Per una Esquerra Alternativa

Els polítics professionals

Agermanat | 21 Desembre, 2005 10:22

Els polítics professionals.


Les darreres apujades de sous per als polítics de la nostra comunitat, l'augment de plantilla del personal que dóna suport als diversos grups parlamentaris, les noves col·locacions, en aquest cas de regidors i batles del PP a les oficies del Govern de les Illes, els decrets d'augment dels complements específics per a funcionaris, han tornat a situar en la palestra el debat del sou i dels privilegis de què gaudeix la nostra mal anomenada classe política.


Els nostres polítics s'han apujat recentment el sou d'un 25%. Això significa una apujada de prop de vuit vegades més del que ha augmentat l'IPC. De cop i volta hem pogut comprovar que les anteriors apujades, les del temps del Pacte, s'han quedat en quasi no-res davant aquest espectacular 25%. Per fer-nos una idea basta dir que el president del Parlament cobrarà 69.409 euros anuals; els portaveus dels grups polítics, vicepresidents membres de la mesa, en cobraran 57.467; els portaveus suplents, 54.147; els parlamentaris amb dedicació plena, 48.838 euros. No està gens malament. Alguns vells amics, membres de la clandestinitat, d'aquella generació de lluitadors del temps de la dictadura, tots aquells companys i companyes que a més de no cobrar per dedicar-se a la política perdien sovint la feina, eren empresonats, detinguts i torturats pels sicaris de la dictadura, em diuen, quan ens trobam pel carrer, que mai no s'havien imaginat que la democràcia significàs a voltes solament això: engreixar el compte corrent de forma continuada sense parar esment en el que pensa el simple ciutadà de tots aquests decrets favorables solament a uns quants.


No volen dir que els polítics no hagin de cobrar. No en mancaria d'altra! Però potser s'haurien de fer les apujades seguint el ritme normal, és a dir, el de l'apujada de l'IPC anual, i no afavorir-se de forma tan escandalosa simplement perquè es té el poder de fer-ho, amb augments de prop del 8% per damunt l'IPC.


Si a tot això afegim el decret del conseller d'Interior i secretari general del PP, José María Rodríguez, modificant els complements específics dels funcionaris, ja podem veure amb més claredat per on van les coses i com el camí esplendent del privilegi augmenta, s'amplia i consolida.


El diputat Diéguez, del PSOE, ha informat a la premsa dient que aquest decret permetrà un increment per a funcionaris d'una mateixa categoria que anirà d'uns 1.000 a 3.000 euros. Ara es podrà augmentar el sou a qui es vulgui, excloent igualment qui no sigui del gust de qui comanda. Tot plegat són formes sibarítiques, segurament ben legals, però sibarítiques per a afavorir sempre els amics de la casa.


també hi afegim com cada partit, quan guanya, aprofita l'oportunitat per a col·locar en els organismes i institucions que gestiona les més diverses i àmplies colles d'endollats, el panorama es completa a la perfecció. S'aprofiten les institucions, els nous llocs que es creen per decret, per a ampliar el clientelisme fins a quates vertaderament escandaloses. Batles i regidors que han de ser premiats amb assessories de la presidència. Romandre en el mateix indret seria "no haver fer carrera", "no tenir amics a les altures", "no rebre el pagament adient per la fidelitat demostrada". El considerat "normal", doncs, dins aquesta jungla, l'ascens dels fidels regidors del partit, en aquest cas del PP, a secretaries generals de les diverses conselleries i, com hem escrit més amunt, a l'infinit ventall de les "assessories" que s'inventen per a augmentar i augmentar el nombre d'endollats.


No té altre sentit l'exercici de la política?


Per part ni banda el ciutadà que paga religiosament els seus imposts no veu la necessària moderació en l'ús del poder que hem posat en les seves mans. Des dels més diversos comentaristes fins als debats dels bars de poble, tothom comenta el mateix: els polítics es barallen per qualsevol cosa, s'insulten, es posen travetes, es denuncien davant els tribunals, es paren trampes, s'inventen tota mena de motius per a la brega, menys quant és hora de discutir l'augment del sou. I aquí podem sentir arreu la reflexió que conclou, per a desgràcia de la democràcia, el debat abans esmentat: "Quin personal! No tenen ni idees ni principis, són polítics intercanviables, gent que no sabria guanyar-se les sopes amb un ofici com qualsevol altra persona. Defensen el que sigui per la paga".


Pensam que aquesta manera d'actuar tan visible, massa visible!, no ajuda gens ni mica a prestigiar les institucions. Són aquestes col·locacions i recol·locacions contínues, l'augment dels sous, el sistema d'endoll permanent, una de les coses que més debilita la necessària fortalesa de la societat civil i, de rebot, ajuda a despolititzar la societat.


Miquel López Crespí


Publicat en El Mundo-El Día de Baleares (5-I-05)


General | Següent | Anterior | Comentaris (1) | Retroenllaços (0)

Comentaris

I que han de cobrar els nostres polítics?

Preto | 24/12/2005, 17:04

Benvolgut Miquel, Tens molta de raó amb el que comentes sobre el sou dels polítics, i, molta més, sobre càrrecs de confiança que només són un cau per col·locar-hi afins (suposats assessors). Ara bé, com s'ha de quantificar allò que cobren els polítics, els carrecs electes i els nomenats? No és una pregunta fàcil de respondre. Ho homologam amb l'empresa privada? i segons el pressupost que giri la institució s'equipara amb una empresa que giri un volum de negoci semblant? no sé, potser que d'aquesta manera, i dic potser, encara cobrarien més els nostres polítics. Una altra manera seria homologar-los amb els sous dels funcionaris, que van d'acord amb la seva categoria i nivell d'estudis? Qui mos garanteix que un Batlle, per exemple, amb estudis superiors hagi de ser més eficaç que un amb estudis mitjans o bàsics? Cal, és clar, treure primer tota la palla que hi ha en aquesta qüestió i analitzar cas per cas, però, també, s'ha de tenir en compte que avui en dia els partits polítics no són partits de massas. Actualment l'únic partit a Espanya i a les Balears que es pot considerar de masses, amb estructura vertical i direcció centralitzada que aplica el centralisme democràtic, de caire leninista, al seu funcionament és el Partit Popular. La resta de partits, inclòs el PSOE, han deixat de ser, o no ho han estat mai, partits de masses. I això ha suposat que el seu finançament derivi cap a les subvencions que puguin rebre de les administracions i, sobre tot, de les aportacions dels seus càrrecs públics.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb