Per una Esquerra Alternativa

L'estatutet de les illetes i el pacte UM-PP-PSOE (I)

Agermanat | 15 Setembre, 2006 08:12

“Un viejo reino que por estar anclado en el Mediterráneo es la concreción de lo romano, de lo visigótico y de lo árabe (ai, els jueus!) y que, tras la reconquista cristiana, se reincopora para siempre a la Hispania soñada por todos (!) los reinos ibéricos y muy especialmente por Jaume I de Aragón (!!)…” (Jaume Matas)

L'estatutet d'autonomieta de les illetes de Balears ja dorm tranquil a Madrid (I)

Nadal, Matas i Armengol: el pacte UM-PP-PSOE moments abans de defensar el seu estatutet.

El debat de presa en consideració de l'Estatut d'autonomia de les Illes de Balears, realitzat al Congrés dels Diputats el mateix dia que se celebra la Diada de Mallorca, 12 de setembre de 2006, esdevé una mostra clara d'allò que els partits nacionals espanyols volen que sigui i representi la nostra comunitat autònoma a l'interior d'Espanya: NO-RES!

El desplegament d'una sessió com aquesta es converteix, per a qui té la sort de poder accedir al recinte de l'hemicicle -”por la calle de Zorrilla y con el número 80 en la Tribuna núm. 6 del Congreso de los Diputados – Cortes Generales”- com diu la targeta identificativa que s'atorga a qui signa aquest escrit, en una bona lliçó pràctica de pedagogia política clara i diàfana:

Una concepció i una actuació de l'estat que precisen de ser superades amb escreix, perquè puguin ser considerades de veritat com a bons referents d'experiència i mentalitat profundament democràtiques.

Es veu que ens queda molt de camí a recórrer, encara, per arribar-hi!

L'hora d'inici de la sessió és a les 13:00. Amb un hemicicle més buid que ple de senyories, compareixen i se situen darrera de l'espai destinat a la “luz y taquígrafos” dels serveis de la Casa els tres representants dels grups parlamentaris balears, senyor Miquel Nadal i Buades, d'UM, senyora Francesca Lluch i Armengol, del PSIB-PSOE, i senyor Jaume Matas i Palou, del PP, president de la comunitat autònoma de les Illes Balears (ex-ministre de Medi Ambient).

El president del Congrés, el diputat per Ciudad Real Manuel Marín González, dóna la benvenguda a la representació del Govern i a la Delegació del Parlament de les Illes Balears i els agraeix la presència a l'hemicicle del Congrés dels Diputats.

Si són poques les senyories presents a l'hemicicle en aquest moment, més poques són encara les que s'avenen a escoltar atentament -ni que sia mínimament- les paraules que surten de la boca de l'orador d'UM qui, amb 10 minuts escassos de parlament, despatxa la seva intervenció (per a la qual cosa compta amb 13 minuts) encaminada a la defensa de la presa en consideració del text aprovat pel Parlament de les Illes Balears.

Hi segueix la intervenció de la diputada balear socialista, qui aprofita bé el temps i recupera 2 dels minuts desaprofitats per l'anterior diputat, utilitzant-ne 15. El mateix fa també el Molt Honorable president del Govern de les Illes Balears, que tanca el torn d'intervencions esgotant-ne els 15 minuts que falten.

I aquí s'acaba la defensa de l'Estatut d'autonomia que fan a les Corts Generals espanyoles els tres representants parlamentaris de les Illes Balears.

Se suspèn aleshores la sessió, quan són les 14 hores i tothom se'n va a dinar, a fi de reprendre el debat parlamentari a les 16 hores.

Inicia la intervenció de la tarda la vicepresidenta del Govern que presideix el senyor Rodríguez Zapatero, la diputada per Madrid, senyora Maria Teresa de la Vega Sanz.

A continuació ho fa la representant del Grup Parlamentari Popular en el Congrés, la mallorquina Maria Salom i Coll; Jordi Xuclà i Costa pel Grup Parlamentari Català (Convergència i Unió); Agustí Cerdà i Argent pel Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana (ERC); Aitor Esteban Bravo pel Grup Parlamentari Basc (EAJ-PNV); Isaura Navarro Casillas pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Iniciativa per Catalunya Verds; Luis Mardones Sevilla pel Grup Parlamentari Coalició Canària-Noves Canàries; Begoña Lasagabaster Olazábal (EA) i Uxue Barkos Berruezo (NB)pel Grup Parlamentari Mixt; i Diego López Garrido pel Grup Parlamentari Socialista del Congrés.

S'hi poden fer algunes observacions:

D’extemporània i profundament contradictòria, pot ser qualificada la presència del president Matas al Congrés dels Diputats, amb motiu de la presa en consideració institucional de la reforma estatutària de les Illes Balears. Les paraules i els gestos que el senyor Matas s’afanya a escampar durant tota la jornada el fan veure molt més com a ex (o futur) ministre d’Espanya –el que va ser i/o pot tornar a ser-, que no com a president de les Illes Balears –el que és a l’actualitat-.

No debades fa un discurs que, pel seu contengut i per les seves formes, fa ben palesa aquesta aspiració de ciutadania espanyola al més alt nivell; emulant i adoptant postures amb les quals cerca de col•locar-se individualment al mateix nivell de Jordi Pujol, Pasqual Maragall, i col•lectivament al mateix nivell que la comunitat autònoma catalana, la gallega, la valenciana, o l’aragonesa Fins al punt que sembla que li sap greu i ha de demanar disculpes pel fet de ser ‘illenc perifèric’, en lloc de ‘peninsular central’.

Si se n’extrauen les breus al•lusions i agraïments a tots els partits polítics del Parlament de les Illes Balears que hi fa el president Matas, sobretot a l’acord dels dos grans partits d’àmbit estatal espanyol, ben poqueta cosa hi queda de genuïnament institucional.

El gros de l’embalum que constitueix el discurs s’orienta a bombardejar decisions i acords presos pel Govern de Rodríguez Zapatero, amb les armes més poderoses que acostuma a llançar el PP i que apunten directament cap a la defensa ultramontana de la unitat d’Espanya: la crispació, el cinisme i l’engany col•lectius.

· ”No teman, no voy a envolverme en la bandera autonómica…

· “Una comunidad autónoma que por esencia, presencia y potencia tiene tantos o más títulos que cualquier otra autonomía española”

· “Un viejo reino que por estar anclado en el Mediterráneo es la concreción de lo romano, de lo visigótico y de lo árabe (ai, els jueus!) y que, tras la reconquista cristiana, se reincopora para siempre a la Hispania soñada por todos (!) los reinos ibéricos y muy especialmente por Jaume I de Aragón (!!)…”

· “Somos la autonomía más solidaria de España, seguida por Madrid y Cataluña”

· “Observen SS.SS. como todas las autonomías fronterizas están convirtiendo las zonas transfronterizas en sus interlands económicos…(què en deuen pensar i creure a Canàries o Galícia!)

· “Es tan fuerte la realidad unitaria de España que ha bastado que una comunidad autónoma haya alterado toda la arquitectura del sistema autonómico para que los demás nos viéramos obligados a emprender nuestras reformas estatutarias…”

· “No hay ahí mimetismo de lo catalán, sino consecuencia inevitable de que si se abre el melón, habrá melón para todos y no sólo para uno”, una expressió que arrabassa els aplaudiments del seu grup parlamentari.

· “Naturalmente la responsabilidad no es del Parlament catalán, pero sí de este Congreso de los Diputados que ha cambiado las reglas de juego también para los demás”

· ”La aprobación por el 90 por ciento de los votos del Parlament, que hubiera sido el cien por cien si hubiéramos accedido a que, en contra de la tradición liberal de Baleares, hubiera sido declarado obligatorio el conocimiento del catalán”

· ”El texto que se somete a la consideración de SS.SS. es un acto de fe y de confianza en el Partido Socialista por parte del Partido Popular, al ser de naturaleza distinta las mayorías parlamentarias de aquí y de las Baleares” · ”La tranquilidad que nos proporciona el tener la seguridad de que será en este Congreso de los Diputados un excelente y escrupuloso valedor de los intereses de Baleares”

· ”El modelo de financiación que se propone no tiene nada que ver con otros modelos autonómicos”

· ”El proyecto que tienen ustedes en sus manos es un honesto y consensuado intento de perfeccionar la autonomía balear, sin romper nada ni ocultar otras intencionalidades”

Aframericanet