Per una Esquerra Alternativa

PSM: fase terminal

Agermanat | 07 Agost, 2006 09:52

Diari de Balears: El búnquer .

"Trenta anys d'història, de sacrificis i de feina a n'orris, per una simple esmena de dos folis discutida en dues hores". (Felip Esteva)

He llegit alguns articles i cartes al director on d'una manera una mica alegre i seguint criteris, penso jo, poc rigorosos, es condemna els exrenovadors del PSM al foc etern. Ara, fort i no et moguis, volen que siguem de dretes, volen que ens entenguem amb UM; curiosament, també se'ns ha acusat d'endogàmics, i dic curiosament perquè penso que el PSM està en fase terminal precisament per un excessiu endogamisme oficialista (bunquerització); i algun periodista, aprofitant la seva tribuna dels diumenges i en un evident atac de ràbia ens ha dit mediocres, acomplexats i conspiradors. Però això només és una petita mostra de l'estimació que vos inspiram. Tinc a la vostra disposició un llarg recordatori d'insults que ens han proferit des del blog de Pere Muñoz i des de diversos articles, qualcun d'ells al Balears, que poden servir per engrandir el vostre curiós llistat. Bé, ja veis que no m'afecten gaire les vostres particulars opinions. L'únic problema que hi veig és que qualcú s'ho pugui arribar a creure, de manera que val la pena perdre una mica de temps per aclarir i explicar la postura que jo i alguns dels meus companys hem adoptat després del congrés.

La meva vida de renovador va ser curta, em vaig incorporar a aquest moviment tot just després de les primàries, per tant es pot dir que sóc molt novell en l'art de la «conspiració». Però malgrat el poc temps que duc fent feina amb els companys renovadors, ara ja exrenovadors, crec que ha estat suficient per saber que totes aquestes acusacions són totalment falses i mancades de tot fonament.

Hi ha alguns factors que han estat decisius a l'hora de fer que jo i molts companys ens hàgim decidit a abandonar el partit. Alguns han pres decisions encara més decidides i valentes (dissolucions d'agrupacions i passades als grups de no adscrits) però males d'entendre per la gent que no ha seguit des de dintre tota la història del PSM, des del congrés de Manacor fins al de Palma. Aquesta és una història llarga, complicada, plena d'incerteses, dubtes, males intencions, malentesos i despropòsits de tots tipus. Una història que ben segur no hagués acabat igual si el guanyador de les primàries no hagués estat en Crespí. És precisament a partir d'aquesta victòria quan es complica la situació. Després de les primeres vacil·lacions, fruit del desconcert de la inesperada victòria, els oficialistes reaccionen amb la posada en escena d'en Biel Barceló. A partir d'aquest moment s'engega tota la maquinària defensiva del búnquer. Els oficialistes han de salvaguardar el búnker de tots els mals que li vindran a sobre si els renovadors aconsegueixen majors quotes de poder. El búnquer és seu i només seu i per tal de continuar amb el control no dubten, amb l'excusa d'un projecte, el del bloc, en el qual la gran majoria no hi creu, de posar en marxa una autèntica "vendetta" camuflada en una esmena que ho capgirava tot. Convertia el congrés, via desqualificacions de tot tipus qualcunes personals i molt dures, en un referèndum on votàvem renovadors sí o no, Crespí sí o no, Muñoz sí o no, i convertia les restes del partit en una mena d'Iniciativa per Catalunya a la mallorquina, en un apèndix del PSOE. Definitivament, el PSM abandonava la possibilitat de convertir-se en l'únic referent nacionalista de Mallorca i de les Illes i la de ser un partit amb clara vocació de majoria social capaç de rompre la malèfica dinàmica esquerra-dreta que s'està imposant a tots els territoris d'Espanya on no hi partits nacionalistes potents. Trenta anys d'història, de sacrificis i de feina a n'orris, per una simple esmena de dos folis discutida en dues hores. Però per si no bastés tot el berenar que teníem, el discursarro d'en Sampol el dia del congrés ho acabà de fotre tot, les poques possibilitats d'un final feliç s'esvaïren després de la seva vomitada d'odi i rancor. De vergonya aliena. Amb aquella intervenció va deixar molt clar quin era el camí que no havíem de prendre i sobretot amb quins viatgers no l'havíem de fer. A partir d'aquí, el partit entra en caiguda lliure i la desbandada es fa insuportable per a una organització que no va sobrada de mans i caps. Però en tot cas, és la conseqüència d'una estratègia de fustigament desmesurada, injusta i poc ponderada pels guanyadors del passat congrés, bé guanyadors és una manera de xerrar. Com altres vegades, el PSM torna deixar un regueró de bons militants pel camí, orfes d'organització i d'ideari polític. Ara ens toca a nosaltres cercar i trobar un referent, el necessitam i en aquest sentit hi abocarem tots els nostres esforços i tota la nostra il·lusió, que no és poca.

Felip Esteva Castro, Exregidor del PSM de Capdepera. Exmembre de l'executiva i Exmilitant

Diari de Balears (7-VIII-06)

General | Enllaç permanent | Retroenllaços (0)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb