Per una Esquerra Alternativa

Polítics professionals: bons sous i privilegis de casta d'aristocràtica

Agermanat | 16 Agost, 2006 13:10

Vacances de polítics.

"...s'apugen sous i dietes. En una bona part per fer una feina senzillament inexistent. Tanta feinada, a més, resulta que també mereix vacances. Però no unes poques, no. Nadal, Pasqua, estiu i generosos caps de setmana d'almanco tres dies. No és gens normal, res de tot això: ni la doblerada que cobren per no se sap què ni les vacances per descansar d'un cansament impossible". (Miquel Payeras)

"Quantes jornades laborals completes, de vuit hores, fan al llarg de l'any? Misteri. No ho sabran vostès mai. Perquè no hi ha cap institució que doni llum al respecte. Si ho volen saber, li ho demanin a un polític que coneguin. Veuran com comença a divagar, a dir que, home, és que és un tipus de feina que no se pot comptabilitzar per hores, que no és tant el temps d'estar en un despatx si no de... Excuses". (Miquel Payeras)

"Un electe d'una institució local, ajuntament o consell, només té un plenari mensual, si és que no fa part del govern. Per molta feina més que s'inventi, de veres justifica un sou a temps complet? Impossible. En el Parlament, fins fa uns anys, n'hi havia ben poques, d'exclusives, perquè la feina parlamentària no les justificava. Un qualsevol d'aquests electes, ara, com abans, no tendria perquè deixar la seva feina i passar a ser generosament retribuït per tots nosaltres per fer una feina que abans no estava justificada. Ni ara tampoc. Però la cobra. A què dediquen la immensa major part del temps, tots aquests polítics que pagam com si fessin una feina que ni volent podrien fer-la perquè senzillament no existeix? Doncs se dediquen, se suposa, a tasques dels seus respectius partits. O no. Qui sap. Ningú no ho sap perquè no ens donen mai cap explicació. Llavors, si estan a l'oposició, tot el dia critiquen els del govern per manca de transparència. Podrien començar per fer-se una mica transparents ells mateixos". (Miquel Payeras)

Aquest ha estat l'estiu de les vacances dels nostres polítics. Si algú no sabia que en fan, ara ho sap. Per mor de la polèmica aixecada perquè el Govern ha volgut fer plenaris del Parlament el juliol i pel fet que acusà l'oposició de vagància per no voler-ne. Respongué aquesta dient que, au, també per a l'agost volia plenaris, i el Govern que no, que basta tot just començar el setembre. Bé, la qüestió és que uns i altres s'han acusat de ganduls. Per ventura tots tenen raó i, de fet, ho són tots alhora una mica ganduls. Perquè: de veres se justifica que els polítics, amb dedicació exclusiva, hagin de tenir vacances? En aquest moments, un considerable número de membres de tots els àmbit institucionals -locals, insulars i autonòmic- cobren l'exclusiva. Això és: que se suposa que la seva activitat política, al govern o a la oposició, requereix de tanta feina i ocupació com que no en pot fer d'altra i, per tant, cobren per dedicació a temps complet. El que passa, però, és que això no ha estat així sempre. Fins fa no molts anys, tots aquells electes -als ajuntaments, consells i Parlament- que no feien part de la gestió, fossin de la majoria o de l'oposició, no tenien en la seva major part -si un cas, un per grup- dedicació exclusiva. El motiu era, i hauria de seguir essent, obvi: la responsabilitat que assumeixen legalment no els implica una dedicació que justifiqui l'enorme despesa de doblers del contribuent en sous. Bastava recompensar-los amb les dietes que se'ls pagava per les hores de dedicació. La feina no ha canviat. Pensi's que, per exemple, un electe d'una institució local, ajuntament o consell, només té un plenari mensual, si és que no fa part del govern. Per molta feina més que s'inventi, de veres justifica un sou a temps complet? Impossible. En el Parlament, fins fa uns anys, n'hi havia ben poques, d'exclusives, perquè la feina parlamentària no les justificava. Un qualsevol d'aquests electes, ara, com abans, no tendria perquè deixar la seva feina i passar a ser generosament retribuït per tots nosaltres per fer una feina que abans no estava justificada. Ni ara tampoc. Però la cobra. A què dediquen la immensa major part del temps, tots aquests polítics que pagam com si fessin una feina que ni volent podrien fer-la perquè senzillament no existeix? Doncs se dediquen, se suposa, a tasques dels seus respectius partits. O no. Qui sap. Ningú no ho sap perquè no ens donen mai cap explicació. Llavors, si estan a l'oposició, tot el dia critiquen els del govern per manca de transparència. Podrien començar per fer-se una mica transparents ells mateixos. Tots. Se sol dir que entre poc i massa la mesura passa. Ben vera és, també per aquest cantó. El poc, o el res, era quan les institucions polítiques eren ocupades per polítics que no cobraven sou. Durant la dictadura. Clar, no cobraven sou però no n'hi ha ni un -repetesc, ni un- que no hagi fet si no fortuna sí almanco que no hagi assolit una posició econòmica respectable. Diran que ja la tenien. No tots, no. Ni prop fer-hi. El massa, i la mesura passada, és ara. En això tots els grups polítics estan sempre d'acord. En començar un mandat o una legislatura, discretament se posen d'acord i s'apugen sous i dietes. En una bona part per fer una feina senzillament inexistent. Tanta feinada, a més, resulta que també mereix vacances. Però no unes poques, no. Nadal, Pasqua, estiu i generosos caps de setmana d'almanco tres dies. No és gens normal, res de tot això: ni la doblerada que cobren per no se sap què ni les vacances per descansar d'un cansament impossible.

Els polítics no haurien de tenir vacances. La política no hauria de tancar per vacances. Perquè el tipus de feina els permet prendre's dies al llarg de l'any per descansar. De fet, se'ls prenen, però a més de les molt llargues vacances que tenen oficialment. Quantes jornades laborals completes, de vuit hores, fan al llarg de l'any? Misteri. No ho sabran vostès mai. Perquè no hi ha cap institució que doni llum al respecte. Si ho volen saber, li ho demanin a un polític que coneguin. Veuran com comença a divagar, a dir que, home, és que és un tipus de feina que no se pot comptabilitzar per hores, que no és tant el temps d'estar en un despatx si no de... Excuses. Ni el que cobren la majoria ni sobretot les vacances responen a cap necessitat social. Són privilegis de casta aristocràtica que, sense cap excepció, tots ell se procuren i procuren que ningú no sàpiga amb detall.

Miquel Payeras. Periodista.

Diari de Balears (16-VIII-06)

General | Enllaç permanent | Retroenllaços (0)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb