Per una Esquerra Alternativa

Cecili Buele i el PSM

Agermanat | 14 Novembre, 2005 08:05

Cecili Buele i el PSM.

30 de desembre de 2004. Palma (Mallorca): Miquel López Crespí i Cecili Buele a l'avantguarda de la manifestació per la independència dels Països Catalans.

[...]Potser el PSM no hauria perdut més de tres mil vots a Palma, dos mil a Manacor i onze mil a Mallorca (el 22% del seu electorat!) si hagués escoltat una mica els seus sectors d'esquerra nacionalista. "La batalla de Palma", reforçar l'agrupació de Ciutat, promocionar la dona i el jovent, defugir la burocratització dels dirigents, lluitar per aconseguir que no s'acumulassin determinats càrrecs oficials en unes poques persones, propiciar tota lluita d'esquerra i batallar per servar els principis i les idees de justícia social enfront aquells professionals del romanço que només tenien en el cap el sou, el cotxe oficial i el trepitjar moqueta, era la lluita constant de Cecili Buele. Per això, Cecili Buele era i és un home valorat i reconegut no solament pel seu barri, sinó per tota la societat. Buele era plenament conscient que els vots de Palma representaven (ara ja hem de parlar en passat) el 32,9% del total de vots del PSM a Mallorca.

A més a més Buele va analitzar a la perfecció la possible desfeta de Palma, Manacor, sa Pobla i altres indrets. En els articles i documents que hem pogut consultar trobam una previsió electoral quasi mil·limètrica del que s'ha esdevingut. La possible davallada de cinc a dos regidors a Manacor era ja prevista dos anys i busques abans de les eleccions.

Però Buele no va ser prou valorat per una direcció del partit que, no sabem si una mica enlluernada pel poder, prioritzava en tot moment el gir cap al centredreta somniant que, amb l'ajut als botiguers, es podria prendre vots a l'electorat del PP. Mai cap partit no havia comès un error de tal magnitud! Una direcció encegada de tal manera que ja l'any 1999, amb una pèrdua de prop de dos mil vots i d'un diputat (una clara advertència de l'electoral nacionalista i d'esquerres) no sabé o no volgué treure les conclusions adients. L'usdefruit del poder, la repartició a balquena de càrrecs, encegaren més d'un. Potser aleshores hauria estat el moment de rectificar. Es podia haver vist que quatre anys d'exercici del poder en el Consell de Mallorca no solament no servien per a preservar les quotes electorals del nacionalisme d'esquerres, ans al contrari, es perdia un diputat i aquests dos mil vots. El pragmatisme i la "gestionitis", la cursa per guanyar terreny electoral al PP (la política de Sampol amb els botiguers, en molts d'aspectes correcta) tot ho omplia. Evidentment, en aquestes circumstàncies d'accentuat gir vers el centredreta, amb l'única "ideologia" de la gestionitis, les posicions clarament d'esquerra del diputat Cecili Buele molestaven. I, per això mateix, es teixiren tota mena de conspiracions per a, primer, fer-lo dimitir el càrrec de conseller de Cultura i, posteriorment, per a marginar-lo de les llistes electorals del PSM. Han estat ben pocs els que durant aquests quatre anys han tengut la sang freda (i la saviesa política!) per a analitzar les coherents propostes de regeneració democràtica proposades per Cecili Buele. Els sectors més "pragmàtics", encegats per la seva lluita per avançar en l'usdefruit del sou, la poltrona i el cotxe oficial, no tengueren en compte, en cap moment, les seves opinions. Per a més inri, alguns dels seus companys del grup parlamentari escampaven boira dient que era un infiltrat dels verds per tal de desprestigiar-lo davant la direcció.

Tot era mentida. Sabem que Buele ha acomplert els seus compromisos amb el PSM fins al darrer dia. Però ens hauria agradat que, en lloc d'ignorar sempre les mil suggerències de regeneració democràtica proposades pel nou militant d'ERC, la direcció del PSM s'hagués aturat una mica a reflexionar en el que escrivia i deia el seu lleial i actiu diputat.

Les coses no s'han esdevingut com a nosaltres ens hauria agradat. El camí a la recerca del vot del PP ha estat a punt d'enterrar el PSM. Vuit anys de gestionitis i de manca d'ideologia esquerrana li han fet perdre el 22% dels seus. Una altra girada a la dreta com la que comentam podria significar l'extraparlamentarisme final del nacionalisme d'esquerra a Mallorca (per a satisfacció d'UM i tots els seus).

Amb la seva insensibilitat a les propostes de l'exdiputat Cecili Buele, el PSM pot perdre (com quan amb l'afer de la incineradora perdé la bossa de vots ecologista) un nou sector de l'electorat mallorquí: aquell que se sent autènticament republicà, membre dels Països Catalans. Cal recuperar senyes d'identitat perdudes, abans no sigui massa tard.

Miquel López Crespí

Publicat en la revista L'Estel (15-VIII-03)