Per una Esquerra Alternativa

Aznar, el PP i tots els feixistes contra Fidel

Agermanat | 14 Agost, 2006 22:23

Aznar demana pressió internacional per a acabar amb el socialisme a Cuba

inSurGente.- El ex presidende checo Václav Havel i el ex cap de l'Executiu espanyol José María Aznar han demanat a la comunitat internacional, a través del Comitè Internacional per a la Democràcia a Cuba (CIDC), que mantinguin la pressió sobre el" règim" de Fidel Castro fins que es produeixin "veritables canvis democràtics" en la illa. El criminal de guerra José María Aznar va dir també que "si els països s'acontenten amb 'canvis cosmètics' s'arrisquen a un 'desenvolupament violent, malestar social i al manteniment d'un règim usurpador dels Drets Humans".



Agències/ inSurGente.- Per a la CIDC, el traspàs de poders decretat per Fidel Castro el passat 31 de juliol en la figura del seu germà Raúl -després de ser sotmès a una intervenció quirúrgica per una hemorràgia intestinal- no representa una 'transformació significativa' del 'estat totalitari' que es viu a Cuba.

Així mateix, van advertir que l'experiència de la 'transformació dels estats totalitaris', sobretot a Europa Central i Oriental, mostra que si els països s'acontenten amb 'canvis cosmètics' s'arrisquen a un 'desenvolupament violent, malestar social i al manteniment d'un règim usurpador dels Drets Humans'.

Per aquest motiu, Havel i Aznar van fer una crida a tota la comunitat democràtica internacional, inclosa la Unió Europea (UE) i Nacions Unides, perquè estiguin preparades per a donar suport conjuntament una transició pacífica a la democràcia en la illa i dur-la fins a un 'final reeixit'.

Fa uns dies Havel i Madeleine Albright, membres fundadors del CIDC, van demanar el suport per a la 'oposició democràtica' de la illa. 'Si els propis cubans estan mostrant el camí cap a un futur en el qual es respectin els Drets Humans i la dignitat dels ciutadans, estem convençuts que la seva veu ha de ser escoltada', van indicar.

A més, advierton que els líders de la 'oposició democràtica', en referència als contrarrevolucionarios Oswaldo Payá, Martha Beatriz Roque, Vladimiro Roca i Elizardo Sánchez Santa Cruz, podrien 'ara més que mai' ser objecte de la 'violència del règim' ja que 'tem per la seva continuïtat' i continua mantenint a la presó a centenars de membres de l'oposició.

'És de summa importància que l'opinió pública mundial i els mitjans de comunicació internacionals segueixin de prop la destinació d'aquests cubans que representen l'esperança per als canvis no violents de la societat cubana', va concloure el Comitè Internacional per a la Democràcia.

Web Insurgente

General | Enllaç permanent | Retroenllaços (0)

Eleccions 2007- El bloc d'esquerra nacionalista que volem

Agermanat | 14 Agost, 2006 07:21

"Si volem un bloc d'esquerra nacionalista el volem per unir, no per a dividir com hem pogut veure que s'ha esdevengut amb la crisi del PSM. De què ens serveixen les signatures de papers per part de les cúpules fracassades si més que consolidar la unitat hom constata que augmenta la divisió i els enfrontaments entre les organitzacions de l'esquerra nacionalista? Un negoci ben foradat si no sabem unir la gent i solament ens importa salvar el sou de cada mes i la cadireta. Així, si només tenim al cap l'egoisme del salvament particular i no pensam en el país, poca cosa podrem fer per a vèncer la dreta". (Miquel López Crespí)

Els problemes del bloc

En defensa d´un bloc d'esquerra nacionalista com cal

Quan escrivim aquest article som a mitjans d'agost del 2006 i totes aquelles persones, grups de l'esquerra alternativa, sindicats no domesticats, plataformes contra la destrucció de Mallorca, col·lectius per la pau i grups culturals dels més diversos, no vèiem per part ni banda la concreció d´un fort bloc de lluita contra la dreta que ens malgoverna. Hi ha hagut, evidentment, algunes reunions de les cúpules polítiques que feren malbé el Pacte de Progrés, aquella experiència històrica que, malgrat les seves contradiccions, per exemple no aprovar un Pla d'Ordenació Territorial, sí que significà un pas endavant d'importància quant al grau d'esperança per a la nostra terra malmesa per especuladors i malfactors. Però aquestes reunions, fins i tot la signatura d´una resolució de bloc d'esquerres, no han avançat gaire en el camí de la necessària unitat de les forces d'esquerra i sobiranistes de les Illes.

Sempre hem pensat que la història de la creació d´una nova força política a les Illes, el bloc de la famosa esmena del PSM, va començar tard i malament. Som moltes les persones de l'esquerra que no té res a veure amb la moqueta i el cotxe oficial que pensam que la feina per la unitat s'hauria d'haver començat a bastir de seguida que els polítics de l'esquerra oficial perderen les eleccions el 2003 i tudaren la feina feta per la societat civil durant dècades. Però aleshores ningú no va fer res. En els més de tres anys transcorreguts des d'aleshores, cap organització no ha fet cap passa en el camí de fer dimitir els polítics fracassats, reunir els col·lectius en lluita contra la dreta i anar concretant les tasques d'implantació en la societat d'aquesta nova força política, el bloc, que es voldria poderós per a poder fer front a l'irracional desenvolupisme del PP i socis de govern.

Per quins estranys motius no s'ha fet res en aquest sentit durant aquests darrers tres anys i ara, just quan manquen pocs mesos per a les eleccions, tot són presses i corregudes? Hi resta gens de seny en l'esquerra de la moqueta? Per quina raó no fan les coses com pertoca, amb seny, sentit comú i temps abastament? En cas contrari, com s'esdevé en aquests precisos moments, l'hipotètic militant d'aquesta unió de l'esquerra només veu lluites per encapçalar les llistes electorals, reunions de les cúpules dirigents per salvaguardar sous i cadiretes. I no és així, companys, com es basteix el futur d´un poble tan amenaçat com el nostre. Vist des de l'exterior, és a dir, contemplant les reunions i declaracions des del carrer, hom no veu per part ni banda aquesta necessària unió de les forces que han lluitat i lluiten activament contra la dreta. Per ara, quan escric aquest article, més que la creació d'un bloc d'esquerra nacionalista i bastir una nova organització que sàpiga aglutinar totes les forces i col·lectius que durant aquests darrers anys s'han mobilitzat contra el salvatge desenvolupisme especulatiu del govern de la dreta, el que anam constatant són les picabaralles entre les cúpules que feren malbé el Pacte de Progrés. Cal dir que d'aquesta crítica hauríem d'excloure els amics d'ERC ja que, almanco a Mallorca i al govern de les Illes, no han tengut cap conselleria, i per tant no són tan responsables com els altres grups de l'esquerra oficial de la pèrdua del poder que el poble els va atorgar.

Vagi per endavant que malgrat aquest trist espectacle, és a dir, el fet de no voler o no saber anar concretant des de la base i des de la unitat popular, la creació d'una força alternativa a la dreta i a la tímida socialdemocràcia espanyola, no vol dir que no continuem propugnant la lluita per aconseguir agrupar totes les forces progressistes de les Illes per a fer front a aquesta indiscriminada destrucció de recursos i territori. Si la dictadura franquista amb tot el seu immens poder mai no ens va poder fer perdre l'esperança quant a la recuperació de les llibertats segrestades pel feixisme, quatre polítics que no saben fer bé les coses no ens desanimaran de continuar en el camí del necessari combat per bastir un autèntic bloc d'esquerra nacionalista que no tengui res a veure amb la repartició de sous i cadiretes i sí amb la defensa d´un país i d´una terra que necessita amb urgència el suport de tots aquells i aquelles que són en les mobilitzacions no per a anar amb cotxe oficial i trepitjar moqueta, sinó per a provar de salvar el que resta de la nostra cultura i minvats recursos naturals.

Si volem un bloc d'esquerra nacionalista el volem per unir, no per a dividir com hem pogut veure que s'ha esdevengut amb la crisi del PSM. De què ens serveixen les signatures de papers per part de les cúpules fracassades si més que consolidar la unitat hom constata que augmenta la divisió i els enfrontaments entre les organitzacions de l'esquerra nacionalista? Un negoci ben foradat si no sabem unir la gent i solament ens importa salvar el sou de cada mes i la cadireta. Així, si només tenim al cap l'egoisme del salvament particular i no pensam en el país, poca cosa podrem fer per a vèncer la dreta.

Miquel López Crespí

Ciutat de Mallorca (14-VIII-06)

General | Enllaç permanent | Retroenllaços (0)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb