Per una Esquerra Alternativa

"El nostre futur només és segur si aconseguim canviar del tot les regles del joc, això que aquesta generació de polítics no ha sabut fer. Aquesta és la força del No. Aquesta és ja avui la victòria del No" (Vicent Partal, director de Vilaweb)

La força del No.

"Vèncer i convèncer no és el mateix. Potser diumenge guanyarà el Sí, que ha fet una campanya tan ben planificada com insidiosa. Però els qui votem No, cadascun dels qui votem No, serem també a partir de diumenge una pedra en la sabata d'un sistema autonòmic que, com mai no havia passat fins ara, no serà ja acceptat per tot el catalanisme polític. Més enllà del posicionament dels partits polítics, per primer vegada, un grapat de ciutadans anem a dir que la via autonòmica no val ja. I que el nostre futur només és segur si aconseguim canviar del tot les regles del joc, això que aquesta generació de polítics no ha sabut fer. Aquesta és la força del No. Aquesta és ja avui la victòria del No". (Vicent Partal, director de Vilaweb)

La campanya acaba. Diumenge sabrem quina posició guanya i quina perd. Però l’anàlisi fina l’haurem de fer amb molta calma perquè diumenge passaran moltes coses.

Primer: el resultat. La forquilla de tensió és el cinquanta per cent de la participació i el vint per cent dels no. Qualsevol cosa que baixe del cinquanta o puge del vint representarà una impugnació seriosa a l’estatut cara al futur. I més encara si es combinen les dues coses.

Segon: el resultat de la campanya. Els bulldozers pel sí han tendit a obviar un fet central. Que hi ha dos partits polítics que queden fora de l’acord. Que aquest ja no és ni serà mai l’estatut de tots. El pes del PP en aquest sentit és minúscul però el que és transcendental pel futur és que ERC en queda fora. Amb independència de quin siga el seu paper en la governabilitat del país.

I això sobretot per una raó, que és la tercera: aquest estatut no soluciona res. L’estatut del trenta de setembre representava un canvi de model que ha quedat en no res després de passar pel ribot d’Alfonso Guerra. L’estatut que votem ara només és un empaquetat amb llacet del que ja tenim. I si el que ja tenim no ens funciona com podem esperar que funcione demà per més llacet que se li pose?

El temps, en aquest sentit, serà implacable. Espere amb delit el moment que CiU dirà que aquest estatut no val. (Ja ho ha dit quan diu, Mas o Pujol, que l’estatut del trenta de setembre és la fita a la qual cal aspirar i ja vinculen el seu resultat a que ells siguen al govern o no). Aleshores, quan passe això, que passarà, caldrà que tots els partits polítics implicats en aquest procés fallit ens expliquen per què el tacticisme ha passat per davant del país i com és que s’ha fet tan malament el que s’ha fet.

Vèncer i convèncer no és el mateix. Potser diumenge guanyarà el Sí, que ha fet una campanya tan ben planificada com insidiosa. Però els qui votem No, cadascun dels qui votem No, serem també a partir de diumenge una pedra en la sabata d'un sistema autonòmic que, com mai no havia passat fins ara, no serà ja acceptat per tot el catalanisme polític. Més enllà del posicionament dels partits polítics, per primer vegada, un grapat de ciutadans anem a dir que la via autonòmica no val ja. I que el nostre futur només és segur si aconseguim canviar del tot les regles del joc, això que aquesta generació de polítics no ha sabut fer. Aquesta és la força del No. Aquesta és ja avui la victòria del No.

Vicent Partal

(17-VI-06)

"L'agrupació del PSM-EN de Santa Margalida, Can Picafort i Son Serra ha decidit iniciar la creació d'un nou partit independent de caràcter local. L'agrupació del PSM-EN també acordà la seva dissolució, i l'abandonament del grup municipal del PSM-EN del seu únic regidor Antoni Reus, que passarà a ser regidor no adscrit". (Bloc S'Altre dia)

Creació d'un nou projecte independent.

L'agrupació del PSM-EN de Santa Margalida, Can Picafort i Son Serra ha decidit iniciar la creació d'un nou partit independent de caràcter local. L'agrupació del PSM-EN també acordà la seva dissolució, i l'abandonament del grup municipal del PSM-EN del seu únic regidor Antoni Reus, que passarà a ser regidor no adscrit. Aquesta nou partit permetrà la doble militància, i cada militant del PSM-EN decidirà individualment, com no pot ser d'altra manera, la seva situació.

Aquestes decisions obeeixen a la voluntat de crear un projecte més obert que permeti fer més feina pel municipi, ara més que mai esperam que la gent es senti còmoda amb aquesta proposta, que és una continuació, amb les mateixes bases i esperit que l'anterior, però amb més força i més il·lusió.

No implica rompre tota la col·laboració amb el PSM-EN, però està clar que els fets recents i la situació actual canviarà la relació i el nivell de col·laboració que es pugui produir.

També agrair a tota la gent del municipi tota l'ajuda, el suport, i la confiança demostrada durant aquests anys i la que segueixen demostrant ara, i esperam que aquest nou projecte dedicat al municipi, a la Vila, Can Picafort i Son Serra, els il·lusioni com a nosaltres.

Antoni Reus - Bloc S'Altre dia

Per un bloc d'esquerra nacionalista com cal. (I)

No es tracta solament de canviar de polítics, sinó de política.

"No es tracta solament de canviar de polítics, sinó de política. En moltes de les declaracions que demanen una coalició electoral, i que sovint confonen amb un bloc, que seria quelcom de ben diferent, una nova força política per enfrontar-se a l'efecte devastador del PP i aliats, en moltes d'aquestes declaracions, repetesc, fetes amb tota la bona intenció del món, hi ha molt poc de programàtic, de política alternativa a la depredació present i al neoliberalisme dominant". (Miquel López Crespí)

Aquests dies hi ha reunions de delegacions del PSM, EU i ERC per mirar de tirar endavant una coalició electoral per a les autonòmiques del 2007. Per ara no hi ha acords definitius. Simples contactes i res més. Sembla que els reunits, en vistes de les actuals circumstàncies de crisi del PSM, volen ajornar fins que passin les vacances de juliol i agost qualsevol decisió definitiva no fos cosa complicàs encara molt més les possibilitats electorals de les cúpules dirigents d'aquestes organitzacions. ERC, que potser pensa pot consolidar la seva presència a les Illes una vegada que ha constatat la crisi del PSM, encara no ha donat el seu vist i plau a l'operació electoral i, molt manco, a la formació d'una nova força política, el bloc d'esquerra nacionalista que, indubtablement faria innecessàries les seves sigles com a partit independent. En el moment de redactar aquesta crònica no hi ha res d'aclarit per a l'any 2007. A hores d'ara estam, doncs, sense saber si els partits que s'han reunit volen tirar endavant només un procés d'unitat electoral o si voldrien anar més enllà i volen prioritzar el bastir una nova força política illenca, un bloc d'esquerra nacionalista pastat des de la base en la línia que han defensat sempre homes com Miquel Àngel Maria, Pep Juárez, secretari general de la CGT de les Illes, Cil Buele, Llorenç Buades i per qui signa aquest article que, d'ençà fa anys pugna en la línia de concretar aquest bloc de lluita i mobilització. Un bloc de lluita contra la dreta especulativa que, per altra banda, ja existeix en la pràctica quotidiana del poble, de les seves avantguardes més combatives.

Però, per a desgràcia de tots aquells sectors de l'esquerra alternativa que volem aquest bloc de l'esquerra autèntica de la nostra terra i que haguéssim desitjat s'hagués anat concretant de seguida que s'esdevengué la derrota del Pacte de Progrés ara ja farà tres anys, mai no veiem que aquest desig tantes vegades demanat pels distints col·lectius que lluiten activament contra la dreta es concreti per part ni banda. Moltes reunions per discutir de llistes per a servar sous i cadiretes però res de treball unitari des de la base per donar suport i enfortir els moviments de base. Vegeu al respecte el que va escriure el secretari general de les Illes de la CGT Pep Juárez en un magnífic article titulat "Per un bloc desbloquejat".

Pensam que els dirigents de PSM, EU i ERC no poden ajornar fins passades les vacances una decisió quant a si s'ha de bastir una coalició electoral o un autèntic bloc d'esquerra nacionalista que, per suposat, és quelcom de ben diferent a barallar-se per qui ha d'anar el primer o el segon en les llistes.

Els dirigents que s'han reunit aquests dies no han donat encara cap resposta engrescadora als col·lectius polítics, culturals i sindicals, a les plataformes que des de fa anys fan política des de la base com a servei al poble, mai pensant en anar els primers en una llista electoral. Com molt bé explicava Pep Juárez, secretari de la CGT-Illes en l'article abans esmentat, la unitat que vol l'esquerra alternativa va molt més enllà "de les intencions electoralistes d'alguns dirigents, només guiades pel seu instint de supervivència política".

No es tracta solament de canviar de polítics, sinó de política. En moltes de les declaracions que demanen una coalició electoral, i que sovint confonen amb un bloc, que seria quelcom de ben diferent, una nova força política per enfrontar-se a l'efecte devastador del PP i aliats, en moltes d'aquestes declaracions, repetesc, fetes amb tota la bona intenció del món, hi ha molt poc de programàtic, de política alternativa a la depredació present i al neoliberalisme dominant. Recordem que la destrucció ambiental no és solament responsabilitat del PP. El PSOE, com escriu Llorenç Buades, l'històric dirigent de l'antifranquisme illenc en un article titulat "Un bloc electoralista per servar les cadiretes?" "hi té bastant a veure, i també UM, que fa formar part del govern del Pacte de Progrés". Un bloc d'esquerra s'ha d'oposar activament, com diu Llorenç Buades al model neoliberal europeu que s'expressa en el Tractat de Maastricht, o en el projecte constitucional europeu. A nivell estatal només la CGT s'ha oposat activament al poder de les multinacionals. I, en relació a la precarietat laboral, aquest futur bloc d'esquerra hauria de tenir una política ben diferent, per exemple, a les pràctiques quotidianes de CC.OO. i UGT que recentment han signat amb la patronal una reforma laboral que ataca greument els interessos dels treballadors.

Miquel López Crespí

Ciutat de Mallorca (16-VI-06)

Santa Eugènia abandona el PSM.

Diari de Balears: Pou: «Ser independents pot acostar persones vàlides al nostre partit»

-La desvinculació de Santa Eugènia del PSM fou una decisió unànime. (Maria Eugènia Pou)

L'actual regidora d'Esports i Joventut, Maria Eugènia Pou, es convertirà demà en la nova batlessa del municipi, després de la renúncia al càrrec de batle de Mateu Crespí. Pou nasqué i resideix a Santa Eugènia. És casada, té dos fills i és Graduada Social.

Als 19 anys es presentà per primera vegada a les llistes electorals del PSM al costat de Crespí i, encara que sempre ha estat vinculada al partit, no tornà a presentar-se fins al 2003 en el número cinc. Fins ara s'ha encarregat de la regidoria d'Esports i Joventut.

-Com assumeix el relleu del seu company?

-Amb molta il·lusió. La idea és preparar-me per encapçalar la llista a les properes eleccions.

-Després de la desvinculació del PSM, com afrontau els propers comicis?

-La desvinculació de Santa Eugènia del PSM fou una decisió unànime. En les properes eleccions ens presentarem com a grup independent però encara no hem decidit amb quines sigles. No hi ha enteniment amb els altres partits per presentar-nos junts.

-Creu que presentar-se com a grup independent els pot ajudar?

-Sí, pot ser que ser independents ens acosti a persones o col·lectius molt vàlids que les sigles del PSM allunyaven. No sabem com repercutirà en els resultats. Tot depèn de la gent que integri les nostres llistes.

-Hi haurà qualque canvi en el repartiment de les àrees?

-No, la línia serà continuista perquè formam un bon grup de treball que funciona, tots som indispensables.

-Quin serà el lloc de Crespí al partit?

-Continuarà amb les mateixes àrees. De cara als comicis, Mateu sap que té les portes obertes a ocupar el lloc que vulgui.

Diari de Balears - www.diaridebalears.com/segona.shtml?2832+3+163333

(16-VI-06)

País Valencià i les Illes: pactes PP-PSOE contra el català.

PSC: mireu a les Illes.

Si guanya el no, guanya el PP. Diuen. Els socialistes. Mentre ho diuen, a Palma el PP i els socialistes pacten l’estatut de les Illes contra la resta de partits. He dit 'contra' la resta de partits, no al marge dels altres partits. I quina és la condició que posa el PP i que els socialistes accepten sense dubtar? Que la llengua catalana no es puga equiparar al castellà. Quin eslògan usaran els vibrants socialistes ací?

I no és que siga una anècdota, precisament. Al País Valencià els socialistes pacten l’estatut amb el PP contra la resta dels partits. He dit "contra" la resta de partits, no al marge dels altres partits. I quina és la condició que posa el PP i que els socialistes accepten sense dubtar? Que es diga que el "valencià" no és "català". Quin eslògan usaran els vibrants socialistes ací? A les Illes i al País Valencià el mateix PSOE que ací afirma que el dimoni és el PP allà pacta amb el PP contra els altres i sempre, sempre, ho paga la llengua catalana.

Això de ser el mateix partit quan convé i de no ser-ho quan no convé té la seua gràcia, evidentment. El PSC dirà que qui pacta a València i a Palma, i pacta contra el català, no és ben bé el PSC, sinó el PSOE. Entesos. Supose que alguna gent s’ho deu empassar. Però no, amics. Tant d’odi al PP ací i una campanya tan agressiva i fora de to no és compatible amb el pacte submís a la resta del país. O, si ho voleu veure d’una altra manera, és una mostra de barra pública digna del rècord Guinness.

Si guanya el no, guanya el PP. Mireu a les Illes i al País Valencià. Guanya el sí gràcies a l’aliança entre PP i PSC-PSIB-PSPV-PSOE i, per això, guanya el PP. Efectivament, xicons. Efectivament.

Vilaweb

Vicent Partal director@vilaweb.com

DIJOUS, 15/06/2006 - 06:00h

Diari de Balears: La deserció de Francesc Antich .

"Antich s'ha fet indigne de la confiança de la gent per a la qual 'la llengua diu la pàtria'." (Guillem Frontera)

"No sé si les urnes castigaran Antich per aquesta deserció infamant, ni sé si, efectivament, el conjunt del país haurà de lamentar finalment que aquest pacte estatutari causi mals indirectes a l'encarnadura de l'arxipèlag. Però sé que el nom d'Antich quedarà en la memòria de molta de gent com el d'un polític que consumà la regionalització del socialisme illenc i la sucursalització de les idees". (Guillem Frontera)

Per Guillem Frontera, escritor

De Jaume Matas no ens ha d'estranyar que vulgui un estatut que deixi el català a la intempèrie. És el prototipus de mallorquí que renega d'un component substancial de la seva identitat, la llengua dels seus morts. En aquestes renúncies hi ha molts de complexos, molta tenebra freudiana. I molts d'interessos materials, immediats, desproveïts del més imperceptible alè de grandesa. Jaume Matas pot fer el que vulgui sense haver de donar explicacions a la ciutadania: així ho assenyala el llibre d'estil de la dreta espanyola.

De Francesc Antich començ a estar fart de sentir dir que és bona persona. Qui diu el contrari? Però és menester alguna cosa més per ser veritablement el polític que la tribu necessita en aquests moments. De Francesc Antich, al contrari que de Matas, esperàvem alguna cosa més respecte del tracte que el català ha de rebre en el futur estatut. Si fa quatre dies havia donat per rompudes les negociacions amb Matas per mor d'aquesta qüestió, per quines raons ara acota el cap, s'agenolla davant el PP i, prenent exemple dels seus camarades valencians -sense arribar a decretar la segregació lingüística, però ara ja res no ens diu que no en sigui capaç-, obsequia la dreta amb els vestigis de la dignitat de la llengua. Amb aquest gest, Antich s'ha fet indigne de la confiança de la gent per a la qual «la llengua diu la pàtria». Ara ja sabem que hi ha coses que els illencs no podem deixar en les seves mans, perquè les farà malbé. Es fan malbé les coses que no s'estimen de veritat, que no s'han arribat a creure del tot. Coses molt sensibles, que afecten la memòria i el futur, la identitat d'un poble. Diu un personatge d'Edith Warton que hom pot fer el que es vulgui, fins i tot matar, quan s'està disposat a no donar explicacions. Antich no n'ha donada cap. Hi hauria per empegueir-se'n, que tant calla? En aquest sentit, ara ja és com Matas: pot fer el que vulgui sense donar explicacions a la ciutadania. Amb una diferència, tan perversa com real: els electors de Matas no les necessiten; i una part dels electors d'Antich, sí. Una part dels electors d'Antich sempre serà molt més exigent, més escrupolosa en la valoració de l'ètica dels comportaments. No sé si les urnes castigaran Antich per aquesta deserció infamant, ni sé si, efectivament, el conjunt del país haurà de lamentar finalment que aquest pacte estatutari causi mals indirectes a l'encarnadura de l'arxipèlag. Però sé que el nom d'Antich quedarà en la memòria de molta de gent com el d'un polític que consumà la regionalització del socialisme illenc i la sucursalització de les idees. «Ara és tan fàcil entrar en política, que no es pot obviar la formació ètica, intel·lectual, de valors i conviccions. Perquè, si no, la superficialitat de la política, el dia a dia, la tàctica (sovint necessària) ho acaben dominant tot», diu Jordi Pujol. Els dos de la foto (Matas i Antich) tenen en comú molt més del que sembla: coses de base, de fonament, de formació, de personalitat: en general, és clar. Però sovint, també, entrant en el detall.

Guillem Frontera. Escriptor.

www.diaridebalears.com/opinio.shtml?2831+6+163312

(15-VI-06)

Neix una nova força política mallorquina a ran de la divisió del PSM.

Diario de Mallorca: Renovadores del PSM deciden acudir a las elecciones en listas diferentes a las del Bloc

Miembros de doce agrupaciones se reúnen en Pollença para fijar una estrategia unitaria que les dé otra identidad política .

AVANZA LA RUPTURA DEFINITIVA ENTRE LOS DOS SECTORES ANTE LOS COMICIOS MUNICIPALES

El sector renovador del PSM no cree tener espacio en el partido. Representantes de doce agrupaciones pesemeras se reunieron el domingo en Pollença de cara a perfilar su futuro fuera de la formación nacionalista de izquierdas. A la cita acudieron renovadores de Pollença, Santa Margalida, Muro, Santa Eugènia, Vilafranca, Sóller, Capdepera, Alaró, Bunyola, Sencelles, Felanitx y Campos. Se espera que a este frente municipalista se vayan incorporando más simpatizantes del PSM contrarios al Bloc, en el que se integrará el PSM, junto a EU-Els Verds y previsiblemente ERC.

La disidencia ha empezado a abandonar la nave de forma escalonada, si bien algunas agrupaciones, como la de Vilafranca, uno de los fortines del PSM (cuatro mayorías absolutas desde 1991), consumará el mandato con las actuales siglas y luego se presentará bajo el epígrafe de ´Entesa de...´ o de ´Nacionalistas...´. Así lo acordó la agrupación el pasado sábado.

Ni una ni otra denominación está confirmada, pero se da casi por seguro que los renovadores del PSM de al menos doce municipios acudirán con el mismo sello político y sólo variará el nombre del municipio. Esto es: en caso de que en futuras reuniones se opte por ´Entesa´ como denominador común, en Vilafranca, por ejemplo, los futuros ex PSM se llamarán Entesa de Vilafranca y los de Felanitx, Entesa de Felanitx.

El Parlament, descartado

Fuentes de este sector, aseguran que la propuesta se está gestando, "con mucho ánimo". Se descarta por ahora crear una fuerza que aspire al Parlament. "El primer objetivo es conseguir una cobertura legal y jurídica que permita candidaturas independientes bajo un mismo paraguas", apuntaron.

Después del PP, el PSM es la segunda fuerza municipalista de Mallorca, con 110 concejales y 8 alcaldías. Pero tras el divorcio entre los sectores dominantes, en algunos municipios presentar lista con las siglas del PSM se puede convertir en toda una odisea.

Ayer, agrupaciones como las de Petra o la de Manacor, ésta en franco declive, se mostraron reacias a pasarse al nuevo frente municipalista de corte independiente que impulsa el ala renovadora, después de su derrota en el último congreso extraordinario que eligió a Biel Barceló como secretario general y que apostó por el Bloc de cara a las próximas elecciones locales.

En el goteo de abandonos, el edil del PSM de Santa Margalida, Toni Reus, anunció ayer su pase al grupo de los no adscritos. Santa Eugènia, Muro y Felanitx le han precedido.

MIQUEL BARCELÓ. MANACOR.

Diario de Mallorca

13/06/06

DIARIO DE MALLORCA: EL SEGUNDO PARTIDO MUNICIPALISTA DE LA ISLA [PSM] ENTRA EN FASE DE DESCOMPOSICIÓN.

El nuevo secretario general del PSM, Biel Barceló, anunció ayer que el partido no piensa competir en los municipios donde sus afiliados opten por presentar una lista independiente situada en la órbita de la formación nacionalista. En cambio, advirtió que si las candidaturas del entorno pesemero se quieren desmarcar totalmente "entonces allí se intentará confeccionar una lista electoral" alternativa a la que presenten los disidentes.

Barceló recordó que el Consell Polític celebrado hace un año en Sineu ya decidió abrir la puerta a la posibilidad de dar cobertura a aquellas agrupaciones de electores independientes de corte nacionalista y que sean próximas al PSM. "Todas las candidaturas municipales del PSM que opten por presentarse como independientes y no se den de baja podrán contar con la colaboración del partido", afirmó el secretario general. En este sentido recordó que hay municipios como Artà o Sineu en los que el PSM nunca se ha presentado con sus siglas y que en cambio ha apoyado las agrupaciones de su tendencia.

Luego restó importancia a la reunión del domingo en Pollença, en la que se perfiló crear un frente municipalista con candidaturas independientes al margen de las siglas del PSM y en la que hubo representación de agrupaciones de 12 municipios, ante la previsión de una desbandada por la decisión del último congreso de acudir a las elecciones locales y autonómicas de 2007 en el Bloc, esto es, en coalición con EU-Els Verds y Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).

El máximo dirigente del PSM aseguró que en Felanitx habrá candidatura del Bloc y que en Pollença habrá lista del PSM. Con el planteamiento y la oferta de Biel Barceló se puede dar la circunstancia que el PSM tenga afiliados en el llamado Bloc, en las candidaturas propias del PSM y también en listas independientes.

Abandono en Sóller

El portavoz del PSM en el ayuntamiento de Sóller, Miquel Gual, informó ayer que su grupo municipal abandonará la disciplina del PSM y los tres representantes en el consistorio pasarán a formar parte del grupo mixto.

Esta decisión se someterá a refrendo de los simpatizantes y afiliados del PSM de Sóller en una reunión que se celebrará mañana por la noche en el local municipal de ses Escolàpies. Gual afirmó "tener el apoyo" en esta decisión aunque supeditó llevarla a la práctica al resultado que tenga la consulta que se llevará a cabo en la reunión nocturna de mañana. Si los afiliados y simpatizantes dan el visto bueno a la propuesta, los tres concejales del PSM iniciarán los trámites para disolver el grupo municipal y pasarse al grupo mixto.

Además de esta propuesta, los nacionalistas someterán a estudio de los simpatizantes la creación de una fuerza política alternativa al PSM, cuyo nombre que se baraja es el de Entesa per Sóller.

Por su parte, el ex candidato a las próximas elecciones autonómicas y líder de los renovadores, Mateu Crespí, explicó ayer que su relación con la cúpula del PSM "está a cero". Desde que "se inició el congreso" de la ruptura, Crespí no ha tenido "ningún contacto" con la nueva ejecutiva del partido, "ni siquiera para reclamarme el acta de concejal u otra cosa", señaló.

Diario de Mallorca (14-VI-06)

El PSOE torna a cedir la llengua per a pactar un estatut amb el PP.

El PSIB renuncia a l'equiparació del català amb l'espanyol per aprovar avui l'estatut de les Illes al Parlament .

Al País Valencià, els socialistes van pactar amb el PP un estatut que inclou la denominació secessionista 'idioma valencià', i avui al Parlament balear, el PSIB ha acordat un estatut de mínims amb el PP a canvi de renunciar a l'equiparació legal del català amb l'espanyol. Per la seva banda, Jaume Matas ha desistit de demanar un règim econòmic especial a les Illes. Per tant, el Parlament aprovarà avui un estatut que PSM i EU-Verds rebutgen.

Les negociacions entre el PP i els socialistes es van intensificar la setmana passada, però Matas i Francesc Antich no van arribar a cap acord mínim. La negativa del PP a acceptar l'esmena del PSIB perquè el català tingui la mateixa consideració que l'espanyol va impedir l'acord. Ara, el fet que els socialistes hagin cedit en aquest aspecte ha contribuït a que PP i PSIB arribessin a un acord. El PSM i EU van dir que únicament s'afegirien a l’acord (si s’atenyia) si hi havia un reconeixement ple de l'oficialitat del català a les Illes.

Antich i Matas també han pactat que el polèmic Consell de Formentera es crearà abans de les pròximes eleccions i que l'estatut fixarà que el govern espanyol haurà d'invertir a les Illes tres mil milions d'euros en els pròxims deu anys.

Vilaweb (13-VI-06)

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=1938127

"Per a l'esquerra anticapitalista de les Illes el bloc sempre ha estat, o hauria d'haver estat, el resultat de la confluència de les avantguardes sindicals, culturals, republicanes, ecologistes, de la nostra terra. Una confluència des de la base de tot l'ampli moviment que diàriament i des de fa moltes dècades lluita activament contra la dreta, l'especulació i la colonització de les Illes i de tots els Països Catalans". (Miquel López Crespí)

"A tots els defensors del bloc -jo en som un, i de fa dies!- ens preocupa, i molt!, que una idea tan engrescadora, una idea que hauria de servir per anar regenerant la política diària mallorquina i per a anar engrescant sectors de la societat nous i cada vegada més amplis, es pugui convertir finalment en la fórmula màgica per a salvar el modus vivendi d'aquells que, precisament, feren malbé el nostre Pacte de Progrés, aquella gran oportunitat històrica que tengué l'esquerra oficial per a bastir una política diferent de la de la dreta depredadora que destrueix recursos i territori". (Miquel López Crespí)

Pens que la mitja part del PSM que en el moment de la votació de dia vint-i-set no volia el bloc amb EU era precisament per por d'aquestes presses electoralistes. Un debat de tanta transcendència per al futur del nacionalisme d'esquerra no es pot fer amb aquesta velocitat vertiginosa, en dues hores i sense que la idea hagi madurat i calat ben bé dins de tota l'organització. Molts militants i simpatitzants del PSM afirmen que hauria estat molt més convenient poder fer aquest debat de tanta transcendència amb calma, serenament, després de les eleccions, mirant sempre de no crear més divisions ni enfrontaments interns. Crec que ho pagava. El PSM s'ha jugat els seus trenta anys d'història amb massa facilitat i alegria. La urgència i les presses d'Esquerra Unida condicionant les decisions del PSM el que estan aconseguint, en lloc de reforçar l'esquerra mallorquina per fer front a la dreta que ens malgoverna, és dividir el PSM d'una forma vertaderament traumàtica.

Tots els que hem lluitat i volem un bloc com cal ho fem perquè volem que es consolidi una força que uneixi de veritat, però mai no voldríem que aquesta necessitat unitària esdevengués un simple experiment electoralista que només sigui útil per a dividir i crear encara més partits i més organitzacions dins la societat. Dividint i creant més i més organitzacions mai no podrem assolir una autèntica esquerra arrelada a la nostra societat, una autèntica esquerra nacionalista, socialista i republicana.

Les presses electoralistes s'han fet evidents en constatar cada dia l'oblit de la feina unitària. La mobilització de la societat civil s'hauria d'haver començat a fer just després de la derrota del Pacte de Progrés. S'han perdut tres anys decisius que haurien servit per a anar ampliant i consolidant el teixit de la societat civil, els fonaments d'un moviment de resistència que aturi l'actual destrucció de les Illes en mans d'especuladors sense cap sentit de país.

Els advertiments fets per molts sectors de l'esquerra alternativa de les Illes anaven en aquesta direcció: bastir un bloc com cal des de la base, des dels autèntics moviments socials, des de les organitzacions que sortosament no han traït els seus principis per a poder trepitjar fos com fos moqueta i cobrar bons sous en la gestió del règim. Una nova força política sense els dirigents del passat, un bloc de nou encuny que no serveixi per a mantenir en la poltrona aquells oportunistes i vividors del romanço que feren tant de mal a l'esquerra i als principis del nacionalisme i del socialisme durant la transició i en aquests darrers anys. Aquells dirigents que ara, en veure perillar sous i privilegis, s'apunten a qualsevol moguda que pugui servir per a preservar els seus interessos egoistes. Uns interessos que no tenen res a veure amb la defensa d'una terra i d'una cultura trepitjades i espoliades cada dia. Recordem que en el Bloc Nacionalista Gallec no hi ha Izquierda Unida i que a les Illes, si el bloc no supera aquesta fase inicial enfocada solament a la confecció de les llistes del 2007, no podrem avançar una autèntica política de contenció de la dreta. Per a l'esquerra anticapitalista de les Illes el bloc sempre ha estat, o hauria d'haver estat, el resultat de la confluència de les avantguardes sindicals, culturals, republicanes, ecologistes, de la nostra terra. Una confluència des de la base de tot l'ampli moviment que diàriament i des de fa moltes dècades lluita activament contra la dreta, l'especulació i la colonització de les Illes i de tots els Països Catalans.

A tots els defensors del bloc -jo en som un, i de fa dies!- ens preocupa, i molt!, que una idea tan engrescadora, una idea que hauria de servir per anar regenerant la política diària mallorquina i per a anar engrescant sectors de la societat nous i cada vegada més amplis, es pugui convertir finalment en la fórmula màgica per a salvar el modus vivendi d'aquells que, precisament, feren malbé el nostre Pacte de Progrés, aquella gran oportunitat històrica que tengué l'esquerra oficial per a bastir una política diferent de la de la dreta depredadora que destrueix recursos i territori.

Pensam que el bloc del futur ha de servir per a anar unificant tots els esforços i iniciatives de la vertadera esquerra de les Illes. Una esquerra preocupada de bon de veres per la situació dels sectors populars, amb programes clars de lluita contra el neoliberalisme dominant i de preservació de la nostra cultura i minvats recursos naturals. Volem un bloc que serveixi de veritat per a unir, no per a destruir ni dividir, un bloc d'esquerra nacionalista útil per al nostre redreçament nacional i social.

Miquel López Crespí

Publicat en El Mundo-El Dia de Baleares (13-VI-06)

L'espai nacionalista .

A l'escalfor de la decisió del PSM d'intentar crear una aliança preelectoral d'esquerres per a l'any que ve amb EU-Verds i ERC, s'ha suscitat novament la idea de si seria possible teixir una organització, i no necessàriament només un partit, que ocupàs tota l'extensió de l'àmbit nacionalista, amb l'objectiu de rompre l'eix dreta-esquerra que la coalició dita consagraria com a ja definitiu. No és un debat nou, sinó tan antic com la democràcia a Balears, i fins i tot una mica més.

L'estiu de 1976 se va fer l'únic intent, mínimament seriós, d'unir tot l'espectre nacionalista. Anà a càrrec de Josep Melià i Pericàs. Juntament amb el seu amic Antoni Tarabini, intentà que el partit que semblava més potent de l'àmbit nacionalista, que era el Partit Socialista de les Illes (PSI, després els dos PSM), del qual Tarabini n'era cofundador, acceptàs la convergència amb tots els altres petits grups nacionalistes que existien, amb la intenció posterior que aquesta aliança nacionalista d'àmbit balear se confederàs amb formacions semblants de per tot Espanya que tendrien a Madrid un referent orgànic que sorgiria dels sectors que aleshores se'n deia reformistes: tant els que eren dins del sistema, com Melià, com d'altres de fora. Però com que Melià era procurador en Corts de la dictadura, i a pesar d'haver comptat amb el suport de molts nacionalistes i esquerrans quan se presentà al càrrec electe (maig de 1974) contra el sector més dur del franquisme, el PSI no en volgué ni sentir a parlar. Per això i segurament també perquè se sentia radicalment diferents dels altres partits. A l'hora de les urnes, de l'àmbit autoctonista i/o nacionalista hi varen concórrer la dreta nacionalista d'UA, l'esquerra nacionalista del PSI (amb coalició amb un partit d'esquerra d'àmbit nacional: el Partit Socialista Popular, PSP), la dreta autòctona regionalista de la Unió Democratacristiana de les Illes Balears (UDIB), mentre que el pancatalanisme del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) ni se presentà. Cada partit optà per fer camí pel seu costat. Potser perquè senzillament no existí la raó que se suposava que justificaria el seu agermanament: el nacionalisme per sobre de tota altra consideració.

La conseqüència de la derrota va ser que molts membres dels citats grups nacionalistes-autoctonistes se n'anaren al PSOE, d'altres a la UCD, alguns a AP, més a ca seva i un grapat reconvertí el PSI en els dos PSM, partits que representaren en exclusiva el poc espai de vot nacionalista que quedà. Fins que el 1982 aparegué UM. La qual, però, no assumí la tradició ideològica d'UA -que hauria estat el seu lògic referent-, ni tan sols la de la UDIB, sinó que va néixer de les restes del naufragi d'UCD sense cap ideologia clara -que anàs més enllà del regionalisme de centre, tal com se definia, que no vol dir res en concret- però això sí, amb un objectiu nítid: intentar assolir algun poder local, simplement per gaudir-lo, que ha estat la raó de la seva existència, fins avui mateix. El 1993, amb la refundació d'aquest partit, Melià, Miquel Duran i algun altre li donaren un certa aparença d'entitat nacionalista, ara sí a l'estil d'UA. Tot i la nova aparença, la realitat de les urnes (1995, 1999 i 2003) demostra que no ha existit mai cap mena de transvasament de vot nacionalista entre PSM i UM. Pel simple fet que, més enllà de casos individuals, són cultures ideològiques i partits polítics completament diferents, més a prop sempre del conegut enfrontament que de la hipòtesi de col·laboració (per exemple, les falses ofertes de coalició a les eleccions generals de 2000 i 2004). Per altra banda, des de 1987 existeix un altre nacionalisme, el pancatalanista d'ERC, sorgit del PSM; la relació entre ambdós contrastada a les urnes tampoc no ha demostrat cap transvasament important de vots.

Si aquests tres partits s'han relacionant sobretot a través de disputes i lluites aferrissades, més o manco sordes però és evident que així és, i durant molts anys mai no s'ha provat cap transvasament significatiu de vot entre ells, la qual cosa permet sospitar que tampoc en sumarien, per ventura és pertinent demanar-se si no serà que, com el 1976 passà entre PSI-UA-UDIB-PSAN, la raó suposada que justificaria el seu agermanament senzillament no existeix.

Miquel Payeras. Periodista.

www.diaridebalears.com/opinio.shtml?2828+6+163098

(12-VI-06)

Diari de Balears: El bloc progressista.

"EUiA fa campanya al Principat a favor del Sí a l'estatuet quan ERC, com és sabut, en fa pel NO i s'hi oposa de totes totes. No crec que l'electorat independentista mallorquí veiés amb bons ulls que Esquerra anàs en coalició a les eleccions amb aquells que es passen per l'entrecuix la voluntat del Parlament de Catalunya quan donen suport al pacte Mas-ZP, autèntica traïció a l'acordat a l'hemicicle de la Ciutadella el 30 de setembre. Això demostra, a més, que el 'soi-disant' 'federalisme' d'EU no són més que formoses paraules que no es creuen ni ells mateixos". (Francesc Tur i Balaguer)

Senyor director, hi ha moltes raons per les quals Esquerra s'ha de refusar a integrar l'anomenat 'bloc progressista', format per EU i el que resta del PSM. Gran part dels votants republicans no podrien entendre que el seu partit concorregués a les eleccions de la mà de la coalició liderada per Llamazares. Una organització, molts dels integrants de la qual a nivell insular, s'expressen públicament en espanyol. I que ha presentat caps de llista a les generals en el passat, com ara els Srs Bueno i Cámara, que només feien servir aquesta llengua. Fins i tot ara corria la brama que tenien la intenció de presentar de cap de llista a Cort la periodista espanyolista Marisol Ramírez, que no pronuncia un mot en català ni per casualitat.

D'altra banda, EUiA fa campanya al Principat a favor del Sí a l'estatuet quan ERC, com és sabut, en fa pel NO i s'hi oposa de totes totes. No crec que l'electorat independentista mallorquí veiés amb bons ulls que Esquerra anàs en coalició a les eleccions amb aquells que es passen per l'entrecuix la voluntat del Parlament de Catalunya quan donen suport al pacte Mas-ZP, autèntica traïció a l'acordat a l'hemicicle de la Ciutadella el 30 de setembre. Això demostra, a més, que el 'soi-disant' 'federalisme' d'EU no són més que formoses paraules que no es creuen ni ells mateixos. En una autèntica estructura federal, com l'existent als EUA o a Alemanya, per exemple, el legislatiu central no pot vetar o menysprear olímpicament -com ha fet el parlament espanyol amb l'Estatut aprovat al Parlament català- qualsevol reforma de la constitució d'un estat federat o d'un 'land'. El problema és que, a Espanya, hom confon federalisme amb regionalisme. Els electors d'Esquerra són sobiranistes en la seva gran majoria. Com podrien acceptar, doncs, anar als comicis amb aquells que -fent befa de la sobirania del Parlament de Catalunya- donen suport a les retallades antidemocràtiques de Madrid? Ho veurien com una clamorosa contradicció.

Per una altra banda, no pocs electors i agrupacions del PSM ja han decidit no tornar a recolzar mai més aquesta formació. S'han quedat orfes de projecte polític que els representi i Esquerra té ara l'oportunitat d'ocupar aquest espai i d'expandir-se arreu de l'illa. Si s'integra al bloc, però, estroncarà el seu procés de creixement de manera radical. I aquells que ara reclamen que s'integri al bloc espanyol esquerrà -que fa dos dies escrivien cartes als diaris insultant els elctors republicans- després de les eleccions i de comprovar que hi ha sumes que resten, seran els primers a dir a Esquerra que no té legitimitat per exigir res pel fet de no haver passat per les urnes.

Francesc Tur i Balaguer. Palma.

www.diaridebalears.com/segona.shtml?2827+6+163076

(11-VI-06)

Diari de Balears: Josep Gomila: «Dimitesc perquè no puc defensar les sigles del PSM»

L'exbatle renuncia al càrrec en l'Ajuntament i abandona el partit

"Cal destacar que la postura de dues terceres parts dels afiliats al PSM d'Alaró són contraris al bloc amb Esquerra Unida i Esquerra Republicana de Catalunya i la meitat dels afiliats ja anunciaren que es donaran de baixa del partit".

Josep Gomila s'acomiadà el passat dijous a la nit com a regidor de l'Ajuntament d'Alaró i de tots els seus càrrecs en el PSM «perquè no puc defensar les sigles del PSM amb les noves condicions del partit» de voler formar un bloc d'esquerres amb Esquerra Unida i Esquerra Republicana de Catalunya.

El ja ex regidor nacionalista a l'Ajuntament d'Alaró afirmà que «no puc defensar una postura en què no hi crec» i continuà dient que «encara no sé com continuaré dins la política perquè segurament no deixaré del tot aquest món perquè m'agrada molt». «Simplement ara he tancat una etapa de la meva vida», digué Gomila.

En aquest aspecte, l'exregidor explicà que encara no se sap com queda el panorama del PSM al poble d'Alaró perquè «no es sap qui serà el meu substitut». L'altre regidor del PSM que ha representat el partit fins ara juntament amb Gomila és Mateu Marcús, que de moment no abandona el seu càrrec. «Continuaré com a regidor del PSM fins que acabi la legislatura», digué Marcús que assenyalà que «aquesta setmana es decidirà qui serà el substitut de Gomila».

Cal destacar que la postura de dues terceres parts dels afiliats al PSM d'Alaró són contraris al bloc amb Esquerra Unida i Esquerra Republicana de Catalunya i la meitat dels afiliats ja anunciaren que es donaran de baixa del partit.

La notícia de Gomila al final del ple de dijous agafà per sorpresa a tots els regidors del Consistori que es volgueren acomiadar de l'exregidor. Cada un dels membres dels partits amb representació a l'Ajuntament «tengueren unes paraules amables cap a la meva persona i foren molt agradables en aquests moments tan trists», assegurà Gomila.

En aquest aspecte, Antoni Rebassa, portaveu d'UM, aplaudí la decisió de Gomila perquè és un acte que destaca per la seva «coherència i no com d'altres que es passen al Grup Mixt sense deixar la cadira de regidor com ha passat en molts de casos».

Rebassa digué que «els regidors que tenim càrrecs públics ens enduim moltes crítiques i també molts d'aplaudiments, com ha estat el cas de Gomila encara que de ben segur que serà recordat com un molt bon polític per la seva tasca feta durant els onze anys que ha estat a l'Ajuntament». A més, Antoni Rebassa afegí que «Josep Gomila sempre podrà comptar amb jo i amb UM pel que necessiti».

MARIA NADAL.Alaró.

www.diaridebalears.com/segona.shtml?2826+3+162976

EL TITÀNIC S'ENFOSA PERÒ L'ORQUESTRA QUE SEGUEIXI SONANT

Bloc de Pere Muñoz (PSM)

Un vell militant (que no és el mateix que un militant vell) va pronunciar ahir aquesta frase. A molts els dóna la sensació que estam visquent el pitjor moment de la història del PSM, però que no es fa res per aturar el cop intern, la desbandada, la fuita. Sembla que l'orquestra continua tocant els valsos de Strauss mentre ja no es pot fer res per aturar el desgraciat futur immediat.

Ahir em va dir un militant històric una cosa que jo no puc compartir: els guanyadors del Congrés ja teníen assumit que molta de gent partiria, però és un preu que no només estan disposats a pagar sinó que, a més, els satisfà.

Repetesc: no m'ho crec.

De tota manera torn repetir que es podria fer molt més per tal que no es desintegràs el PSM.

Ahir es va triar una gestora a la Federació de Palma a l'estil de la del partit: monocolor. Crec que això és bo. És clau que hagi molta sintonia entre tots els gestors del futur del PSM.

Sort i coratge a totes i tots els que a partir d'ara s'han de posar al capdavant!

(9-VI-06)

El mataren a cops de bloc.

"El bloc pot donar la majoria absoluta al PP".

"El problema és que la creació del BLOC provocarà el trasvàs de 3.000, 4.000 o 5.000 vots (si no són més) del PSM cap al PP. Uns vots que poden donar --segurament la hi donaran-- la majoria absolutíssima al PP. I abans que qualcú em tracti de boig, diré clar i llampant el que tots els "peseemeros" dels pobles sabem: que una part significativa --no inferior al 20%-- dels nostres vots provenen de gent mallorquina de poble, que és només difusament nacionalista i molt més boirosament d'esquerres. Gent mallorquina de poble com molta d'altra, en definitiva. Com molts dels nostres parents, amics i coneguts. Gent que de vegades (o gairebé sempre) votava el PP --i que segons com i segon quan ho continua fent (o pot continuar fent-ho): en bona part a les autonòmiques, quasi sempre a les generals--, tot depenent de què fes i com es moguessin l’un (el PSM) i l’altre (el PP). Gent que molt difícilment votaria el PSOE, molt manco IU o ERC i que seria estrany que votàs --però ho podria fer, però no ara— UM".

Un militant del PSM, sense ser oficialista o renovador, pot tenir més d’un motiu per tenir reserves (o per estar en contra) del bloc que proposen els líders del sector oficialista del futur expartit. Jo en diré un, clar i llampant, inquietant i perillós i que ha sortit poc a rotlo, almanco en els termes que ho diré: el bloc resta en lloc de sumar. I, d’això, que no venguin amb cançonetes que la Llei d'Hont penalitza la divisió que suposaria que el PSM, IU-Verds i ERC es presentassin per separat. No és això, precisament. I si no se n'han temut encara, més val que s'ho facin mirar. El problema és que la creació del BLOC provocarà el trasvàs de 3.000, 4.000 o 5.000 vots (si no són més) del PSM cap al PP. Uns vots que poden donar --segurament la hi donaran-- la majoria absolutíssima al PP. I abans que qualcú em tracti de boig, diré clar i llampant el que tots els "peseemeros" dels pobles sabem: que una part significativa --no inferior al 20%-- dels nostres vots provenen de gent mallorquina de poble, que és només difusament nacionalista i molt més boirosament d'esquerres. Gent mallorquina de poble com molta d'altra, en definitiva. Com molts dels nostres parents, amics i coneguts. Gent que de vegades (o gairebé sempre) votava el PP --i que segons com i segon quan ho continua fent (o pot continuar fent-ho): en bona part a les autonòmiques, quasi sempre a les generals--, tot depenent de què fes i com es moguessin l’un (el PSM) i l’altre (el PP). Gent que molt difícilment votaria el PSOE, molt manco IU o ERC i que seria estrany que votàs --però ho podria fer, però no ara— UM. Gent que vota (votava) el PSM perquè coneix qui és que s'hi presenta al poble, que sap que són gent honrada; gent que percep el PSM com a part d'un projecte d'esquerra mallorquina, més o manco moderada, però que no calla quan toca denunciar. Gent que valroa aquestes coses part damunt la ideologia nacionalista, progressista que els mitjans de comunicació diuen que és tan radical. Gent que, de mica en mica, es CONVENÇ (es convencia) que aquella ideologia, la del PSM (la dels rojos catalanistes, segons el PP) servia per fer oposició i també (ep!) per fer gestió, sense maximalismes. Gent que poc a poc, i any rera any, va assumint els posicionaments del PSM. Però també sabem que per ser així com són --com som?—aqueixa gent no va d'un projecte en el qual el partit (el PSM) que ells voten perquè representa sobretot honradesa, mallorquinitat i defensa del poble tengui com a referents mediàtics i companys de viatge Esquerra Unida/Izquierda Unida-Els Verds i Esquerra Republicana de Catalunya. És gent que ha votat en Mateu Morro, en Pere Sampol, que votaria en Jaume Sansó i en Mateu Crespí, i que també votaria en Biel Barceló, però només si va fora ERC o IU. Gent que li cauria com una puntada de peu sebre (i no en parlem de veure) en Llamazares i en Carord com a referents seus, per molt que no anassin a fer mitins als seus pobles. Gent que --és ver-- no és d'esquerres, però que de cada dia s'hi acostava un poquet, perquè ens coneix i perquè la convencem. Gent que de cada dia n'hi hauria d'haver més si volem que el nacionalisme progressista sigui una opció de govern. Gent que, amb l'aparició del Bloc queden fora referent. Gent que, probablement, tornaran a votar PP. El PP de poble, el PP mallorquí que parla en català, no el PP d'en Rajoy, d'en Zaplana i de n'Acebes.

Però parlam en passat, desgraciadament. Fins ara, un de les virtuts --i també, dels problemes-- del PSM havia estat aquesta heterogeneïtat de votants, que van des de l'independentisme, l'esquerra i l'ecologisme més vehements fins als votants de poble de què parlava abans i que ara (despús-ahir i ahir) hem perdut. Per a segons qui, eren uns votants incòmodes, però a la Part Forana tots sabíem que hi eren (n'hi ha prou a comparar l'evolució dels vots a les locals, autonòmiques i generals a molts de pobles), i els volíem servar perquè eren un vots decisius. I a més, perquè coneixíem la gent que els emetia, gent que valorava la nostra feina. Perquè aquests votants són bona gent. Perquè, no ho hem d'oblidar mai, el PSM no només ha perdut i guanyat vots en direcció ERC, IU, PSOE i (en molt menor mesura) UM, sinó també en direcció cap al PP. Aquesta és la realitat. L'opció del Bloc --que no dic que no sigui legítima, alerta-- significa deixar de banda deixar aquesta gent dels nostres pobles (i segurament, també n'hi ha un bon grapat a Ciutat) i accentuar el caràcter esquerrà --és a dir, a l'esquerra del PSOE-- del projecte. Significa compartir lloc, cartell i formació amb formacions d'àmbit estatal i suprabalear, amb què ens uneix --diuen-- gran part del programa electoral, però de les quals ens separa gran part de la pràctica diària i de la ideologia real. Aquest bloc comporta massa coses com per conservar aquest electorat; massa coses que li acabaran de donar (en bloc) la majoria absoluta al PP. Qualque cosa haurem de fer; en primera trobar altres maneres de fer feina al nostre poble (ja veurem què farem a les autonòmiques). Ja veurem quines i com. Però nosaltres volem crèixer. Fer país, des de l'esquerra i l'ecologisme. Però així com ho feia el PSM, un partit i un projecte que mataren a tocs de bloc.

Del bloc S'Altre dia

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

• PSM-ERC-VERDS-EU: coalicions electorals amb problemes
• Per la independència dels Països Catalans (i II)
• Per la independència dels Països Catalans (I)
• "Adéu i bona sort, ERC" (Esquerra Unida)
• L'antifranquisme a Mallorca: el grup "Nova Mallorca"
• Els escriptors mallorquins i el compromís polític (i II)
• El PSOE dóna la victòria al PP en liquidar el Pacte a Eivissa
• El sectarisme d'EU dificulta la unitat antiPP
• El Pacte PP-UM-PSOE i l'estatutet de les illetes (i II)
• L'estatutet de les illetes i el pacte UM-PP-PSOE (I)
• Els escriptors mallorquins i el compromís polític (I)
• La prepotència d'EU en el País Valencià
• UM ha fet un pacte a sang i foc amb el PP
• Eleccions 2007: "Cap acord de cúpules" (Entesa per Mallorca)
• La Diada i la banderola dels encimentadors de Mallorca

• General [255]
• Articles [4]
• Literatura [14]
• Història del Pacte de Progrés [13]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom