fort i no et moguis, volen que siguem de dretes, volen que ens entenguem amb UM; curiosament, també se'ns ha acusat d'endogàmics, i dic curiosament perquè penso que el PSM està en fase terminal precisament per un excessiu endogamisme oficialista (bunquerització); i algun periodista, aprofitant la seva tribuna dels diumenges i en un evident atac de ràbia ens ha dit mediocres, acomplexats i conspiradors. Però això només és una petita mostra de l'estimació que vos inspiram. Tinc a la vostra disposició un llarg recordatori d'insults que ens han proferit des del blog de Pere Muñoz i des de diversos articles, qualcun d'ells al Balears, que poden servir per engrandir el vostre curiós llistat. Bé, ja veis que no m'afecten gaire les vostres particulars opinions. L'únic problema que hi veig és que qualcú s'ho pugui arribar a creure, de manera que val la pena perdre una mica de temps per aclarir i explicar la postura que jo i alguns dels meus companys hem adoptat després del congrés.

La meva vida de renovador va ser curta, em vaig incorporar a aquest moviment tot just després de les primàries, per tant es pot dir que sóc molt novell en l'art de la «conspiració». Però malgrat el poc temps que duc fent feina amb els companys renovadors, ara ja exrenovadors, crec que ha estat suficient per saber que totes aquestes acusacions són totalment falses i mancades de tot fonament.

Hi ha alguns factors que han estat decisius a l'hora de fer que jo i molts companys ens hàgim decidit a abandonar el partit. Alguns han pres decisions encara més decidides i valentes (dissolucions d'agrupacions i passades als grups de no adscrits) però males d'entendre per la gent que no ha seguit des de dintre tota la història del PSM, des del congrés de Manacor fins al de Palma. Aquesta és una història llarga, complicada, plena d'incerteses, dubtes, males intencions, malentesos i despropòsits de tots tipus. Una història que ben segur no hagués acabat igual si el guanyador de les primàries no hagués estat en Crespí. És precisament a partir d'aquesta victòria quan es complica la situació. Després de les primeres vacil·lacions, fruit del desconcert de la inesperada victòria, els oficialistes reaccionen amb la posada en escena d'en Biel Barceló. A partir d'aquest moment s'engega tota la maquinària defensiva del búnquer. Els oficialistes han de salvaguardar el búnker de tots els mals que li vindran a sobre si els renovadors aconsegueixen majors quotes de poder. El búnquer és seu i només seu i per tal de continuar amb el control no dubten, amb l'excusa d'un projecte, el del bloc, en el qual la gran majoria no hi creu, de posar en marxa una autèntica "vendetta" camuflada en una esmena que ho capgirava tot. Convertia el congrés, via desqualificacions de tot tipus qualcunes personals i molt dures, en un referèndum on votàvem renovadors sí o no, Crespí sí o no, Muñoz sí o no, i convertia les restes del partit en una mena d'Iniciativa per Catalunya a la mallorquina, en un apèndix del PSOE. Definitivament, el PSM abandonava la possibilitat de convertir-se en l'únic referent nacionalista de Mallorca i de les Illes i la de ser un partit amb clara vocació de majoria social capaç de rompre la malèfica dinàmica esquerra-dreta que s'està imposant a tots els territoris d'Espanya on no hi partits nacionalistes potents. Trenta anys d'història, de sacrificis i de feina a n'orris, per una simple esmena de dos folis discutida en dues hores. Però per si no bastés tot el berenar que teníem, el discursarro d'en Sampol el dia del congrés ho acabà de fotre tot, les poques possibilitats d'un final feliç s'esvaïren després de la seva vomitada d'odi i rancor. De vergonya aliena. Amb aquella intervenció va deixar molt clar quin era el camí que no havíem de prendre i sobretot amb quins viatgers no l'havíem de fer. A partir d'aquí, el partit entra en caiguda lliure i la desbandada es fa insuportable per a una organització que no va sobrada de mans i caps. Però en tot cas, és la conseqüència d'una estratègia de fustigament desmesurada, injusta i poc ponderada pels guanyadors del passat congrés, bé guanyadors és una manera de xerrar. Com altres vegades, el PSM torna deixar un regueró de bons militants pel camí, orfes d'organització i d'ideari polític. Ara ens toca a nosaltres cercar i trobar un referent, el necessitam i en aquest sentit hi abocarem tots els nostres esforços i tota la nostra il·lusió, que no és poca.

Felip Esteva Castro, Exregidor del PSM de Capdepera. Exmembre de l'executiva i Exmilitant

Diari de Balears (7-VIII-06)

Diari de Balears: "Sis agrupacions ja es troben dins l'òrbita d'aquesta nova iniciativa, que té com a motor els antics pesemeros de Santa Eugènia encapçalats per Mateu Crespí".

Nou logotip per a Entesa.

Les agrupacions del PSM que treballen per formar una nova formació independent anomenada Entesa per Mallorca ja tenen mig elaborat el logotip destinat a ser el distintiu del grup. Se sap que aquest logo inclourà una lletra «e» notablement grossa i també les quatre barres. Almanco sis agrupacions ja es troben dins l'òrbita d'aquesta nova iniciativa, que té com a motor els antics pesemeros de Santa Eugènia encapçalats per Mateu Crespí.

No vagi per dit

Diari de Balears (5-VIII-06)

Cuba viu hores tranquil·les malgrat els desitjos de la gusanera

inSurGente.- Mentre milers de cubans manifesten el seu suport a Fidel en els carrers de la illa, els manifestants cucs de Miami van ser abandonant la primera eufòria. Alguns contrarrevolucionarios que van sortir als carrers d'EEUU, manifestaven en directe a la televisió que esperaven i donaven per segur un aixecament popular contra el socialisme a Cuba. Sembla que no. Molt per contra, les manifestacions de suport a Fidel s'han succeït en la illa. És de destacar un concert de Manu Chao a Los Àngeles, on els joves van corejar el" Aguant Fidel", que va collir un aplaudiment fragorós. Facin clic en "Llegir més" per a ampliar la informació.

Agències/ inSurGente.- Milers de cubans van realitzar avui "actes patriòtics" de respatller al president Fidel Castro, qui es troba internat des del dilluns últim, afectat d'una crisi intestinal aguda, va informar avui la premsa local.

Amb consignes de" reafirmació revolucionària", de suport al socialisme i de condemna al" imperialisme" nord-americà, milers de cubans es van reunir avui en el Parc Central de L'Havana. Els manifestants van respondre a la convocatòria del Partit Comunista de Cuba (PCC) i d'organitzacions socials i sindicals.

Actes similars es van realitzar en diversos llocs de treball, que els cubans van exhibir banderes del seu país i van demanar per la prompta recuperació del seu líder, qui el 13 d'agost pròxim complirà 80 anys.

"Fidel recupera't" va dir el diari oficialista Granma en la seva portada d'avui, en tant l'òrgan de les joventuts comunistes, Joventut Rebel, va afirmar que "la revolució continua mentre Fidel es recupera".

Fidel Castro va ser reemplaçat el dilluns pel seu germà menor Raúl en les funcions de la prefectura d'Estat, després de ser operat d'una hemorràgia intestinal, situació que va obligar a la delegació transitòria del seu càrrec en el seu germà Raúl, va informar la premsa cubana.

En Miami es van parar els festejos

Molts cubans s'han manifestat molests per les celebracions i festejos dels seus compatriotes a Miami arran de la malaltia del president Fidel Castro.

"Demostra la classe de cor" que tenen, va dir María Antonia Figueroa, de 88 anys d'edat, nascuda a Santiago i antiga col·laboradora de Castro.

"Era d'esperar d'aquest tipus de mena que viu en Estats Units i no senten gens per aquest país", va expressar per la seva banda Oralis Prim, una mestressa havanera.

En general els cubans solen enorgullir-se del seu esperit de compassió i d'acord amb això, fins a les pròpies autoritats, inclòs Castro, són curosos i fins a piadosos al referir-se a la mort de líders estrangers adversaris o exiliats cubans.

Les celebracions a Miami van ser vistes per molts com un ànim de revenja violenta dels seus compatriotes en l'exterior. Un fantasma molt comú aquí, on la intensitat del procés va polaritzar idees, va separar famílies i va expropiar béns als grans i també als petits propietaris.

En els àmbits oficials el malestar també es va reflectir i diversos analistes de la Taula Rodona, un programa diari de la televisió on el govern sol fixar posicions va mostrar les imatges dels festejos.

És un cridat a la sang. És un motiu més per a estar ferms", va manifestar Rogelio Polanco, director del periòdic Joventut Rebel i un del panelistas televisius i qui va cridar a unir-se entorn de la revolució per a no donar oportunitats especialment a Estats Units.

El periodista i diputat Lázaro Barredo es va preguntar: "què es pot esperar de la dignitat humana d'aquestes persones %[de Miami]... Donen el desig %[de la mort de Castro] per realitat... són bravuconadas".

Segons reportis de la premsa, les manifestacions a Miami de grups anticastristas van ser languideciendo en la mesura que la situació semblava normal en la illa encara que no havia notícies noves sobre la salut de Castro.

Web Insurgente

Per d'un Bloc d'esquerra nacionalista com cal.

"Joan Lladó i l'Esquerra de les Illes (ERC) van deixar molt ben aclarida la seva posició en el comunicat en el qual es demana la igualtat entre tots els membres i col·lectius que volen unir-se per a fer un tomb a la política de la dreta que ens malgoverna. I com deia el dirigent d'ERC adreçant-se als prepotents: 'ens sembla molt imprudent la política de 'sí no voleu sortir a la foto, sortirem sense voltros'. Pensam, com Joan Lladó, que la necessària unitat, basada sempre en la igualtat, mai no es podrà bastir des de la prepotència i la desigualtat". (Miquel López Crespí)

Imagín que el PSOE deu somriure, sorneguer, en veure les dificultats que envolten la creació d´una alternativa electoral situada a la seva esquerra.

Però anem a pams. L'altra dia es va presentar als mitjans de comunicació una "Declaració política per a l'articulació d´un Bloc nacional i d'esquerres". A la presentació hi eren el PSM, EU-Verds i alguns independents, però no hi va comparèixer ERC. Per no se sap quines estranyes circumstàncies ERC va ser substituïda, a la fotografia que sortí publicada en tots els diaris, per independents de la Plataforma Progressista. Alhora Joan Lladó, el president d'Esquerra a les Illes, en un comunicat enviat a la premsa i tots els altres mitjans de comunicació, afirma, entre moltes altres coses, que no hi varen anar perquè "no volen crear més frustració dins l'espai de l'Esquerra nacional". En definitiva, el que vol ERC és negociar en peu d'igualtat amb els altres membres de la hipotètica coalició electoral. De bon principi ERC ja s'havia negat a dissoldre les seves sigles en el nou projecte de força política que propugnen PSM i EU, però mai s'ha negat, com acordà l'Assemblea d'ERC, a establir converses amb altres formacions en vistes a fer una coalició pre-electoral per a les eleccions autonòmiques de 2007 a Mallorca. El mandat de l'Assemblea d'ERC és obrir aquestes negociacions en un peu d'autèntica igualtat entre les possibles forces integrants i, abans de donar per fet l'existència de la coalició, anar concretant el programa, les llistes, les circumscripcions, totes les qüestions econòmiques i el llarg etcètera que comporta la preparació seriosa d´un envit electoral.

Pel que sembla, res de tot això s'ha fet en prioritzar-se els aspectes purament mediàtics i propagandístics en lloc de concretar consensuadament els aspectes essencials que podrien permetre la incorporació d'ERC al projecte.

Però qui sembla tenir les coses clares és el dirigent d'EU Eberhard Grosske, que des del seu bloc personal suggereix per on han d'anar els trets definitoris de la coalició. I, coses més curioses encara, el mateix Grosske, a les 9:35 del matí de dia primer d'agost, ja feia públic al seu blog personal allò que havien de signar a les 11:00 altres persones i col·lectius, la famosa declaració política del bloc.

A tots aquells que hem lluitat i lluitam per un bloc d'esquerra nacionalista com cal no ens agraden aquestes maneres substituistes de fer política. Amb aquesta manca de respecte per les persones i organitzacions que havien de signar el document a les 11:00 no podem anar a part ni banda. A no ser que aquests dirigents, més que bastir una autèntica organització que ens permeti foragitar la dreta que ens malgoverna, l´únic que vulguin sigui servar les cadiretes i mantenir els privilegis econòmics i personals que comporta continuar gestionant el règim.

Grosske es permet igualment posar en dubte les motivacions d'ERC per no anar a la signatura de la "Declaració política" dient que espera que aquesta abstenció "respongui a una dinàmica negociadora". És a dir, creu que ERC, lluny de defensar els seus principis i els acords que estan obligats a complir per mandat de la seva Assemblea, es dedica a torpedinar la reunió simplement com a "dinàmica negociadora"; la qual cosa vol dir, evidentment, que Esquerra faria tot aquest muntatge només per a obtenir més cadiretes en les llistes.

És una suposició autènticament vergonyosa. Igual que quan el dirigent d'EU se'n riu de les justes aspiracions d'ERC de participar en condicions igualitàries amb els altres socis de la coalició. Grosske afirma que no es pot tenir en compte el concepte d'igualtat entre els membres de la coalició ja que, afirma, "cada partit participarà al bloc en funció de la seva implantació i representativitat". I afegeix, presumint de generós i com si donàs una almoina als d'ERC, que hi haurà "un factor de correcció per tal que tothom es trobi el més còmode possible".

I per què no ho proposa a la inversa, començant per prendre-s'ho tot en pla d'iguals, i que després s'hi afegeixin les correccions pertinents, a fi que tothom s'hi pugui sentir còmode?

Mai no s'havia vist tanta prepotència en un dirigent que diu que vol sumar forces i no restar-ne! Serà el poder de Grosske el que decidesqui el "factor de correcció per tal que tothom es trobi el més còmode possible"? Grosske, des dels inicis de les negociacions, sap i coneix molt bé quines són les condicions sine qua non que demana ERC en relació amb la igualtat de tracte a tots els nivells entre les tres formacions polítiques. De paraula, se n'ha parlat en múltiples ocasions, per activa i per passiva, Grosske només s'atreveix a dir públicament que considera lògic el rebuig d'aquest criteri, quan s'exigeix que es passi de les paraules als fets, i que se signi l'escrit on tothom es comprometi a respectar la igualtat de tracte a tots els efectes.

Grosske diu que la participació i representativitat al bloc, a part del famós "factor de correcció per tal que tothom es trobi el més còmode possible", serà "el que dicta el sentit comú". Vaja, una nova troballa del nostre personatge. Malgrat que li sàpiga greu, a Grosske, sortosament el sentit comú dicta qualque cosa més que allò que assenyala l´ínclit dirigent. El sentit comú dicta que les coses no són avui com eren l'any 2003. Si, en lloc d'atendre solament els resultats electorals d'aquell any, es vol parar una mica d'esment als processos electorals posteriors (europees i generals), hom pot veure que Esquerra Republicana es troba en una situació molt diferent d'aquella que li vol reconèixer Grosske: amb moltíssims més vots que els aconseguits l'any 2003 (de 1.600 a 7.000), i amb moltíssimes més seccions locals arreu de Mallorca (de 2 a 10).

Joan Lladó i l'Esquerra de les Illes (ERC) van deixar molt ben aclarida la seva posició en el comunicat en el qual es demana la igualtat entre tots els membres i col·lectius que volen unir-se per a fer un tomb a la política de la dreta que ens malgoverna. I com deia el dirigent d'ERC adreçant-se als prepotents: "ens sembla molt imprudent la política de 'sí no voleu sortir a la foto, sortirem sense voltros'". Pensam, com Joan Lladó, que la necessària unitat, basada sempre en la igualtat, mai no es podrà bastir des de la prepotència i la desigualtat.

Miquel López Crespí

Ciutat de Mallorca (3-VIII-06)

El PSM i EU-EV posen «la primera pedra» del Bloc sense Esquerra

Els republicans veuen «dificultats» per fer coalició si no hi ha «igualtat»

Diari de Balears (2-VIII-06)

J. TORRES.Palma.

Els dirigents del PSM i d'Alternativa EU-EV posaren ahir, sense cap representant d'Esquerra Republicana, la «primera pedra» del bloc nacionalista i progressista i, en un acte públic, presentaren les bases ideològiques i programàtiques per concórrer en coalició a les eleccions del 2007.

Tot i que la «declaració política» havia estat consensuada per les tres formacions, els republicans evitaren comparèixer en públic amb el PSM i Alternativa. En un comunicat, advertiren que veuen «dificultats» per a la formació d'una coalició preelectoral «si no hi ha igualtat entre els tres partits».

La diferència està en l'objecte de l'acord. Mentre que els republicans només es plantegen una coalició electoral, PSM i Alternativa la proposen com a primera passa per a la creació d'un nou subjecte polític, que dissolgui les forces integrants. «El Bloc no té tornada enrere», recalcà el portaveu d'Alternativa, Miquel Àngel Llauger. A més, ERC vol una representació en condicions d'igualtat, idea que el PSM i EU-EV «rebutgen», segons els republicans. Per a Llauger, encara «no és el moment» de parlar de llistes.

«Després d'un mes de negociacions no s'ha parlat ni de llistes, ni de circumscripcions, ni de programa, ni de qui paga què. Per això només podem pensar que algú altre sí n'ha parlat i que Esquerra no ha estat convidada en aquestes converses», afirmà el president d'ERC-Illes Joan Lladó, que avançà que ells volen negociar-ho «tot» abans de crear «falses expectatives». Així, considerà «impròpia» d'una voluntat d'entesa la política de «si no voleu sortir a la foto, sortirem sense vosaltres».

Tant el líder del PSM, Biel Barceló, com el d'Alternativa tragueren ferro a l'absència d'ERC i recalcaren que aquest partit continua en les negociacions. Amb tot, demanaren «generositat» i «coratge» perquè el projecte sigui «irreversible».

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Comunicat de premsa d'ERC

Esquerra veu dificultats per la coalició pre-electoral si no hi ha igualtat entre els partits.

"Ens sembla molt imprudent la política de sí no voleu sortir a la foto, sortirem sense voltros” (Joan Lladó- ERC)

"Joan Lladó ha recordat que 'l’Assemblea del partit acordà per unanimitat que la direcció del partit estava autoritzada a establir converses amb altres formacions en vistes a fer una coalició pre-electoral per a les eleccions autonòmiques de 2007 a Mallorca sempre que es garantís un programa amb els objectius polítics establerts al darrer Congrés i que la participació i representació amb els altres partits sigui en termes d’igualtat” però segons Lladó “ara per ara el PSM i EU-Els Verds han rebutjat aquesta idea" (ERC)

Després d’un mes de negociacions amb el PSM i Alternativa Esquerra Unida-Els Verds, Esquerra Republicana vol fer balanç de la situació de les converses. En aquest sentit el president d’Esquerra Joan Lladó ha recordat que “l’Assemblea del partit acordà per unanimitat que la direcció del partit estava autoritzada a establir converses amb altres formacions en vistes a fer una coalició pre-electoral per a les eleccions autonòmiques de 2007 a Mallorca sempre que es garantís un programa amb els objectius polítics establerts al darrer Congrés i que la participació i representació amb els altres partits sigui en termes d’igualtat” però segons Lladó “ara per ara el PSM i EU-Els Verds han rebutjat aquesta idea”

A part d’això Esquerra veu dificultats amb la coalició, ja que els interlocutors dels altres partits defugen parlar de la coalició en el sentit estricte segons Lladó “Després d’un mes de negociacions no s’ha parlat ni de llistes, ni de circumscripcions concretes, ni de programa, ni de qui paga que, només podem pensar que algú altre si que n’ha parlat i que Esquerra no ha estat convidada en aquestes converses” Segons Lladó Esquerra no ha participat a la roda de premsa d’avui perquè “vol cremar la llenya abans de vendre el fum” segons Lladó ”volem negociar-ho tot bé i no volem crear més frustació dins l’espai de l’Esquerra nacional, molta gent s’ha engrescat amb la idea de Bloc i no els podem defraudar” i ha afegit que “ens sembla molt imprudent la política de sí no voleu sortir a la foto, sortirem sense voltros”

A part Lladó ha tornat ha insistir en que “i la participació a la coalició amb els altres partits és d’igualtat a tots els efectes, aquesta serà la garantia que la coalició sigui sobiranista”, de manera que, “si dues terceres parts del bloc són sobiranistes, Esquerra i PSM, el Bloc ho serà”.

Palma, 1 d’agost de 2006

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

• PSM-ERC-VERDS-EU: coalicions electorals amb problemes
• Per la independència dels Països Catalans (i II)
• Per la independència dels Països Catalans (I)
• "Adéu i bona sort, ERC" (Esquerra Unida)
• L'antifranquisme a Mallorca: el grup "Nova Mallorca"
• Els escriptors mallorquins i el compromís polític (i II)
• El PSOE dóna la victòria al PP en liquidar el Pacte a Eivissa
• El sectarisme d'EU dificulta la unitat antiPP
• El Pacte PP-UM-PSOE i l'estatutet de les illetes (i II)
• L'estatutet de les illetes i el pacte UM-PP-PSOE (I)
• Els escriptors mallorquins i el compromís polític (I)
• La prepotència d'EU en el País Valencià
• UM ha fet un pacte a sang i foc amb el PP
• Eleccions 2007: "Cap acord de cúpules" (Entesa per Mallorca)
• La Diada i la banderola dels encimentadors de Mallorca

• General [255]
• Articles [4]
• Literatura [14]
• Història del Pacte de Progrés [13]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom