Per una Esquerra Alternativa

PSM, crisi final?

Agermanat | 12 Abril, 2006 23:13

Avançar o salvar els mobles?

"L'alegria de Grosske i de la direcció d'Izquierda Unida davant les noves perspectives que creuen que s'han obert amb les declaracions i propostes de Gabriel Barceló ens confirma que els nervis electorals són a flor de pell i que tothom té por de restar fora de les institucions, amb el que això comporta de pèrdua de sous i privilegis". (Miquel López Crespí)

En un altre article publicat en aquesta mateixa secció parlàvem d'una certa sensació d'indefinició del PSM en referència a la seva política d'aliances. La proposta de bloc nacionalista d'esquerra que ha presentat recentment Gabriel Barceló just quan tothom pensava que amb les primàries i l'elecció de Mateu Crespí el problema restava més o manco solucionat, ens confirma que ens tornam a trobar en "la situació acostumada". La "situació acostumada" és aquella que agrada tant als grups que pensen poder sobreviure vivint de les despulles del nacionalisme progressista. Determinats grups polítics són com els voltors o els vampirs: sempre a l'aguait del que es pot treure d'aquesta contínua indefinició del PSM quant a les aliances. Els comentaristes més despietats ja parlen obertament de "el camí verd del PSM", en referència a la trista experiència patida pel moviment verd de les Illes que, exceptuant els menorquins, han acabat engolits per Izquierda Unida en un procés que ha durat prop de set anys.

Molta gent esperava que el PSM no caigués en els paranys del ranci excarrillisme illenc. Els comentaris més normals feien referència al gran nombre de militants del PSM, a la seva provada experiència de més de trenta anys de lluita política, a la quantitat i qualitat de quadres i dirigents... Es deia que el PSM no tenia res a veure amb la provada debilitat política i de militància del moviment verd. Com era possible, deien els comentaristes, que una organització com el PSM, que superava el PSOE en nombre de regidors a Mallorca, pogués ser engolida o neutralitzada per una Izquierda Unida que només en tenia un, a Artà? Era completament impossible. Però, ara, vistes i comprovades les declaracions de molts dirigents i exdirigents del PCE, sembla que es veuen amb prou forces per a reiniciar el camí que tan bons resultats els ha donat amb els Verds.

Militants del moviment verd menorquí, vacunats contra els cants de sirena electorals de l'excarrillisme illenc, han estat els primers a avisar dels perills que per a l'esquerra podria significar el fet que una força amb la història del PSM mallorquí pogués ser neutralitzat com en el seu moment ho varen ser Jordi López, Nofre Bisbal, Joan Buades o Margalida Rosselló. En el bloc ecologista "En quin món vivim!", un destacat militant verd afirmava: "El PSM de Mallorca ha estat incapaç de veure en la desfeta dels Verds de Mallorca, vampiritzats per la IU (el PCE), una lliçó a aprendre. El PSM de Menorca ja fa més d'una dècada que va aprendre la lliçó (la letra con sangre entra) d'haver anat coaligat amb IU. Desgraciadament a Mallorca no en són capaços de tenir una visió política prou ampla."

Qui primer ha reviscolat en referència a un possible canvi d'orientació del PSM quant al resultat de les primàries que elegiren Mateu Crespí, ha estat Eberhard Grosske, que, sense amagar la seva alegria per l'hipotètic canvi d'estratègia electoral que podria esdevenir-se en el Congrés del mes de maig, en el seu bloc personal escriu: "L'anunci de Gabriel Barceló de presentar-se a la Secretaria General del PSM és un moviment polític d'extraordinari calat. Gabriel Barceló ha vengut a desmentir allò que tothom donava per descomptat: que les primàries per a l'elecció del candidat autonòmic (entre Mateu Crespí i Nanda Ramon) havien servit per liquidar el debat entre les dues línies polítiques que ambdós representaven". I, una mica més avall, confirma les expectatives d'Izquierda Unida quant a les possibilitats de supervivència política que, pareix, s'obren ara davant la formació de Llamazares. Grosske escriu: "Fins i tot és molt més lògic que la línia política es defineixi a un Congrés i no a unes primàries".

L'alegria de Grosske i de la direcció d'Izquierda Unida davant les noves perspectives que creuen que s'han obert amb les declaracions i propostes de Gabriel Barceló ens confirma que els nervis electorals són a flor de pell i que tothom té por de restar fora de les institucions, amb el que això comporta de pèrdua de sous i privilegis. Ningú no pensa a dimitir per haver tudat l'experiència progressista dels Pactes de Progrés; ningú no fa autocrítica dels prop de trenta anys de claudicacions i supeditacions a la dreta i de fidels servidors del règim monàrquic, per la desmobilització que han consolidat dins la societat amb els seus errors, prepotència i curtor de mires política.

Llorenç Buades, antic dirigent de l'esquerra alternativa de les Illes i un dels comentaristes més lúcids de la situació política illenca, encerta a les totes quan, comentant les esbojarrades ànsies "unitàries" dels que properament podrien esdevenir extraparlamentaris, en un article titulat "No és el mateix sumar per avançar que sumar per salvar els mobles", escriu: "Allò que uneix la suposada esquerra del PSOE és la voluntat d'accedir a les institucions en unes circumstàncies poc propícies. Són poc propícies perquè han fet molt poc o res per gaudir d'una situació electoral més favorable al llarg de gairebé tres anys. No han generat l'esquerra social necessària per fer-ho. Al contrari, aquests tres anys de suposada oposició s'han caracteritzat per les poques iniciatives mobilitzadores del camp social d'esquerra situat al marge, més enllà, o molt distanciat dels partits d'esquerra [oficial]".

Llorenç Buades afirma que la proposta de bloc nacionalista d'esquerra feta per Gabriel Barceló s'hauria de fer en un context no condicionat per les imminents eleccions. La creació d'una nova força política basada en processos assemblearis després de la dissolució de totes les organitzacions actuals situades a l'esquerra del PSOE seria, més que res, un procés de mobilització i lluita que no tendria res a veure amb les presses electoralistes d'aquells que tenen por de perdre la nòmina institucional l'any 2007. Llorenç Buades creu que la proposta de Gabriel Barceló té poques possibilitats de reeixir en aquests moments, ja que durant tres anys no s'ha fet cap passa en aquest sentit. El militant de la CGT afirma: "La sensació que es té és que la proposta [de bloc nacionalista d'esquerra ] es fa més aviat amb la idea de salvar els mobles davant una situació electoral molt complicada". I, com afirma el títol de l'article: "No és el mateix sumar per avançar que sumar per salvar els mobles".

Miquel López Crespí

Ciutat de Mallorca (12-IV-06)