Per una Esquerra Alternativa

"Em dol que una part del partit ha prescindit del fet que ja teníem un candidat a Palma i ha prioritzat el Bloc a les decisions ja preses i a la feina feta a Palma".(Pere Muñoz)

"Ara mateix, UM pot ser el futur referent del nacionalisme si el projecte que lidera el meu partit no en té un fort contingut". (Pere Muñoz)

El portaveu del PSM a l'Ajuntament de Palma, Pere Muñoz, abandona la vida política i el seu càrrec al Consistori palmesà. L'impuls de l'anomenat Bloc, projecte polític que agruparia ERC i EU-EV al voltant de la formació nacionalista, n'ha estat la causa. «Es tracta d'una decisió precipitada i poc consensuada en la qual no crec i per a la qual se'm fa difícil fer feina», manifestà Muñoz, per a qui el ple de dijous marcarà el seu comiat definitiu.

-Us sentiu traït?

-De cap de les maneres. El meu partit ha pres una decisió amb el 53% dels vots. No discutesc la legitimitat de l'acord, només que la direcció del PSM hauria d'haver considerat el projecte de Bloc amb els portaveus institucionals. Fins ara, jo era el secretari general de Federació de Palma, el portaveu a l'Ajuntament i el candidat a la batlia. Pens que haurien pogut tenir en compte la meva opinió.

-...i dolgut?

-No, però però em dol que una part del partit ha prescindit del fet que ja teníem un candidat a Palma i ha prioritzat el Bloc a les decisions ja preses i a la feina feta a Palma.

-Així, us n'anau o us treuen?

-Per descomptat que me'n vaig, per coherència política. Me'n vaig perquè n'ha arribat el moment polític, ja que s'ha pres una decisió en el meu partit un any abans de les eleccions que pens que és precipitada i amb poc consens. Només gent que hi cregui de bon de veres pot liderar aquest projecte, i jo no hi crec. Accept els resultats que es produïren al darrer congrés del PSM.

-Com veis el futur del nacionalisme a Palma?

-Mentre quedi un nacionalista a Palma, el projecte nacionalista no morirà. Ara, si em demanau si amb el Bloc queda garantit, us diré que tenc els meus dubtes. Ara mateix, UM pot ser el futur referent del nacionalisme si el projecte que lidera el meu partit no en té un fort contingut.

Però, ara mateix, UM no té representants a l'Ajuntament.

-És ver, però estic convençut que el seu candidat a Palma, Miquel Nadal, entrarà el 2007. És un bon candidat que pot arreplegar els vots de la dreta moderada descontenta amb la gestió actual del PP i de Catalina Cirer. Tot i que han tengut bones iniciatives, han generat molta crispació, i això ho pagaran car. Crec que el pròxim govern de la ciutat serà progressista.

-Pel que deis, sembla com si volguéssiu deixar el PSM?

-En aquests moments, tenc el carnet del PSM. Quant al que pugui fer en el futur, no en puc parlar. No puc imaginar-me el que faré d'aquí a un any, com tampoc no podia imaginar-me fa uns mesos que acabaria com he acabat.

S'ha dit que teniu previst entrar a UM?

-Ja us he dit que de moment mantendré la meva militància en el PSM. En tot cas, allò que no té sentit és crear un partit nou. Ara per ara, no descart res.

-Continuareu en la política o teniu altres plans?

-La meva idea és sortir de la política i dedicar-me a gestionar accions culturals des de l'empresa privada. Però no ho consider un camí sense retorn, ja que en aquesta vida no hi ha res definitiu. L'única cosa que puc dir és que he deixat de ser regidor perquè ningú no pogués dir que aguantava per mantenir-me a la cadira. Sé que hi ha votants que pensen que els he traït, però fins i tot aquests valoren la meva coherència.

-Com valorau la vostra presència a Cort?

-Aquests tres darrers anys, he gaudit molt. He tengut col·laboradors molt bons i pens que amb només dos regidors, Maria Costa i jo, hem fet una feina bona i s'ha notat. Me'n vaig amb la consciència ben tranquil·la. Però després del que ha passat, crec menys en els partits i més en les persones.

JOAN C. PALOS. Palma.

www.diaridebalears.com/segona.shtml?2842+3+163900

L'hora de dinar per ERC .

"Ja fa un mes que PSM va prendre la decisió de fer la coalició d'esquerres. Amb el temps que ha passat des del congrés a hores d'ara hauria d'haver transcendit quelcom positiu, en relació a la coalició esquerrana. Tanmateix no res es diu. Se sap que s'han celebrat converses, més o manco formals. La setmana passada s'havia de veure el PSM amb EU-Verds i ERC, per separat. No consta si a la fi es reuniren i en el seu cas què acordaren, si és que arribaren a algun acord. Això sí, pareix, pel poc que transcendeix, que ERC juga a guanyar temps". (Miquel Payeras)

El nacionalisme va mogut, a Mallorca. És una situació estranya que ningú no pot assegurar si respon a una efervescència de fons o si bé i pel contrari es queda tot en la simple superfície com a fals reflex mediàtic i prou. Però es mou, és indubtable. Ja fa un mes que PSM va prendre la decisió de fer la coalició d'esquerres. Amb el temps que ha passat des del congrés a hores d'ara hauria d'haver transcendit quelcom positiu, en relació a la coalició esquerrana. Tanmateix no res es diu. Se sap que s'han celebrat converses, més o manco formals. La setmana passada s'havia de veure el PSM amb EU-Verds i ERC, per separat. No consta si a la fi es reuniren i en el seu cas què acordaren, si és que arribaren a algun acord. Això sí, pareix, pel poc que transcendeix, que ERC juga a guanyar temps. És com si els republicans donassin llargues. I els nirvis dels altres comencen a aflorar. No només per l'actitud dels independentistes sinó sobretot quan es combina amb el moviment renovador anti-PSM.

Els renovadors han aconseguit en escassament un mes inocular molts de nirvis a tothom. En especial al seu encara partit. La reunió renovadora de Pollença, tot un desafiament, va ser contestada per la direcció amb un anunci públic que la coalició d'esquerres serà nacionalista. La prova del cotó. Que la direcció d'un partit que té trenta anys d'història nacionalista orgànica hagi de sortir a dir en públic que l'operació de muda que impulsa és nacionalista... doncs en castellà hi ha una dita que va perfecte per a l'ocasió, ja saben: allò que del que se presumeix... Encara més feblesa demostra la direcció amb la inactivitat com a resposta davant les públiques conspiracions anti-PSM per tot arreu i -que hi hagi constància- sense obrir cap expedient d'expulsió. Una direcció que se sent legítima no deixa passar aquestes actituds públiques que objectivament corquen les expectatives del partit. Si ho fa és que està paralitzada pel temor, resant perquè passi el temps i s'arreglin les coses totes soles. Possiblement el que temi és el mateix que aixeca terror a EU-Verds: que el desgast pel flanc renovador no s'aturi sinó tot el contrari. Amb la qual cosa, passi el que passi, el perjudici anirà per a la coalició d'esquerres. No es pot perdre de vista, emperò, que el moviment renovador no és un bloc homogeni, i fins que no es constitueixi com a tal, si és que finalment ho fa, no es podrà avaluar quin potencial podria tenir.

En aquest panorama tan confús, la direcció d'UM hi afegia dimecres el seu granet de fum. Es reuniren a sopar l'ex batle de Santa Eugènia del PSM Mateu Crespí i l'encara batle del PSM de Vilafranca Jaume Sansó, amb tres membres d'UM: el batle de Porreres, Joan Sastre, que està enfadat amb Maria Antònia Munar, amb un altre cap municipal, el d'Alcúdia, Miquel Ferrer, que és excrític, així com amb el també ex de Pollença que deu ser tan crític com que Munar li ha donat feina en el Consell pels mesos que resten de mandat. Com que es tractava, com ells raonaren, d'un «sopar d'amics», procuraren que els diaris el divendres en parlassin, curiosament coincidint tots els titulars: apropament de crítics d'UM i del PSM. A UM només queda un crític (bé, no sé si encara és militant), per tant per part d'aquest partit la reunió era ben oficialista i amb tota la intenció de fer mal al PSM. Per altra banda, Crespí no consta si segueix essent militant del PSM però sí Sansó. I per aquí val el que s'ha dit abans. Que la direcció no prengui mesures després d'un acte així, que és la continuació del de Pollença, dóna clara mostra de la feblesa que pateix i del temor que sent davant dels renovadors.

Però tot això, què té a veure amb ERC, es demanaran vostès, i amb tota la raó? Doncs que la decisió del PSM d'intentar fer -que ja veurem si es fa- la coalició d'esquerres ha fet bullir com mai l'ambient nacionalista, com se veu. Perquè davant segons quins ulls deixa orfe l'espai nacionalista. Sigui aquest un espai petit, minúscul o inexistent tant és: bull d'aspirants a cobrir-lo. I com que els renovadors no són un bloc homogeni ni UM pot aspirar a xuclar res de les restes nacionalistes del PSM més enllà de Vilafranca i qualque altre petit poble, l'única força amb credibilitat nacionalista i amb capacitat de convertir tot aquest bull en quelcom mengívol per dinar és ERC. Si vol i si creu que la tita ho val.

Miquel Payeras. Periodista.

www.diaridebalears.com/opinio.shtml?2841+6+163869

(25-VI-06)

Maria Antònia Munar (UM) surt reforçada amb la divisió de l'esquerra nacionalista.

Diario de Mallorca: Los escindidos del PSM barajan pedir el voto para UM en las autonómicas

Fuentes de ambos partidos confirman la estrategia para evitar la mayoría absoluta del PP

Los escindidos del PSM se plantean pedir el voto para Unió Mallorquina en las próximas elecciones autonómicas. Así lo han confirmado fuentes de ambos partidos después de que se conociera una reunión entre los llamados ´críticos´ de UM -entre ellos, Joan Cerdà, Joan Sastre y Miquel Ferrer- y miembros del llamado ´sector renovador´ del PSM, como Jaume Sansó y Mateu Crespí.

El objetivo -fundamental, sobre todo, para UM- es evitar la mayoría absoluta del PP tras las elecciones autonómicas de 2007, ya que una victoria de los populares debilitaría irremediablemente al partido de Maria Antònia Munar cuya fuerza es poder ejercer de ´bisagra´ en las instituciones.

Ahora la crisis del PSM ha acelerado un nuevo panorama político que pueden aprovechar unos y otros. Los escindidos del PSM reforzarían a UM, sobre todo, en la part forana, donde los descontentos con la opción del Bloc se están organizando bajo la fórmula de Independents de... o Entesa de... Estos ´independientes´ sumarían sus votos a los de UM en las municipales y pedirían el voto para el partido de Munar en las autonómicas. El círculo se cerraría si UM y PSOE consiguen mayoría suficiente para gobernar solos en el Consell de Mallorca.

Así que -y aunque a algunos les cuesta imaginarse a sus ex compañeros de filas pidiendo el voto para Maria Antònia Munar- lo cierto es que el PSM ya contempla la opción de que los nuevos ´independientes´ se alineen con UM en algunos pueblos lo que a ellos les obligaría a presentar su propia lista.

Sin críticos

En este contexto, algunos miembros del PSM recordaron ayer a los renovadores que los ´críticos´ de UM no existen por lo que el martes, en Vilafranca, Jaume Sansó y Mateu Crespí cenaron con la Unió Mallorquina de Munar y Nadal. El guiño de la presidenta del Consell al ex alcalde de Pollença ofreciéndole la conselleria de Identidad y Patrimonio sería una buena prueba de ello.

Además, para algunos miembros del PSM, el acercamiento de sus ex compañeros a Unió Mallorquina es consecuencia del resentimiento y del dolor tras la victoria de la opción del Bloc en el último congreso de los nacionalistas.

Todo esto lo aprovecharía UM, dicen, para diseñar su propia estrategia electoral desde su tradicional papel de bisagra, separarse del PSM y de EU-EV y acercarse, como ya lo está haciendo, al Partido Socialista.

A. BOSCH. PALMA.

Diario de Mallorca

(24-VI-06)

La crostera del BLOC i el PSM

"Des d’Esquerra [ERC] estant, i de moment, només podem seguir fent feina i mantenir-nos a l’expectativa dels esdeveniments. La primera passa, és consultar la nostra militància sobre tot plegat dia 2 de juliol a la Casa de Cultura de Sineu a les 11h. Em remetré a Martí i Pol quan afirma allò de 'tot està per fer i tot és possible'”. (Joan Miquel Chacón, CGT-ERC)

Quan falta un any per les properes eleccions autonòmiques i municipals, vivim temps de convulsions polítiques i possibles canvis ideològics estructurals que estan sacssejant el panorama polític del nostre país. Actualment, i sobretot desafortunadament, el PSM viu unes circumstàncies problemàtiques, d’indefinició ideològica i de desorientació estratègica que l’estan perjudicant greument. Pot ser aquesta sigui la panoràmica que tothom ha obtingut davant les declaracions de membres d’aquest partit i d’aquells i aquelles que ja no hi formen part.

Però jo voldria fer una aportació, que pot ser, ens ajudaria analitzar les incògnites que planen sobre l’espectre ideològic de la resta de forces polítiques que podrien impregnar aquest BLOC, els agents sindicals i socials, així com d’altres entitats compromeses amb el país, el territori i les persones que hi vivim. Què passa si gratam una mica la crostera de tota la parafernàlia bloquera del PSM?. A mi se’m creen tot un seguit de dubtes que, només els moviments estratègics i polítics del PSM i el temps, desvetllaran.

En primer lloc:

-BLOC nacional o nacionalista: és possible que amb aquesta denominació expulsi directament EU- Els verds?. Sí, molt possiblement. I també a entitats, agents sindicals, moviments socials que no són ni volen ser... nacionalistes. Esquerra Republicana tampoc és un partit nacionalista. És un partit sobiranista d’esquerres, encara que part de la nostra militància pugui sentir-se còmoda amb la denominació nacionalista. Jo particularment no, com molts altres companys i companyes que no són nacionalistes, ni ganes d’esser-ho. Sobretot perquè, certament, el nostre país no és ni millor ni pitjor que un altre, i no tenim perquè anar per la vida exaltant les seves increïbles exuberàncies. No ens fa falta. I també, quan em passegi per Europa, no vull que em confonguin amb l’horrorós tarannà... nacionalista, d’en Hayder, en Lepen, n’Aznar, en Putin, etc. Per tant, estam parlant d’una denominació estratègica excloent o és pur sentiment ideològic de la militància que queda al PSM?. Volen expulsar algú a les primeres de canvi o definir-se ideològicament?. És just, que per definir-se ells (o no) obliguin la resta de forces polítiques formadores potencials d’aquest BLOC a ser nacionalistes?. Primera incògnita a aïllar.

En segon lloc:

-BLOC d’esquerres: és possible que amb aquesta denominació hagi expulsat directament al 50% de la seva militància, per no estar d’acord ni amb l’estratègia del BLOC ni amb el posicionament, tant a l’esquerra del PSOE?. Pot ser sí, pot ser no. Esquerra, dista molt del social-liberalisme practicat pel PSOE actualment i en clara connivència amb el neoliberalisme del PP... i d’UM. És possible que el sector esquerranós del PSM utilitzi l’estratègia del BLOC per desbancar el sector més centrista i nacionalista?. És possible que això del BLOC no s’ho creguin ni ells mateixos i sigui pura jugada estratègica per guanyar unes primàries... i un Congrés?. És possible que sigui una operació de maquillatge polític, i aquest lifting, l’utilitzi el PSM per canviar-se el nom, provocant la sortida d’aquest BLOC, de totes les forces polítiques potencialment en joc?. Segona incògnita a aïllar.

En tercer lloc:

-BLOC: és possible que el PSM no respecti i no visualitzi Esquerra com una força política amb la que ha de tractar de tu a tu?. Sí, possiblement. El recorregut polític i la feinada que ens ha costat incrementar la nostra militància, i en conseqüència, les nostres seccions locals, vol dir que el PSM no tindrà en compte la nostra estructura i força actual?. Quin ha de ser el nostre paper dins aquest BLOC?. La nostra militància no es vol dissoldre dins un altre partit, i formar part d’una coalició “nacionalista” sense tenir cap tipus de representació. Certament, és just per Esquerra fer simplement de salvavides per també fer de salvacadires?. Ens donarà un simple paperet en aquesta pel·lícula (per no dir d’extra) i ens forçarà a dir que no a la coalició?. Tercera incògnita a aïllar. Què curiós que totes les incògnites ens condueixin sempre pel mateix camí: el camí privat del PSM, és clar.

Com veieu, companys i companyes de la CGT, si gratam una mica la crostera del PSM i el seu BLOC, ens trobam amb un cúmul de possibles estratègies que l’únic que contribueixen és a mostrar-nos un tarannà enormement partidista. Aquest és la meva anàlisi. Podeu estar més o menys d’acord. Sé que m’estic basant sempre en la subjectivitat que implica el fet de realitzar aquest procés a priori. El temps, i el PSM, aïllaran aquestes incògnites. Des d’Esquerra estant, i de moment, només podem seguir fent feina i mantenir-nos a l’expectativa dels esdeveniments. La primera passa, és consultar la nostra militància sobre tot plegat dia 2 de juliol a la Casa de Cultura de Sineu a les 11h. Em remetré a Martí i Pol quan afirma allò de “tot està per fer i tot és possible”.

Salut i una forta abraçada,

Joan Miquel Chacón

Militant de la CGT

Més divisió de l'esquerra nacionalista i més partits nacionalistes a les Illes.

La dreta engreixa amb les despulles del PSM.

Crítics d'UM i renovadors del PSM llancen un projecte comú «de futur»

Els dirigents més destacats d'ambdós sectors es reuniren dimecres

"Per part d'UM, hi foren presents l'exbatle de Pollença i nou conseller d'Identitat Cultural i Patrimoni, Joan Cerdà i el regidor Martí Ochogavía; el primer edil de Porreres, Joan Sastre i el tinent de batle, Bernat Bauçà i el batle d'Alcúdia, Miquel Ferrer amb Josep Melià. Del sector renovador, hi havia el batle de Vilafranca, Jaume Sansó; l'ex de Santa Eugènia, Mateu Crespí i el regidor de Sóller, Miquel Gual". (Diari de Balears)

El denominat sector crític d'UM i els renovadors del PSM impulsen un nou projecte nacionalista «de futur» en comú, que començà a gestar-se la nit del passat dimecres a un sopar celebrat en un restaurant de Vilafranca.

Per part d'UM, hi foren presents l'exbatle de Pollença i nou conseller d'Identitat Cultural i Patrimoni, Joan Cerdà i el regidor Martí Ochogavía; el primer edil de Porreres, Joan Sastre i el tinent de batle, Bernat Bauçà i el batle d'Alcúdia, Miquel Ferrer amb Josep Melià. Del sector renovador, hi havia el batle de Vilafranca, Jaume Sansó; l'ex de Santa Eugènia, Mateu Crespí i el regidor de Sóller, Miquel Gual.

Encara que no es va prendre «cap acord concret», el ventall de possibilitats que obre el futur, ja es digui fusió, nou partit o entesa, fou present en tot moment a la sala. Durant les més de tres hores que van estar asseguts, les dues parts s'estudiaren mútuament i van concloure que «les postures són molt properes i les relacions excel·lents».

Van debatre sobre l'estat del nacionalisme a Mallorca i coincidiren en «el projecte de país, de creure en la terra i no tant en els partits i els càrrecs». Així mateix consideren que «el futur del nacionalisme de l'Illa passa per un enteniment entre les dues parts».

La llista d'integrants a aquesta iniciativa no es limitaria a crítics d'UM i renovadors del PSM. Es podria reforçar amb l'adhesió de dirigents d'altres pobles com els independents de Son Carrió (les relacions dels crítics amb el batle Mateu Puigròs són «molt bones»), el sector crític de sa Pobla que abandonà UM i l'independent de Consell.

Eleccions

El sopar de dimecres fou una primera presa de contacte, hi haurà més reunions per continuar parlant del futur. Un futur que pot no ser molt llunyà i es pot aclarir després de les eleccions del 2007. De fet, els assistents apuntaren que els comicis marcaran un punt d'inflexió: «Ara és prest però després i segons els resultats...».

Els renovadors del PSM mantenen que: «Ara ells (els crítics) estan a UM però se sentirien molt còmodes en un projecte en comú, tot i que encara poden fer molt a UM i UM sense ells no faria res».

Ahir a la nit se celebrà una reunió a Santa Eugènia amb agrupacions del PSM que tenen la intenció d'abandonar el partit.

M.SASTRE. Comarca.

www.diaridebalears.com/segona.shtml?2839+3+163750

(23-VI-06)

Ara som Independents.

Ahir, l'antiga agrupació del PSM de Santa Margalida va decidir adoptar com a nom per la creació d'un nou partit polític "Independents", amb diferents variants: Independents per Santa Margalida i Independents per Can Picafort, La Vila i Son Serra. També s'ha començat la tramitació per donar d'alta el nou partit.

En breu i amb la màxima participació possible començarem a perfilar més aquest nou projecte que com ja vàrem dir, vol ser una continuació de la feina feta fins ara pel nostre municipi.

Bloc d'Antoni Reus S'Altre dia

areus | 22 Juny, 2006 15:30

Per un bloc d'esquerra nacionalista com cal. (i II)

"Sebastià Serra m'explicava fa uns dies que ells, en aquell passat que cada vegada sembla més lluminós, lluitaven per a entrar a les institucions, si era possible, però mai no haurien abandonat els principis per a poder trepitjar moqueta o tenir cotxe oficial. El primer era el servir al país, la lluita en defensa de la nostra cultura i dels interessos de les classes populars mallorquines; després venia la lluita per a provar de fer política des de les institucions". (Miquel López Crespí)

"Em sembla que ni "renovadors" (Mateu Crespí) ni "oficialistes" (Gabriel Barceló) han sabut estar a l'alçada de l'actual circumstància històrica. Bastir el PSM, fer créixer el partit, preservar-lo dels depredadors, ha estat una obra titànica, una obra de generacions". (Miquel López Crespí)

No es tracta solament de canviar de polítics, sinó de política.

Vist i comprovat el que s'ha esdevengut ran del darrer congrés del PSM, i per a desgràcia del nacionalisme d'esquerra, ja podem afirmar, i basta llegir els diaris o sentir les declaracions que fan els que han marxat, que el PSM està ben tocat. Almanco aquell PSM que sabia agombolar en les seves fileres diverses sensibilitats nacionalistes i d'esquerra. Potser mai com ara, quan l'esclafit és talment un brillant foc d'artifici, podrem valorar la feina feta per homes com Sebastià Serra, Mateu Morro, Jaume Montcades, Joan Perelló i Pere Sampol, que durant tants d'anys tengueren la visió política de saber acumular forces i mai de dividir-ne. L'amic Sebastià Serra m'explicava fa uns dies que ells, en aquell passat que cada vegada sembla més lluminós, lluitaven per a entrar a les institucions, si era possible, però mai no haurien abandonat els principis per a poder trepitjar moqueta o tenir cotxe oficial. El primer era el servir al país, la lluita en defensa de la nostra cultura i dels interessos de les classes populars mallorquines; després venia la lluita per a provar de fer política des de les institucions.

El declivi actual del PSM... ¿no podria ser a conseqüència d'haver oblidat aquests postulats fundacionals, la pràctica quotidiana de tants d'anys de lluita contra la dreta i per la nostra cultura i territori? Les derrotes electorals d'aquests darrers temps... ¿no podrien ser conseqüència precisament d'haver mudat la forma d'actuar i d'estar en política, d'haver prioritzat la cadireta a la lluita per la reconstrucció nacional, la república i el socialisme?

Comprovant el penós i trist espectacle de fragmentació actual no podem deixar de pensar com, finalment, els poders fàctics de les Illes, tant els econòmics com els polítics i tots aquells partits i organitzacions als quals el PSM dificultava la penetració electoral, i parl concretament del PSOE, UM, la mateixa Esquerra Unida, a partir d'ara poden, dormir satisfets. O potser no si el PSM, unit a ERC i els sectors de l'esquerra alternativa de les Illes, sap trobar una fórmula nova i creativa per a la supervivència de les idees de justícia social, nacionalisme, república i socialisme que sempre havia defensat.

Lluny de les presses electorals que han dinamitat des de dins el nacionalisme progressista, molts dels que de fa anys lluitam activament en defensa de la creació d'un autèntic bloc d'esquerra nacionalista des de la base, pensam que potser ens trobam davant la darrera oportunitat de regenerar la vida política illenca. Però la creació des de la base d'una nova força política d'esquerra no té res a veure, com hem escrit una mica més amunt, amb aquesta desesperació per servar sous i cadiretes. El problema autèntic, la supervivència de les idees d'esquerra nacionalista dins la nostra societat, va molt més enllà de les cadiretes. Es tracta de cohesionar la societat civil per a resistir les envestides de la dreta per a, posteriorment, agafar força i poder vèncer aquesta mateixa dreta depredadora que ens malgoverna i fa malbé els nostres minvats recursos naturals. Una política d'esquerra es concreta en la pràctica quotidiana de lluita contínua, en un programa de defensa dels interessos dels treballadors i de les classes populars.

Per quins motius l'excel·lent idea que sempre hem defensat de creació d'aquest bloc d'esquerra nacionalista ha canviat per a esdevenir una simple repetició de "Progressistes"? A qui li interessa la confusió?

Estudiant a fons els passats resultats electorals i la tendència al vot que evidencien les darreres enquestes, els analistes polítics arriben a la conclusió que una simple coalició electoral PSM-EU-ERC tan sols salvarà els mobles. De cinc diputats que tenen ara PSM i EU, es passaria a tenir-ne tan sols tres, i això si es pot aconseguir la incorporació d'ERC a la coalició. Una coalició que, com hem dit, té poc a veure amb la creació d'un bloc nacionalista d'esquerra com a nova eina per al futur.

Em sembla que ni "renovadors" (Mateu Crespí) ni "oficialistes" (Gabriel Barceló) han sabut estar a l'alçada de l'actual circumstància històrica. Bastir el PSM, fer créixer el partit, preservar-lo dels depredadors, ha estat una obra titànica, una obra de generacions. Per desgràcia, les dimissions en cadena de dirigents i membres del PSM ens fan copsar que, després del congrés, aquesta obra de generacions surt amb ferides males de guarir. Mateu Morro, Sebastià Serra, Pere Sampol i molts d'altres dirigents històrics del nacionalisme d'esquerres saberen en el seu moment ser unitaris, com ho demostraren els anys d'existència del Pacte de Progrés, alhora que sabien mantenir i enfortir la unitat del nacionalisme d'esquerres lluny de guerres fratricides que només beneficien el PP, el PSOE i els voltors que són a l'aguait per a provar de sobreviure institucionalment quatre anys més sobre les despulles del PSM.

Miquel López Crespí

Ciutat de Mallorca (22-VI-06)

Los descontentos del PSM en la Part Forana se plantean votar a UM en las autonómicas.

Los renovadores barajan crear "enteses" nacionalistas en varios municipios.

Per Torres Blasco (Última Hora)

Los críticos con la actual dirección del PSM, tambien llamados renovadores están trabajando en una nuva estrategia política que pasa por la creación de alianzas municipales, o "enteses" nacionalistas que llevarían aparejada el compromiso de votar a la candidatura autonómica de Unió Mallorquina (UM).

Los renovadores confían en formalizar este tipo de acuerdos en 19 municipios de Mallorca. En los últimos días de han mantenido diferentes reuniones entre ex dirigentes del PSM. Mateu Crespí, el que fuera candidato del PSM (contrario al bloc), Josep Gomila y otros líderes municipales ya se han puesto a barajar nombres y fórmulas para su nueva estrategia (valorar si crear un nuevo partido o agrupación de electores) y también han sondeado a militantes de UM identificados con el sector crítico.

"Nosotros y los críticos de UM siempre hemos renido muchos puntos en común", dijeron fuenets del PSM que explicaron que UM también se han dado cuenta de que debe integrar a sus críticos.

"La idea del bloque, en la Mallorca interior, se identifica con la extrema izquierda", explicaron ayer a este periódico.

Última Hora (21-VI-06)

Manifest per donar la paraula a les bases abans de l’inici del nou cicle polític i recuperar una direcció estratègica per a ERC.

ERC: LA MILITÀNCIA HA DE TORNAR A PARLAR

L'exconseller Joan Carretero impulsa un manifest crític amb la direcció d'ERC

En els últims mesos s’han produït dos episodis que han situat ERC en un moment crític: en primer lloc, la desautorització de la direcció per part de les bases amb motiu de la decisió sobre el sentit del vot en el referèndum de l'Estatut; a continuació, l’expulsió fulminant del nostre partit del govern de la Generalitat. Tots dos esdeveniments han tingut de rerafons la desorientació que fa temps que caracteritza l'actuació política d'ERC i el seguit de despropòsits que han marcat aquest 2006.

La línia política erràtica de la direcció d'ERC dels darrers dos anys ha aconseguit el que semblava impossible: malbaratar la posició política privilegiada en la que l'havien situat, a Catalunya i a Madrid, els resultats electorals de novembre del 2003 i de març del 2004. En unes altres paraules, la direcció d’ERC ha llençat la clau que els electors van posar-li a les mans, o, més ben dit, després de dos anys de no fer-la servir, la clau s'ha rovellat fins quedar inutilitzable.

A Catalunya, l’actitud de timidesa davant del PSC, partit preocupat bàsicament per l’acumulació de poder, ha fet aparèixer ERC com a còmplice –si no com a actor principal- de l’aparença de desgavell que el President de la Generalitat ha encomanat a l’acció de govern, malgrat que la gestió de la majoria de departaments d’ERC ha estat per damunt de la mitjana del conjunt dels departaments del govern. Massa sovint s’ha confós la necessària lleialtat governamental amb el seguidisme d’un President que només ho és gràcies als vots d’ERC, i d’un partit que va accedir al govern també gràcies a nosaltres, després del fracàs sense pal•liatius d’haver perdut novament, per setena vegada consecutiva, les eleccions al Parlament.

A Madrid, el govern del PSOE ha respost el nostre suport incondicional amb un nivell d’execució irrisori de les inversions en infrastructures, amb ofenses simbòliques com ara la devolució sota condicions inacceptables del Castell de Montjuïc, amb segregació lingüística català/valencià a Europa –i als webs d’algun ministeri- i amb boicots a les seleccions esportives nacionals. Fins el gener passat, s'entenia que la recompensa de Rodríguez Zapatero la tindríem amb l'Estatut i que ERC es podria vantar d'haver propiciat, a Catalunya i a Espanya, els canvis polítics necessaris perquè el nostre país tingués, per primera vegada a la història, un marc jurídic que finalment ens reconegués com a nació.

Però des del moment que l’Estatut va començar la seva tramitació a les Corts espanyoles, la realitat va començar a donar-nos la raó, de manera persistent, als que hem pensat sempre que Zapatero no és res més que un demagog amb bones maneres -espanyolista per suposat. Al final, el seu pacte amb Artur Mas –continuador de l’extens llistat de renúncies del regionalisme conservador- va significar una rebaixa inadmissible de l’Estatut, un incompliment flagrant d’aquella solemne promesa electoral de fa dos anys i mig i una burla al soci lleial a canvi, ara ja es pot dir, de no res.

Tanmateix, el procés iniciat amb el pacte Mas-Zapatero va tenir la virtut de fer evident la feblesa infinita de la nostra direcció, que va protagonitzar, els mesos següents, un esforç estèril per continuar una negociació que els nostres interlocutors espanyols havien donat per tancada una matinada de gener a la Moncloa. Mai no van estar disposats a reobrir-la, ni tan sols per fer els gestos que suplicaven, per sumar-se a l’acord, els nostres dirigents. Incapaços de reaccionar, aquests dirigents no van saber –o no van voler?- aprofitar la mobilització sense precedents del 18 de febrer contra les retallades a l’Estatut. Bona part de la ciutadania evidenciava que l'habilitat tàctica dels protagonistes de l'acord de la Moncloa no podia dissimular el seu contingut, pèssim per als interessos de Catalunya.

La manca de direcció estratègica a ERC va portar-nos a claudicar davant les tesis socialistes en la crisi de govern del mes d'abril i també a la decisió sobre l'opció de vot que havíem de defensar en el referèndum –el ja tristement cèlebre nul polític-, corregida severament per les bases, i va culminar amb la transcendental abstenció en la votació de l’Estatut al Senat. Això últim no només va trair l’esperit de l’opció de les bases pel no, sinó que va implicar afavorir objectivament els interessos dels partits del sí: per què vam renunciar a desmuntar el calendari del referèndum i a fer virtualment impossible la seva celebració abans de les eleccions anticipades –i després ja s’hagués vist-?

Els principals dirigents d’ERC –que mai no han desmentit que tinguessin un compromís amb els socialistes per no propugnar el no a l’Estatut en el referèndum, com han afirmat destacats responsables del PSC- es justifiquen sovint emparant-se en la condició de partit de govern que volen per a ERC, en contraposició al partit de trinxera pel que diuen que aposten els seus detractors dins del partit. Coincidim completament en el fet que ERC ha de ser un partit de govern, però això no pot convertir-se en una obsessió malaltissa per mantenir-nos-hi a qualsevol preu. Ser un partit de govern vol dir, per a nosaltres, mostrar sempre davant els ciutadans i les ciutadanes una actitud de seriositat i coherència, i gestionar les institucions, quan ens correspongui, amb els valors, tan arrelats en la nostra tradició republicana i catalanista, de rigor, eficiència i austeritat en l’ús dels recursos públics.

Lluny d’aquests valors, observem amb preocupació com, en els últims temps, han proliferat en el partit situacions de vulneració flagrant dels estatuts, privilegis personals difícilment justificables i actituds que poden qualificar-se, com a mínim, de poc ajustades a l’esperit del nostre Codi ètic. No és això, sens dubte, el que s’espera del partit en el que centenars de milers de catalans i catalanes han confiat per regenerar la vida política al nostre país.

Per tot el que hem exposat, els que signem aquest manifest creiem que ERC ha de redefinir la seva línia estratègica, recuperant un perfil propi basat en els nostres trets d’identitat més característics: l’independentisme popular, integrador, interclassista, ètic i radicalment democràtic. Gradual però sense renúncies, ambiciós en els objectius i atent als plantejaments socials més avançats, modern i a la vegada profundament arrelat arreu del territori.

La propera tardor se celebraran eleccions al Parlament de Catalunya i s’obrirà un nou cicle en la vida política del nostre país. El fracàs del Pacte del Tinell i l’allunyament entre les bases i la direcció del nostre partit justifiquen sobradament la convocatòria a les bases, mitjançant un Congrés Extraordinari, previst en l’article 33 dels Estatuts d’ERC, que hauria de tenir lloc abans del proper 11 de setembre. En aquest congrés, la militància ha de ser cridada a una reflexió sobre el model de partit, la reorientació de l’estratègia política i la renovació de la direcció.

Un calendari electoral ajustat no és excusa per no afrontar els problemes. Al contrari, no tindria sentit abordar algunes de les qüestions que plantegem després del cicle electoral. La materialització de la nostra crida, n’estem segurs, serà l’esperó que servirà perquè el projecte d’ERC, que és el de tots i totes els que signem a continuació, es rellanci amb més força que mai.

Almoster (Baix Camp), juny del 2006

Web Ixent

El PSM de Sóller sigue el camino de Mateu Crespí.

"Varios miembros de la agrupación de Sóller estuvieron en la cena homenaje a Mateu Crespí en la que quisieron dejar claro que su agrupación local seguirá el "camino de Mateu en Santa Eugènia" y que concurrirá, por tanto, a los próximos comicions con unas siglas y una imagen diferentes a las del PSM". (Última Hora)

Varios miembros de la agrupación de Sóller estuvieron en la cena homenaje a Mateu Crespí en la que quisieron dejar claro que su agrupación local seguirá el "camino de Mateu en Santa Eugènia" y que concurrirá, por tanto, a los próximos comicions con unas siglas y una imagen diferentes a las del PSM. Esta agrupación fue precisamente la que mostró la primera prueba en papel del logotipo del partido. El PSM cuenta actualmente en Sóller con tres concejales, mucho apoyo y un candidato como Gual, que acumula una gran esperiencia política.

Gual se inició en la política en 1989. Dentro del Ajuntament, entre los años 1990 y 1991 presidió la comisión de Gobernación, Sanidad y Servicios Sociales. En 1991 y 1992 fue teniente de alcalde y presidió a la comisión de Presidencia impulsando una reforma de la policia local. También fue responsable de la concejalía de Bienes y Servicios.

Última Hora (19-VI-06)

PSM- Costitx.

"Lamentam profundament els esdeveniments viscuts a aquest congrés, la manca de respecte a les persones, el cainisme,.... fruit tot això, d’una situació de crisi permanent en el sí de la jerarquia situada als despatxos institucionals i al carrer Antillon". (PSM-Costitx)

Després de la celebració del darrer congrés del PSM i per tal d’analitzar la nova situació política de la nostra organització , les conseqüències que se’n han derivat inicialment, la imatge que hem donat a la societat i el futur polític del nou ens polític, l’Agrupació del PSM de Costitx reunida el dia 10 de juny de 2006 vol fer palès el següent:

Lamentam profundament els esdeveniments viscuts a aquest congrés, la manca de respecte a les persones, el cainisme,.... fruit tot això, d’una situació de crisi permanent en el sí de la jerarquia situada als despatxos institucionals i al carrer Antillon.

Lamentam, també, la imatge que s’ha donat als afiliats de base que paguen religiosament els seus rebuts, als simpatitzants, als votants, als candidats. Que ha fet tota aquesta gent per merèixer aquest espectacle que dura tres anys?

Els regidors del PSM elegits a les darreres eleccions romandran adscrits al grup municipal del PSM-Independents de Costitx fins al final de legislatura, com no podia ser d’altre manera. No obstant això, el nou ens polític que es prepara pel 2007 ens pot portar disfuncions operatives, d’imatge i de missatge.

La gent del PSM de Costitx fruit del seu compromís assolit el 2003 amb un grup de persones independents per tal de donar més garanties, credibilitat i força electoral a la candidatura, intensificarà les accions i esforços per presentar una opció política no adscrita i amb plantejaments encara més independents i assemblearis per tal tenir garanties plenes d’assolir la majoria absoluta a l’Ajuntament de Costitx. Aquesta ha estat una legislatura durísima pels dos regidors i la direcció local i les eleccions del 2006 les plantejam únicament en clau guanyadora. No hi veim altre escenari; guanyar o guanyar. Hem patit molt i no podríem aguantar quatre anys més d’oposició.

Tanmateix aquesta opció respon tant a les recomanacions de l’anterior direcció com a l’esmena aprovada al recent congrés –els pobles que facin el que vulguin-. Amb aquesta formula llevarem vots al PP i a UM, com ja va passar el 2003.

Finalment, cada un dels afiliats al PSM decidirà lliurament la seva militància política; col·lectivament, però, romandrem a l’espera dels esdeveniments que es vagin produint durant els propers mesos.

Costitx, 10 de juny de 2006

LA DISJUNTIVA DEL MILITANT DEL PSM.

Joan M. Arbona i Mas ex-batle de Sóller pel PSM-Entesa Nacionalista

"Ara del que es tracta és de decidir quelcom molt més important i dur: és respondre-se a la pregunta de si aquest “és el meu partit o no ho és?”. La disjuntiva s’em fa, per una part molt difícil i complicada d’esbrinar i, per altra part, mirant retrospectivament, observant els meus 19 anys de militància al partit, em pareix increïble haver-me-la de plantejar". (Joan M. Arbona, exbatle de Sóller pel PSM)

El PSM està en un moment molt delicat. D’això no hi ha cap dubte. En aquests moments hi ha gent que pensa que el partit ja està irremisiblement trencat, o encara més, irremisiblement perdut. Certament, endressar la situació no pareix tasca gens fàcil, i així ho pensa la gent de cada costat; uns, des de la decepció de la derrota, al sentir-se rebutjats per unes sigles que havien defensat aferrissadament durant molts d’anys, els altres des de l’amargor d’una victòria que ha deixat sang i vísceres pel seu camí triomfal traçat sobre un empredat fet amb bolles de sabó fluix. I no és gens fàcil perquè ara, per als militants, ja no es tracta de decidir si ens anam cap una banda o cap a l’altre en el partit. No és el cas. Ara del que es tracta és de decidir quelcom molt més important i dur: és respondre-se a la pregunta de si aquest “és el meu partit o no ho és?”. La disjuntiva s’em fa, per una part molt difícil i complicada d’esbrinar i, per altra part, mirant retrospectivament, observant els meus 19 anys de militància al partit, em pareix increïble haver-me-la de plantejar.

El congrés de Manacor

Quan fa 2 anys, el congrés de Manacor, es tancà amb una direcció del partit de consens, em pensava que, com sempre s’havia fet fins abans, el seny s’havia imposat. Ens caracteritzavem, fins a l’hora, per això, per la nostra capacitat de posar la defensa dels nostres ideals, la defensa de la nostra terra, per endavant a qualsevol tipus de protagonisme o benefici personal sempre des d’una posició de fermesa fruit de profundes reflexions. Tot plegat ens feia anar en un front comú i que marcava indefectiblement les decisions que haviem de prendre: des de les cúpules del partit, marcant fites polítiques, fins a les institucionals on intentàvem, moltes vegades a contracorrent de la majoria de ciutadans, fer pedagogia de defensa d’alló en què creiem.

Altres partits també havien tengut disputes internes que es resolien, de cara a la galeria, amb direccions de consens, integradores, malgrat que les discrepàncies internes foren estat molt profundes. En varen saber, de vendre el producte. Fins i tot aconseguien que la situació es giràs en positiu. Acabaven convencent a la gent que la mateixa crisi reforçava el partit i que la renovació era positiva i millorava les opcions pels esdeveniments electorals que seguien. Jo, fins fa una setmana, pensava que era això mateix el que passava en el PSM. Estava convençut que erem un partit que havia crescut. Que com en altres partits, es resoldria la disputa interna amb una proposta consensuada i es vendria, fós la què fos la composició dels òrgans de direcció del partit, com una renovació per tal d’afrontar el proper envit electoral amb un nou aire. Una nova imatge, que li calia, de totes totes, per encarar una obertura del PSM a una societat canviant, una societat mallorquina que res té a veure amb la que hi havia fa 30 anys quan es fundà el partit, ni fa 20 quan vaig començar a interessar-me pel projecte del PSM com a opció per la nostra terra i la nostra gent. El fet d’haver triat un candidat en unes eleccions primàries em donava, per una part, unes garanties democràtiques del quina era la cara electoral que volia la gent del partit. Per altre costat era una garantia per a les eleccions, perquè com més gran fos la base que votàs el candidat més garanties tendriem que es trasmetés la seva idoneïtat al votant.

Confrontacions personals

Però vet-aquí que tot alló en què creia, tot allò pel què he lluitat durant 20 anys se’n va a norris en quinze dies. Què ha passat? Per què hem arribat a n’aquesta situació? La resposta malgrat parèixer complexa, malgrat l’evidència que les variables en joc són múltiples, per a mí és molt simple. Les confrontacions ideològiques es poden reestructurar, les confrontacions programàtiques es poden consensuar, les confrontacions personals no tenen remei. I això és el que sincerament crec que ha passat. Una simple i odiosa confrontació personal entre gent de la cúpula del partit. Confrontació personal que ha duit a n’aquesta situació de carreró sense sortida, o si més no, tan estreta, que pareix inverossímil sortir-ne. El demés són vuit i nous i cartes que no lliguen. Perque si no, com es pot explicar que aquells que defensaven aferrissadament l’essència del partit, la puresa de les sigles, que en un Consell de Direcció Política juntament amb el 80% dels vots aprovaren la presentació a les properes eleccions com a PSM, no com a Bloc, ara, en tres mesos han canviat d’opinió i la defensen tan aferrissadament com si ho haguessin fet tota la vida. Jo com a militant de base, que he apostat per la renovació del partit, no ho entenc sino és des de l’explicació de la dèria personal. El “com que me l’has feta la te tornaré” ha pogut més que 30 anys de seny i de bagatge. És inconcebible.

La disjuntiva dels militants

I els militants, davant aquesta situació ens hem de quedar aturats? Ens hem de resignar a perdre el que tant ens ha costat. Crec que no podem permetre que 30 anys de feina es dilueixin miserablement en quinze dies. Perquè ara, molts dels que creiem en el projecte politic del PSM ens trobam en la disjuntiva que enunciava al començament: és aquest el partit en el que jo crec o el m’han canviat? Si és això darrer cal fer-se la pregunta següent: cal seguir-hi? Molts ja han pres la decisió de partir. Molts altres estam en la disjuntiva. Però el que és ben segur és que tots tenim dubtes. Realment, si cada un per separat, compartim o no les decisions preses pel partit sols ho sabem nosaltres mateixos. Però tots necessitam saber que pensen els demés. El partit el formen les persones que des de la base des de les nostres ciutats i pobles treballam. No el formen els dirigents encara que hagin estat elegits democràticament en el congrés. Realment la majoria de militants hi estam d’acord en l’aprovació del’esmena del Bloc? Si és així ho assumiria i obraria en conseqüència. Però no n’estic gens convençut que sigui així. Per una simple raó: el debat no ha sorgit de la manera natural, o sigui, a partir d’una proposta de discusió que ben bé pot sorgir de la cúpula o de les mateixes agrupacions que així ho consideren. A partir d’aquí són les opinions dels militants i les resolucions de les agrupacions les que determinen el canvi de direcció del partit, aixó garanteix una resolució coherent i fins i tot assumible per tothom perquè s’haurà pres després de sospesar els pros i contres. Fins i tot jo podria defensar un bloc si m’haguessin convençut que això era el millor pel pais i pel partit. Però no m’han deixat que nigú em convencés. Una esmena duita a una ponència política d’un congrés que contradiu tota l’orientació política duita fins al moment no em pareix la manera més clara i democràtica de fer les coses. No he pogut opinar amb totes les informacions prèvies en la ma, en el sí de la meva agrupació No han pogut opinar els meus companys d’agrupació, fins i tot no ho han pogut fer els que en principi veien amb bons ulls una possible entesa per ajuntar esforços i sumar vots en detriment de l’enemic més gros que té la nostra terra que és el partit popular.

Hi ha remei?

Davant tal situació, seguesc demanant, els militants, ens hem de rentar les mans i donar el vaixell per enfonsat? Caldria que cadascú, tant si creia en el bloc com si no, es fes la pregunta i realment decidís si és aquesta la situació que volia pel seu partit. Encara existeixen les eines democràtiques per endressar situacions. Encara que representin canvis traumàtics. Les agrupacions podem fer sentir la nostre veu pels procediments que els estatuts determinen. Fins i tot un congrés extaordinari ha de ser convocat si ho demanen més de la tercera part de les agrupacions (a partir de 15 concretament). Però tot aquest “paripé” té sentit si realment hi ha una majoria de militants disconformes amb la situació actual.

Per acabar vull encoratjar a tots aquells que estan en la mateixa disjuntiva que jo a que en el si de la seva agrupació copsin opinions i les comuniquin obertament als demés militants, en concret a les altres agrupacions. Sense filtres, diguent el que realment pensen. Si una majoria de militants creu que l’opció presa és bona i em pogués convencer, encara em podria plantejar defensar-la. Repetesc que el que m’ha decepcionat realment són les formes dels que han fet aquest cop de ma, no tant el fons de lo acordat, encara que per mi és discutible. I si no fós així, que una majoria creu que l’opció no és la que hauria de prendre el partit, què estam fent contradient-nos a nosaltres mateixos. Molts necessitam intercanviar-nos respostes i opinions per aclarir quin és el pensament real dels que formam el partit.

"L'esquerra alternativa, els sectors, col·lectius i plataformes que estam mobilitzats contra la dreta depredadora que ens malgoverna volem anar mol més enllà d'aquesta simple batalleta per a la supervivència d'aquells que feren malbé el nostre Pacte de Progrés. Necessitam acabar amb la incompetència de la dreta i de la falsa esquerra, fer fora del govern de les Illes tots aquells entestats en la destrucció de Mallorca i de les Illes, tots aquells que, per activa i per passiva, no fan res per aturar l'especulació, la depredació constant de recursos i territori. I la crítica de l'esquerra alternativa va evidentment contra el PP i els seus satèl·lits, però també contra aquella esquerra de la moqueta que quan va governar no sa saber fer un autèntic Pla d'Ordenació Territorial que aturàs la destrucció del país. O, ara mateix, una esquerra oficial que pacta amb el PP la marginació del català en el nou estatut de les Illes, així com pacta amb el PP el flirteig amb el secessionisme lingüístic en el nou estatur valencià. Per a l'esquerra alternativa de les Illes el canvi que volem no solament és estètic, llevar aquells que no ens agraden en la gestió del règim, sinó, i sobretot, el que volem és un canvi de política, un canvi autèntic que aturi els efectes devastadors -i en alguns casos irreversibles- del pacte PP-UM". (Miquel López Crespí)

Per un bloc d'esquerra nacionalista com cal

Aquests dies hi ha reunions de delegacions del PSM, EU i ERC per mirar de tirar endavant una coalició electoral per a les autonòmiques del 2007. Per ara no hi ha acords definitius; simples contactes i res més. Sembla que els reunits, en vistes de les actuals circumstàncies de crisi del PSM, volen ajornar fins que passin les vacances de juliol i agost qualsevol decisió definitiva no fos cosa que complicàs encara més les possibilitats electorals de les cúpules dirigents d'aquestes organitzacions. ERC, que potser pensa que pot consolidar la seva presència a les Illes una vegada que ha constatat la crisi del PSM, encara no ha donat el vist-i- plau a l'operació electoral i, molt manco, a la formació d'una nova força política, el bloc d'esquerra nacionalista, que indubtablement faria innecessàries les seves sigles com a partit independent. En el moment de redactar aquesta crònica no hi ha res d'aclarit per a l'any 2007. A hores d'ara estam, doncs, sense saber si els partits que s'han reunit volen tirar endavant només un procés d'unitat electoral o si voldrien anar més enllà i prioritzar la construcció d'una nova força política illenca, un bloc d'esquerra nacionalista pastat des de la base en la línia que han defensat sempre homes com Miquel Àngel Maria, Pep Juárez, secretari general de la CGT de les Illes, Cil Buele, Llorenç Buades i qui signa aquest article, que d'ençà fa anys pugna en la línia de concretar aquest bloc de lluita i mobilització. Un bloc de lluita contra la dreta especuladora; un bloc que, per altra banda, ja existeix en la pràctica quotidiana del poble, de les seves avantguardes més combatives.

Però, per a desgràcia de tots aquells sectors de l'esquerra alternativa que volem aquest bloc de l'esquerra autèntica de la nostra terra i que hauríem desitjat que s'hagués anat concretant de seguida que s'esdevengué la derrota del Pacte de Progrés ara ja farà tres anys, mai no veiem que aquest desig tantes vegades demanat pels distints col·lectius que lluiten activament contra la dreta es concreti per part ni banda. Moltes reunions per discutir de llistes per a servar sous i cadiretes però res de treball unitari des de la base per donar suport i enfortir els moviments de base. Caldria tornar llegir en referència a aquestes qüestions el que va escriure el secretari general de les Illes de la CGT Pep Juárez en un magnífic article titulat "Per un bloc desbloquejat".

Pensam que els dirigents de PSM, EU i ERC no poden ajornar fins passades les vacances una decisió quant a si s'ha de bastir una coalició electoral o un autèntic bloc d'esquerra nacionalista que, per descomptat, és quelcom de ben diferent de barallar-se per qui ha d'anar el primer o el segon en les llistes.

Els dirigents que s'han reunit aquests dies no han donat encara cap resposta engrescadora als col·lectius polítics, culturals i sindicals, a les plataformes que des de fa anys fan política des de la base com a servei al poble, mai pensant en anar els primers en una llista electoral. Com molt bé explicava Pep Juárez, secretari de la CGT-Illes en l'article abans esmentat, la unitat que vol l'esquerra alternativa va molt més enllà "de les intencions electoralistes d'alguns dirigents, només guiades pel seu instint de supervivència política".

No es tracta solament de canviar de polítics, sino de política. En moltes de les declaracions que demanen una coalició electoral, i que sovint confonen amb un bloc, que seria quelcom de ben diferent, una nova força política per enfrontar-se a l'efecte devastador del PP i aliats, en moltes d'aquestes declaracions, repetesc, fetes amb tota la bona intenció del món, hi ha molt poc de programàtic, de política alternativa a la depredació present i al neoliberalisme dominant. Recordem que la destrucció ambiental no és solament responsabilitat del PP. El PSOE, com escriu Llorenç Buades, l'històric dirigent de l'antifranquisme illenc en un article titulat "Un bloc electoralista per servar les cadiretes?" "hi té bastant a veure, i també UM, que fa formar part del govern del Pacte de Progrés". Un bloc d'esquerra s'ha d'oposar activament, com diu Llorenç Buades al model neoliberal europeu que s'expressa en el Tractat de Maastricht, o en el projecte constitucional europeu. A nivell estatal només la CGT s'ha oposat activament al poder de les multinacionals. I, en relació a la precarietat laboral, aquest futur bloc d'esquerra hauria de tenir una política ben diferent, per exemple, a les pràctiques quotidianes de CC.OO. i UGT que recentment han signat amb la patronal una reforma laboral que ataca greument els interessos dels treballadors.

Nosaltres estam totalment d'acord amb les idees expressades pel dirigent de la CGT illenca en e magífic article "Per un bloc desbloquejat". Es tractaria, com ha escrit Pep Juárez i han defensat tants i tants activistes de l'esquerra alternativa de les Illes, d'anar bastint un bloc de lluita des de la base de la societat, no des de les cúpules dirigents que des de la transició han abandonat les idees de socialisme, transformació social, república i autodeterminació i ara, en veure que poden perdre poltrona i privilegis, s'apunten, de forma oportunista i interessada, a qualsevol moguda que pugui arreplegar un parell de vots que els salvi de l'extraparlamentarisme i els obligui a guanyar-se la vida com tots els altres mortals, fent feina en una professió, en un ofici. Aquest és l'autèntic drama que amaga la confusió intencionada en el debat "coalició electoral per al 2007 o bloc d'esquerra nacionalista". Els dirigents que són a punt de perdre el sou en no arribar al 5% de l'electorat són els primers que atien i fomenten la confusió en referència a aquesta important qüestió cabdal per al futur polític de les Illes. A molts dels polítics de la moqueta i el cotxe oficial ja els va bé una simple coalició electoral per a provar de salvar el sou. Però a nosaltres ens interessa el futur de Mallorca i de les Illes i ben poc els problemes que pugui tenir un polític professional per a provar de continuar en nòmina.

L'esquerra alternativa, els sectors, col·lectius i plataformes que estam mobilitzats contra la dreta depredadora que ens malgoverna volem anar mol més enllà d'aquesta simple batalleta per a la supervivència d'aquells que feren malbé el nostre Pacte de Progrés. Necessitam acabar amb la incompetència de la dreta i de la falsa esquerra, fer fora del govern de les Illes tots aquells entestats en la destrucció de Mallorca i de les Illes, tots aquells que, per activa i per passiva, no fan res per aturar l'especulació, la depredació constant de recursos i territori. I la crítica de l'esquerra alternativa va evidentment contra el PP i els seus satèl·lits, però també contra aquella esquerra de la moqueta que quan va governar no sa saber fer un autèntic Pla d'Ordenació Territorial que aturàs la destrucció del país. O, ara mateix, una esquerra oficial que pacta amb el PP la marginació del català en el nou estatut de les Illes, així com pacta amb el PP el flirteig amb el secessionisme lingüístic en el nou estatur valencià. Per a l'esquerra alternativa de les Illes el canvi que volem no solament és estètic, llevar aquells que no ens agraden en la gestió del règim, sinó, i sobretot, el que volem és un canvi de política, un canvi autèntic que aturi els efectes devastadors -i en alguns casos irreversibles- del pacte PP-UM.

Per això volem, i hem escrit nombrosos articles al respecte, que es comenci a bastir un bloc d'esquerra nacionalista com cal, un bloc allunyat del simple oportunisme electoralista, lluny del simple instint de supervivència dels polítics fracassats, com molt bé apunta Pep Juárez. Un bloc de l'esquerra alternativa on tenguin cabuda, des de la base i amb dret de decisió, tots aquells col·lectius socials que han estat i estan a l'avantguarda de les mobilitzacions socials contra l'especulació, en defensa del territori i els nostres minvats recursos naturals; un bloc de lluita (i també electoral) on l'autèntic protagonisme correspongui a l'avantguarda real de la nostra terra, els grups i plataformes que s'han manifestat contra la guerra i contra l'imperialisme, en defensa dels drets laborals dels treballadors, per la convivència i la integració igualitària dels immigrants; tots aquells col·lectius que són en primera línia de la lluita en defensa del català, cada vegada més marginat i minoritzat amb pactes com el de l'estatut de les Illes, signat per PP i PSOE. Un bloc d'esquerra nacionalista que presenti a la societat un programa que tengui en compte el problema de la violència masclista contra les dones, que estigui a l'avantguarda de la lluita pels nostres drets nacionals i socials, que sigui actiu en el combat contra el renaixement del feixisme a les nostres ciutats.

Aquest és el bloc d'esquerra nacionalista que volem i pel qual lluitam activament des de fa molts d'anys, des del primer dia que començàem la lluita contra el feixisme en els anys seixanta del segle passat, quan teníem quinze anys i ja érem enmig del carrer sense por de la Brigada Social lluitant per aquest país lliure i solidari al qual hem donat els millors anys de la nostra vida i al qual donarem tot el que ens resta de la nostra existència. Un instrument d'intervenció política útil, vàlid i necessari per als sectors populars de la nostra societat, un bloc de lluita que ja existeix enmig del carrer, en el combat quotidià contra la dreta i els depredadors, contra el feixisme i l'imperialisme, un bloc que té poc a veure amb la trista història de nòmines, cotxes oficials, privilegis, moqueta de palau i altres misèries semblants.

Miquel López Crespí

Ciutat de Mallorca (19-VI-06)

Els renovadors del PSM preparen la imatge d'un partit local sense el Bloc.

El sopar d'homenatge a Mateu Crespí reuní membres de vuit agrupacions municipals.

El sopar d'homenatge a Mateu Crespí que se celebrà dissabte a vespre, a Santa Eugènia, aconseguí aplegar membres de les agrupacions locals del PSM de Sóller, Sencelles, Campos, Costitx, sa Pobla, Santa Eugènia i Vilafranca. L'acte serví per intercanviar opcions respecte del nom, les sigles i fins i tot el logotip del partit nacionalista, diferent del del Bloc, amb el qual aquestes agrupacions i altres com les de Muro, Santa Margalida, Pollença, Alaró o Bunyola tenen gairebé decidit concórrer a les pròximes eleccions.

Durant les properes setmanes, a aquestes agrupacions se n'hi poden afegir d'altres com les de Marratxí, Capdepera o Felanitx que, com moltes de les esmentades, es reuneixen aquests dies per decidir quina estratègia els convé més amb vista als comicis municipals prevists d'aquí a un any.

Crespí estigué acompanyat durant el sopar per membres del partit, com les conselleres Bàrbara Bujosa o Caterina Canyelles, i pronuncià un breu discurs en el qual deixà clar als taujans que ja no tornarà a demanar el vot per al PSM en les properes eleccions. Així, considerà la possibilitat d'un partit d'àmbit «mallorquí», del qual «encara no es té clar el nom».

La vetlada, que començà amb l'assistència de centenars de veïns del poble que anaren a homenatjar Crespí, finalitzà ben entrada la nit amb un debat intern sobre el nom del partit i les sigles. Fins i tot es recolliren opinions amb diverses mostres en paper d'un primer logotip, que deixa espai per al nom de cada localitat davall l'epígraf «Entesa de...».

També es comentà la conveniència d'engrescar-se en un projecte de caire autonòmic que pugui ocupar l'espai nacionalista que deixi buit el Bloc entre els oficialistes del PSM i EU-EV, tot i que aquesta possibilitat no acabà de concretar-se i Crespí admeté que «encara és un poc verda».

Molts dels presents manifestaren la inconveniència de presentar-se a unes municipals amb els regidors o els representants locals d'EU-EV i que aquest fet, en una realitat de poble molt diferent de la de Palma, podria restar vots en lloc de sumar-ne.

Entre els assistents, hi eren diversos membres de l'agrupació del partit a Sóller, encapçalada per Miquel Gual, que explicà que el PSM de la localitat continuarà el camí de Mateu Crespí i el decidit a Santa Eugènia, i es presentarà a les eleccions amb unes sigles i una imatge diferents. Aquesta agrupació disposa de tres regidors al municipi i Gual té una llarga experiència política.

M. MEDRANO.Sta. Eugènia

Diari de Balears

(19-VI-06)

El congrés del PSM i la divisió de l'esquerra nacionalista.

"La poca participació de les bases al congrés, 300 militants del milenar que té el partit, dóna un resultat magre d'entorn el 15% de la militància que ha optat pel corrent del Bloc". (Revista Sa Plaça)

"Una setmana després del congrés, la desfeta del PSM es manifesta en divisions internes, a més de les renúncies i dimissions de militants de pes, com puguin ser els de les agrupacions que tenen batlies com la de Santa Eugènia o Villafranca. Per altra part, la poca participació de les bases al congrés, 300 militants del milenar que té el partit, dóna un resultat magre d'entorn el 15% de la militància que ha optat pel corrent del Bloc. Una corrent que ha de negociar, amb la resta de partits que vol integrar, la seva voluntat de ser-hi i com es distribueixen i configuren les llistes, tot a tant sols un any de les eleccions". (Revista Sa Plaça)

El Congrés.

Al darrer congrés del partit prosperà, per poc marge, la postura del sector oficialista de tirar endavant la proposta d'un Bloc d'esquerres per a les properes elecciones.

La desfeta.

Els renovadors optes per deixar el camp lliure al nou sector i els candidats elegits renuncien a ser caps de llista.

Després que els regidors i batle de Santa Eugènia, i fins fa uns dies candidat del PSM al govern de cara a les properes eleccions, Mateu Crespí, optassin per passar-se al grup mixt i renegar del PSM, ho han fet quatre membres de l'agrupació de Muro i el seu únic regidor, Ramon Quetgles, que es passarà també al grup mixt.

Aquests dos casos d'agrupacions del PSM que han renunciat al partit i s'han passat al grup mixt, després del darrer congrés on ha prosperat la secció del Bloc, es pot estender a altres pobles, on els militants dimissionaris es poden presentar a les eleccions sota noves sigles, com "Nacionalistes per" el nom del poble que correspongui. Pel que fa a la contrada hi ha els de Santa Margalida, que es plantegen el mateix camí, mentre que els de sa Pobla, Maria, Alaró o Pollença es mostren dividits.

Aquest darrer congrés del PSM havia de servir, hipotèticament, per agafar forces de cara a les properes eleccions autonòmiques, i elegir un nou secretari general, en substitució de Biel Vicenç que sortí derrotat, quan a les primàries del partit sortí guanyador el candidat renovador, Mateu Crespí, mentre el primer optava per la candidata oficialista Nanda Ramon, desbancada.

El sector oficialista, durant aquests mesos en que el nou candidat s'anava forjant de gent afí al seu ideal polític, ha treballat per tal de tirar endavant un nou projecte, sota la denominació de Bloc d'esquerres, que integraria dins una mateixa candidatura gent d'EU i d'ERC. Així, també presentaren al congrés un candidat del Bloc com a secretari general del partit, Biel Barceló, que per un marge de 30 vots de diferència sortí guanyador, enfront al candidat renovador, J. Sansó.

Com ja havien anunciat abans del congrés, el candidat al Govern Crespí, i el de l'Ajuntament de Palma, Pere Muñoz, presentaren la seva renúncia a seguir al capdavant d´un Bloc del que no en són partidaris. Així, cap dels renovadors està dins de la nova executiva. Aquesta està integrada per persones pròximes als actuals càrrecs institucionals, com els regidors inquers, Xesca Vives i Toni Rodríguez, que donen suport al conseller Toni Alorda, i a Pere Sampol, o el batle de Campanet, Xesc Aguiló afí al seu conciutadà i vell militant i directiu del partit, Damià Pons.

Una setmana després del congrés, la desfeta del PSM es manifesta en divisions internes, a més de les renúncies i dimissions de militants de pes, com puguin ser els de les agrupacions que tenen batlies com la de Santa Eugènia o Villafranca. Per altra part, la poca participació de les bases al congrés, 300 militants del milenar que té el partit, dóna un resultat magre d'entorn el 15% de la militància que ha optat pel corrent del Bloc. Una corrent que ha de negociar, amb la resta de partits que vol integrar, la seva voluntat de ser-hi i com es distribueixen i configuren les llistes, tot a tant sols un any de les eleccions.

Revista Sa Plaça (2-VI-06)

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

• PSM-ERC-VERDS-EU: coalicions electorals amb problemes
• Per la independència dels Països Catalans (i II)
• Per la independència dels Països Catalans (I)
• "Adéu i bona sort, ERC" (Esquerra Unida)
• L'antifranquisme a Mallorca: el grup "Nova Mallorca"
• Els escriptors mallorquins i el compromís polític (i II)
• El PSOE dóna la victòria al PP en liquidar el Pacte a Eivissa
• El sectarisme d'EU dificulta la unitat antiPP
• El Pacte PP-UM-PSOE i l'estatutet de les illetes (i II)
• L'estatutet de les illetes i el pacte UM-PP-PSOE (I)
• Els escriptors mallorquins i el compromís polític (I)
• La prepotència d'EU en el País Valencià
• UM ha fet un pacte a sang i foc amb el PP
• Eleccions 2007: "Cap acord de cúpules" (Entesa per Mallorca)
• La Diada i la banderola dels encimentadors de Mallorca

• General [255]
• Articles [4]
• Literatura [14]
• Història del Pacte de Progrés [13]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom