Per una Esquerra Alternativa

El bloc i la prepotència d'Esquerra Unida

Agermanat | 03 Agost, 2006 16:23

Per d'un Bloc d'esquerra nacionalista com cal.

"Joan Lladó i l'Esquerra de les Illes (ERC) van deixar molt ben aclarida la seva posició en el comunicat en el qual es demana la igualtat entre tots els membres i col·lectius que volen unir-se per a fer un tomb a la política de la dreta que ens malgoverna. I com deia el dirigent d'ERC adreçant-se als prepotents: 'ens sembla molt imprudent la política de 'sí no voleu sortir a la foto, sortirem sense voltros'. Pensam, com Joan Lladó, que la necessària unitat, basada sempre en la igualtat, mai no es podrà bastir des de la prepotència i la desigualtat". (Miquel López Crespí)

Joan Lladó

Imagín que el PSOE deu somriure, sorneguer, en veure les dificultats que envolten la creació d´una alternativa electoral situada a la seva esquerra.

Però anem a pams. L'altra dia es va presentar als mitjans de comunicació una "Declaració política per a l'articulació d´un Bloc nacional i d'esquerres". A la presentació hi eren el PSM, EU-Verds i alguns independents, però no hi va comparèixer ERC. Per no se sap quines estranyes circumstàncies ERC va ser substituïda, a la fotografia que sortí publicada en tots els diaris, per independents de la Plataforma Progressista. Alhora Joan Lladó, el president d'Esquerra a les Illes, en un comunicat enviat a la premsa i tots els altres mitjans de comunicació, afirma, entre moltes altres coses, que no hi varen anar perquè "no volen crear més frustració dins l'espai de l'Esquerra nacional". En definitiva, el que vol ERC és negociar en peu d'igualtat amb els altres membres de la hipotètica coalició electoral. De bon principi ERC ja s'havia negat a dissoldre les seves sigles en el nou projecte de força política que propugnen PSM i EU, però mai s'ha negat, com acordà l'Assemblea d'ERC, a establir converses amb altres formacions en vistes a fer una coalició pre-electoral per a les eleccions autonòmiques de 2007 a Mallorca. El mandat de l'Assemblea d'ERC és obrir aquestes negociacions en un peu d'autèntica igualtat entre les possibles forces integrants i, abans de donar per fet l'existència de la coalició, anar concretant el programa, les llistes, les circumscripcions, totes les qüestions econòmiques i el llarg etcètera que comporta la preparació seriosa d´un envit electoral.

Pel que sembla, res de tot això s'ha fet en prioritzar-se els aspectes purament mediàtics i propagandístics en lloc de concretar consensuadament els aspectes essencials que podrien permetre la incorporació d'ERC al projecte.

Però qui sembla tenir les coses clares és el dirigent d'EU Eberhard Grosske, que des del seu bloc personal suggereix per on han d'anar els trets definitoris de la coalició. I, coses més curioses encara, el mateix Grosske, a les 9:35 del matí de dia primer d'agost, ja feia públic al seu blog personal allò que havien de signar a les 11:00 altres persones i col·lectius, la famosa declaració política del bloc.

A tots aquells que hem lluitat i lluitam per un bloc d'esquerra nacionalista com cal no ens agraden aquestes maneres substituistes de fer política. Amb aquesta manca de respecte per les persones i organitzacions que havien de signar el document a les 11:00 no podem anar a part ni banda. A no ser que aquests dirigents, més que bastir una autèntica organització que ens permeti foragitar la dreta que ens malgoverna, l´únic que vulguin sigui servar les cadiretes i mantenir els privilegis econòmics i personals que comporta continuar gestionant el règim.

Grosske es permet igualment posar en dubte les motivacions d'ERC per no anar a la signatura de la "Declaració política" dient que espera que aquesta abstenció "respongui a una dinàmica negociadora". És a dir, creu que ERC, lluny de defensar els seus principis i els acords que estan obligats a complir per mandat de la seva Assemblea, es dedica a torpedinar la reunió simplement com a "dinàmica negociadora"; la qual cosa vol dir, evidentment, que Esquerra faria tot aquest muntatge només per a obtenir més cadiretes en les llistes.

És una suposició autènticament vergonyosa. Igual que quan el dirigent d'EU se'n riu de les justes aspiracions d'ERC de participar en condicions igualitàries amb els altres socis de la coalició. Grosske afirma que no es pot tenir en compte el concepte d'igualtat entre els membres de la coalició ja que, afirma, "cada partit participarà al bloc en funció de la seva implantació i representativitat". I afegeix, presumint de generós i com si donàs una almoina als d'ERC, que hi haurà "un factor de correcció per tal que tothom es trobi el més còmode possible".

I per què no ho proposa a la inversa, començant per prendre-s'ho tot en pla d'iguals, i que després s'hi afegeixin les correccions pertinents, a fi que tothom s'hi pugui sentir còmode?

Mai no s'havia vist tanta prepotència en un dirigent que diu que vol sumar forces i no restar-ne! Serà el poder de Grosske el que decidesqui el "factor de correcció per tal que tothom es trobi el més còmode possible"? Grosske, des dels inicis de les negociacions, sap i coneix molt bé quines són les condicions sine qua non que demana ERC en relació amb la igualtat de tracte a tots els nivells entre les tres formacions polítiques. De paraula, se n'ha parlat en múltiples ocasions, per activa i per passiva, Grosske només s'atreveix a dir públicament que considera lògic el rebuig d'aquest criteri, quan s'exigeix que es passi de les paraules als fets, i que se signi l'escrit on tothom es comprometi a respectar la igualtat de tracte a tots els efectes.

Grosske diu que la participació i representativitat al bloc, a part del famós "factor de correcció per tal que tothom es trobi el més còmode possible", serà "el que dicta el sentit comú". Vaja, una nova troballa del nostre personatge. Malgrat que li sàpiga greu, a Grosske, sortosament el sentit comú dicta qualque cosa més que allò que assenyala l´ínclit dirigent. El sentit comú dicta que les coses no són avui com eren l'any 2003. Si, en lloc d'atendre solament els resultats electorals d'aquell any, es vol parar una mica d'esment als processos electorals posteriors (europees i generals), hom pot veure que Esquerra Republicana es troba en una situació molt diferent d'aquella que li vol reconèixer Grosske: amb moltíssims més vots que els aconseguits l'any 2003 (de 1.600 a 7.000), i amb moltíssimes més seccions locals arreu de Mallorca (de 2 a 10).

Joan Lladó i l'Esquerra de les Illes (ERC) van deixar molt ben aclarida la seva posició en el comunicat en el qual es demana la igualtat entre tots els membres i col·lectius que volen unir-se per a fer un tomb a la política de la dreta que ens malgoverna. I com deia el dirigent d'ERC adreçant-se als prepotents: "ens sembla molt imprudent la política de 'sí no voleu sortir a la foto, sortirem sense voltros'". Pensam, com Joan Lladó, que la necessària unitat, basada sempre en la igualtat, mai no es podrà bastir des de la prepotència i la desigualtat.

Miquel López Crespí

Ciutat de Mallorca (3-VIII-06)