Per una Esquerra Alternativa

Història del Pacte de Progrés (III) Suport a Antich

Agermanat | 16 Febrer, 2006 14:01

Defensa de l'ecotaxa.

"Un poderós sector del PSOE s'ha oposat a l'aplicació immediata de l'impost. La pinça feta a Antich per Joana Barceló i per Margarita Nàjera han remogut a fons les aigües del zapaterisme illenc creant creus contradiccions internes. Ambdues dones han creat una immensa via d'aigua en el vaixell que comanda el president Antich. Són conscients del mal que han fet als seus?". (Miquel López Crespí)

Les embranzides serioses contra el president Antich i el Pacte de Progrés començaran a finals d'abril, quan es materialitzi la concentració-monstre contra l'executiu balear. L'excusa serà, ja ho sap tothom, el cobrament de l'ecotaxa a partir del primer de maig. Els poders fàctics de les Illes (principalment els hotelers i la indústria de la construcció) pensen llançar totes les seves forces al carrer, començar de bon de veres el procés de liquidació de l'experiència progressista en la nostra comunitat autònoma. I, per si mancava alguna cosa, la premsa informa de la possibilitat que en les properes eleccions autonòmiques hi hagi participació directa dels empresaris. Diuen que la propietat privada és en perill.

Una mica exagerat tot plegat. Que jo recordi ja fa més d'un quart de segle que l'esquerra oficial, per a ser legalitzada pel franquisme reciclat, acceptà de seguida la defensa de l'economia de mercat capitalista.

Fa l'efecte que el govern d'esquerres i ecologista, en lloc de voler cobrar l'import d'un cafè per turista a fi de poder recaptar alguns milions per a manteniment de les infraestructures fetes malbé per l'arribada massiva de visitants, el que hagués decretat fos una nacionalització general d'hotels. A vegades pareix, constatant les airades reaccions dels sectors implicats, que estam assistint a una repetició del desgast al qual va ser sotmès el president Allende a Xile a començaments dels setanta. L'única diferència és que el president Allende, cap de la Unitat Popular i d'aquella històrica experiència de voler avançar vers el socialisme per mitjans pacífics i emprant la legalitat del sistema, havia comès el pecat de nacionalitzar el coure. L'esquerra xilena s'havia enfrontat de veritat amb els poders fàctics del país. També són prou coneguts els contactes de l'ambaixada dels EUA amb els militars xilens i la responsabilitat de la Casa Blanca en el sagnant cop d'estat de setembre de 1973. Milers de demòcrates varen ser assassinats per l'exèrcit del general Pinochet. La Mallorca de l'any 2001 no és el Xile de 1973. D'on surten les ganes esbojarrades que hi ha per capolar l'experiència progressista de 1999?

Però els principals esculls per a posar en marxa l'ecotaxa no han estat solament els que provenien de les patronals. Un poderós sector del PSOE s'ha oposat a l'aplicació immediata de l'impost. La pinça feta a Antich per Joana Barceló i per Margarita Nàjera han remogut a fons les aigües del zapaterisme illenc creant creus contradiccions internes. Ambdues dones han creat una immensa via d'aigua en el vaixell que comanda el president Antich. Són conscients del mal que han fet als seus?

Molts sectors progressistes de les Illes no acaben d'explicar-se aquestes estranyes coincidències entre les patronals del sector turístic i alguns membres destacats del PSOE. S'ha vist mai un partit que tiri pedres damunt la pròpia teulada? Les nombroses declaracions de Margalida Nàjera i Joana Barceló en favor de no aplicar ara l'ecotaxa han estat emprades pels sectors de la dreta per colpejar amb força el projecte del president Antich. A tot això s'haurien d'afegir els trets a la línia de flotació del Govern Balear procedents de l'artilleria de Maria Antònia Munar.

UM aprofita la conjuntura per enviar el seu missatge a la dreta tot explicant que "ells mai no farien això". Amb les acostumades argumentacions de la "crisi internacional causada per l'ensorrament de les torres bessones de Nova York" Maria Antònia Munar s'ha declarat a favor de l'ajornament del cobrament de l'impost. Un clar missatge al PP i als poders fàctics. Preparació del canvi d'aliats l'any vinent? Tot és possible.

Exceptuat una clara presa de posició en favor de l'ecotaxa per part d'EU-Verds, molts d'altres sectors que en teoria haurien d'haver donat suport al president Antich, han fet figa en el moment que es necessitava més ajut solidari. L'impost fa por. Tan sols Joan Buades s'ha atrevit a oferir alternatives més agosarades que les del president en la línia de preservar terra i recursos naturals i en el que fa referència a una autèntica ecotaxa que servís per a solucionar els problemes mediambientals produïts pel turisme. Ningú no l'ha escoltat. El PSM només opina qual algú li retreu els seus silencis. Com si els dirigents del partit nacionalista i d'esquerres haguessin estudiat amb els jesuïtes. Les seves declaracions són summament sibil×lines.

En l'actual batalla per a l'aplicació de l'impost, el president Antich i l'equip que li dóna suport s'han trobat abandonats per la majoria dels seus socis i per importants grups de pressió del propi partit.

Per als sectors progressistes que voten el Pacte, el cobrament de l'ecotaxa a partir del primer de maig, era la prova definitiva per a comprovar en la pràctica el tarannà progressista del Govern Balear. El dilema era -i és!- clar i llampant: de voler cobrar l'import d'un cafè per turista el Govern s'enfrontava amb tots els poders fàctics; de no voler-ho fer ajornant la seva aplicació fins el novembre la base social de l'esquerra oficial hauria certificat la buidor del missatge oficial. Sense ecotaxa no hi ha bandera progressista per a les properes eleccions.

Però el preu polític que a partir d'aquest moment haurà de pagar el president per a poder aplicar l'ecotaxa serà molt car. El que hem vist fins ara mateix no serà res en comparació del que s'esdevindrà. Algú parla de moció de censura en el proper mes d'octubre. Les patronals d'hostaleria, disconformes, poden ajudar a mobilitzar nombrosos sectors socials que naveguen per les mateixes coordenades. Antich viu immers en multitud de problemes heretats del passat i que no són responsabilitat seva (la crisi de la nostra agricultura, per exemple). Però les forces que realment controlen la nostra economia i influeixen en les decisions dels polítics han començat a moure fitxa per anar desgastant el Pacte. Som en els inicis del combat. Les reivindicacions són diverses i no tenen res a veure les d'un sector amb les d'un altre. Fa poc en Mateu Morro hagué d'anar amb urgència a Menorca per a provar de solucionar una situació que s'havia agreujat una mica massa i amenaçava en desbordar els marcs normals de discussió. Pagesos i tractors ja eren a punt de sortit al carrer en una manifestació contra la conselleria d'Agricultura i contra el Govern Balear. En un recent viatge a Menorca em digueren que va ser l'esperit conciliador de Mateu Morro i la seva provada bona mà per al diàleg el que solucionà, en darrer moment, un problema que, unit al d'hostaleria i les protestes del sector de la construcció (reticent amb el Govern d'ençà les moratòries) podria haver fet molt de mal a l'executiu. En Mateu Morro aturà de forma

La protesta contra l'aplicació de l'ecotaxa, les manifestacions monstres que es preparen per a finals d'abril són l'aperitiu del que s'apropa. Mal temps per al Consolat de la Mar.

Miquel López Crespí

Publicat en El Mundo-El Día de Baleares (5-IV-02)