Per una Esquerra Alternativa

La resistència d'Eivissa deixa en evidència els polítics convencionals

Agermanat | 11 Març, 2006 12:46

"El que va passar ahir a Can Malalt només es pot entendre amb la complicitat d'uns responsables de l'ordre públic amb aquells que per doblers i influència es pensen que poden fer el que vulguin, inclós en contra de la voluntat del poble"

La mobilització de la gent d'Eivissa en contra de les construccions de les autopistes deixa en evidència els polítics que només pensen en la catifa del poder i el ser usufructuaris del seient de darrera del cotxe oficial. No és tracta ja de defensar el petit corralet de terra que queda sense urbanitzar, el que es preten és tan simple com preservar la supervivéncia d'una manera de ser.

Els vells cacics, han tornat a mostrar la seva vertadera cara. Abel Matutes ja no s'amaga darrera la careta del polític i empresari emérit que pretenia ser després de l'atac de cor que va patir. Els polítics a les seves ordres no fan més que cumplir fidelment els seus desitjos i així tenir paga pública, però com no es fia d'ells els hi ha possat a la seva filla Stella perquè els vigili. Què fan però els polítics progressites?. Si ens fixem en l'actitud del delegat del Govern a les Pitiüses Bar o a totes les Balears, Socias, només cal témer que són cómplices del poder fosc del caciquisme.

Potser per primera vegada es pugui visualtizar, no només a les Illes que ja ho sabien sinó a la resta de l'Estat, la conxorxa existent en aquesta comunitat entre el caciquisme i la classe política convencional. El que va passar ahir a Can Malalt només es pot entendre amb la complicitat d'uns responsables de l'ordre públic amb aquells que per doblers i influència es pensen que poden fer el que vulguin, inclós en contra de la voluntat del poble.

L'esquerra no està lliure de pecat. L'any 1999 quan el Pacte de Progrés va assolir el Govern balear, una gran part de les cúpules del PSIB-PSOE, PSM i Esquerra Unida, s'estaven més cómodes en els despatxos i finques dels cacics tradicionals, que al costat de la gent que els havia votat. Les eleccions estals de 2000 varen ser un primer avís. Només un any després d'accedir al poder, ja s'havien comés tants de greuges i havien decebut a tanta gent que se'ls va castigar a les urnes. Tenien tres anys per rectificar, però en lloc d'aprendre la lliçó no feren altre cosa que incrementar els privilegis dels membres del poder fosc (cal recordar es Baluard....).

Obviament, els progressistes giraren l'esquena a aquells que ho havien fet primer. Es cert que influiren altres causes, però no es pot ignorar que no hi va haver cap mobilització ciutadana de suport a un Govern Antich que preferia l'hospitalitat de l'amo que compartir el pa amb oli amb la gent del poble.

Ara manca un any per les eleccions. La gent d'Eivissa esperava una reacció més contundent de les forces progressistes. Però la realitat mostra que tot queda en simples declaracions institucionals. El poble reb el tronc i el cacic continua fent fer feina a les excavadores. Quan en Socias, Antich o Armengol aniran a Eivissa a parlar amb els anti-autopistes i els hi donaran tot el suport institucional per impedir que es continuii destroçant el territori?.

No es suficient que en alguns àmbits, sobre tot aquests tan eteris com és la xarxa, es jugui a la radicalitat, però a l'hora de la veritat s'actuïi com sempre s'ha fet a les ordres del cacic.

francesc | 09 Març, 2006 08:11

Veu des Raiguer