Per una Esquerra Alternativa

Reforçar la societat civil

Agermanat | 03 Novembre, 2005 11:43

A mesura que es va comprovant com els dirigents de l'esquerra oficial no fan res per a anar avançant en la construcció d'una alternativa d'autèntic canvi social ni tampoc volen analitzar l'origen dels successius fracassos electorals, creix i augmenta la indignació entre els més diversos col·lectius de resistència a les polítiques neoliberals del règim. Els moviments antimundialització, els col·lectius ecologistes, els defensors de la llengua i el territori, tots els homes i dones que, al marge de l'etiqueta que dóna pertànyer a un partit, treballam per a anar bastint un món més just i solidari, començam a estar farts d'unes burocràcies que només saben instrumentalitzar els nostres esforços per a viure d'esquena dreta. Són els coneguts manipuladors de les mogudes ciutadanes, aquells que tan sols saben posar-se al capdavant de les nostres manifestacions per a sortir a la fotografia.

Les diverses "renovacions" i "refundacions" de l'esquerra nominal han demostrat, a la vista de tothom, que han estat una simple operació de maquillatge. Pintada de façana que no servia per a modificar la política d'aquestes organitzacions, cada vegada més supeditades al PSOE. Quin és el futur que aquests grups volen per als sectors populars més combatius? Esdevenir una reserva de vots estratègica per a la socialdemocràcia?

Que aquestes burocràcies no vulguin deixar pas a noves generacions d'esquerrans no contaminades pels efectes d'una pràctica nefasta que ha desertitzat la societat i que, de rebot, ha fet malbé la tímida experiència reformista del Pacte de Progrés, planteja greus problemes per a la supervivència de l'esquerra autèntica de la nostra terra. Entestats a mantenir-se en la cadireta malgrat sigui al preu d'acabar de liquidar les avantguardes socials de les Illes comencen a representar el principal obstacle per a la recuperació del teixit associatiu i reivindicatiu de la societat civil. I si continuen pugnant per mantenir sous i privilegis vivint a recer del PP, podrien arribar a cremar la munió d'activistes socials que, en els darrers anys, han estat el motor de totes les manifestacions en defensa de la llengua, la pau i el territori. Recordem, a tall d'exemple, que precisament varen ser aquestes avantguardes de l'esquerra autèntica les que impulsaren les grans mobilitzacions ecologistes i de defensa dels nostres recursos i territori i que, transformades en vots, aconseguiren portar l'esquerra nominal al poder polític. Vet aquí un dels vertaders problemes que hem d'encarar a conseqüència de la política burocràtica d'aquests aprenents de bruixot. Pensam que s'ha de fer tot el possible per a impedir que es produeixi un nou cremament d'activistes socials. En un passat recent, des de la transició, la pseudoesquerra no tengué altre objectiu que liquidar, demonitzar, foragitar les avantguardes republicanes, socialistes i partidàries de l'aprofundiment democràtic. Era el que el règim sorgit de la reforma del franquisme els exigia com a condició per a gaudir dels privilegis que comportava la gestió conjunta del sistema. Cal dir que acompliren ben bé la tasca encomanada pels poders fàctics, pel gran capital i la dreta.

Llorenç Buades, un històric dirigent antifranquista dels anys setanta, dirigent de la LCR, i actualment, un dels activistes més destacats de la CGT, ho ha analitzat molt encertadament. En aquests moments, el principal problema que té una possible regeneració de l'esquerra és precisament l'entestament de les diverses burocràcies fracassades a continuar vivint de la política servant els seus llocs de direcció, indiferents als problemes que sacsegen el carrer. Res no els importa exceptuant l'usdefruit dels avantatges que comporta dirigir uns partits en crisi. Llorenç Buades, posant el dit a la nafra, ha escrit en l'article "De l'esquerra nominal a l'esquerra real": 'Allò millor que pot passar a aquestes falses esquerres és que desapareixen del mapa per tal de generar des de zero una esquerra real, que sigui internament un model social d'allò que es proposa com a objectiu social. Una esquerra que sigui capaç de generar un programa de canvi des d'una base social que a la vegada senti que el projecte és 'propi' i no aliè, on les decisions col·lectives no vagin en sentit oposat a l'autonomia individual, i on l'etiqueta d'esquerra respecti la denominació d'origen i sigui una esquerra real i no una esquerra nominal i instrumentalitzada per a resoldre la manera de viure de quatre espavilats".

Miquel López Crespí

Publicat en El Mundo-El Día de Baleares (11-V-05)